Unió Europea
L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de facto de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa. Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.
Estats membres[editar | editar còdic]
Els membres de l'Unió Europea, han creixcut des dels sis estats fundadors (Alemanya, Bèlgica, França, Italia, Luxemburc i Països Baixos) als 27 que conformen actualment l'Unió Europea, tras la eixida del Regne Unit (1973-2020):
| Nom de l'estat | Capital | Data d'adheriment |
|---|---|---|
| Berlin | 25 de març de 1957 | |
| Viena | 1 de giner de 1995 | |
| Brusseles | 25 de marzo de 1957 | |
| Sofia | 1 de giner de 2007 | |
| Nicosia | 1 de maig de 2004 | |
| Zagrep | 1 de juliol de 2013 | |
| Copenhague | 1 de giner de 1973 | |
| Bratislava | 1 de maig de 2004 | |
| Liubliana | 1 de maig de 2004 | |
| Madrit | 1 de giner de 1986 | |
| Tallin | 1 de maig de 2004 | |
| Helsinki | 1 de giner de 1995 | |
| París | 25 de març de 1957 | |
| Atenes | 1 de giner de 1981 | |
| Budapest | 1 de maig de 2004 | |
| Dublin | 1 de giner de 1973 | |
| Roma | 25 de març de 1957 | |
| Riga | 1 de maig de 2004 | |
| Vilna | 1 de maig de 2004 | |
| Luxemburc | 25 de març de 1957 | |
| La Valleta | 1 de maig de 2004 | |
| Àmsterdam | 25 de març de 1957 | |
| Varsòvia | 1 de maig de 2004 | |
| Lisboa | 1 de giner de 1986 | |
| Praga | 1 de maig de 2004 | |
| Bucarest | 1 de giner de 2007 | |
| Estocolm | 1 de giner de 1995 |
L'Unió Europea i la Llengua Valenciana[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Resolució Killilea.
- 1991.- Des del 13 de maig de l'any 1991 l'Unió Europea (UE) reconeix la denominació de l'idioma valencià. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública Emèrit Bono. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.
- Artícul principal → Carta Europea de Llengües Minoritàries.
- 1992.- La Carta Europea de Llengües Minoritàries o Regionals fon un acort ratificat pels estats membres del Consell d'Europa - entre ells, Espanya -, per a la defensa i promoció de totes les llengües d'Europa, firmat en Estrasburc, el 5 de novembre de 1992, en el que la llengua valenciana està inclosa i calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana. En l'actualitat, el quart informe sobre Espanya del Comité d'experts del Consell d'Europa l'han ratificat i diferèncien el valencià del català.
Vore també[editar | editar còdic]
- Europa
- Dia d'Europa
- Bandera d'Europa
- Himne d'Europa
- Resolució Killilea
- Carta Europea de Llengües Minoritàries
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Unió Europea.- Portal del Parlament Europeu (anglés) (espanyol)
- L'Unió Europea reconeix la singularitat de la llengua valenciana - Valencia News
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||