Analogia (biologia)
En biologia es diu que dos estructures són anàlogues si complixen funcions paregudes per mijos semblants, sense que tinguen el mateix orige evolutiu. En canvi, si compartixen el mateix orige evolutiu, es diu que són homòlogues. Les estructures homòlogues poden haver divergit en la seua funció per a complir papers diferents; les anàlogues, pel contrari, eixerciten funcions semblants pese a tindre un orige distint.
la convergència és el fenomen evolutiu pel que organismes alluntats entre sí en l'arbre filogenético tendixen, baix pressions ambientals equivalents, a desenrollar característiques anàlogues.
Orige del terme
[editar | editar còdic]Fins a la primera mitat del sigle XIX, el terme homologia s'utilisava per a referir-se indistintament a les estructures que hui denominem anàlogues i homòlogues. Va ser Richard Owen qui, en 1843, va fer terminológicament explícita esta diferència: va definir homòlec com «el mateix orgue en diferents animals baix totes les seues varietats de forma i funció», i anàlec com «una part o orgue en un animal que té la mateixa funció que una atra part o orgue en un animal diferent».[1]
Eixemples
[editar | editar còdic]Les ales d'un au i les d'un insecte són un eixemple clàssic d'estructures anàlogues. Mosques i colomes posseïxen ales per a volar, pero esta traça comuna no es deu a un parentesc pròxim: segons la teoria de l'evolució, abdós linajes provenen d'antepassats molt distints i varen desenrollar el vol de manera independent.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Owen, R. (1843). Lectures on the Comparative Anatomy and Physiology of the Invertebrate Animals. Londres: Longman, Brown, Green i Longmans, pp. 379, 374)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Analogía (biología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.