Rhinella arenarum

sapo argentí (Rhinella arenarum)

El sapo argentí, sapo comú o sapo gran (Rhinella arenarum) és una espècie d'amfibi anur que es distribuïx en Sudamérica. Medix entre 11 i 14 cm. Presenta una esquena d'un color marró verdoso en barrugues i la seua pancha un color clar. Darrere dels seus ulls posseïx glándulas parótidas, a través d'elles, l'animal excreta un líquit blancuzco que li servix com a sistema de defensa contra els seus possibles depredadors i microorganismes patógenos. Esta secreció posseïx una toxina anomenada Bufotoxina, que és venenosa si li l'ingerix, entra en contacte en alguna mucosa o en una ferida oberta. Posseïx ulls lluents en pupila horisontal i un color de iris que va des de groc obscur fins a cobrizo. En la etapa larvaria du una alimentació herbívora-detritívora. En la seua vida adulta s'alimenta d'insectes (majorment formigues i escarabats), encara que també ingerix cucs.

Cicle de vida

En estat larval (taperots) respiren per mig de brànquies externes (o internalizadas) i residixen permanentment en aigua estancada i dolça. Els taperots dels anurs carixen de pates, i posseïxen una llarga coa en la que naden com la majoria dels peixos, per ondulació lateral. Naixen en brànquies externes, pero estes queden pronte internalizadas pel desenroll de l'opèrcul, fins a quedar tancades en un sac branquial que comunica en l'exterior solament per l'espiràcul. Quan un taperot alcança la madurea necessària, sofrix una metamorfosis en la que gradualment creixen les seues pates i absorbixen la seua coa per apoptosis. Els taperots dels anurs són fonamentalment herbívors, consumint en major part microalgas i restants de vegetals, en una especial adaptació per a raer superfícies, per a lo que estan dotats de files de dientecillos entorn a la boca (les dents labials). En la pràctica es comporten com omnívoros, sempre capaces d'adaptar-se aceptablemente a una vida carnívora, aplegant unes poques espècies a practicar el canibalisme (els germans majors es mengen als menors) si les condicions són molt dures.

Hàbitat

Viu en jardins de ciutats, vores d'estanys, boscs, i demés zones en humitat. És un animal que hiberna, si la temperatura ambiente no és major a 10 °C, sol eixir despuix de fortes pluges o durant la nit quan la temperatura és fresca i l'ambient més humit.

Conservació i amenaces

L'àmplia distribució i adaptabilitat de Rhinella arenarum no ho eximixen d'amenaces significatives. La pèrdua i fragmentació d'hàbitat, principalment per urbanisació i activitats agrícoles, junt en la contaminació de cossos d'aigua, comprometen la seua supervivència. El canvi climàtic, alterant patrons de precipitació i temperatura, afecta els seus cicles reproductius i reduïx hàbitats adequats. Sumant a açò, malalties emergents com la quitridiomicosis i l'explotació per a diversos usos exacerban la situació. La combinació de canvi climàtic i contaminació resulta particularment amoladora, afectant el desenroll de taperots i la salut d'adults, subrallant l'urgència d'implementar mides de conservació efectives.

Test d'embaràs

Esta espècie ha segut utilisada per a la detecció d'embarassos. En 1947, en Argentina, es va desenrollar un test (prova de la granota) segons el qual s'injectava orina humana a un mascle de l'espècie Rhinella arenarum. La maduració i expulsió d'espermatozoides es vea estimulada en el mateix si l'orina injectada contenia hCG (gonadotropina coriónica humana). En eixe cas, la prova d'embaràs era considerada positiva.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Rhinella arenarum.