Riu Putumayo

Riu Putumayo

El riu Putumayo, en Brasil, rio Içá (en quechua, putu mayu, de 'putu': vasija de frut d'arbres i 'mayu': riu; que significaria «riu que naix a on creixen les plantes els fruts de les quals són usats com vasijas»), és un llarc riu amazónico que naix en el Nuc de les Pastures, en Colòmbia, i desemboca en el riu Solimõés (nom del curs mig del ric Amazones), en Brasil, despuix de formar frontera en gran part del seu recorregut entre Colòmbia, Perú i Equador. Té una llongitut de 1813 km i drena una conca de 148 000 km². Té com a principals afluents els rius Guamuez (140 km), Sant Miguel (240 km) i Igara Paraná (440 km). És una important via de transport fluvial, ya que és navegable casi en tot el seu recorregut.

Història

En el XIX, el Putumayo/Içá va ser navegat per l'explorador francés Jules Crevaux (1847-82). Ho va remontar en un barco de vapor de 6 peus (1,8 m) de calat, navegant dia i nit. Va aplegar a Cuembí, a uns 1300 km de la seua boca sense trobar un sol ràpit. Cuembí està a sol 320 km de l'oceà Pacífic en llínea recta, passant per la ciutat de Pastura en el sur de Colòmbia. Creveaux va descobrir que els sediment del riu estaven lliures de roques fins a la base dels Vages i que les seues riberes eren de terra arcillosa i la part inferior de fines arenes.

L'1 de març de 2008, el líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, Luis Edgar Devia àlies Raúl Reis i 21 guerrillers més d'eixa organisació, varen ser abatuts en un campament illegal en el costat equatorià de la frontera del Riu Putumayo, per part de les Forces Militars de Colòmbia, en un operatiu especial despuix de mesos de llabors d'inteligència, ya que el govern equatorià negava l'existència de tal campament despuix de diverses proves presentades pel seu parell colombià. A esta acció se li coneix en el nom d'Operació Fénix, la qual es va realisar sense l'autorisació del governe Equatorià generant una confrontació diplomàtica entre Colòmbia per un costat i Equador i Veneçola en l'atre.

Geografia

Curse superior i mig

El Putumayo té el seu orige en els pobles indígenes de Pacífic colombià ya que per ells es diu Putumayo

Vages colombianos, en la regió del Nuc de les Pastures, en territori del municipi de Sant Francisco, a uns 70 km a l'est de la ciutat de Sant Joan de Pastura. Eixa regió, a on també naix el riu Caquetá, és la regió més humida de la conca de l'Amazones. El Putumayo es dirigix cap al surest, abandonant pronte la montanya andina i aplegant a la localitat colombiana de Port Asis (que contava en 88 000 hab. en 2010). A sol 120 km de la seua font, ya és navegable i va alcançar un cabal de 470 m³/s en solament una conca de 2900 km², o siga un récort de cabal de 160 l/s per km². Prop de Port Assís rep pel seu marge dreta al riu Guamuez (o Guamués) provinent de l'estany de la Cocha, un afluent molt similar al Putumayo que duplica el cabal. Uns 120 km aigües avall rep, també pel seu marge dreta, al seu segon gran afluent, el riu Sant Miguel, també molt caudaloso, prop de Port Ospina. En este tram el Putumayo du ya tanta aigua com el riu Ródano. Entre les confluències del Guamuez i del Sant Miguel, en concret a partir de la confluència en la quebrada Cehembí, comença un tram de 1500 km en que el Putumayo formarà la frontera sur de Colòmbia, primer en Equador i després en Perú. En este tram passa per les localitats de La Nova Apaya, Güepí (a on rep a l'homònim riu Güepí, que marca la frontera entre Equador i Perú), Port Leguízamo (a on rep al Caucayá), Port Alegria, Port Arturo, L'Encant (a on rep al Cara Paraná), Port Belén, Flor d'Agost, Port Tumaco, Pucauro (a on rep al Cotó), Port Arica (a on rep al Igara Paraná, de 440 km, el més llarc dels seus afluents), Port Pipa i Yaguas (a on rep a l'homònim riu Yaguas). Finalisa el tram fronteriç i el riu s'interna novament en Colòmbia durant un curt tram, en el que tanca pel nort la part de territori colombià cridada «Trapezi amazónico» i alcança la chicoteta ciutat de Tarapacá (3950 hab. en 2010), ya pròxima a la frontera en Brasil.

La marge esquerra, que correspon al costat colombià, es caracterisa per ser més elevada que la marge dreta i per esta circumstància es troba en este tram la major densitat de població, apreciant-se igualment grans extensions cobertes de pasturages destinats a la ganaderia.

Curs inferior

Ya en Brasil i fins a la desembocadura, el Putumayo du el nom de riu Içá durant uns 320 km, un curs en el que es desvia molt poc d'una direcció este-surest. La seua conca, estreta i allargada, es intercala entre les conques del riu Caquetá (o Japurá) en el nort i el riu Napo, i despuix l'Amazones-Solimõés, al sur. Rep numerosos afluents per abdós màrgens, pero la estrechez de la conca obliga a que la majoria d'ells seguixquen un camí paralel al seu.

Pansa per les chicotetes localitats de Espirito Sant, Uniao i Cuiabá i acaba desaguando, per la marge esquerra i en un esgambi de 700 m i a una altitut de 55 m, en el riu Solimõés a l'altura de la població de Sant Antônio do Içá (que contava en 24 487 hab. en 2010.

Principals afluents

Els principals afluents del Putumayo, en direcció aigües avall, són:

en el tram colombià:

• riu Guamuez, d'una llongitut de 140 km, en una conca de 4772 km² i un cabal de 500 m³/s;
• quebrada Cehembí;

en el tram de llímit entre Colòmbia i Equador:

• Riu Güepí, de 110 km, en 4435 km² i 240 m³/s.
• riu Sant Miguel, per la dreta, de 240 km, en 6404 km² i 630 m³/s;

en el tram de llímit entre Colòmbia i Perú:

• riu Yavineto, per l'esquerra;
• riu Campuya, per la dreta;
• riu Cara Paraná, per l'esquerra, de 260 km, en 8027 km² i 500 m³/s;
• ric Cotó, per la dreta, de 230 km, en 3307 km² i 160 m³/s;
• riu Igara Paraná, per l'esquerra, de 440 km, en 12 945 km² i 810 m³/s;
• riu Yaguas, per la dreta, de 330 km, en 10 863 km² i 410 m³/s;

en el tram brasiler:

• riu Cotuhé, per la dreta;
• riu Pureté o Puretá, per la dreta, aplegant de Perú;