Anar al contingut

Echium wildpretii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tajinaste roig (Echium wildpretii)

El tajinaste roig (Echium wildpretii) és una espècie de planta arbustiva pertanyent a la família Boraginaceae originària de la Macaronesia.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta bienal que produïx una densa roseta de fulls durant el primer any; estes últimes són persistents, de forma linear-lanceolada, de 30 per 2 cm, i més espesses en la seua base. Es tornen més curtes a lo llarc del talle. Les flors, de color roig coral —la subespecie I. wildpretii trichosiphon, endèmica de les zones altes de la Caldera de Taburiente en l'illa canària de la Palma , té la corola rosa-violáceas/azuladas— apareixen en el segon any, formant una inflorescència erecta d'1 a 3 m d'altura. Es tornen blaus en el temps, fenomen habitual en la subfamília Boraginoideae.[2] Els fruts són núculas monospermas, ovoides, apiculadas i irregularment tuberculadas.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una planta herbácea bienal endèmica de les illes Canàries, concretament de la Palma (I. w. trichosiphon) i de Tenerife (I. w. wildpretii), dins del recint del parc nacional de les Cañadas del Teide, sent també freqüent en el surest: Vilaflor i en els Alts d'Arafo i Arico.

L'espècie es troba també traslocada en les illes d'El Ferro i Gran Canària, a on ha escapat del cultiu com planta ornamental.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Echium wildpretii va ser descrita per Henry Harold Welch Pearson atribuint-la a Joseph Dalton Hooker, sent publicada en Botanical Magazine en 1902.[3]

Etimologia
  • Echium: nom genèric que deriva del grec echion, derivat de echis que significa escurçó, per la forma triangular de les llavors que recorda vagament al cap d'un escurçó.[4]
Tàxons infraespecíficos
  • Echium wildpretii subsp. trichosiphon (Svent.) Bramwell (sinònims: Echium bourgaeanum var. trichosiphon Svent., Echium coeleste Stapf, Echium trichosyphon)[6]
Sinonímia
  • Echium bourgeauanum Webb ex Coincy
  • Echium perezii Sprague
  • Echium wildpretii subsp. wildpretii Pearson ex Hook.f.[7]


Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Planta d'us en jardineria.

És una de les principals plantes utilisades en Tenerife per les abellas per a la producció de mel, per la gran riquea de polen i néctar de les seues flors.

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Es troba protegida per l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la comunitat autònoma de Canàries, incloent-se en el seu Anex II.[8]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Coneguda en Tenerife com tajinaste roig, pel color de les seues flors, i com tajinaste del Teide o de les Cañadas, per la zona a on creix. Ademés és denominat també com a orgull de Tenerife per l'espectacularitat de la seua floració.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Echium wildpretii Hook. f.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 1 d'abril de 2022.
  2. «Tajinastes, tesors botànics d'altura». Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2014. Consultat el 17 de giner de 2014.
  3. «Echium wildpretii H.Pearson ex Hook.f., Bot. Mag. 128: t. 7847 (1902)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 1 d'abril de 2022.
  4. «Nomenes acceptats de Echium». Flora ibèrica. Plantes vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears. Real Jardí Botànic. Consultat el 1 d'abril de 2022.
  5. 5,0 5,1 Kunkel, Günther (1986). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
  6. The Plant List
  7. Anthos (requerix busca) [2]
  8. «ORDE de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Consultat el 1 d'abril de 2022.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]