Comunitats Europees

Erro al crear miniatura:

CE 1990.

Les Comunitats Europees varen ser tres organisacions internacionals de cooperació econòmica, infraestructura jurídica i funcional, predecessores de l'Unió Europea: la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, la Comunitat Econòmica Europea (renombrada després com a Comunitat Europea) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (l'única que seguix existint cóm organisme separat de l'UE). Estes comunitats varen sorgir per a crear una forta unió econòmica entre els seus països membres. L'intenció era incentivar la cooperació entre els països europeus, assolats per dos guerres mundials en la primera mitat d'el XX, per a fomentar aixina una solidaritat entre els Estats que garantisara la pau. Tots els països membres formaven part de les tres. En el Tractat de fusió (o Tractat de Brusseles) de 1965 es crearia un únic poder eixecutiu per a les tres, constituint l'embrió de la futura Unió Europea.

Les Comunitats

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA)

Artícul principal → Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.

Va ser la primera Comunitat. Creada per sis Estats: Alemània, França, Itàlia, i els tres països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburc). S'ocuparia dels sectors del carbó i l'acer d'eixos sis països. Fundada el 1951, és considerada la "llavor" de l'Unió Europea per ser la primera Comunitat Europea. El tractat de fundació de dita comunitat tenia una validea de 50 anys, expirant el 2002 i quedant els seus àmbits de decisió dins de l'actual Unió Europea.

Comunitat Econòmica Europea (CEE)

Artícul principal → Comunitat Econòmica Europea.

La més important, sense dubte, de les tres Comunitats Europees. Va ser fundada pels mateixos membres de la SECA, el 1957, per un dels dos Tractats fundacionals de Roma, uns anys despuix que eixa comunitat haguera demostrat que era un èxit. Esta volta, pero, no se li posaria un determini de validea en anys al tractat. En esta nova Comunitat Europea (la CEE), es tractarien distints i variats temes, tots econòmics, que servirien per a ampliar encara més la cooperació dels Estats europeus que volgueren formar part d'ella. Entre alguna de les coses importants que es faran en esta comunitat, estan, entre atres coses, establir un aranzel exterior comú, una política agrícola conjunta (la PAC), i crear institucions per al desenroll econòmic de tots els països de la CEE. La CEE va desaparéixer com a tal, i va passar a cridar-se Comunitat Europea (CE, sense més) despuix del Tractat de Maastricht de 1992. En eixe mateix tractat, es va establir que les tres Comunitats Europees, la SECA, la CE (anterior CEE), i la CEEA (o EURATOM), passarien a formar part de la nova Unió Europea. Es confon moltes voltes la CEE en la CE (Comunitat Europea), i en l'actual UE (Unió Europea), quan en realitat, no són exactament lo mateix (encara que la CE va ser l'hereua directa de la desapareguda CEE, i a la seua volta, la CE va ser només una part de l'Unió Europea). La CE es va dissoldre en integrar-se definitivament en la EU en 2009.

Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM)

Artícul principal → Comunitat Europea de l'Energia Atòmica.

La CEEA, o EURATOM, es crearà el mateix dia que la CEE, en el 1957, creada per l'atre Tractat Fundacional de Roma, i tindrà com a finalitat establir un mercat comú de productes nuclears, i el desenroll pacífic de l'energia nuclear entre els seus països membres. Tampoc, igual que la CEE, tindrà un determini marcat d'anys per a la seua existència. Una volta més, tots els membres d'esta atra comunitat (la tercera) també ho són de la SECA i de la CEE. És possiblement la menys coneguda de les tres Comunitats Europees, pero és l'única que seguix existint de forma independent respecte a l'UE.

L'Assamblea

Erro al crear miniatura:

Primera sèu de l'Assamblea parlamentària en Estrasburc.

Erro al crear miniatura:

Segona sèu, més gran: Palau d'Europa, actual sèu del Consell d'Europa, que va ser compartida en el Parlament Europeu entre 1977 i 1999.

Entre el 10 i el 13 de setembre de 1952, es va reunir per primera volta, en el marc de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA), una Assamblea Parlamentària composta per 78 diputats designats pels seus respectius parlaments nacionals. Esta Assamblea pràcticament solament tenia competències consultives, encara que també tenia el poder de forçar una dimissió de l'Alta Autoritat de la SECA (la posterior Comissió Europea) a través d'una moció de censura. En 1957, a través dels tractats de Roma, es varen fundar la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). L'Assamblea Parlamentària, que en este moment estava constituïda per 142 diputats, ara va ser competent per a les tres Comunitats; Robert Schuman va ser elegit com a primer president d'este orgue ampliat. Encara que l'Assamblea no va obtindre noves competències, va escomençar a autodenominar-se Parlament Europeu (nom que no va ser reconegut oficialment pels Estats membres fins a 1986). Quan les Comunitats Europees varen obtindre un presupost propi en 1971, l'Assamblea va poder participar en les decisions sobre les despeses previstes, encara que no en el camp de les despeses per a la Política Agrícola Comuna, que en eixe moment eren prop del 90 % del total del presupost europeu.

Si les primeres eleccions europees directes en 1979 li varen donar un major pes simbòlic, l'Acta Única Europea en 1986 va significar la primera ampliació real de competències per al Parlament. En el cridat procediment de cooperació, el Parlament Europeu va participar en la llegislació general i podia adoptar oficialment esmenes per als proyectes llegislatius, encara que l'última paraula encara permaneixia en el Consell de l'UE.

Vore també: Anex:Cronologia de les Comunitats Europees (1950-1993)

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
• Tractats de Roma
• Pilars de l'Unió Europea