Hortus Botanicus Leiden
El Hortus Botanicus de Leiden, també conegut com a Jardí Botànic de l'Universitat de Leiden (en neerlandés: Hortus Botanicus Leiden), és el jardí botànic més antic dels Països Baixos, i un dels més antics del món.
Es troba en el suroest de la part històrica de la ciutat, entre l'edifici de l'Acadèmia i l'Observatori de Leiden. Està administrat per l'Universitat de Leiden. Este jardí botànic alberga la Stichting Nationale Plantencollectie (Fundació Colecció de Plantes Nacional) en el Museumvereniging. El "Nationaal Herbarium Nederland".
Forma partix com a membre del Botanic Gardens Conservation International (BGCI), i el seu còdic de reconeiximent internacional com a institució botànica, aixina com les sigles de la seua herbari és L.
Localisació
Hortus Botanicus Leiden, De Oude Sterrewacht, Leiden, Zuid-Holland Netherlands-Holanda.
Plans i vistes satelitals.Coordenades no vàlides</noinclude>
Història
En 1587 en la llavors encara nova Universitat de Leiden es va demanar permís al burgomaestre de Leiden per a establir un hortus academicus darrere de l'edifici de l'Acadèmia, per al benefici dels estudiants de Medicina. El permís els va ser otorgat en 1590, i com prefecto al front del jardí es va designar al conegut botànic Carolus Clusius (1526-1609), qui va aplegar a Leiden en 1593.
Els coneiximents de Clusius, aixina com els seus contactes internacionals, li varen permetre fer una extensa colecció de plantes. "Clusius" també li va exigir a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC) que recolectaren plantes vives i espècimen de plantes secs. El jardí en un principi era chicotet (uns 35 per 40 m), pero contenia més de 1000 plantes diferents.
Les recolecció de plantes de les zones tropicals (de les Índies Occidentals) i subtropicals (de la colónia de La Veta), varen continuar baix les direccions dels successors de Clusius. Especialment en Herman Boerhaave (1668-1738, prefecto de 1709-1730), contribuint grandement a la fama del Hortus en els seus esforços en conseguir noves plantes i espècimen, i en les seues publicacions, tals com un catàlec de plantes que es podien trobar en el Hortus.
Una atra de les majors contribucions a les coleccions va ser feta per Philipp Franz von Siebold, un mege alemà que estava amprat en Deshima (Japó) per la VOC des de 1823 fins a la seua expulsió del Japó en 1829. Durant eixe periodo va recolectar numeroses plantes seques i vives de tot el Japó (ademés d'animals, objectes etnogràfics, mapes, etc.), i els va enviar a Leiden.
El primer hivernàcul construït en el Hortus en la segona mitat de el XVII, la monumental Orangerie es va construir entre 1740 i 1744. De lo planejat inicialment el Hortus es va ser expandint progressivament fins a 1817. En 1857 una part es va utilisar per a edificar el nou Observatori de Leiden.
El parc en sí mateixa és un oasis en l'interior de la ciutat antiga, en numerosos arbres i plantes d'interés. En 1990 es va obrir un Jardí japonés en honor de Von Siebold.
Referències
- Karstens, WKH and Kleibrink, H (1982) De Leidse Hortus: een botanische erfenis. Uitgeverij Waanders. ISBN 90-70072-92-0
- Schwartz, L (Ed.) (1990) Flora in Leiden: de verborgen tuinen van de stad. SDU. ISBN 90-6179-126-X
Bibliografia
- Hortus Academicus Lugduno-Batavus, 1587-1937, H. Veendorp & L.G.M. Baas Becking, eerste druk in 1938, heruitgave in 1990 met een toegevoegde inleiding door C. Kalkman, ISBN 90-71236-05-6
- De Leidse Hortus, een botanische erfenis, W.K.H. Karstens & H. Kleibrink, Waanders, 1982, ISBN 90-70072-92-0
- De plantentuinen van Nederland en Vlaanderen, Gerrit de Graaff i.a., Boom, 1995, ISBN 90-5352-118-6
- Hortus botanicus Leiden, uitgave van de Universiteit Leiden, 2001, ISBN 90-76606-02-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hortus Botanicus Leiden» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.