Anar al contingut

Comunitat Econòmica Europea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) va ser una organisació política i econòmica creada pel Tractat de Roma de 1957. Quan en 1993 es va formar l'Unió Europea, la CEE es va incorporar a ella i va passar a cridar-se Comunitat Europea (CE). En 2009, les institucions de la CE varen ser absorbides per l'entramat institucional de l'Unió Europea, deixant la CE d'existir.

L'objectiu de la Comunitat era conseguir l'integració econòmica, incloent un mercat comú i l'unió aduanero, entre els seus sis membres fundadors: Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburc, els Països Baixos i Alemània Occidental.[1] En 1965, per mig del Tractat de Brusseles, les institucions de la CEE es varen fusionar junt en les del restant de Comunitats Europees: la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).

En l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht en 1993, la CEE va passar a cridar-se Comunitat Europea per a reflectir ya no únicament el seu caràcter econòmic, sino també l'aspecte polític. Pel mateix tractat, les tres Comunitats Europees es varen convertir en un dels tres pilars de l'Unió Europea. La Comunitat Europea va existir com a tal fins que va ser abolida pel Tractat de Lisboa de 2009, que va incorporar les institucions de la CE al marc més ampli de l'Unió Europea, passant esta a «substituir i succeir a la Comunitat Europea».

Comunament, la denominació coloquial Mercat Comú també feya referència a la CEE.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de l'Unió Europea.


Despuix de varis intents d'integració europea en els primers anys despuix de la Segona Guerra Mundial, es va firmar un acort en 1951, el qual va crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA), la qual facilitava el comerç del carbó i de l'acer entre els seus països membres (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburc, Alemània Occidental, França i Itàlia).[2]

L'experiència de la SECA va conduir al Tractat de Roma, firmat en 1957 pels països membres de la SECA.[3] El tractat va crear la Comunitat Econòmica Europea, com una amalgama entre 3 organismes: la SECA, la Comissió Europea d'Energia Atòmica (Euratom) i la CEE pròpiament dita. Dites institucions varen ser creades per a impulsar la cooperació política i econòmica entre els seus països membres,[4] esperant reduir tensions i promoure la reconciliació (especialment entre francesos i alemans) per a reduir la possibilitat d'una guerra.[3]

La CEE va ser dissenyada per a crear un mercat comú entre els seus països membres a través de l'eliminació de vàries barreres comercials i l'establiment d'una política comuna de comerç exterior. Dites barreres varen ser eliminades en 1968. Aixina mateix, es va crear una política agrícola comuna en 1962 per a protegir als agricultors dels països membres d'importacions agrícoles.[3]

En 1967, els òrguens eixecutius de la CEE es varen fusionar en els de SECA i Euratom. Des de llavors, es va escomençar a usar el nom colectiu de Comunitats Europees o Comunitat Europea (CE). Ademés, varen iniciar operacions una Cort Europea de Justícia i un Parlament Europeu.[2]

Sobre la membresía, als 6 països que varen firmar el tractat de Roma, s'han sumat Regne Unit, Dinamarca i Irlanda en 1973, Grècia en 1981 i Espanya i Portugal en 1986. Alemània Oriental va ingressar en 1990, com a part de l'Alemània reunificada.[3][4]

Respecte de l'entrada de Regne Unit, Dinamarca i Irlanda en 1973, cal mencionar que, en 1956, el Regne Unit va propondre que el Mercat Comú Europeu, mencionat en el Tractat de Roma, s'ampliara fins a convertir-se en una zona europea de lliure comerç més àmplia. En novembre de 1958, no obstant, França va vetar la creació de la nova zona,[5] per lo que el Regne Unit, junt en Suècia, va impulsar l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA), que es va materialisar en 1960, junt en atres països en aquell moment no membres de la CEE, com Àustria, Dinamarca, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i Regne Unit. A partir de 1973, en l'entrada del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca en la CEE, la AELC i la CEE varen negociar una série d'acorts per a garantisar l'harmonisació en les polítiques econòmiques de les dos organisacions, que finalment varen donar com resultat l'acort per al Espai Econòmic Europeu (EEE). Des de 1995, només quatre membres (Islàndia, Liechtenstein i Noruega, pero no Suïssa, que no obstant ha firmat profunts tractats bilaterals en l'Unió Europea) que no s'han adherit a l'UE varen permanéixer en l'organisació del EEE.

A través del Acta Única Europea, la qual va entrar en vigència en 1987, els països de la CE es varen comprometre a establir un mercat comú per a 1992. Aixina mateix, l'acta va donar a la Comunitat Europea control sobre polítiques ambientals, científiques, educatives i de salut, entre atres àrees.[3]

En 1992 es va firmar el Tractat de Maastricht, el qual estipulava que els països de la CE adoptaren una moneda comuna, una política exterior conjunta i «aplegat el moment», una defensa a nivell europeu.[2] Dit tractat va donar orige a l'Unió Europea, de la qual la Comunitat Europea es va convertir en un de les seues tres pilars (sent els atres una política comuna de seguritat i relacions exteriors i una política de cooperació policial i judicial). El Tractat de Lisboa va esmenar els documents de govern de l'UE. En l'entrada en vigor de dit tractat en 2009, el nom de Comunitat Europea i els tres pilars varen deixar d'existir.[3]

Institucions

[editar | editar còdic]

El maneig de la CEE requeria cooperació política entre els seus països membres a través d'institucions comunitàries. Entre tals institucions estaven:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA (CEE)». La gran Enciclopèdia d'Economia. Consultat el 12 de giner de 2017.
  2. 2,0 2,1 2,2 «COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA (CEE)». eco-finances. Consultat el 12 de giner de 2017.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «European Community (EC)» (en anglés). Enciclopèdia Britànica. Consultat el 12 de giner de 2017.
  4. 4,0 4,1 «European Economic Community» (en anglés). The Concise Encyclopedia of Economics. Library of Economics and Liberty. Consultat el 12 de giner de 2017.
  5. Dino Messina. «Quando era l’Europa (i De Gaulle) a dire vaig donar no alla Gran Bretagna» (en italià). Consultat el 2021-11-29.

Vore també

[editar | editar còdic]