BiodiversitatSelva macrotérmica, en clima equatorial (o tropical plujós) en Fanc Colorat (Panamà), que mostra la gran diversitat ecològica en este tipo de vegetació que té moltes espècies en distintes époques de floració. Els pardals i insectes s'encarreguen de la polinisació, per lo que la diversitat existent és orige de la seua alimentació contínua. La característica fonamental de la selva equatorial: mils d'espècies vegetals per unitat de superfície, pero pocs eixemplars de cada una, també per la mateixa unitat de superfície.Image d'un gat cerval (Lynx lynx), una de les prop de 2.5 millons d'espècies identificades que conformen el patrimoni de la biodiversitat en la Terra.Els pins canaris soporten el fòc en els grans incendis per l'adaptació milenària a les emissions volcàniques. En esta ocasió pot vore's la corfa chamuscada d'estos pins, que poden estar ardint durant mesos i seguir creixent mentrestant. Un eixemple d'adaptació al mig que afecta negativament a la biodiversitat del mig pero solament a curt determini, ya que servix de planta pionera per al restabliment del bosc, com és la laurisilva en les àrees més favorides.
La biodiversitat o diversitat biològica és, segons el Conveni Internacional sobre la Diversitat Biològica, el terme pel que es fa referència a l'àmplia varietat de sers vius sobre la Terra i lo que succeïx en els patrons naturals que la conformen, resultat de mils de millons d'anys d'evolució segons processos naturals i també de l'influència creixent de les activitats del ser humà. La biodiversitat comprén igualment la varietat d'ecosistemas i les diferències genèticas dins de cada espècie (diversitat genètica) que permeten la combinació de múltiples formes de vida, i les mútues interaccions de la qual en el restant de l'entorn fonamenten el sustente de la vida sobre el món. El terme «biodiversitat» és un calc de l'anglés «biodiversity». Este terme, a la seua volta, és la contracció de l'expressió «biological diversity» que es va utilisar per primera volta en octubre de 1986 com a títul d'una conferència sobre el tema, el National Forum on BioDiversity, convocada per Walter G. Rosen, a qui se li atribuïx l'idea de la paraula.[1]
En l'any 2007,l'Assamblea de l'Organisació de les Nacions Unides va declarar el 22 de maig com Dia Internacional de la Diversitat Biològica.[3] En l'any 2022, en COP15 de Montreal, a l'al voltant de 200 països varen adoptar un acort a protegir a lo manco 30% de les àrees terrestres i marítimes del món per a 2030.[4][5]
Segons la RAER, el terme biodiversitat definix la “Varietat d'espècies animals i vegetals en el seu mig ambient”[6]
No obstant el concepte, pel seu caràcter intuïtiu, ha presentat certes dificultats per a la seua definició precisa, tal com va senyalar Fermín Martín Piera[7] en argumentar que l'abús en la seua ocupació podria «buidar-ho de contingut», ya que en les seues paraules: «sol ocórrer en l'història del pensament que els nous paradigmes conviuen durant un temps en les velles idees», considerant junt a atres autors que el concepte de biodiversitat va ser ya apuntat per la pròpia teoria de l'evolució. A principis del XX, els ecólogos Jaccard i Gleason varen propondre en distintes publicacions els primers índexs estadístics destinats a comparar la diversitat interna dels ecosistemes. A mitan del XX, l'interés científic creixent va permetre el desenroll del concepte per a descriure la complexitat i organisació, fins que en 1980, Thomas Lovejoy va propondre l'expressió diversitat biològica.[8]
Definició
Si en el camp de la biologia, la biodiversitat es referix al número de poblacions d'organismes i espècies distintes, per als ecólogos el concepte inclou la diversitat d'interaccions durables entre les espècies i el seu ambient immediat o biòtop, l'ecosistema en que els organismes viuen. En cada ecosistema, els organismes vivents són part d'un tot actuant recíprocament entre sí, pero també en l'aire, l'aigua, i el sol que els rodegen. Es distinguixen habitualment tres nivells en la biodiversitat:[9]
Genètica o diversitat intraespecífica, consistent en la diversitat de versions dels gens (als) i de la seua distribució, que a la seua volta és la base de les variacions interindividuals (la varietat dels genotips).
Específica, entesa com a diversitat sistemàtica, consistent en la pluralitat dels sistemes genètics o genomes que distinguixen a les espècies.
Ecosistémica, la diversitat de les comunitats biològiques (biocenosis) que la seua suma integrada constituïx la biosfera. Cal incloure també la diversitat interna dels ecosistemes, a la que es referix tradicionalment l'expressió diversitat ecològica.
Biodiversitat i evolució
Tajinaste (Echium wildpretii), endèmic de les Illes Canàries.Biodiversitat intraespecífica (dins d'una mateixa espècie), cridada diversitat genètica. Observen-se els diferents tipos de dacsa i els seus grans.
La biodiversitat que hui es troba en la Terra és el resultat de quatre mil millons d'anys d'evolució.[10]
Encara que el orige de la vida no s'ha pogut datar en precisió, les evidències sugerixen que va poder haver sorgit fa 3800[11][12][13] a 3235 millons d'anys.[14] Algunes investigacions més recents han obert la possibilitat de que haja començat inclusivament fa 4100 millons d'anys[15] encara que no són encara concloents. Fins a fa aproximadament 600 millons d'anys, tota la vida consistia en bactèrias i microorganismes.[11]
L'història de la diversitat biològica durant el Fanerozoico —últims 540 millons d'anys— comença en el ràpit creiximent durant la explosió cámbrica, periodo durant el que varen aparéixer per primera volta els talls d'organismes multicelares.[16] Durant els següents 400 millons d'anys la biodiversitat global va mostrar un relatiu alvanç, pero va estar marcada per events puntuals d'extincions massives.[17]
La biodiversitat aparent que mostren els registres fòssils sugerix que uns pocs millons d'anys recents inclouen el periodo en major biodiversitat de la història de la Terra. No obstant, no tots els científics sostenen este punt de vista, ya que no és fàcil determinar si l'abundant registre fòssil es deu a una explosió de la biodiversitat, o —simplement— a la millor disponibilitat i conservació dels estrats geològics més recents.cita requerida
Alguns, com Alroy i atres[18] pensen que millorant la pren de mostres, la biodiversitat moderna no diferix massa de la de 300 millons d'anys arrere. Les estimacions sobre les espècies macroscòpiques actuals varien de 2 a 100 millons, en un valor llògic estimable en 10 millons d'espècies, aproximadament.[16]
La majoria dels biòlecs coincidixen que el periodo des de l'aparició i dispersió global del ser humà forma part d'una nova extinció massiva, denominada event d'extinció del Holoceno o sexta extinció massiva, causada principalment per l'impacte que els humans eixercixen sobre els ecosistemes terrestres i marins.[19][20]
Segons la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre Diversitat Biològica i Servicis dels Ecosistemes (IPBES), la taxa actual d'extinció d'espècies és entre 1000 i 10 000 voltes superior a les taxes d'extinció natural que es registrarien sense la presència humana.[21] Esta taxa "supera vàries voltes la mija dels últims dèu millons d'anys", i a lo manco 680 espècies de vertebrats han segut dutes a l'extinció des del XVI.[22]
L'informe global de la IPBES de 2019 advertix que aproximadament un milló d'espècies estan en perill d'extinció, i que la naturalea està disminuint a nivell mundial a taxes sense precedents en l'història de la humanitat.[23][24] Si ben el número total d'espècies extinguides per activitat humana encara no iguala les pèrdues observades en les grans extincions massives del passat geològic, els científics advertixen que la taxa d'extinció d'espècies s'està accelerant. Existix debat científic sobre els determinis d'esta crisis: alguns investigadors calculen que si el canvi climàtic persistix, el 25% de les espècies podria desaparéixer en les pròximes décades,[25] mentres que atres models sugerixen que la taxa actual d'extinció podria mantindre's per varis milenis ans que la pèrdua de biodiversitat supere ellindar del 20% observat en les extincions massives del passat.[cita requerida]
A pesar de la crisis d'extinció, es descobrixen regularment noves espècies —un promig de dos a tres per any en el cas de les aus—[26] i moltes ya descobertes no han segut encara classificades: s'estima que aproximadament el 40% dels peixos d'aigua dolça de Sudamérica permaneixen sense classificació científica completa per la falta de senyes suficients.[27]
Importància de la biodiversitat
El valor essencial i fonamental de la biodiversitat residix que és resultat d'un procés històric natural de gran antiguetat. Per esta sola raó, la diversitat biològica té l'inalienable dret de continuar la seua existència. L'home i la seua cultura, com a producte i part d'esta diversitat, deu velar per protegir-la i respectar-la. Ademés la biodiversitat és garant de benestar i equilibri en la biosfera. Els elements diversos que componen la biodiversitat conformen verdaderes unitats funcionals, que aporten i asseguren molts dels “servicis” bàsics per a la nostra supervivència. Finalment des de la nostra condició humana, la diversitat també representa un capital natural.[28] L'us i benefici de la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenroll de la cultura humana, i representa una font potencial per a subvenir a necessitats futures. Considerant la diversitat biològica des del punt de vista dels seus usos presents i potencials i dels seus beneficis, és possible agrupar els arguments en tres categories principals.
L'aspecte ecològic
Fa referència al paper de la diversitat biològica des del punt de vista sistémico i funcional (ecosistemas). En ser indispensables a la nostra pròpia supervivència, moltes d'estes funcions solen ser cridades “servicis”. Els elements que constituïxen la diversitat biològica d'un àrea són els reguladors naturals dels fluix d'energia i de matèria. Complixen una funció important en la regulació i estabilisació de les terres i zones llitorals. Per eixemple, en les ales montanyoses, la diversitat d'espècies en la capa vegetal conforma verdaders teixits que protegixen les capes inertes subjacents de l'acció mecànica dels elements com el vent i les aiguas d'escorrentía. La biodiversitat juga un paper determinant en processos atmosfèrics i climàtics. Molts intercanvis i efectes de les masses continentals i els oceans en l'atmòsfera són producte dels elements vius (efecte albedo, evapotranspiración, cicle del carbono, etc.). La diversitat biòtica d'un sistema natural és un dels factors determinants en els processos de recuperació i reconversió de rebujos i nutrients. Ademés alguns ecosistemes presenten organismes o comunitats capaces de degradar toxinas, o de fixar i estabilisar composts perillosos de manera natural. Encara en el desenroll de l'agricultura i la domesticació d'animals, la diversitat biològica és indispensable per a mantindre un bon funcionament dels agroecosistemas, ya que garantisa la fertilitat de la terra, la polinisació natural de vàries espècies domèstiques, el control eficaç de plagues, etc. La regulació trofodinámica de les poblacions biològiques solament és possible respectant les delicades rets que s'establixen en la naturalea. El desequilibri en estes relacions ya ha demostrat tindre conseqüències negatives importants.[29] Açò és encara més evident en els recursos marins, a on la majoria de les fonts alimentícies consumides en el món són capturades directament en el mig. La resposta als destorbament (naturals o antrópicas) té lloc a nivell sistémico, per mig de vies de resposta que tendixen a tornar a la situació d'equilibri inicial. No obstant, les activitats humanes han aumentat dramàticament sobre l'intensitat, afectant irremediablement la diversitat biològica d'alguns ecosistemes i vulnerant en molts casos esta capacitat de resposta en resultats catastròfics. L'investigació sugerix que un ecosistema més divers pot resistir millor a la tensió migambiental i per tant és més productiu. És provable que la pèrdua d'una espècie disminuïxca l'habilitat del sistema per a mantindre's o recuperar-se de danys o destorbament. De la mateixa manera que una espècie en alta diversitat genètica, un ecosistema d'alta biodiversitat pot tindre més oportunitats d'adaptar-se al canvi migambiental. En atres paraules: quantes més espècies comprén un ecosistema, més provable és que l'ecosistema siga estable i resistent. Els mecanismes que estan baix d'estos efectes són complexos i acaloradamente disputats. No obstant, en anys recents ha quedat clar que realment hi ha efectes ecològics de la biodiversitat. Una elevada disponibilitat de recursos en l'ambient favorix una major biomassa, pero també la dominancia ecològica i freqüentment ecosistemes relativament pobres en nutrients presenten una major diversitat, alguna cosa que és cert sistemàticament en els ecosistemes aquàtics. Una major biodiversitat permet a un ecosistema resistir millor a grans canvis ambientals, fent-ho menys vulnerable, més resiliente por cuanto l'estat del sistema depén de les interrelacions entre espècies i la desaparició de qualsevol d'elles és menys crucial per a l'estabilitat del conjunt que en ecosistemes menys diversos i més marcats per la dominancia.
L'aspecte econòmic
Per a tots els humans, la biodiversitat és el primer recurs per a la vida diària. Un aspecte important és la diversitat de la collita, que també es denomina agrobiodiversidad. La majoria de les persones veuen la biodiversitat com un depòsit de recursos útil per a la fabricació d'aliments, productes farmacèutics i cosmètics. Este concepte sobre els recursos biològics explica la majoria dels temors de desaparició dels recursos. No obstant, també és l'orige de nous conflictes sobre la divisió i apropiació de recursos naturals. Alguns dels artículs econòmics importants que la biodiversitat proporciona a la humanitat són:
Aliments: collites, ganado, silvicultura, piscicultura, medicines. S'han usat plantes selvades per a propòsits medicinals des de la prehistòria. Per eixemple, la quinina ve de l'arbre de la quina (tracta la malaria); el digital, de la planta Digitalia (problemes d'arrítmia cròniques); i la morfina, de la rosella (anestèsia). Els animals també poden eixercitar un paper, en particular en l'investigació. S'estima que de les 250 000 espècies de plantes conegudes, s'han investigat només 5000 per a possibles aplicacions mèdiques. Pero mantindre la biodiversitat no solament és important per si en ella existixen espècies "noves", encara no descobertes, que es puguen aprofitar econòmicament; també és important mantindre-la com "mina de gens", una reserva de característiques interessants (resistència a sequies, a plagues, a la salinitat del sol) que es puguen incorporar, si es considera convenient, a les espècies agrícoles actuals (blat, ordi, dacsa, vinya) per mig d'ingenieria genètica.[30]
Indústria: per eixemple, fibres textils, fusta per a cobertura i calor. La biodiversitat pot ser una font d'energia (com la biomassa). La diversitat biològica tanca ademés la major reserva de composts bioquímics imaginable, per la varietat d'adaptacions metabòliques dels organismes. Atres productes industrials que obtenim actualment són els olis, lubrificants, perfums, tenyides, paper, ceras, caucho, làtex, resinas, verís, corcho.
Salut: ademés de constituir una riquíssima font de molècules, algunes de les quals tenen efectes medicinals, una major biodiversitat propicia una menor extensió i gravetat de les malties infeccioses,[31] i per tant de les elevades despeses associades a elles.[32]
Els suministraments d'orige animal inclouen llana, seda, pell, carn, cuiro, lubrificants i ceras. També poden usar-se els animals com a transport.
Turisme i recreació: la biodiversitat és una font de riquea barata per a moltes àrees, com a parcs i boscs a on la naturalea salvage i els animals són una font de bellea i alegria per a moltes persones. El ecoturisme, en particular, està en creiximent en l'activitat recreativa a l'aire lliure. Aixina mateix, una gran part de l'herència cultural humana en diversos àmbits (gastronòmic, educatiu, espiritual) està íntimament lligada a la diversitat local o regional i segurament ho seguirà estant. Els ecólogos i activistes ecològics varen ser els primers en insistir en l'aspecte econòmic de la protecció de la diversitat biològica. L'estimació del valor de la biodiversitat és una condició prèvia necessària a qualsevol discussió en la distribució de les seues riquees. Este valor pot ser discriminat entre valor d'us (directe com el turisme o indirecte com la polinisació) i valor intrínsec. Si els recursos biològics representen un interés ecològic per a la comunitat, el seu valor econòmic també és creixent. Es desenrollen nous productes per les biotecnologías i els nous mercats. Per a la societat, la biodiversitat és també un camp d'activitat i guany. Exigix un apany de direcció apropiat per a determinar cóm estos recursos seran usats. Encara té que evaluar-se l'importància econòmica actual i futura de la majoria de les espècies. No obstant, devem ser conscients de que encara nos falta molt per a saber calcular en precisió, no solament lo econòmic sino, molt més important, el valor que cada espècie té per al seu ecosistema. Es considera generalment que l'expansió demogràfica i econòmica de l'espècie humana està posant en marcha una extinció massiva, de dimensions incomparablemente majors que les de qualsevol extinció anterior. Les causes concretes estan en la desaparició indiscriminada d'ecosistemas, per la tala de boscs, la degradació dels sols, la contaminació ambiental, la caça i la peixca excessives, etc. La comunitat científica juja, en general, que tal extinció representa una amenaça per a la capacitat de la biosfera per a sustentar la vida humana a través de diversos servicis naturals i recursos renovables. Per això la comprensió de la biodiversitat cultural en la seua relació en els ecosistemes és clau, sempre que no es disocien els recursos naturals del seu context cultural, històric i geogràfic.
L'aspecte científic
La biodiversitat és important ya que cada espècie pot donar una pista als científics sobre l'evolució de la vida. Ademés, la biodiversitat ajuda a la ciència a entendre cóm funciona el procés vital i el paper que cada espècie té en els ecosistemes.
L'evaluació de la biodiversitat
Algunes de les taxes de diversitat biològica més altes s'observen en els secs de coral.
Paràmetros
La diversitat és una propietat fenomenològica que pretén expressar la varietat d'elements distints. Com a qualitat fonamental de la nostra percepció, sentim la necessitat de quantificar-la. El desenroll d'una mida que permeta expressar de manera clara i comparable la diversitat biològica presenta dificultats i llimitacions. No es tracta simplement de medir una variació d'un o varis elements comuns, sino de quantificar i ponderar quants elements o grups d'elements diferents existixen. Les mides de diversitat existents puix, no són més que models quantitatius o semicuantitatius d'una realitat qualitativa en llímits molt clars sobre les seues aplicacions i alcanç. El desenroll d'un concepte matemàtic llògic i coherent per a la modelació de la diversitat biològica a nivell específic i genètic ha segut prou explorat i presenta un cos sintètic i robust. La modelació de la diversitat a nivell d'ecosistemes és més recent, i s'ha vist beneficiada per les bestreta tecnològiques (com els SIG).[33] Les mides de diversitat més senzilles consistixen en índexs matemàtics que expressen la cantitat d'informació i el grau d'organisació de la mateixa. Bàsicament les expressions mètriques de diversitat tenen en conte tres aspectes:
Riquea: És el número d'elements. Segons el nivell, es tracta del número d'als o heterocigosis (nivell genètic), número d'espècies (nivell específic), o del número d'hàbitats o unitats ambientals diferents (nivell ecosistémico).
Abundància relativa: És l'incidència relativa de cada u dels elements en relació en els demés.
Diferenciació: És el grau de diferenciació genètica, taxonòmica o funcional dels elements. Cada u d'estos índexs de la diversitat és unidimensional i de llectura llimitada. Les comparacions i valoracions de la diversitat biològica són forçosament incompletes en estos térmens. S'usen pel seu caràcter pràctic i sintètic, pero insuficient front a models analítics alternatius multiescalares i multidimensionals que responen millor a les necessitats específiques de conservació i maneig. Aixina, la modelació bidimensional (riquea i abundància relativa) pot considerar-se com l'estàndart “clàssic” de mida i expressió de la diversitat. D'acort a l'escala espacial en la que es medix la diversitat biològica, es parla de diversitat alpha (diversitat puntual, representada per α), beta (diversitat entre hàbitats, representada per β) i gamma (diversitat a escala regional, representada per γ). Estos térmens varen ser falcats per Robert Whittaker en 1960 i gogen en general d'una gran acceptació.
Dinàmica
La biodiversitat no és estàtica: és un sistema en evolució constant, tant en cada espècie, aixina com en cada organisme individual. Una espècie actual pugues haver-se iniciat fa un a quatre millons d'anys, i el 99 % de les espècies que alguna volta han existit en la Terra s'han extinguit. La biodiversitat no es distribuïx uniformemente en la terra. És més rica en els tròpics, i conforme un s'acosta a les regions polars es troben poblacions més grans i menys espècies. La flora i fauna varien, depenent del clima, altitut, sol i la presència d'atres espècies.
Unitats espacials i biodiversitat
La distribució de la diversitat biològica actual és el resultat dels processos evolutius, biogeográficos i ecològics a lo llarc del temps des de l'aparició de la vida en la terra. La seua existència, conservació i evolució depén dels factors ambientals que la fan possible. Cada espècie presenta requeriments ambientals específics sense els quals no li és possible sobreviure. Encara que els canvis orogràfics i oceanogràfics, altitudinals i latitudinals permeten definir unitats de paisage en prou aproximació, la component específica de les espècies presents és la que finalment permet identificar àrees relativament homogénees sobre les característiques que presenta o oferix per a les poblacions biològiques. Estes unitats de biosfera, poden ser identificades com a unitats de biodiversitat segons diferents criteris de valoració: per eixemple, el número d'endemismes, riquea específica, ecosistémica o filogenético. Encara que és comú argumentar que tal o com país presenta determinats índexs de biodiversitat, les unitats espacials de la diversitat biològica són per definició independents dels llímits o barreres geopolítiques. Dos de les unitats espacials vigents de la biosfera, a on el factor de la biodiversitat precedix en importància, són les ecorregiones de Global 200[34] identificades per la WWF i els punts calents de biodiversitat o hotspots de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.[35]
Global 200 identifica les ecorregiones més importants del planeta, tant marines com a continentals —cossos d'aigua dolça i terrestres— d'acort a la riquea específica, el número d'endemismes i els estats de conservació.[36]
El terme «punt calent de biodiversitat» va ser falcat per Norman Myers en 1998 i identifica regions biogeográficas terrestres importants segons el número d'endemismes i el grau d'amenaça sobre la biodiversitat.[37] En la seua última revisió Conservation International propon 34 hotspots.
Amenaces
El 80% de la biodiversitat mundial existix en territoris indígenes. No obstant, l'activitat i l'estil de vida dels països desenrollats fomenta una explotació del món natural que afecta tant als drets humans d'estos pobles com a la biodiversitat.[38]
Durant el XX s'ha vingut observant l'erosió cada volta més accelerada de la biodiversitat. Les estimacions sobre les proporcions de l'extinció són variades, entre molt poques i fins a 201 espècies extintes per dia, pero tots els científics reconeixen que la proporció de pèrdua d'espècies és major que en qualsevol época de l'història humana. En el regne vegetal s'estima que es troben amenaçades aproximadament un 12,5 % de les espècies actualment conegudes. Tots estan d'acort en que les pèrdues es deuen a l'activitat humana, incloent la destrucció directa de plantes i el seu hàbitat. Existix també una creixent preocupació per l'introducció humana d'espècies exòtiques en hàbitats determinats, alterant la cadena trófica.[39]
El canvi climàtic juga un paper cada volta més significatiu en la decadència de la biodiversitat. Afecta a la salut dels ecosistemes alterant la distribució de plantes, animals, virus i els assentaments humans.[40]
Activitats humanes dirigides al desenroll que poden afectar la biodiversitat
Alguns eixemples d'activitats de desenroll que poden tindre les més significatives conseqüències negatives per a la diversitat biològica són:
Erro al crear miniatura: Els amfibis són sensibles a els efectos de contaminants en l'ambient. En la foto (Rhinella arenarum) sapo comú en un chapull en la província de Buenos Aires, Argentina.Proyectes agrícoles i ganaders que impliquen el desmonte de terres, l'eliminació de terres humides, l'inundació per a reservorios per a rec, el desplaçament de la vida selvada per mig de seges o ganado domèstic, l'us intensiu de pesticidas, l'introducció del monocultiu de productes comercials en llocs que abans varen dependre d'un gran sortit de cultius locals per a l'agricultura de subsistència.
Proyectes de piscicultura que comprenguen la conversió, per a la acuicultura o maricultura, d'importants llocs naturals de reproducció o criança, la peixca excessiva, l'introducció d'espècies exòtiques en ecosistemes aquàtics naturals.[41]
Proyectes forestals que incloguen la construcció de camins d'accés, explotació forestal intensiva, establiment d'indústries per a productes forestals que generen més desenroll prop delloc del proyecte.
Proyectes de transport que comprenguen la construcció de camins principals, ponts, camins rurals, ferrocarrils o canals, els quals podrien facilitar l'accés a àrees naturals i a la població de les mateixes.
Canalisació dels rius.
Activitats de dragado i farcidura en terres humides costeres o de l'interior.
Proyectes hidroelèctrics que impliquen grans desviacions de l'aigua, inundacions o atres importants transformacions d'àrees naturals aquàtiques o terrestres, produint la reducció o modificació de l'hàbitat i el conseqüent trasllat necessari cap a noves àrees i la provable violació de la capacitat de manteniment.
Rec i atres proyectes d'aigua potable que puguen buidar l'aigua, drenar els hàbitats en terres humides o eliminar fonts vitals d'aigua.
Proyectes industrials que produïxquen la contaminació de l'aire, aigua o sol.
Pèrdua en gran escala de l'hàbitat, per la mineria i exploració mineral.
Conversió dels recursos biològics per a combustibles o aliments a escala industrial.
Tinença de mascotes com a gossos i gats.[42][43][44]
Aspectes socioculturals
Als anteriors pot afegir-se en sentit la biodiversitat cultural. Els treballs sobre biodiversitat biològica estan incorporant l'estudi, el foment i la protecció de la biodiversitat cultural, ademés de la biodiversitat específica, d'ecosistemes i de la genètica. Eugenio Reis Taronger[45] definix la Biodiversitat Cultural com a diversitat de sabers que els sers humans han desenrollat a través de l'història en la seua relació en la biodiversitat. Açò inclou creències, mits, somis llegendes, llenguage, coneiximents científics, actituts sicològiques en el sentit més ampli possible, manejos, aprofitament, fruïment i compressió d'entorn natural. Es tracta de comprendre l'evolució biològica tenint en conte tots els aspectes de l'intervenció humana.
Per països
Espanya
En Espanya, es troba en vigor la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.[46]
Els instruments per al coneiximent i planificació del patrimoni natural i de la biodiversitat, són:.[46]
Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, que inclou l'Inventari Espanyol de Bancs de Material Biològic i Genètic d'Espècies Selvades, que conté l'informació sobre ellistat de centres oficials, catàlec i inventari del material genètic i biològic i llistat de tàxons per a els que existix material biològic i genètic. En Espanya, els principals bancs de germoplasma vegetal selvat s'agrupen en REDBAG, vinculada a l'Associació Ibero-Macaronésica de Jardins Botànics.[47]
Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
Estratègia estatal d'infraestructura verda i de la conectivitat i restauració ecològiques.
Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORNs). En la conservació de la biodiversitat, s'ocupa de :
↑ 16,016,1Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit;
puix no n'hi ha una referència en text nomenada explosion
↑ Luis Alfonso Gámez (ed.): «Impactes i extincions: el fi dels dinosauris» (Conferència). Asteroides. Ajuntament de Bilbao, l'Aula Espazio Gela, el Círcul Escèptic i el diari El Correu. Consultat el 23 d'agost de 2014.
↑J. Alroy, C. R. et al.2001. Effect of sampling standardization on estimates of Phanerozonic marine diversification. Proceedings of the National Academy of Science, USA 98: 6261-6266.
↑Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 20-9-2024.
↑Vázquez Manzanares, Víctor Manuel (2014): “Externalitats i mig ambient”, Revista Iberoamericana d'Organisació d'empreses i Màrqueting, n. 2 (decembre 2014)[3][4] archivat en Wayback Machine.
↑Nations, Food and Agriculture Organization of the United (30 de decembre de 2007).Estat mundial de la acuicultura 2006 (en és), Food & Agriculture Org.. ISBN 9789253056316.
↑Trouwborst, A., McCormack, P. C., and Martínez Camacho, I., 2020, Domestic cats and their impacts on biodiversity: A blind espot in the application of nature conservation law: People and Nature, v. 2, p. 235–250, doi: 10.1002/pa3.10073.
↑Banc de sabers de biodiversitat de la Biorregión Macaronésica, Jardí Botànic Canari “Vera i Clavijo”.
↑ 46,046,1Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. boe. es. Consultat el 2024-08-26.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Biodiversitat.