Ir al contenido

Sofre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sofre

El sofre (del llatí sûlphûre) és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color groc clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama blava que produïx un gas d'olor sofocant.

El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32.

El sofre es troba en forma nativa en regions volcàniques i en les seues formes reduïdes formant sulfur i sulfosales o be en les seues formes oxidades com a sulfat. És un element químic essencial constituent dels aminoàcits cisteina i metionina​ i, per tant, necessari per a la síntesis de proteïnes presents en tots els organismes vius. S'usa principalment com a fertilisant, pero també en la fabricació de pólvora, laxants, fòsfors i insecticida.

Característiques principals

[editar | editar còdic]

Este no metal té un color groguenc fort, amarronat o vert taronja i ardix en flama de color blau, desprenent diòxit de sofre. És insoluble en aigua, pero es dissol en disulfur de carbono i bencé. És multivalent, i són comuns els estats d'oxidació -2, +2, +4, +6.

En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

El sofre s'usa en multitut de processos industrials, com la producció d'àcit sulfúric per a bateries, la fabricació de pólvora i el vulcanisat del caucho.

Els sulfitos s'usen per a blanquejar el paper i en fòsfors. El tiosulfat de sodi o amoni s'ampra en l'indústria fotogràfica com «fixador», ya que dissol el bromur d'argent; i el sulfat de magnesi, té usos diversos com laxant, exfoliant, o suplement nutritiu per a plantes.

També el sofre s'ampra en l'indústria enológica com antisèptic. Un dels seus principals usos és com a anhídrit sulfurós.

El sofre té usos com a fungicida i en la manufactura de fosfat fertilisants comuns.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Stanier, Roger Y.; Villanueva, Julio R. (1996-09). Microbiología. Reverte. ISBN 978-84-291-1868-1

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons