Jardí botànic
El jardí botànic és aquell tipo de jardí que està destinat a la conservació, investigació i divulgació de la diversitat de les espècies vegetals.[1] Els jardins botànics són per lo general institucions museístiques habilitades per un organisme que pot ser públic, privat o associatiu, encara que en certs casos la gestió pot ser mixta. Es caracterisen per incloure en ells coleccions científiques de plantes vives que, ademés del seu possible interés estètic o urbanístic, també són subjectes a observació i estudi per part dels jardiners i científics especialisats que les cultiven.
Història
El història dels jardins botànics es confon en la mateixa història de la botànica pero també en l'història de la medicina.<section begin="Història HN" /> Des de l'Edat Antiga hi ha hagut jardins d'espargiment, com els célebres Jardins Colgantes de Babilonia, pero els primers jardins orientats a un us científic són els cridats «jardins de simples», sent «les simples» un terme en el que també s'identifica a les plantes medicinals. Durant l'época de la Grècia antiga, els temples dedicats al deu de la medicina Asclepio podien tindre en la seua proximitat un jardí de simples dedicat al cultiu de les plantes sagrades del deu, és dir les plantes dotades de certes virtuts útils.[2] En la Roma antiga ya existien diferents professions especialisades en l'us de plantes medicinals: el iatralipice (especialiste en ungüents), els pharmacopolae (venedors de productes medicinals), els unguentarii i aromatarii (preparadors de productes medicinals), etc. En l'Europa migeval, tant els meges del mig urbà com els monges dels monasteris varen escomençar a cultivar els seus propis jardins privats i s'establixen térmens en llatí com hortus sanitus, hortus medicus, herbularius, erbarium botanicum, hortus botanicus, tots ells referits a jardins destinats al cultiu de les plantes que estos meges i monges necessitaven per a preparar remeis i fàrmacs. En Mesoamérica, Hernán Cortés descriu que els nobles i les personalitats destacades de la societat Mexica posseïen certs espais destinats a la colecció de flora i jardins, com es descriuen en el palau de Moctezuma, de la mateixa manera que els acolhuas, que varen alçar jardins com Tetzcotzingo, construït per Nezahualcóyotl, rei de texcoco.
Aplegats al Renaixença, els jardins de simples varen escomençar poc a poc a convertir-se en institucions oficialment reconegudes per les autoritats, tractant-se principalment de jardins creats en el sí d'universitats que també servien com a llocs de formació. Gradualment, eixa cultura s'estén a les espècies que carien de virtuts terapèutiques, transformant aixina eixos jardins en verdaders jardins botànics (hortus botanicus). Els més antics d'este tipo, autèntics precursors dels jardins botànics actuals, varen aparéixer en Itàlia, en Espanya i en França en el XVI:
- Primers jardins botànics europeus
-
Jardí botànic de Pàdua (1545), en la basílica de Sant Antonio al fondo. -
Jardí de simples de Florencia (fundat en 1554) -
Hortus Botanicus Leiden (fundat en 1587) (1610) -
Real Jardí de les Plantes Medicinals (fundat en 1635) (aquarela de Frédéric Scalberge, 1636)
<section end="Història HN" /> Els varen seguir atres ciutats europees:
Actualment diverses universitats mantenen, encara, el seu propi jardí botànic dedicat a l'estudi i a l'investigació d'un gran número d'espècies vegetals i, unes atres, ho tenen en l'objectiu d'estudiar el conjunt molecular i portar a terme investigació genètica. En això s'evita, també, la pèrdua d'un saber històric i científic inestimable.
Objectius
Conservació
Un dels principals objectius del jardí botànic és la colecció i conservació de les plantes, locals o exòtiques, i la protecció de les espècies en risc d'extinció. En França existixen uns jardins específics denominats Conservatoris botànics nacionals (CBN), com el Conservatori botànic de Mascarin.
Una de la finalitat és la conservació i protecció d'espècies que estan amenaçades o en perill d'extinció, d'esta manera ajuda a la reproducció de noves espècies.
Investigació
Els treballs científics efectuats en el jardí botànic inclouen la Taxonomia, (l'estudi de la botànica), aixina com l'adaptació de les espècies exòtiques fora del seu hàbitat d'orige. Els famosos jardins botànics reals del Real Jardí Botànic de Kew, propencs a Londres, duen publicant un periòdic científic, ilustrat en color, d'investigació botànica des de finals de el XVIII. Freqüentment estes institucions són, aixina mateix, la base dels herbarios.
Les senyes obtingudes i els estudis portats a terme sobre les noves espècies, permeten que estos siguen utilisats per l'agricultura, l'indústria, o l'investigació medicinal.
Actualment alguns jardins botànics dediquen les seues investigacions a l'ecologia i a l'estudi de la relació existent entre les plantes i els sers humans.
Ensenyança
Un jardí botànic té, també, una funció educativa. S'ensenyen les coleccions de plantes ya etiquetades que ajuden a l'estudi de la sistematisació (ciència que té per objecte renombrar i classificar les plantes en un determinat orde). Els proyectes educatius comprenen des de presentacions de plantes que prosperen en diferents entorns fins a consells pràctics per a jardiners particulars. Molts jardins botànics tenen tendes, a on es venen flors, herbes i plantes en semilleros adequades per al transplant. El jardí botànic de l'Universitat de Colòmbia, Jardí Botànic i Centre d'Investigació de Plantes UBC, en la Columbia Britànica (Canadà) i el Botànic de Chicago posseïxen programes de reproducció i introduïxen noves plantes en el mercat hortícola.
Educació
És una faceta que els jardins botànics contemplen en l'actualitat. La protecció de la biodiversitat i la transmissió del patrimoni natural passen, obligatòriament, per l'educació i la sensibilisació sobre este tema.
Queda molt per fer en el camp de l'educació respecte a la naturalea. Serien inútils totes les investigacions i els estudis realisats fins al dia de hui si no es portara a terme una educació que conduïra a la pren de consciència de l'importància de la seua preservació i conservació per part de la població.
És essencial que els jardins botànics es convertixquen en el motor de la difusió i el coneiximent de les plantes, el mig en el que viuen i que compartixen en els sers humans.
Turisme
El turisme significa una aportació que interessa, generalment, tant als financers com als polítics que són els encarregats de recolzar i sostindre les estructures del jardí botànic. El turisme vert, o ecoturisme sent, actualment, una gran atracció pels jardins botànics que es dediquen al conte ecològic, i s'interessa per les institucions que defenen la biodiversitat i la conservació dels valors patrimonials.
Vore també
- història de la jardineria en Espanya
- Associació Internacional de Jardins Botànics
- Associació Ibero-Macaronésica de Jardins Botànics
- jardineria
- Jardí Botànic de la UNAM (Mèxic)
- Parc dels Sentits (Noáin)
Referències
- ↑ botànic Diccionario de la lengua española
- ↑ «Entorn a l'iconografia de la serp de Asclepio» (en és) (revista). Akros Revista del Museu d'Arqueologia i Història de Melilla. Consultat el 22 d'agost de 2018. «Este tipo de jardins reben el nom de Jardí de Simples perque en els seus productes químics es fabricaven mesclant-los, medicaments senzills i elementals»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín botánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.