Anar al contingut

ENSCONET

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

ENSCONET és l'acrònim de European Native Seeds Conservation Network (en espanyol : Ret Europea de la Conservació de les Llavors Natives), la ret està constituïda per 24 institucions de 17 Estats membres de l'Unió Europea, aixina com també cinc membres associats. Tots els membres estan interessats en la preservació d'espècies selvades pel manteniment d'un banc de germoplasma. La ret està coordinada per el "Millennium Seed Bank" del Royal Botanic Gardens, Kew, Regne Unit i està fundada baix els auspicis del 6º "Research Framework Programme" de l'UE, i cobrix 5 de les 6 regions biogeográficas europees : Atlàntica, Alpina, Continental, Macaronésica, Mediterrànea i Panonica.

Història

Encara que es duya varis anys gestant el proyecte no va ser fins a novembre del 2004, en que es va consolidar definitivament.

La primera reunió anual del ENSCONET, va tindre lloc en l'Institut Agronómico del Mediterràneu de Chania, en Creta en juny del 2005. Iniciant-se llavors la redacció d'un protocol consensuat per tots els membres, per a les futures recolecció.

La següent reunió anual va tindre lloc en Valéncia i va estar organisada pel Jardí Botànic de Valéncia.

Activitats

El treball que efectuen les institucions associades dins de la ret es pot resumir en quatre apartats:

  • Recolecció de les llavors prefrerentement del seu mig natural, identificant lloc i condicions en que es troben els espècimen dels que es prenen la mostra.
  • Conservació, en els últims métodos que garantisen la seua viabilitat durant el periodo de temps més prolongat possible.
  • Base de senyes, en la que figure tota l'informació possible sobre l'espècimen del que s'arrepleguen les llavors, la seua ubicació, data de la recollida, estat en que es trobava. De totes estes senyes pot quedar constància tant escrita com en soport informàtic
  • Divulgació, de tot el treball efectuat dins de la comunitat de les institucions implicades, en vistes a millorar els métodos de recollida i de conservació en les últimes tècniques entre les institucions membres, aixina com en un àmbit més general a atres institucions de l'àmbit exterior dels membres partícips.