Tractat de Funcionament de l'Unió Europea

Erro al crear miniatura:

Tractat de Funcionament de l'Unió Europea

Erro al crear miniatura:

Tractat de Funcionament de l'Unió Europea.

El Tractat de Funcionament de l'Unió Europea (TFUE) —inicialment, Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea— és un dels Tractats constitutius, que organisa el funcionament de les institucions de l'Unió Europea i determina els àmbits, la delimitació i les condicions d'eixercici dels seus competències de govern. És un dels quatre texts que conformen la denominada "constitució material de l'Unió Europea", junt en el Tractat de l'Unió (TUE), el Tractat Euratom i la Carta de Drets Fonamentals (CDF).

El TFUE va ser firmat en Roma en 1957 baix el nom de "Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea". Des de llavors ha sobrevixcut en diverses reformes i distintes denominacions introduïdes per instruments posteriors:

• Entre 1957-1992, "Tractat Constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea".
• Entre 1992-2009, "Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea", i;
• A partir de 2009, des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, l'actual denominació de "Tractat de Funcionament de l'Unió Europea".

D'esta forma, el TFUE és, junt al Tractat Euratom (també de 1957), el més antic dels tractats que fonamenten jurídicament l'actual Unió Europea.

Hui en dia és el text en que es conté en major detall el marc jurídic en que es desenrollen les distintes polítiques i accions de l'Unió en tots els seus àmbits i els principis constitucionals que els rigen, en excepció de la política exterior i de seguritat comuna i de la seua política comuna de seguritat i defensa, excepcionalment ubicades en el TUE. Es tracta, per lo tant, de les polítiques tradicionalment ubicades en l'antic primer pilar, les que no seguixen pautes intergovernamentals sino el método comunitari clàssic. Encara que el TFUE té el mateix ranc jurídic que el TUE, és cert que el seu més permenorisat contingut, que és en gran medida desenroll de les disposicions constitucionals contingudes en el TUE, fan que les seues pròpies clàusules remeten en numeroses ocasions al marc de les disposicions generals contingudes en este últim, per lo que de facto és precisament el TUE el que en freqüència es considera el text més pròpiament constitucional de tots. El títul mateix del TFUE sembla apuntar en este mateix sentit complementari al TUE. Això no obstant, són precisament estes característiques i la seua major especialisació els que fan que este tractat tinga una aplicació pràctica molt més freqüent i visible.

Preàmbul

El Preàmbul enuncia l'intenció última que va conduir a la firma del Tractat en 1957. És ací a on es conté la famosa màxima que guia el procés de construcció comunitària: "una unió cada volta més estreta entre els pobles d'Europa".

Primera part: Principis

Títul II ("Disposicions d'aplicació general"), que és en el que verdaderament s'expressen els principis generals de l'acció comunitària que enuncia el ròtul de la Primera Part. Es tracta dels principis funcionals, en la mida en que ordenen el caixer regular de les institucions i de les polítiques comunitàries concretes, el seu funcionament, i no la substància fundamentadora de les mateixes. Els valors i objectius de l'Unió Europea en el seu conjunt estan continguts en el TUE, que també enuncia alguns dels principis funcionals més rellevants, després desenrollats en el TFUE, com els d'atribució de competències, subsidiariedad, proporcionalitat, cooperació lleal, igualtat dels Estats membres, respecte a les identitats nacionals, i democràcia representativa, entre uns atres.

Competències

El Títul I ("Categories i àmbits de competències de l'Unió") és de la màxima importància i el seu contingut és una de les principals innovacions tècniques de les reformes introduïdes pel Tractat de Lisboa. El TFUE clarifica el repartiment competencial entre l'Unió i els seus Estats membres en enunciar i classificar en el seu artícul 2 i següents les competències d'aquella en distintes categories. Ademés enuncia de manera més clara i compactar els principis que fins ara regien la delimitació de competències, aixina com el seu eixercici. No obstant, per a la completa comprensió d'estos principis cal també acodir a l'artícul 5 del TUE.

Aixina, el TFUE distinguix entre les següents categories de competències comunitàries:

• Competències exclusives de l'Unió: enunciades en l'artícul 3, s'eixercixen sobre àmbits determinats en els que només l'Unió pot legislar i adoptar actes jurídicament vinculants, mentres que els Estats membres (EE. mm.) només podran fer-ho en la mida en que siguen facultats per l'Unió, o per a aplicar el Dret de l'Unió.
• Competències compartides: enunciades en l'artícul 4, s'eixercixen sobre àmbits determinats en els que l'Unió i els EE. mm. poden legislar i adoptar actes jurídicament vinculants. No obstant, els EE. mm. només podran eixercir la seua competència en la mida en que l'Unió no haja eixercit la seua.
• Competències de respal, coordinació i complement: es tracta d'una categoria un tant heterogénea, l'eixercici concret de la qual ve en ocasions determinades regulat per disposicions específiques relatives a cada àmbit afectat. En qualsevol cas no substituïxen ni impedixen l'actuació dels Estats, i no comporten harmonisació alguna de les llegislacions nacionals.
• Competències especials: s'arrepleguen ací les distintes previsions competencials no susceptibles d'enquadrament en cap de les categories anteriors, que es rigen per disposicions molt específiques, diferents als métodos ordinaris de delimitació i eixercici de les competències. No estan arreplegades unitariamente pels Tractats, perque els seus règims són molt distints entre sí, pero el TFUE les enuncia separadament a continuació de les demés categories. Es tracta de la coordinació de les polítiques econòmiques, incloses la gobernanza de la zona euro, la coordinació de les polítiques d'ocupació i la coordinació de les polítiques socials, i la política exterior i de seguritat comuna, inclosa la política comuna de seguritat i defensa.

Segons lo senyalat en el Títul I de la Primera Part del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea (versió consolidada):
Competències exclusives: Només l'Unió pot legislar i adoptar actes vinculants; els Estats únicament podran si són facultats per l'Unió o per a aplicar actes de l'Unió l'unió aduanero; l'establiment de les normes sobre competència necessàries per al funcionament del mercat interior; la política monetària dels Estats membres la moneda dels quals és l'euro; la conservació dels recursos biològics marins dins de la política peixquera comuna; la política comercial comuna; la celebració d'acorts internacionals en el marc d'estes competències.	Competències compartides: L'Unió i els Estats membres poden legislar i adoptar actes vinculants, pero els Estats només eixerciran la seua competència en la mida en que l'Unió no ho haja fet el mercat interior la política social, en els aspectes definits pels Tractats la cohesió econòmica, social i territorial; l'agricultura i la peixca; el mig ambient; la protecció dels consumidors; el transport; les rets transeuropeas; l'energia; l'espai de llibertat, seguritat i justícia; els assunts comuns sobre salut pública Les polítiques i accions de l'Unió no impediran als Estats eixercir les seues l'investigació, el desenroll tecnològic i l'espai la cooperació al desenroll i l'ajuda humanitària Competències especials (catalogades aparte) la coordinació de les polítiques econòmica, social i d'ocupació la política exterior i de seguritat comuna (PESC-PCSD)	Competències de respal: L'Unió pot portar a terme accions en la finalitat de recolzar, coordinar o complementar l'acció dels Estats la protecció i millora de la salut humana l'indústria la cultura el turisme l'educació, la formació professional, la joventut i el deport la protecció civil la cooperació administrativa

De conformitat en lo dispost en l'artícul 5 del Tractat de l'Unió, la delimitació de les competències de l'Unió es rig pel principi d'atribució. L'eixercici de les mateixes es rig pels principis d'subsidiariedad i proporcionalitat.

No obstant el TFUE completa este règim sucinto en les disposicions d'aplicació general contingudes en els artículs 7 i següents. En ells s'establixen les següents directrius en el disseny i eixecució de l'acció comunitària:

• en l'eixercici de les seues activitats, l'Unió deurà velar per la coherència política del conjunt de l'acció comunitària;
• en totes les seues accions l'Unió promourà en lo possible l'igualtat efectiva entre hòmens i dònes;
• en la definició i eixecució de les seues polítiques, l'Unió tindrà present la lluita contra l'exclusió social i procurarà un nivell adequat d'ocupació i de protecció social;
• l'Unió procurarà en tot el removiment de tota discriminació per raó de sexe, raça o orige ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual;
• les exigències de mig ambient i desenroll sostenible deuran integrar-se en la definició i realisació de totes les polítiques comunitàries;
• en la planificació i aplicació de l'acció comunitària es tindran en conte les exigències de protecció dels consumidors;
• @en lo concerniente a les polítiques en implicació regional i ambiental, l'Unió procurarà conciliar la seua actuació en el benestar dels animals, aixina com en el respecte a les tradicions regionals i locals dignes de protecció cultural o religiosa;
• l'Unió i els seus Estats membres tindran en conte l'importància dels servicis d'interés general en l'òptim funcionament de la comunitat a l'hora de dissenyar, valorar i amprar els instruments de promoció de la cohesió social i territorial, establint per a això principis d'aplicació general en l'organisació, finançació i funcionament dels mateixos, segons el procediment llegislatiu ordinari;
• a fi de fomentar una bona gobernanza i l'adequada participació de la societat civil a nivell continental, l'Unió i les seues institucions, òrguens i organismes actuaran de conformitat en els principis d'obertura i de transparència;
• l'Unió garantisarà en totes les seues polítiques un nivell adequat de protecció dels senyes de caràcter personal;
• l'Unió respectarà i no prejuzgará l'estatut que els Estats membres reconeguen, en virtut del seu Dret intern, a les iglésias, associacions i comunitats o confessions religioses, aixina com a les organisacions filosòfiques i no confessionals. A la parell, reconeix la seua identitat i aportació específiques, i en consonància mantindrà un diàlec obert, transparent i regular en dites confessions i organisacions.

Vore també

• Tractat de l'Unió Europea
• Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica
• Carta de Drets Fonamentals de l'Unió Europea
• Tractats de l'Unió Europea
• Unió Europea
• Tractat de Roma