Anar al contingut

Manilkara zapota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sapodilla Malay with seeds.jpg
chicle (Manilkara zapota)
Per a atres usos d'este terme vore Chicle.



La chicle o chicozapote (Manilkara zapota, abans cridat Achras zapota o Sapota zapotilla) és un arbre de la família de les sapotáceas, originari d'América Central i Amèrica del Sur tropical. També és conegut coloquialment com ácana o nyispro. Va ser introduït en Filipines durant la colonisació espanyola. A partir de llavors, es va estendre per Àsia i creix en grans cantitats en Índia, Tailàndia, Malàsia, Camboya, Indonèsia o Bangladés, llocs a on el frut és molt popular i es coneix com chikoo. La paraula zapote és d'orige náhuatl: tzapotl, nom que se'ls donava als fruts de forma esfèrica i llavors grans.

La paraula chicle també és d'orige náhuatl chictli/tzictli. En maya és sicte, arbre sagrat del chicozapote.[1] Pel seu sabor dolç i aromàtic, numerosos pobles amerindios utilisaven la goma per a mastegar, coneguda com a chicle (del náhuatl tzictli[2]) que és un polímero gomoso que s'obté de la llacor de l'arbre. En atres parts de Llatinoamèrica i en Espanya és sinònim de goma de mastegar; si be la majoria de les actuals ampren una base de plàstic neutre, el acetat polivinílico. Fins a fa relativament poc temps el chicle utilisava encara esta llacor com a material. Un substitut del chicle també es pot obtindre de la pell de vacú...

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Pertany a la família de la Sapotaceae, és un arbre perennifolio, d'un gran porte, de 25 a 35 m d'altura en un diàmetro de fins a 1.25 m. Fulls disposts en espiral, aglomeradas en les puntes de les branques, simples, elíptiques a oblongas, marge sancer. Tronc recte, acanalado en la part inferior. Corfa profundament fisurada, formant peces més o menys rectangulars, en un abundant exsudat lechoso blanc i pegajoso, molt amarga i astringente. Flors solitàries axilars, a voltes aglomeradas en les puntes de les branques, dolçament perfumadas; sàpia'ls pardo verdosos, corola tubular de color blanc. Frut tipo baya de 5 a 10 cm de diàmetro, clafoll café i asprosa, polpa carnosa i sucosa, molt dolça. Els fruts inmaduros tenen certa cantitat de làtex en el seu interior. El frut conté normalment 5 llavors de color negre, lluents, en el fil blanc visible en la vora.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

Es troba des de l'alvertent del Golf de Mèxic, des de l'est de Sant Luis Potosí, el nort de Veracruz i Pobla fins a la Península de Yucatán i en l'alvertent del Oceà Pacífic, des de Nayarit fins a Chiapas, fins a la selva tropical en el departament de Va chocar en el pacífic colombià i la regió caribenya de Colòmbia, la seua distribució es troba en els departaments d'Antioquia, Valle del Cauca, Nort de Santander i Santander, Veneçola, en estats de Brasil i províncies d'Equador .[1]


Degut a que va ser distribuït des de temps antics el seu orige exacte no és molt clar. Es creu que és originari del sur de Mèxic i América Central. Posteriorment, va ser dut a les Antilles i al restant del món tropical. És abundant en la zona del Petén de Guatemala, a on és comú trobar fins a 50 arbres selvats adults per hectàrea. Ha segut plantada extensament principalment pels seus fruts en molts països del Nou i Vell Món, sobretot en China, la Índia, Indonèsia, Tailàndia, Filipines, Malàsia, Sri Lanka, Vietnam, Laos, Veneçola, Mèxic, Guatemala i Estats Units. En el surest d'Àsia, és una espècie comuna tant en jardins i horts com en plantacions.[3]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És un component important dels boscs tropicals càlits, humits i subhúmedos. Creix i desenrolla en llocs de 0 a 1200 m, en temperatures miges de 26 °C, màximes de 37 °C i mínimes de 15 °C, i precipitacions de 750 a 2700 mm. No és molt exigent en sols, creix en sols calizos, rocosos, arenencs, arcillosos, salinos i infértiles, encara que les millors produccions es conseguixen en sols francs, profunts, ben drenados i rics en matèria orgànica.[3] En boscs caducifolios, està restringida a sols humits. Prospera en terrenys escarpados, plans o llaugerament inclinats, cañadas, acahuales, potreros, planicies inundades i vega de rius.[1]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Nativa de Mèxic i Centroamérica. Cultivada. Selvat. Les poblacions selvades són "castrades" per a extraure el làtex de la corfa. És abundant en la zona del Petén de Guatemala, a on és comú trobar fins a 50 arbres selvats adults per hectàrea.[3] No es troba baix cap categoria de protecció d'acort a la norma 059 de la Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals (SEMARNAT) de Mèxic.

Recolecció

[editar | editar còdic]

El procés de la recolecció del chicle s'assembla molt al que s'utilisava per a extraure el caucho de la Hevea brasiliensis.

Entre juliol i febrer, en l'estació plujosa, el tronc de l'arbre es marca de matí en corts de machet poc profunts i en zigzag, per a que la llacor mane pels corts i es deposite en bolsitas colocades a eixe efecte; per la vesprada, els chicleros arrepleguen el quilogram i mig (aproximadament) de llacor que ha brotat i ho transporten a plantes de processament.

Manilkara zapota no s'explota fins que alcança els 25 anys, i, ya que necessita cicatrisar la escarificación dels talls antics, només pot drenarse cada arbre una volta cada dos o tres anys. Aixina mateix, les possibilitats d'explotació no són indefinides. La demanda de chicle va créixer enormement a lo llarc del sigle passat, lo que va conduir a l'utilisació d'atres espècies paregudes (la balatá, M. bidentata, i la Mimusops globosa). Hui en dia s'ampren preferentment productes a pur de petròleu en lloc de resines naturals.

Industrialisació

[editar | editar còdic]

Antonio López de Santa Anna, despuix d'haver segut depost del govern mexicà per la revolució liderada per Juan Álvarez, es va exiliar en els Estats Units. Mentres vivia en Staten Island, Nova York, es va fer dur un carregament de chicle natural, al que era molt aficionat. Un conegut seu, l'industrial i inventor Thomas Adams va concebre el proyecte d'utilisar el material com a substitut del caucho, que alcançava preus estratosféricos per a l'época.


No obstant, la resina del M. zapota es va mostrar massa blana per a eixe fi, i Adams va perdre grans cantitats de diners en el procés, despuix d'haver intentat amprar-la per a fer neumàtics de bicicleta, joguets, botes de pluja i caraces. L'afició del general López de Santa Anna a mastegar el material li va sugerir l'idea de comercialisar-ho com a substitut de la parafina, que la gent jove usava per a mastegar per eixe llavors. En 1869 va obtindre una palesa per a la goma de mastegar, i dos anys més vesprada va començar a comercialisar-la en massa baix la marca Adams New York Chewing Gum. En 1875 va tindre l'idea de mesclar el producte en aixarop de arce i #regalícia per a donar-li sabor.

El sabor de menta, tan popular actualment, no es va introduir fins a 1880; en eixe any, William White va fabricar la primera goma en eixe sabor baix la marca Yucatán. Atres invents de l'época varen ser la Beemans Chewing Gum, desenrollada pel mege Edward Beeman, en peptina afegida per a facilitar la digestió, la goma Dentyne del dentiste Franklin V. Canning (1889) i els Chiclets (chicles en cobertura de caramelo). En 1888, Adams va fabricar ademés la primera màquina de expendio automàtic de chicles.

En 1915 William Wrigley Jr, el fundador de la marca Wrigley's, va tindre l'ocurrència d'enviar per correu tres tabletas del seu chicle de menta a totes les persones que apareixien en les guies de teléfons de totes les ciutats dels Estats Units. L'èxit rotunt de l'idea li va granjear el primer lloc en vendes durant molt temps.

Frut

[editar | editar còdic]

Manilkara zapota es cultiva també pel seu frut comestible, similar a la pruna. La seua polpa és parda, translúcida i molt dolça. El color del clafoll és café clar, el de la polpa, taronja clar, i el de la llavor, negre.

En Mèxic, esta fruta és comercialisada en dos noms: chicozapote, simplement zapote i chupeta, esta última paraula que prové del náhuatl i significa zapote de mel, precisament per ser el més dolç dels fruts que produïxen els arbres de la família de les sapotáceas.

En Guatemala també es cultiva en este últim nom i es comercialisa àmpliament per tot el territori guatemaltec. Inclús s'utilisa la seua fusta per a elaborar adorns artesanals i escultures en formes molt diverses: ruïnes mayas, armadillos (en Guatemala: hueche), jaguars, tucanes i moltes formes més relacionades en la diversitat de cultura i fauna guatemalteca.[4]

En Veneçola el frut se li coneix en el nom de nyispro i és molt comú en les zones occidentals, com la regió zuliana. En la República Dominicana, nort de Colòmbia i Panamà també li'l denomina nyispro. En Canàries se li crida sapodilla.

En Àsia el seu cultiu està molt estés i al frut se li coneix com chikoo.

Usos

[editar | editar còdic]

La fruta és comestible i una de les favorites en les Américas tropicals.[5] El chicle de la corfa s'usa per a fer goma de mastegar.

Estudis mèdics

[editar | editar còdic]

Els composts extrets dels fulls varen mostrar efectes antidiabéticos, antioxidants i hipocolesterolémicos.[6]


L'extracte d'acetona de les llavors té activitats antibacterianas, específicament contra certs ceps de les espècies Pseudomonas oleovorans i Vibrio cholerae.[7] També, segons varis meges, l'arbre Manilkara zapota conté un baix nivell de serina (un aminoàcit situat en les proteïnes). Este aminoàcit es troba en les proteïnes del chicle.

Un estudi va analisar l'efecte de l'extracte del frut sobre l'activitat de la colagenasa i la elastasa, dos enzimes que s'encarreguen de desintegrar, respectivament, el colágeno i l'elastina dels teixits; els resultats mostren que l'activitat d'esta enzimes s'inhibix en l'extracte de chicozapote, lo que pot tindre repercussions en el tractament d'algunes patologies vinculades a elles i en la prevenció del fotoenvejecimiento dérmico.[8]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita inicialment com Achras zapota per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 2: 1190, en 1753, actualment, és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[9][10] i ulteriormente, seria transferida al gènero Manilkara per Pieter van Royen en Blumea 7(2): 410, en 1953.[11]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Manilkara: nom genèric latinizado provinent del vocablo malabar (o malayam) manil-kara, usat com nom vernàcul per a designar a l'espècie Manilkara kauki, en la regió de Malabar, en el suroest de la Índia, i reportat per Hendrik Adriaan van Rheede.[12][13][14][15]


zapota: epítet que prové del vocablo náhuatl tzápotl; "frut de sabor dolç",[16] i aludix al nom popular de la fruta.

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Chicozapote de Mèxic, chiquizapote de Mèxic, Nyispro de Cuba, mamey de Filipines, mamey de Mèxic, nyispro de Nicaragua, nyispro del Perú, nyispro en el Carib colombià, nyispro de Veneçola, sapote (menut) de les Antilles, sapote gran de les Antilles, sapotillo de les Antilles, tezontzapotl de Mèxic, zapote blanc de Mèxic, zapote de les Antilles, zapote menut, zapotillo de les Antilles.[17]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Corder J. i Boshier D.H. 2003. Arbres de Centroamérica un Manual per a extensionistas. Oxford Forestry Institute (OFI). Centre Agronómico, Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). P. 1079.
  2. ↑ «Chicle, el blanc suc de la selva», La Jornada. Consultat el 6 de giner de 2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Vázquez-Yanes, C., A. I. Batis Muñoz, M. I. Alcocer Silva, M. Gual Díaz i C. Sánchez Dirzo. 1999. Arbres i arbusts potencialment valiosos per a la restauració ecològica i la reforestació. Reporte tècnic del proyecte J084. CONABIO - Institut d'Ecologia, UNAM.
  4. ↑ Montemayor, Carlos: "Notes sobre nahuatlismos", en La Jornada, 3 de juliol de 2007.
  5. ↑ (1964) Tropical Trees of Hawaii, Kailua, Hawaii: Hargreaves, p. 14.
  6. ↑ Fayek NM, Monem AR, Mossa MY, Meselhy MR, Shazly AH(2012).«Chemical and biological study of Manilkara zapota (L.) Van Royen leaves (Sapotaceae) cultivated in Egypt.».Pharmacognosy Res..4(2)
    85-91.doi:10.4103/0974-8490.94723.
  7. ↑ Kothari V, Seshadri S(2010).«In vitro antibacterial activity in seed extracts of Manilkara zapota, Anona squamosa, and Tamarindus indica.».Biol Res..43(2)
    165-8.doi:10.4067/S0716-97602010000200003.
  8. ↑ Sirinya Pientaweeratch, Vipaporn Panapisal & Anyarporn Tansirikongkol(2016).«Antioxidant, anti-collagenase and anti-elastase activities of Phyllanthus emblica, Manilkara zapota and silymarin: an in vitro comparative study for anti-aging applications.».Pharmaceutical Biology..54(9)
    1865–1872.doi:10.3109/13880209.2015.1133658.
  9. ↑ Linné, Carl von; Salvius, Lars (1753). [1], Impensis Laurentii Salvii, pp. 1190.
  10. ↑ «Achras zapota» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-24.
  11. ↑ «Manilkara zapota» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-24.
  12. ↑ «Explicació Etimològica de les Plantes de la Selva».Flora Digital de la Selva.Organisació per a Estudis Tropicals.Consultat el 17 de maig de 2019.
  13. ↑ Mari Mut (2016). [2], primera edició, Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 97.
  14. ↑ Mari Mut (2019). [3], Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 100.
  15. ↑ «Manilkara zapota: Sistemàtica, Etimologia, Hàbitat, Cultiu...» (en és-és). Un Mondo Ecosostenibile. Consultat el 2023-04-26.
  16. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. «zapote» (en és). Diccionari de #americanisme. Consultat el 2023-04-24.
  17. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manilkara_zapota&oldid=636577»