Anar al contingut

Peixca comercial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Possible fusionar

Eixemple d'activitat peixquera comercial.
Tornada de peixcadors per a Roses (Girona).
Peix espasa en la llonja del Port de Vigo.

La peixca comercial és l'activitat peixquera efectuada en fins de benefici comercial.[1][2]

Originàriament era el sustente d'algunes poblacions costeres o isleñas. Actualment s'han industrialisat els sistemes de peixca, encara que en alguns països se seguixen usant arts de peixca tradicionals o artesanals, per a l'obtenció de recursos hidrobiológicos. Segons el fi econòmic, la peixca es pot distinguir entre la peixca artesanal i la peixca industrial.

També ha derivat esta activitat a l'oci, com ocorre en atres com la caça deportiva, passant a considerar-se un deport.

Tipos d'arts de peixca

[editar | editar còdic]

Principalment, caldria dividir esta activitat en dos grans grups: un seria el de la peixca que es pràctica en aigües continentals (rius, llac, etcétera) i un atre és l'activitat que es desenrolla en la massa d'aigua oceànica. Esta distinció sol realisar-se també a nivell llegislatiu, ya que esta activitat està regulada pels diferents Estats del món, corresponent les competències en la matèria a distintes administracions, també es peixca de forma recreativa,tant des de costa com des d'embarcació.

Explotació peixquera

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Explotació peixquera.

L'explotació peixquera, sobretot l'industrial, ha ocasionat no pocs problemes a lo llarc de la seua història.

Des de temps remots, el home ha buscat alimentar-se i va trobar una solució a eixa necessitat, entre atres activitats, en la peixca. No obstant, en observar la necessitat creixent de la demanda de dit aliment, es va vore obligat a incrementar la captura d'espècies hidrobiológicas, creant métodos per a obtindre volums cada volta majors de peixca a un baix cost o preu. En el temps, esta empresa es va ser industrialisant.

La situació sofrix un canvi quan l'home es torna sedentario, la taxa de natalitat aumenta i les concentracions humanes es densifican i creixen. La peixca, llavors, tant marítima com a continental, es torna depredatoria. Davant estes circumstàncies, certs sectors preveuen que els cursos d'aigua continentals quedaren sense població d'espècies aquàtiques (peixos, moluscs, crustacis, etc.). En conseqüència, l'àrea perdria la seua productivitat i quedaria desolada o estèril per a esta activitat extractiva.

Producte de la potencial depredació de les zones peixqueres del món, el ser humà va impondre lleis, regles i llímits a l'activitat peixquera per a protegir les espècies hidrobiológicas i evitar aixina la seua total desaparició. No obstant, en algunes zones peixqueres, els actes preventius d'este tipo no donen els resultats desijats al no dur-se un bon control dels mateixos.

En alguns països, per a evitar la deprecación, es promou la criança d'espècies comestibles en cursos d'aigua o en estanys naturals o artificials; sol tractar-se d'espècies hidrobiológicas el consum de les quals té una gran demanda. D'esta forma, es


Referències

[editar | editar còdic]
  1. "S. F. Thrush, J. E. Hewitt, V. J. Cummings, P. K. Dayton, M. Cryer, S. J. Turner, G. A. Funnell, R. G. Budd, C. J. Milburn and M. R. Wilkinson. Disturbance of the Marine Benthic Habitat by Commercial Fishing: Impacts at the Scale of the Fishery. Ecological Applications, Vol. 8, No. 3 (Aug., 1998), pp. 866-879"
  2. http://www.jstor.org/stable/2641273