Anar al contingut

Neumàtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore neumàtic (desambiguación).
En este artículo de Referencias adicionales, de Formato de referencias se detectaron varios problemas. Por favor, edítalo y/o discute los problemas en la discusión para mejorarlo:
Este aviso fue puesto el 15 de abril de 2024.
Neumàtic Goodyear de gran perfil per a un Jeep Wrangler.

Un neumàtic[1] (del grec πνευματικός, «relatiu al pulmó», per l'aire que du,[2] també conegut com coberta,[3] llanda,[4] roda[5] caucho o goma) és una peça toroidal de caucho que ampren les rodes de diversos vehículs i màquines. La seua funció consistix en permetre un contacte adequat en el paviment, per adherencia i fricció, a fi de possibilitar l'arrancada, el frenat i la bona conducció. Ademés, amortigua la marcha del vehícul en absorbir menudes irregularitats de la via.

Alguns neumàtics contenen una cambra, açò és, un tubo toroidal inflado entre el neumàtic i la llanda. Molts vehículs moderns usen neumàtics sense cambra, en els que l'aire a pressió queda contingut pel neumàtic i la llanda. Les parts del neumàtic que no entren en contacte en la via són els flancs o parets laterals; és dir: talons o celles en els que el flanc s'unix a la llanda i l'estructura interna de la qual pot ser radial o diagonal.

La part del neumàtic dissenyada per a mantindre el contacte en la via es denomina banda de rodadura. En el disseny de mecanismes de suspensió n de vehículs de quatre rodes existix una disciplina denominada geometria de suspensió que estudia el disseny de les suspensions per a conseguir que esta superfície es mantinga paralela a la carretera en independència de l'inclinament del vehícul o les irregularitats del terreny. Pel contrari, en els vehículs de dos rodes el disseny de la banda de rodadura és circular i es dividix en dos seccions denominades muscles, en les que el perímetro de la circumferència es reduïx a mida que s'aproxima a la llanda per a permetre al vehícul girar en inclinar-se; en ells el manillar s'usa solament per a corregir la direcció.

Els neumàtics solen tindre fils de reforç, que són d'aram. Segons l'orientació de dits fils es classifiquen en neumàtics diagonals o radials. Els de tipo radial són l'estàndar en casi tots els automòvils moderns.


Denominacions per país


Història

Estructura d'un neumàtic sense cambra: 1. cinturó d'acer en direcció llongitudinal; 2. estructura radial; 3. aram; 4. Llanda; 5. banda de rodadura; 6. flanc; i 7. va talar (cella).
Neumàtic de bicicleta.

La roda du mils d'anys en us, pero l'idea de posar-li caucho en la vora exterior és relativament nova. Va ser a principis del XVIII quan per primera volta es va utilisar goma natural per a recobrir les rodes de fusta o d'acer. Ara be, com la goma es desgastava en rapidea, el seu futur no semblava molt prometedor, fins que, en 1839, un resolt inventor de Connecticut, Estats Units cridat Charles Goodyear va descobrir la vulcanización, procés per mig del qual el caucho es mescla en sofre i se li aplica calor i pressió, lo que millora el seu plasticidad i resistència. Va ser llavors quan es varen fer populars les rodes de goma massiça.

La primera roda neumàtica o plena d'aire, va ser patentada en 1845 per l'ingenier escocés Robert W. Thomson. No obstant, no va ser sino fins que el seu compatriota John Boyd Dunlop es va propondre fer més agradable la passejada en bicicleta del seu fill, que la roda plena d'aire es va convertir en un èxit comercial.[7]

En 1885 l'empresa de fabricació Goodrich Corporation va decidir fabricar rodes de color negre (fins a llavors eren blanques, el color del caucho natural extret del Hevea brasiliensis. La raó per a triar este color es va deure a que el blanc resultava molt brut en desplaçar-se pels camins. En tintar el caucho es va fer un descobriment sorprenent: els neumàtics negres duraven més. Açò va ser degut a que el negre de carbó protegix al caucho de la radiació ultravioleta i actua com a material de farcidura, aumentant la resistència del material.

En 1888, el veterinari i inventor escocés John Boyd Dunlop, va desenrollar el primer neumàtic en cámara per al tricicle que el seu fill de nou anys d'edat usava per a anar a l'escola pels carrers bachead as de Belfast. Per a resoldre el problema del traqueteo, Dunlop infló uns tubos de goma en una bomba d'aire per a inflar balons. Despuix va envoldre els tubos de goma en una lona per a protegir-los i els va pegar sobre les llandes de les rodes del tricicle. Fins a llavors, la majoria de les rodes tenien llandes en goma massiça, pero els neumàtics permetien una marcha notablement més suau. Va desenrollar l'idea i va patentar el neumàtic en cambra el 7 de decembre de 1889. No obstant, dos anys en acabant de que li concediren la palesa, Dunlop va ser informat oficialment de que la palesa va ser invalidada per l'inventor escocés Robert William Thomson, qui havia patentat l'idea en França en 1847 i en Estats Units en 1891.[8] Pero Dunlop va guanyar una batalla llegal contra Robert William Thomson i va revalidar el seu palés.

El desenroll del neumàtic en cambra de Dunlop va aplegar en un moment crucial durant l'expansió del transport terrestre, en la construcció de noves bicicletes i automòvils.


Tipos de neumàtics

Neumàtics sense aire d'un diablito o carretó.

Per la seua construcció, existixen tres tipos de neumàtics:

  • Diagonals: en la seua construcció les distintes capes de material es coloquen de forma diagonal, unes sobre unes atres.
  • Radials o en ràdios: en esta construcció les capes de material es coloquen unes sobre atres en llínea recta, sense biaix. Este sistema permet dotar de major estabilitat i resistència a la coberta.
  • Autoportante: en esta construcció les capes de material es coloquen unes sobre atres en llínea recta, sense biaix, també en els flancs. Este sistema permet dotar de major resistència a la coberta, encara que és menys confortable per ser més rígida. S'usen en vehículs deportius i tenen la ventaja de poder rodar sense pressió d'aire a una velocitat llimitada, sense perdre la seua forma.

Igualment i segons el seu us de cambra tenim:

  • Neumàtics tubetype (TT): aquells que usen cambra i una llanda específica per a això. No poden montar-se sense cambra. S'usen en 4alguns 4x4, motocicletes, i vehículs agrícoles. Esta cambra se li coneix comunament en països com Veneçola en el nom de budell i és molt comú usar-la com goma en els cossos d'aigua.
  • Neumàtics tubeless (TL) o sense cambra: estos neumàtics no ampren cambra. Per a evitar la pèrdua d'aire tenen una part en l'interior del neumàtic nomenada taló que, com té uns rogles d'acer en el seu interior, eviten que s'ixca de la llanda. La llanda deu ser específica per a estos neumàtics. S'ampra pràcticament en tots els vehículs.
  • Rodes semi-neumàtiques i no-neumàtiques: són neumàtics sol de goma (semi neumàtics i no neumàtics), s'usen en vehículs menuts com diables, carretóns, trolleys o coches de pedals. Atres noms són roda semi-neumàtica de caucho i roda neumàtica semi.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ 4,0 4,1 «La Evolución de la Llanta». Archivat des de l'original, el 2022-10-02.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Llantas para carro y moto - Categorías». Archivat des de l'original, el 2023-12-05.
  6. ↑ (1 de abril de 1954).«De a los neumáticos viejos como este, una nueva vida como este».Semana.: 5.Consultat el 4 de marzo de 2024.
  7. ↑ «Los neumáticos: su vida podría depender de ellos» (2004). Archivat des de l'original, el 9 de agosto de 2015.
  8. ↑ Biografía de Robert William Thomson

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neumàtic&oldid=1650598»