Tribunal de Justícia de l'Unió Europea
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Tribunal de Justícia de l'Unió Europea (TJUE) és l'orgue constitucional europeu que ostenta la màxima potestat jurisdiccional o poder judicial en l'Unió. La seua missió és interpretar i aplicar la llegislació europea (tant el Dret constitucional com el derivat), es caracterisa per la seua naturalea orgànica composta sui géneris i el seu funcionament i autoritat supranacionals. També se li considera com el tribunal de cassació o d'última instància en l'Unió Europea (en qüestions relacionades en la llegislació europea i els Drets Fonamentals).[1] Fins a l'entrada en vigor, l'1 de decembre de 2009, del Tractat de Lisboa la seua denominació era la de «Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees».[2]
(56 juges en el Tribunal General)
En l'institució conviuen dos òrguens necessaris: el Tribunal de Justícia (TJ), compost per 27 juges (un per cada Estat), i un Tribunal General (TG), compost per 56 juges, creat en 1988.[3] El Tractat de Lisboa permet també la creació dels cridats Tribunals especialisats, que coneixen en primera o única instància de matèries concretes. En eixe sentit, va existir un Tribunal de la Funció Pública, creat en 2005, que va operar fins a 2016, moment en que les seues competències varen revertir al Tribunal General.[3]
Les sentències del TJ i del TG tenen caràcter vinculant en els Estats, i primen sobre les sentències nacionals, ya que el Dret de l'UE té primacia sobre el Dret nacional. Com ya es va expondre en prontes sentències (Case Costa contra ENEL):[4] el Tribunal de Justícia de l'UE és el garant d'un ordenament jurídic propi que es veu assistit i aplicat també pels sistemes jurídics nacionals. No obstant, el TJ ha enunciat el principi de que els Tractats de l'Unió no deuen interpretar-se rígidamente, sino que deuen ser considerardos tenint en conte l'estat d'integració i els objectius establits pels propis Tractats. Este principi permet a l'Unió legislar en àmbits que no són objecte de disposicions concretes en els Tractats.[5]
El Tribunal accepta recursos de particulars, empreses, organisacions i d'Estats, té competències consultiva i contenciosa. S'encarrega de comprovar la compatibilitat en les fonts del Dret de l'UE dels actes de les institucions europees i governs. També pot pronunciar-se, a petició d'un tribunal nacional, sobre l'interpretació o validea de les disposicions del Dret de l'Unió,[6] per mig de l'anomenada «qüestió prejudicial». Coneix, aixina mateix, del «recurs d'anulació», en el que controla la llegalitat dels actes del Parlament Europeu i Consell de l'Unió Europea, aixina com els de la Comissió Europea que no siguen recomanacions i dictàmens. Igualment coneix del «recurs per omissió», que és una espècie de recurs contra l'inactivitat d'una institució prèviament requerida per a que actue.[7]
El TJUE té la seua sèu en Luxemburc, i l'idioma de treball és el francés, si ben els procediments es desenrollen en les 24 llengües oficials de l'Unió.[3]
Història
- 1952, creació del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA) en virtut del Tractat de París (1951).
- 1957, transformació en Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE).
- 1999, les competències del TJCE s'amplien despuix de l'entrada en vigor del Tractat de Ámsterdam.
- 2009, passa a denominar-se Tribunal de Justícia de l'Unió Europea.
Competències
El TJUE és una jurisdicció interna inserta en l'ordenament jurídic creat en base en el Dret de l'Unió Europea,[8] que aglutina en especial combinació una série de característiques pròpies d'un Tribunal Constitucional, una jurisdicció administrativa, una jurisdicció civil i una jurisdicció supranacional.
Concorde a les peculiaritats del ordenament jurídic europeu, el Tribunal de Justícia seguix un model exclusiu que res té que vore en els tribunals internacionals propis del Dret Europeu alié a l'Unió Europea. Pel contrari, el TJUE posseïx una naturalea supranacional gràcies a la parcela de sobirania cedida pels Estats membres, alguna cosa que li permet utilisar no solament les fonts del Dret de l'Unió i el Dret internacional, sino també el Dret intern dels Estats.
La naturalea del Tribunal ha segut configurada a través dels Tractats constitutius de l'Unió, tenint aixina caràcter obligatori i permanent per a les institucions europees i els Estats membre. Aixina que, es tracta d'una jurisdicció de creació originària, en caràcter obligatori i exclusivitat per als casos que es prevegen en els Tractats, casos en els que el Tribunal nacional en qüestió resultaria incompetent.
Respecte al método interpretatiu que seguix el Tribunal de Justícia, cal senyalar l'immensitat de principis que pot seguir per a resoldre, aixina com la llabor dels Advocats Generals d'extraure els principis comuns o estesos en els ordenaments jurídics interns per a aquells casos en els que la solució del conflicte no puga trobar-se en el Dret comunitari.[9]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Tribunal General de l'Unió Europea
- Marque institucional de l'Unió Europea
- Tribunal Europeu de Drets Humans
Referències
- ↑ «¿És el TJUE un tribunal d'última instància?».
- ↑ «Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, no Tall de Justícia de l'Unió Europea». Fundéu BBVA - Fundació de l'espanyol urgent. Consultat el 27 de giner de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El Tribunal de Justícia de l'Unió Europea». Ministeri de Facenda (Espanya). Consultat el 27 de giner de 2020.
- ↑ Sentència del Tribunal de Justícia de 15 de juliol de 1964. Flaminio Costa contra I. N. I. L (Assunt 6-64). Recopilació de Jurisprudència, edició especial espanyola pàgina 00099.
- ↑ «El Tribunal de Justícia de l'Unió Europea». Parlament Europeu. Consultat el 27 de giner de 2020.
- ↑ En la desaparició de la Comunitat Europea i la seua substitució per l'Unió Europea, operada pel Tractat de Lisboa, l'expressió «Dret comunitari» ha perdut gran part del seu sentit, sent substituïda per «Dret de l'Unió Europea». L'adjectiu «comunitari», no obstant, seguix sent utilisat a voltes, per tradició.
- ↑ «Recopilació de la Jurisprudència». EUR-Lex. Consultat el 2 de març de 2023.
- ↑ «El Tribunal de Justícia de l'Unió Europea». Ministeri de Facenda i Funció Pública. Consultat el 15 d'octubre de 2021.
- ↑ Molina del Pou (2011). Editorial Reus (ed.). Dret de l'Unió Europea, pp. 250. ISBN 8429016708.
Bibliografia
- Carlos Francisco Molina del Pou, Manual de Dret de la Comunitat Europea, ed. Dijusa, 2002, ISBN 84-95748-21-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tribunal de Justicia de la Unión Europea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.