Caucho
La neutralitat del punt de vista d'este artícul o secció està en disputa.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de fer canvis substancials.
El caucho, jebe[1] o seringa[2] és un polímer elàstic que sorgix com una emulsió lechosa (coneguda com làtex) en la llacor de vàries plantes, pero que també pot ser produït sintéticamente. La principal font comercial de làtex són les euforbiàcees, del gènero Hevea, com Hevea brasiliensis. Atres plantes que contenen làtex són el ficus i el dent de lleó comú. S'obté caucho d'atres espècies com la Urceola elastica (d'Àsia) i la Funtumia elastica (d'Àfrica occidental). També s'obtenen substàncies similars a partir delàtex del hule (Castella elàstica), del kale (Patenium argentatum) i de la gutapercha (Palaquium gutta). Cal notar que algunes d'estes espècies com la gutapercha són isòmers trans que tenen la mateixa formulació química, és el mateix producte pero en isomeria diferent. Estes no han segut la font principal del caucho, encara que durant la Segona Guerra Mundial, va haver tentatives per a usar tals fonts, ans que el caucho natural fora suplantat pel desenroll del caucho sintètic. En l'actualitat la hevea es cultiva en grans plantacions, en alguns casos propietat de grans indústries del neumàtic, en les que s'utilisen esgalls de varietats genèticament modificades per a optimisar la producció de làtex. Les zones de major producció són China, Mèxic, Vietnam i Brasil. Va haver grans plantacions d'heveas en Àfrica tropical, Guinea, Llibèria i Congo, pero actualment el predomini de la producció pertany al Surest asiàtic.
Etimologia
L'etimologia més comuna correspon al quechua kawchu. Aixina ho senyala Joan Coromines.[3] Pero és més provable que provinga del taíno kaucho, que significa ‘llàgrimes d'arbre’, ya que esta llengua indígena va ser la primera en la que els espanyols varen tindre que tractar en Cuba i Sant Dumenge.[4]
Història
En el seu lloc d'orige, en el centre i sur d'Amèrica, el caucho ha segut recolectat durant molt temps. Des de molt abans de l'arribada dels europeus, certs indígenes de l'Amazones ho cridaven cauchuc (‘arbre que plora’), i ho varen usar per a fer vasijas i làmines a prova d'aigua.[5]
Les civilisacions mesoamericanes varen usar el caucho sobretot de la Castella elastica (el hule). Els antics mesoamericans tenien un joc de pilota a on utilisaven pilotes de goma, i unes pilotes precolombinas de goma varen ser trobades (sempre en llocs que varen estar inundats d'aigua dolça), les més antigues aproximadament de l'any 1600 a. C. Segons Bernal Díaz del Castell, els colonizadores espanyols es varen sorprendre pels grans bots que conseguien les pilotes de goma dels azteca. Els mayas també feyen un tipo de sabata de goma sumergint els seus peus en una mescla de làtex. El caucho va ser usat en atres contexts, com tires per a sostindre instruments de pedra i metàlics a mànecs de fusta, i acolchado per als mànecs d'instruments. Encara que els antics mesoamericans no contaven en processos de vulcanisació, varen desenrollar métodos orgànics per a tractar el caucho en resultats similars, mesclant elàtex cru en vàries llacors i sucs d'atres enredaderas, en particular la Ipomoea alba.[6]
En Brasil, els habitants posaven elàtex en una roda de paleta de fusta que feyen girar en mig del fum produït per una foguera i en repetir les immersions obtenien una bola de caucho fumat. Varen entendre l'us de caucho per a fer tela hidrófuga. Una història diu que el primer europeu en retornar a Portugal des de Brasil en mostres de tela impermeable engomada va impressionar tant a la gent que va ser jujat per bruixeria. Quan les primeres mostres del caucho varen aplegar a Espanya, es va observar que un péntol del material era bo per a borrar escrits de llapis sobre el paper. Açò mateixa ho va establir Joseph Priestley, el clerc anglés que va descobrir l'oxigen. Encara s'usen per a este fi péntols d'este material, coneguts com a «gomes» en Espanya i Amèrica del Sur, i en Mèxic es coneix com a «goma» o «chicle». A principis del XVIII, Charres de la Condamine va descobrir que el caucho natural estava compost per cadenes d'hidrocarbur, en lo que va deixar oberta la possibilitat de produir caucho sintètic. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) els químics alemans varen fabricar caucho sintètic a partir de dimetil butadieno, en lloc d'isopreno. Com uns atres grans alvanços de la ciència, la vulcanisació (un alvanç clau en l'història del caucho), es va donar gràcies a un accident:
Per a 1925 es va abaratir el procés usant butadieno, que a la seua volta s'obtenia del butà i butileno, subproductes del petròleu que es va convertir en la principal matèria primera per a l'obtenció del caucho. Posteriorment es varen descobrir atres classes de cauchos sintètics. A partir de 1945 la producció de caucho sintètic supera la de caucho natural, el qual no obstant ha permaneixcut en el mercat, conseguint importància en époques de preus alts del petròleu. Abans d'usar-se la Hevea brasilensis per a fabricar caucho es va usar l'espècie asiàtica Ficus elastica.
Producció mundial
| Principals productors de caucho natural (2018)[8] (tonellades) | |
|---|---|
 Tailàndia |
4 744 250 |
 |
3 630 268 |
 Vietnam |
1 137 725 |
 |
978 317 |
 |
824 000 |
| Plantilla:MAL | 781 996 |
 Costa d'Ivori |
461 000 |
 Filipines |
423 371 |
 Guatemala |
349 546 |
 Myanmar |
212 949 |
 Brasil |
199 870 |
| Plantilla:NGR | 145 150 |
Font[9]
Abusos
En acabant de que John Dunlop inventara els neumàtics en 1887, el caucho va passar a ser l'or blanc de la selva suramericana. El rebuig a estos métodos ha quedat inscrit en les pàgines de la lliteratura. La novela La vorágine del colombià José Eustasio Rivera o ellibre El riu: exploracions i descobriments en la selva amazónica de Wade Davis són mostres d'això.
Els caucheros varen contractar centenars de criminals als que pagaven per custodiar als indígenes esclavizados. Estos paramilitars i empresaris, guardians d'un sistema econòmic que mai haguera pogut funcionar baix un règim just de treball remunerat:
Els indígenes hòmens varen ser somesos a la condició de treballadors forçosos i les dònes indígenes varen ser abusades i humiliades. Migueloayza, un capataç que va tindre Arana com matón i ajudant, esclavizó a moltes indígenes entre nou i tretze anys. Li servien de concubinas que permaneixien tancades per a que elles violara quantes voltes volguera. D'acort a l'escritor Wade Davis, els abusos eren tan notoris que els afectava fins a la pròpia contextura física:
Un dels protagonistes d'este horror va ser Juliol César Arana de l'Àguila, un empresari peruà que va crear un verdader règim de terror en pro de la seua bojaca i ambició.
L'explotació del caucho en la Amazonía peruana, brasilera i colombiana genera tal activitat que ciutats com Iquitos (Perú) o Maneu-vos (Brasil) principal centre d'operacions i port exportador que es genera la febra del caucho, constituint-se en ciutats de gran prosperitat econòmica i centres dels més llamentables abusos en contra de l'espècie humana. Actualment no existix cap gest per part dels governs implicats en este horror que faça pensar en una culpa històrica. En 1885 els anglesos conseguixen traure llavors fòra de la regió i varen conseguir plantar-les en èxit en les seues colónies asiàtiques (Malàsia) i en la zona subtropical d'Àfrica (Llibèria i Congo). A Llibèria se li va aplegar a cridar el país de la Firestone, a on esta companyia tenia immenses plantacions. Cap a 1915 es varen comercialisar les primeres partides de caucho d'estes plantacions a preus sense competència possible per als caucheros de la Amazonía lo que va provocar la seua debacle econòmica de la regió i la dels caucheros.
Aplicacions
Actualment es fabriquen mils d'artículs de caucho per a usos molt diferents. El caucho és àmpliament utilisat en la fabricació de neumàtics, artículs impermeables i aïllants, per les seues excelents propietats d'elasticitat i resistència davant els àcit i les substàncies alcalinas. És repelent a l'aigua, aïllant de la temperatura i de l'electricitat. Es dissol en facilitat davant petrolatos, bencenos i alguns hidrocarburs. El caucho natural sol vulcanizarse, procés pel qual es calfa i se li afig sofre o seleni, en lo que es conseguix el enlazamiento de les cadenes d'elastòmers, per a millorar la seua resistència a les variacions de temperatura i elasticitat. El procés de vulcanisació va ser descobert casualment en 1839 per Charles Goodyear, qui va millorar enormement la durabilitat i l'utilitat del caucho. La vulcanisació en fret, desenrollada en 1846 per Alexander Parkes, consistix en sumergir el caucho en una solució de monocloruro de sofre (Cl2S2). Actualment més de la mitat del caucho usat hui en dia és sintètic, pero encara es produïxen varis millons de tonellades de caucho natural anualment. Des de 1823 s'utilisa el caucho com a material per a fabricar penyores de vestir, potser sobre la base de que este tipo de roba forma una "segona pell". El caucho hipoalergénico pot produir-se a partir de guayule. El caucho és una proposta per al futur com a aïllant en l'indústria motora. En el començ del XXI, en vistes de la creixent escassea mundial de petròleu, es va escomençar a investigar en determinades universitats de Brasil el potencial que podria tindre este material com a método d'obtenció d'energia neta, com per eixemple, com a reforç extern en determinats tipos de motors a propulsió de sifón.
Tècniques de deformació o molege del caucho
Per compressió
- Artícul principal → Molege per compressió.
El molege per compressió és una tècnica en la quala matèria primera -en forma de pols- és introduïda en un mòle calefactado a una temperatura d'entre 140 °C i 160 °C, i somesa a una elevada pressió. La calor i la pressió es mantenen fins que la reacció finalisa. Al cap d'uns minuts -determinats a partir de la gruixa de la peça- es produïx la plastificació i curat dins del mateix mòle, per a després retirar la peça terminada. Este método de molege és utilisat per a produir interruptors d'electricitat i portafusibles, electrodomèstics, maquinàries, medidors de gas i llum, entre atres aplicacions.
Per transferència
- Artícul principal → Molege per transferència.
En el molege per transferència el procés és similar a l'anterior, en la diferència que la matèria primera es precalienta abans de ser introduïda en el mòle i és transferida hidráulicamente. Este sistema s'usa generalment en mòles en moviments i que tinga clots, insertos, postiços, etc.
Per injecció
- Artícul principal → Molege per injecció.
En el molege per injecció la matèria primera és colocada en una gronsa, i per gravetat cau dins de la màquina que, a través d'un tornell calefactado, s'injecta a pressió dins del mòle tancat, en una temperatura inferior a la de la matèria primera injectada. Despuix d'uns segons es retira la peça terminada. La pressió de l'injecció és alta, depenent del material que s'està processant. El molege per injecció és un procés ràpit, molt apte per a produir gran cantitat de productes idèntics. Des de components d'ingenieria d'alta precisió fins a bens de consum d'us comú.
Procés de deshumificació
La deshumificació és un procés per mig del qual, a través d'un sistema automàtic, es coloca la matèria primera a utilisar a nivells desijats d'humitat que són propis de cada material i del producte que es desija fabricar. Totes les matèries primeres higroscòpiques deuen ser someses a processos de deshumificació
Atemperadores de mòle
Els atemperadores són sistemes per mig dels quals és possible aumentar o disminuir la temperatura del mòle durant el procés de premoldeado. La temperatura que deu alcançar el mòle en esta instància depén de la matèria primera que es va a utilisar. En la majoria dels casos l'informació sobre la temperatura de premoldeado és suministrada pel fabricant
Vore també
- Elasticitat del caucho
- Caucho sintètic
- Febra del caucho
- Gutapercha
- Hule
- Manilkara zapota
- Polimerisació
- Caucho natural
Referències
- ↑ «jebe | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ «seringa | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ (2012) Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, Gredos. ISBN 9788424923648.
- ↑ «Observacions de paraules aimaras, quechuas i puquinas en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola de la 23.ª edició, 2014».Lletres.87(126)ISSN 2071-5072.Consultat el 18 de juny de 2021.
- ↑ Davis, Wade: El riu: exploracions i descobriments en la selva amazónica, pág. 276.
- ↑ Patricia de la Penya Sobarzo (2006): «Darrere del joc de pilota», artícul publicat en juny de 2006 en la revista El Far, bolletí informatiu de la Coordinació de l'Investigació Científica. Mèxic: Ciutat Universitària, juny de 2006, número 63, pàgina 11.
- ↑ Davis, Wade: El riu: exploracions i descobriments en la selva amazónica, pág. 277.
- ↑ «Rubber, natural Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).
- ↑ «Rubber, natural Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).
- ↑ shtml Indígenes americans: Explotació, genocidi i oblit
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Davis, Wade: El riu: exploracions i descobriments en la selva amazónica, pág. 283-284.
- ↑ Davis, Wade: El riu: exploracions i descobriments en la selva amazónica, pág. 271.
Enllaços externs
Caucho en el Viccionari.
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- https://entaban. es/blog/post/47-principals-tipos-de-gomas-industrials («Principals tipos de gomes indutrials»).
- http://www. revolucionesindustrials. com/industrias-caseras/caucho. html («La vulcanisació del caucho en l'indústria»).
- https://www. decaucho. org/que-es-el-caucho («El caucho, qué és i la seua història»).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caucho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.