Tractats constitutius de l'Unió Europea

Erro al crear miniatura:

Tractats constitutius de l'Unió Europea

Els Tractats constitutius de l'Unió Europea són el conjunt de tractats internacionals dels denominats «constitutius», que constituïxen la norma suprema del ordenament jurídic europeu, a la que estan subjectes tots els poders públics i ciutadans de l'Unió. Estos Tractats conferixen al Dret de l'Unió una «supremacia constitucional» sobre el dret i llegislació nacionals dels Estats membres.

Actualment són quatre els texts constitutius comunitaris:

• El Tractat de l'Unió Europea (TUE), text que definix a l'Unió Europea, els seus valors, els seus objectius i dels seus principis constitucionals.
• El Tractat de Funcionament de l'Unió Europea (TFUE), conté la metodologia i el peculiar engranage jurídic-polític que s'ha donat en denominar método o sistema comunitari, a on s'emmarca el règim de competències de govern entre l'Unió i els seus Estats membres, i establix la major part de les polítiques concretes que porta a terme l'Unió. Abans del Tractat de Lisboa es va cridar Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i, prèviament, Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea, hereu del Tractat de Roma.
• El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Tractat Euratom), que pese a la seua naturalea formal constitutiva, hui en dia sortix una activitat políticament residual.
• La Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea (CDF), que si ben no és en puridad un tractat, com sí ho són els anteriors, goja, en virtut dels mateixos, del seu mateix ranc constitucional i d'idèntic valor jurídic sobre l'aplicació de la llegislació europea.

Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, estos tractats conformen la «constitució material» de l'Unió Europea. Han segut reformats en numeroses ocasions per mig dels tractats modificatius, l'últim dels quals va anar el Tractat de Lisboa, firmat en 2007 i en vigor des de decembre de 2009. Lisboa va introduir numeroses disposicions que, rescatades de la nonata Constitució Europea de 2004, arreplegaven d'aquella preceptes d'un gran simbolisme, en una vocació netament constitucional; no obstant, els va caldre es varen afonar en la pròpia Constitució. Com a resultat, va quedar un reconfigurado Tractat de l'Unió Europea, l'actual, que en el seu mateix nom denota una poderosa voluntat omnicomprensiva de tota l'organisació "Unió Europea", accentuada per la nova denominació de l'antic Tractat CE, renomenat "Tractat de Funcionament de l'Unió", en inclinaments clarament derivatives o secundàries respecte al TUE. En este tractat es conté la major part dels preceptes d'aplicació més general, els valors i principis que informen a la pròpia Unió i el seu Dret, les disposicions institucionals bàsiques i, com a residu asistemático del método intergovernamental que la rig, la regulació de la política exterior i de seguritat comuna de l'Unió, inclosa la relativa a assunts de la defensa.

Estos tractats constitutius es diferencien del conegut com a Dret originari, del que formen indubtablement part, perque la seua vocació formal i material és la permanència, la codificació o unitat formal, i la completud, qualitats que no necessàriament distinguixen al restant del Dret originari (pense's, per eixemple, en els tractats d'adheriment o en els tractats merament modificatius). Són, en qualsevol cas, el seu component més important.

En 2017 el president de França Emmanuel Macron i la canceller alemana Angela Merkel varen manifestar la seua voluntat d'impulsar una refundació de l'Unió Europea reformant els Tractats constitutius de ser necessari.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
• Dret de l'Unió Europea