Anex:Cronologia de les Comunitats Europees (1950-1993)

Erro al crear miniatura:

Els territoris dels Estats membres de l'Unió Europea (Comunitats Europees abans de 1993), animats per orde d'adheriment. No es mostren els territoris fòra d'Europa i les seues afores immediates.

Este artícul tracta sobre l'història de les comunitats que varen evolucionar entre 1950 i 1993 fins a convertir-se en l'Unió Europea (UE). L'història posterior es desenrolla en l'Anex:Cronologia de l'Unió Europea (1993-2009).

Esta cronologia s'agrupa per décades: 1950 - 1960 - 1970 - 1980 - 1990

Anys 50

1950

9 de maig: Declaració Schuman. Per mig d'un discurs inspirat per Jean Monnet, Robert Schuman propon en París, integrar les indústries del carbó i del acer d'Europa Occidental.
3 de juny: Alemània, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburc i els Països Baixos subscriuen la Declaració Schuman.
26-28 d'agost: L'assamblea del Consell d'Europa aprova el «Pla Schuman».
19 de setembre: Es crea l'Unió Europea de Pagaments.
4 de novembre: Es firmen en Roma els Convenis de drets humans i drets fonamentals.

1951

18 d'abril: Alemània, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburc i els Països Baixos («els Sis»), firmen el Tractat de París pel que es crea la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA).

1952

27 de maig: Els sis firmen en París el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa (CED).
23 de juliol: Entra en vigor el Tractat SECA. Es nomena a Monnet president de l'Alta Autoritat i a Paul-Henri Spaak de l'Assamblea Comuna.

1953

1 de giner: Entra en vigor la exacció SECA (primer impost europeu).
10 de febrer: S'establix el mercat comú del carbó i del mineral de ferro. Els sis suprimixen els drets d'aduana i les restriccions quantitatives sobre estes matèries.
9 de març: Spaak presenta un proyecte de tractat per a constituir una Comunitat Europea de caràcter polític que tindria per finalitat salvaguardar els drets humans i els fonamentals, aixina com garantisar la seguritat dels Estats membres front a les agressions externes, coordinar la política exterior dels Estats membres i instaurar el mercat comú de manera progressiva. Ademés preveu l'implantació d'un Consell Europeu eixecutiu, un Parlament bicameral, un Consell de Ministres (nacionals), un Tribunal de Justícia i un Comité Econòmic i Social.

1954

11 de maig: Alcide de Gasperi és elegit president de l'Assamblea Parlamentària Europea.
30 d'agost: L'Assamblea Nacional francesa rebuja el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa.
23 d'octubre: L'acort de París, estipula el final del règim d'ocupació sobre Alemània occidental i basant-se en la proposta francesa definix el Sarre com a territori europeu, per mig d'un estatut. Naix l'Unió Europea Occidental (UEO).
10 de novembre: Monnet dimitix despuix del fracàs de la CED.
21 de decembre: El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees dicta la seua primera sentència.

1955

1 de juny: René Mayer és elegit president de l'Alta Autoritat de la SECA.
23 d'octubre: El 67,7 % dels sufragis en Sarre es pronuncien en contra de l'estatut. En conseqüència, el Sarre no serà sèu de les naixents institucions europees (és dir el Sarre no serà capital de la nova Europa en gestació).
8 de decembre: El Consell de Ministres del Consell d'Europa adopta com a emblema la bandera blava en 12 estreles dorades.

1956

7 de giner: Es confirma el principi de lliure circulació, en la Comunitat, dels productes siderúrgics importats de tercers països.
6 de maig: Spaak, a l'adop ministre d'Exteriors belga, presenta als seus colegues un informe (Informe Spaak) sobre els proyectes de tractats comunitaris que preveuen la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).

1957

25 de març: Els Tractats constitutius de la CEE i d'Euratom són firmats pels Sis. A partir de llavors seran coneguts com «els Tractats de Roma».
27 de novembre: Hans Furler és elegit president de l'Assamblea Comuna de la SECA.

1958

1 de giner: Els Tractats de Roma entren en vigor. La CEE i Euratom escomencen a treballar en Brusseles. L'Assamblea Parlamentària, establida en Luxemburc, i el Tribunal de Justícia són comunes a les tres Comunitats.
7 de giner: Walter Hallstein és elegit president de la Comissió de la CEE, Louis Armand, president de la Comissió del Euratom, i Paul Finet, president de l'Alta Autoritat de la SECA.
19 de març: Se celebra en Estrasburc la sessió per la que es crea la «Assamblea Parlamentària Europea». S'elegix president de la mateixa a R. Schuman. Esta Assamblea substituirà a la de la SECA.
15 d'abril: El primer Reglament del Consell instituïx al alemà, francés, italià i neerlandés com les llengües oficials de les Comunitats.
13 de maig: Els diputats de l'Assamblea Parlamentària se senten segons els seus grups polítics i no segons la seua nacionalitat per primera volta.
19 de maig: Se celebra en Brusseles la reunió constitutiva del Comité Econòmic i Social Europeu (CES).
3-11 de juliol: Una conferència celebrada en Stresa fixa les bases d'una Política Agrícola Comuna (PAC).
7 d'octubre: S'establix en Luxemburc el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que reemplaça al de la SECA.
29 de decembre: L'Acort Monetari Europeu entra en vigor.

1959

7 de giner: Schuman és reelegit president de l'Assamblea Parlamentària.
20 de març: el Banc Europeu d'Inversions (BEI) concedix els seus primers préstams.
8 de juny: Grècia solicita la seua associació en la CEE.
31 de juliol: Turquia solicita la seua associació a la CEE.
10 de setembre: Comencen les negociacions per a l'associació en Grècia.
27 de setembre: Comencen les negociacions per a l'associació en Turquia.
13 d'octubre: Pierre Wigny, ministre d'Exteriors belga, propon reunir en una sola institució a l'Alta Autoritat de la SECA, la CEE i Euratom.

Anys 60

1960

13 de decembre: Es firma en Brusseles del Conveni pel que s'establix l'Organisació Europea per a la Seguritat de la Navegació Aérea (Eurocontrol).
14 de decembre: L'Organisació per a la Cooperació Econòmica Europea (OCEE) es convertix en l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic (OCDE).

1961

10 de març: Furler és reelegit president de l'Assamblea Parlamentària.
18 de juliol: En Bonn (a l'adop capital de la RFA) se celebra un cim en la que els Sis expressen el seu desig de crear una unió política.
31 de juliol: Irlanda solicita ingressar en la Comunitat Europea.
9 d'agost: Regne Unit solicita ingressar en la Comunitat Europea.
10 d'agost Dinamarca solicita ingressar en la Comunitat Europea.
20 de decembre: Walter Hallstein és reelegit president de la Comissió de la Comunitat Econòmica Europea.

1962

10 de giner: Pren de possessió de la nova Comissió de la Comunitat Econòmica Europea.
27-30 de març: Gaetano Martino és reelegit president de l'Assamblea Parlamentària que decidix canviar de nom passant a denominar-se Parlament Europeu.
30 d'abril: Noruega solicita ingressar en la Comunitat Europea.
5 de juliol: Independència de l'Argèlia francesa de França. Argèlia ix de Comunitat Econòmica Europea.
30 de juliol: Entren en vigor els reglaments pels que es crea la PAC.
1 de novembre: Entra en vigor l'Acort d'Associació entre Grècia i la Comunitat.

1963

14 de giner: Charres de Gaulle, president de França, manifesta els dubtes del seu país sobre la voluntat política del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, despuix de la qual se suspenen a la veta d'uns dies les negociacions d'adheriment de tots els països candidats.
25-29 de març: Martino és reelegit president del Parlament Europeu.
4 de setembre: Fallix Schuman.

1964

10 de giner: Hallstein és elegit president de la Comissió de la CEE.
21 de març: Duvieusart és elegit president del Parlament Europeu.
1 de decembre: Entra en vigor el Tractat d'Associació en Turquia.

1965

2 de març: Leemans és elegit president del Parlament Europeu.
8 d'abril: Firma en Brusseles del Tractat de fusió dels eixecutius de les tres comunitats (SECA, CEE, Euratom), que entra en vigor l'1 de juliol de 1967.
1 de juliol: França trenca les negociacions sobre la finançació de la PAC. Durant un temps la delegació francesa deixa de participar en les reunions del Consell i del Comité de Representants Permanents.

1966

28-29 de giner: França, despuix de sèt mesos torna a ocupar el seu lloc en el Consell a canvi del manteniment del vot per unanimitat en assunts en que estiguen en joc "interessos vitals".
7 de març: Alain Poher és elegit president del Parlament Europeu.
30 de maig: Ratificació per Luxemburc del Tractat pel que es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.

1967

13 de març: Poher és reelegit president del Parlament Europeu.
11 de maig: Nova solicitut del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, seguida de la d'Irlanda i Dinamarca i poc despuix de la de Noruega. De Gaulle seguix contrari a acceptar l'adheriment britànic.
1 de juliol: Entra en vigor el Tractat de fusió dels eixecutius de la Comunitat Europea. A partir d'eixe moment les Comunitats Europees conten en una única Comissió i un únic Consell.
3 de juliol: Primera sessió del Consell de la Comunitat Europea (CCE) baix presidència alemana.
6 de juliol: Pren de possessió de la nova Comissió baix la presidència de Jean Rei.

1968

1 de giner: França assumix la presidència del CCE.
12 de març:Poher és reelegit president del Parlament Europeu.
1 de juliol: Itàlia assumix la presidència del CCE.

1969

1 de giner: Luxemburc assumix la presidència del CCE.
1 de juliol: Països Baixos assumix la presidència del CCE.
6 de juliol: Rei és elegit president de la Comissió.

Anys 70

1970

1 de giner: Bèlgica assumix la presidència del CCE.
10 de març: Scelba és reelegit president del Parlament Europeu.
30 de juny: S'inicien les negociacions en futurs Estats membres (Dinamarca, Irlanda, Noruega i Regne Unit).
1 de juliol: Alemània assumix la presidència del CCE.
2 de juliol: Inicia funcions la nova Comissió i Franco-Maria Malfatti pren possessió com a president.
27 d'octubre: S'aprova el Informe Davignon, l'objectiu del qual és conseguir que Europa parle en una sola veu sobre tots els problemes internacionals importants.

1971

1 de giner: França assumix la presidència del CCE.
22 de març: S'adopta el Pla Werner per a millorar la coordinació de les polítiques econòmiques. Els Estats tenen que prendre mides per a harmonisar les seues polítiques presupostàries i reduir el marge de fluctuació de les seues monedes.
3 de juny: Primera reunió dels ministres de Justícia. Els Estats concediran nous poders al Tribunal de Justícia.
1 de juliol: Itàlia assumix la presidència del CCE.

1972

1 de giner: Luxemburc assumix la presidència del CCE.
22 de giner: Es firma en Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit dels Tractats d'Adheriment a les Comunitats Europees.
14 de març: Behrendt és reelegit president del Parlament Europeu.
21 de març: Dimitix Malfatti i és substituït pel vicepresident Sicco Mansholt.
24 d'abril: Creació de la serp monetària (acort per a llimitar al 2,25 % el marge de fluctuació de les monedes).
1 de maig: Posada en marcha del Fondo Social Europeu (FSE), que havia segut reformat per la Decisió del Consell de febrer de 1971.
10 de maig: Irlanda es pronuncia a favor de l'adheriment gràcies a un referend.
1 de juliol: Països Baixos assumix la presidència del CCE.
25 de setembre: Noruega es pronuncia en contra de l'adheriment a través d'un referend.
2 d'octubre: Dinamarca es pronuncia a favor de l'adheriment gràcies a un referend.
16 d'octubre: Regne Unit ratifica els actes relatius a l'adheriment.

1973

1 de giner: Bèlgica assumix la presidència del CCE. Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit ingressen en les Comunitats Europees. A partir d'este moment es parla de Els nou. Entra en vigor l'Acort de Lliure Comerç en Àustria, Suïssa, Portugal i Suècia.
6 de giner: François-Xavier Ortoli pren possessió com a president de la Comissió Europea.
13 de març: Cornelis Berkhouwer és elegit president del Parlament Europeu.
1 de juliol: Dinamarca assumix la presidència del CCE. Entra en vigor l'Acort de lliure comerç industrial en Noruega.

1974

1 de giner: Alemània assumix la presidència del CCE. Entra en vigor l'Acort de lliure comerç industrial en Finlàndia.
1 de juliol: França assumix la presidència del CCE.
9-10 de decembre: Se celebra en París d'un cim de caps d'Estat i de Govern, en la que es decidix realisar tres reunions anuals en calitat de Consell Europeu. Es va donar via lliure a la celebració d'eleccions directes al Parlament Europeu.

1975

1 de giner: Irlanda assumix la presidència del CCE.
10-11 de març: En Dublín es realisa la primera reunió del Consell Europeu.
9 d'abril: 369 membres de la Cámara voten a favor de la pertinença del Regne Unit en la Comunitat front a 170 en contra.
5 de juny: El 67 % dels britànics es pronuncia a favor de seguir pertanyent a la Comunitat.
12 de juny: Grècia solicita el seu adheriment a les Comunitats Europees.
1 de juliol: Itàlia assumix la presidència del CCE.
15 de juliol: Es firma un acort comercial en Mèxic.
16-17 de juliol: El Consell Europeu reunit en Brusseles solicita al Consell d'Assunts Exteriors un informe, sobre l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal directe.
16 de setembre: Establiment de relacions oficials en China.
15-17 de novembre: Els caps d'Estat i de Govern d'Alemània, França, Itàlia, Regne Unit, Estats Units i Japó reunits en Rambouillet, subrallen la necessitat de recuperació econòmica en els països industrialisats.
1-2 de decembre: El Consell Europeu es reunix en Roma. Es discutix l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal, l'unificació de passaports i la representació comunitària única en el diàlec Nort-Sur.
15 de decembre: Es firma del Conveni sobre la palesa comunitària.

1976

1 de giner: Luxemburc assumix la presidència del CCE.
9 de febrer: El Consell respala la solicitut d'adheriment de Grècia.
1-2 d'abril: Es reunix en Luxemburc el Consell Europeu.
1 de juliol: Països Baixos assumix la presidència del CCE.
12-13 de juliol: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu. S'acorda el número i distribució d'escans del Parlament que s'elegirà per sufragi universal.
29-30 d'octubre: Es reunix en L'Haya el Consell Europeu. Declaració sobre la construcció de l'Unió Europea.

1977

1 de giner: Regne Unit assumix la presidència del CCE.
6 de giner: Assumix la nova Comissió baix la presidència Jenkins.
25-26 de març: Es reunix en Roma el Consell Europeu.
28 de març: Portugal solicita el seu adheriment a les Comunitats Europees.
29-30 de juny: Es reunix en Londres el Consell Europeu.
1 de juliol: Bèlgica assumix la presidència del CCE.
28 de juliol: Espanya solicita el seu adheriment a les Comunitats Europees.
5-6 de novembre: Es reunix en Brusseles del Consell Europeu.

1978

1 de giner: Dinamarca assumix la presidència del CCE.
22-24 de març: Despuix de les consultes CEE-Japó celebrades en Tòquio de pronuncia una declaració conjunta sobre les mides per a superar els problemes suscitats per l'excedent de la balança comercial a favor del país asiàtic.
7-8 d'abril: Es reunix en Copenhague el Consell Europeu.
1 de juliol: Alemània assumix la presidència del CCE.
6-7 de juliol: Es reunix en Bremen el Consell Europeu. Acort sobre una estratègia per a alcançar un major índex de creiximent econòmic, reduir la desocupació i crear un sistema monetari europeu (SME).
4-5 de decembre: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu. Creació del sistema monetari europeu basat en el ecu.

1979

1 de giner: França assumix la presidència del CCE.
5 de febrer: Inauguració de les negociacions d'adheriment d'Espanya.
12-13 de març: Es reunix en París el Consell Europeu. Entra en vigor el sistema monetari europeu.
16 de març: Mor Jean Monnet.
7-10 de maig: Primeres eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe.
21-22 de maig: Es reunix en Estrasburc el Consell Europeu.
1 de juliol: Irlanda assumix la presidència del CCE.
17-20 de juliol: Sessió inaugural en Estrasburc del primer Parlament elegit per sufragi directe. Simone Veil és elegida Presidenta.
19 de setembre: Firma per la Comunitat del Conveni del Consell d'Europa sobre la protecció de la fauna europea i dels seus hàbitats naturals.
29-30 de novembre: Es reunix en Dublín el Consell Europeu.

Anys 80

1980

1 de giner: Itàlia assumix la presidència del CCE.
27-28 d'abril: Es reunix en Luxemburc el Consell Europeu. Es debat la contribució britànica al presupost de la comunitat.
30 de maig: El Consell conseguix un compromís per a la contribució del Regne Unit al presupost comunitari.
12-13 de juny: Es reunix en Venècia el Consell Europeu.
1 de juliol: Luxemburc assumix la presidència del CCE.
18 de setembre: Firma de l'Acort marque de cooperació en Brasil.
1-2 de decembre: Es reunix en Luxemburc el Consell Europeu. S'adopten decisions sobre les ajudes que es van a concedir a Polònia.

1981

1 de giner: Països Baixos assumix la presidència del CCE. Grècia es convertix en membre de la Comunitat Europea. Ara es parla de "Els dèu".
20 de giner: La nova Comissió inicia funcions en Gaston Thorn com a president.
23-24 de març: Es reunix en Maastricht el Consell Europeu.
29-30 de juny: Es reunix en Luxemburc el Consell Europeu.
1 de juliol: Regne Unit assumix la presidència del CCE.
7 de novembre: França i Alemània presenten el Pla Genscher-Colombo o "Acta Europea" per a millorar els mecanismes institucionals.
26-27 de novembre: Es reunix en Londres el Consell Europeu.

1982

1 de giner: Bèlgica assumix la presidència del CCE.
19 de giner: Pieter Dankert és elegit president del Parlament Europeu.
23 de febrer: Groenlàndia opta per retirar-se de la Comunitat.
29-30 de març: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu.
28-29 de maig: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu.
1 de juliol: Dinamarca assumix la presidència del CCE.
1 d'octubre: Entra en vigor l'Acort marque de cooperació en Brasil.
3-4 de decembre: Es reunix en Copenhague el Consell Europeu. Es confirma el compromís polític en favor de l'ampliació.

1983

1 de giner: Alemània assumix la presidència del CCE.
21-22 de març: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu.
17-19 de juny: Es reunix en Stuttgart el Consell Europeu. Els caps d'Estat i de Govern i els Ministres d'Assunts Exteriors firmen una Declaració Solemne sobre l'Unió Europea.
1 de juliol: Grècia assumix la presidència del CCE.
14 de setembre: El diputat Altiero Spinelli presenta al Parlament Europeu un Proyecte de Tractat per a la Fundació de l'Unió Europea.
4-6 de decembre: Es reunix en Atenes el Consell Europeu.
17 de decembre: Es firma en Cartagena d'Índies un Acort de cooperació econòmica en els països del Pacte Andino.

1984

1 de giner: França assumix la presidència del CCE.
14 de febrer: El Parlament Europeu aprova el Proyecte de Tractat per a la Fundació de l'Unió Europea.
19-20 de març: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu.
14 i 17 de juny: Se celebren eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal.
25-26 de juny: Es reunix en Fontainebleau el Consell Europeu. Es conseguix un acort sobre la compensació que es concedirà al Regne Unit per a reduir la seua contribució al presupost comunitari.
1 de juliol: Irlanda assumix la presidència del CCE.
13 de juliol: Es firma en Sarrebruck l'Acort franc-alemà sobre l'abolició gradual dels controls fronteriços.
24 de juliol: Pierre Pflimlin és elegit president del Parlament Europeu.
3-4 de decembre: Es reunix en Dublín el Consell Europeu.

1985

1 de giner: Itàlia assumix la presidència del CCE. S'expedixen en la majoria dels Estats membres els primers passaports europeus.
7 de giner: Entra en funcions la nova Comissió presidida per Jacques Delors.
1 de febrer: Groenlàndia abandona la Comunitat pero permaneix associada com a territori d'ultramar.
29-30 de març: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu. S'accepta l'adheriment d'Espanya i Portugal.
14 de juny: Es firma en Schengen l'Acort de Schengen sobre l'eliminació de controls fronteriços entre Alemània, Bèlgica, França, Luxemburc i Països Baixos.
28-29 de juny: Es reunix en Milà el Consell Europeu.
1 de juliol: Luxemburc assumix la presidència del CCE.
2-4 de decembre: Es reunix en Luxemburc el Consell Europeu. S'acorda l'elaboració d'un Acta Única Europea.

1986

1 de giner: Països Baixos assumix la presidència del CCE.

Adheriment d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees. Ara es parla dels Dotze.

- 17 i 28 de febrer: Es firma en Luxemburc i L'Haya l'Acta Única Europea per la que es modifica el Tractat de Roma.
- 29 de maig: la bandera europea s'issa per primera volta, davant l'edifici Berlaymont, al són del himne Europeu.
- 26-27 de juny: Es reunix en L'Haya el Consell Europeu.
- 1 de juliol: Regne Unit assumix la presidència del CCE.
- 5-6 de decembre: Es reunix en Londres el Consell Europeu.

1987

1 de giner: Bèlgica assumix la presidència del CCE.
20 de giner: Henry Plumb és elegit president del Parlament Europeu.
14 de març: Turquia solicita oficialment l'adheriment a les Comunitats Europees.
29-30 de juny: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu.
1 de juliol: Dinamarca assumix la presidència del CCE. Entra en vigor l'Acta Única Europea.
4-5 de decembre: Es reunix en Copenhague el Consell Europeu.

1988

1 de giner: Alemània assumix la presidència del CCE.
11-13 de febrer: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu.
27-28 de juny: Es reunix en Hannover el Consell Europeu. S'expressa inquietut davant els perills que amenacen al mig ambient i es designa un comité com a guia cap a l'unió monetària. S'acorda renovar el mandat de Delors com a president de la Comissió.
1 de juliol: Grècia assumix la presidència del CCE.
2-3 de decembre: Es reunix en Rodas el Consell Europeu.

1989

1 de giner: Espanya assumix la presidència del CCE.
15-18 de juny: Se celebren eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal.
26-27 de juny: Es reunix en Madrit el Consell Europeu.
1 de juliol: França assumix la presidència del CCE.
17 de juliol: Àustria solicita oficialment l'adheriment a la Comunitat Europea.
8-9 de decembre: Es reunix en Estrasburc el Consell Europeu.

Anys 90

1990

1 de giner: Irlanda assumix la presidència del CCE.
25-26 de juny: Es reunix en Dublín el Consell Europeu.
1 de juliol: Itàlia assumix la presidència del CCE.
3 de juliol: Chipre solicita oficialment l'adheriment a les Comunitats Europees.
16 de juliol: Malta solicita oficialment l'adheriment a les Comunitats Europees.
3 d'octubre: Reunificación d'Alemània. La regió de l'Antiga Alemània de l'Est passa a formar part de les Comunitats Europees.
27 de novembre: Itàlia firma l'Acort de Schengen.
14-15 de decembre: Es reunix en Roma el Consell Europeu.

1991

1 de giner: Luxemburc assumix de la presidència del CCE.
28-29 de juny: Es reunix en Luxemburc el Consell Europeu.
1 de juliol: Països Baixos assumixen la presidència del CCE. Suècia solicita oficialment l'adheriment a les Comunitats Europees.
26 de novembre: La Comunitat ingressa en l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).
9-10 de decembre: Es reunix en Maastricht el Consell Europeu. Acort sobre el proyecte de Tractat de l'Unió Europea.

1992

1 de giner: Portugal assumix la presidència del CCE.
7 de febrer: Es firma en Maastricht el Tractat de l'Unió Europea pels Ministres d'Assunts Exteriors i d'Economia dels Estats membres.
18 de març: Finlàndia solicita oficialment l'adheriment a les Comunitats Europees.
20 de maig: El govern de Suïssa solicita oficialment l'adheriment a les Comunitats Europees (pero la majoria de l'electorat suís es pronuncia en contra de l'adheriment).
2 de juny: Referèndum en Dinamarca, contrari a la ratificació del Tractat de l'Unió Europea.
3-14 de juny: La comunitat participa en la Conferència de Riu.
26-27 de juny: Es reunix en Lisboa el Consell Europeu.
1 de juliol: Regne Unit assumix la presidència del CCE.
2 de juliol: Luxemburc ratifica el Tractat de l'Unió Europea.
31 de juliol: Grècia ratifica el Tractat de l'Unió Europea.
20 de setembre: França ratifica el Tractat de l'Unió Europea via referèndum.
26 d'octubre: Itàlia ratifica el Tractat de l'Unió Europea.
4 de novembre: Bèlgica ratifica el Tractat de l'Unió Europea.
25 de novembre: Noruega solicita oficialment l'adheriment a les Comunitats Europees.
11 de decembre: Portugal ratifica el Tractat de l'Unió Europea.
11-12 de decembre: Es reunix en Edimburc el Consell Europeu, en el que s'oferix a Dinamarca la possibilitat de celebrar un segon referèndum sobre la ratificació del Tractat.
15 de decembre: Països Baixos ratifica el Tractat de l'Unió Europea.
18 de decembre: Alemània ratifica el Tractat de l'Unió Europea.

1993

1 de giner: Dinamarca assumix la presidència del CCE. Entra en vigor el mercat únic europeu.
18 de maig: Dinamarca es pronuncia a favor del Tractat sobre l'Unió Europea en un segon referèndum.
21-22 de juny: Es reunix en Copenhague el Consell Europeu.
1 de juliol: Bèlgica assumix la presidència del CCE.
19 de juliol: Adopció pel Consell del programa TACIS.
2 d'agost: Regne Unit ratifica el Tractat de l'Unió Europea.
29 d'octubre: Es reunix en Brusseles el Consell Europeu.
1 de novembre: Finalisen tots els procediments de ratificació i entra en vigor el Tractat de l'Unió Europea.

Llínea de temps

Plantilla:Cronologia de l'UE

Vore també

[[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
Història de l'Unió Europea
Relat europeu

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cronología de las Comunidades Europeas (1950-1993)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.