L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Homofòbia

El terme homofòbia fa referència a l'aversió cap a la homosexualitat[1] o contra persones homosexuals. L'homofòbia comprén tota aquella actitut degradant, discriminatòria, ofensiva o desfavorable cap a algú per motiu de l'orientació homosexual.[2][3] Encara que és habitual que s'incloga en el terme a les demés persones que integren a la diversitat sexual, com és el cas de les persones bisexuals, transgénero i transexuals; és important aclarir que per al cas de les persones bisexuals el terme indicat és bifobia, mentres que en el cas de les persones transgénero i transexuals el terme adequat és transfobia.[4]

Homofòbia

Artícul bo

Pew Global Attitudes Project 2013. Percentage d'enquestats que s'han inclinat per l'opció «¿Deuria acceptar-se l'homosexualitat en la societat?».
«Silencie = Mort». El triàngul rosa es va establir com un símbol progay per activistes en els Estats Units durant la década dels setanta; el símbol del triàngul rosa, per lo general colocat en posició vertical i no invertida, va anar un intent conscient per a transformar un símbol d'humiliació en una de solidaritat i resistència.


L'homofòbia és el rebuig i odi irracional que es té cap a l'homosexualitat i que conduïx a la violència i a la discriminació cap als individus que tenen dita orientació sexual. Estes actituts negatives, prejuiciosas i discriminatòries són un delicte en la llegislació de molts països del món. Es calcula que en l'any 2000 cada dos dies una persona homosexual va ser assessinada en el món per actes violents vinculats a l'homofòbia.[5] En 2007, Amnistía Internacional denuncie que més de 70 països perseguian als homosexuals i que en 8 els condenaven a mort.[6] Una investigació del Pew Research Center revela una àmplia acceptació de l'homosexualitat en Amèrica del Nort, l'Unió Europea, i gran part d'Iberoamèrica i Carib, pero un rebuig generalisat en els països de majoria musulmana i en Àfrica, aixina com en parts d'Àsia i en Rússia. En Israel, Polònia i Bolívia hi ha divisió d'opinions.[7]

Etimologia

No deu confondre's en el vocablo latino homo, que significa ‘home’. Este neologisme combina la paraula grega fòbia (‘por’, ‘rebuig’) en homo, apòcop de «homosexual» (‘sexe en lo igual’), format pel prefix grec homo (‘igual’) i sexual. El significat corrent és ‘fòbia a l'homosexualitat’. En el sentit de fòbia a l'homosexualitat, la paraula va ser utilisada per primera volta, en anglés, pel sicòlec nortamericà George Weinberg en 1971.[8][9] Weinberg afirma haver-la pensat per primera volta en una charrada que va donar a un grup homosexual i es va popularisar gràcies al seu llibre Society and the healthy homosexual (‘La societat i l'homosexual saludable’) de 1971. En una entrevista en 2002 va comentar sobre el seu significat:


Homofòbia és simplement això: una fòbia. Un temor morbós i irracional que provoca un comportament irracional de fugida o el desig de destruir l'estímul de la fòbia o qualsevol cosa que la recorde.[10][11]

El seu us en mijos periodístics, científics, polítics, etc., pronte es va popularisar. La Real Acadèmia Espanyola ho va incloure per primera volta en la vigèsim segona edició de la seua Diccionari, i ho definix com a ‘aversió cap a l'homosexualitat o les persones homosexuals’. Abans la paraula ya havia segut arreplegada en atres importants obres lexicogràfiques, com el Diccionari de l'espanyol actual (Aguilar, 1999) de Manuel Sec.


Tipos d'homofòbia

Es poden distinguir diferents tipos:

  • Homofòbia institucional, provinent de les religions o l'Estat.
  • Homofòbia en heterosexuals: A diferència dels homosexuals, les persones heterosexuals jamai s'han qüestionat per qué són heterosexuals; llavors, ya que l'homofòbia és un constructo social i sent la mateixa societat qui ha decidit que lo hétero és lo natural, esta s'ha omplit d'estigmes i estereotips, desvalorizando al grup homosexual i proyectant en ells lo que resulta socialment inacceptable. Ya siga la relació heterosexual plaentera, feliç i satisfactòria o no, es violenta al grup homosexual en una superioritat moral en sentir-se hòmens i dònes «normals»: l'homofòbia “salva” a la heterosexualidad de l'homosexualitat. L'homofòbia servix, aixina mateix, per a trivializar l'homosexualitat. La vares vore d'estereotips, la torna caricatura, la transforma en paròdia de l'amor i el sexe, i aixina li lleva lo radicalment estrany.
  • Homofòbia en homosexuals: L'homofòbia, paradòxicament, també es dona en vàries persones homosexuals; esta es presenta de diferents maneres a lo llarc de les seues vides. Encara que semblara que no existix un rebuig de manera directa, es manifesta de forma indirecta freqüentment. Ocorre quan una persona rebuja els seus propis desijos, sentiments i gusts, repercutix en distintes àrees de la seua vida i les seues relacions interpersonals, en la seua vida sexual i inclús en la seua salut física i emocional. Aixina mateix, pot causar baixa autoestima, cansanci, estrés i depressió. També dona peu a la mala comunicació i repressió de les emocions.
  • Homofòbia depresa: En este cas, l'homofòbia depresa és aquella que sorgix en base en el rol que la societat impon davant el paper de l'homosexual; la societat propon que els homosexuals es comporten d'una manera, tinguen un estil de vida ‘diferent’ i són els homosexuals els qui reproduïxen este comportament que han deprés, és dir, internalizan i porten a terme les conductes i el rol que la societat espera d'ells. Estes conductes són depreses, impostes, innates i imitades. Els homosexuals necessiten deprendre a qüestionar els estereotips i rols socials. Els homosexuals no són promiscuos, sobresexuados o inestables i és important qüestionar-ho de forma crítica per a poder lliberar-se de les etiquetes.[12]
  • Homofòbia interiorisada.

Térmens relacionats

 
"Borra l'odi", campanya contra l'homofòbia (Països Baixos)

Precursora de «homofòbia» va ser la paraula «homoerotofobia», creada per Wainwright Churchill en el seu llibre Homosexual behavior among mals (‘la conducta homosexual entre varons’) de 1967. Des de la creació de la paraula «homofòbia» s'han propost diverses alternatives que no tenen relació en les fòbies. «Heterosexisme» es referix al fet de privilegiar la heterosexualidad front a l'homosexualitat. La teoria queer i la teoria crítica usen els térmens «heterocéntrico» i «heteronormatividad» per a referir-se a conceptes similars. Certa lliteratura sicològica ha sugerit el terme «homonegatividad», reflectint la perspectiva de que els comportaments i pensaments considerats homofóbicos no estan basats en la por, sino en una condena de l'homosexualitat.[13][14]

Buscant evitar tant enfocar la psicologia individual com ho fa la «homofòbia», com enfocar els factors culturals com ho fa el «heterosexisme», el sicòlec Gregory Herek ha propost el terme «prejuí sexual», per a referir-se a «totes les actituts negatives basades en l'orientació sexual, tant si l'objectiu és l'homosexual, el bisexual o l'heterosexual».[15][16]

La paraula «homofòbia» també s'ampra a sovint junt en atres térmens que denoten intolerància i discriminació. Coretta Scott King afirmava en un discurs de 1998 que «l'homofòbia s'assembla al racisme, el antisemitisme i atres formes d'intolerància en que busca deshumanizar a un grup de persones, de negar-els la seua humanitat, la seua dignitat, la seua individualitat».[17]

De manera similar, George Yancey, en un text en Christian ethics today, associa entre sí sexisme, racisme, distincions de classe i homofòbia i les contempla com a varietats de discriminació, encara que deixa clar que no són idèntiques.[18]


Per a donar visibilitat a atres tipos d'odi per motius d'orientació sexual, s'estan falcant paraules com lesbofobia i bifobia. Per a visibilizar l'odi per motius d'identitat de gènero s'ha falcat la paraula transfobia.

Crítiques

Alguns investigadors preferixen l'ocupació de térmens alternatius. Per eixemple, Gregory M. Herek, investigador de la Universitat de Califòrnia en Davis, va comparar els térmens «homofòbia», «heterosexisme» i «prejuí sexual». Herek comenta que homofòbia és «provablement amprat més àmpliament, pero criticat més a sovint» i preferix l'expressió «prejuí sexual» per ser més descriptiva i sense prejuïns sobre les motivacions, ademés de que dita expressió no té valor de juí sobre l'irracionalitat o immoralitat d'aquells als que se'ls aplica.[19] Comenta:

Els seus crítics senyalen que «homofòbia» sugerix implícitament que les actituts antigay s'entenen millor com una por irracional i que representen una forma de psicopatología individual abans que un prejuí reforçat socialment.[20]

En 1980, Hudson i Ricketts varen propondre «homonegatividad» argumentant que «homofòbia» no era científica en cuanto que presuponia la motivació.[21]

Les CWA (Dònes preocupades per Estats Units), un grup de pressió conservador, han calificat a la paraula «homofòbia» com a terme enganyós que és «amprat per les persones progay per a confondre i controlar el debat», definint tota oposició a l'homosexualitat com a irracional. Afirmen que els progay no podrien identificar eixemples d'oposició no homofóbica a l'homosexualitat perque definixen tota oposició com a «homofòbia» i «intolerància irracional».[22] CWA crida a açò «retòrica enganyosa». La National Association for Research & Therapy of Homosexuality (Associació Nacional per a l'Investigació i la Teràpia de l'Homosexualitat), una organisació lligada al moviment exgay, afirma que el terme «homofòbia» ha segut amprat «a sovint de manera incorrecta per a descriure a qualsevol persona que s'opon al comportament homosexual per raons morals, sicològiques o meges». Afirmen que «tècnicament, no obstant, el terme de fet definix a una persona que té una fòbia —por irracional— cap a l'homosexualitat. El desacort per principis, per lo tant, no pot ser denominat homofòbia».[23]

Antònims

En idèntica formació neològica es construïa el terme «homofilia» i els seus derivats «homófilo», etc., antònim de l'anterior, en el que solien distinguir-se en la primera mitat del XX les incipients associacions de defensa dels drets de les persones gais i lesbianas. Un atre terme afí és l'anglicisme gai-friendly, que fa referència a les persones, institucions o llocs que creen un ambient d'acceptació cap a les persones del colectiu LGBT. També s'usa despectivamente el terme «homosexualista» per a referir-se als heterosexuals que recolzen els drets de la comunitat LGBT.

Estudis

El fenomen de l'homofòbia és estudiat per sicòlecs i psiquiatres. Existixen estudis que han relacionat l'odi cap a l'homosexualitat en propis sentiments homosexuals latents o reprimits. Açò és explicat en la formació reactiva del psicoanalista Sigmund Freud; també Henry I. Adams, de l'Universitat de Geòrgia,[24] explica la teoria que mostra la directa relació, en tots o gran part dels casos, de l'homofòbia en els sentiments homosexuals.

Conseqüències econòmiques

 
Acceptació de l'homosexualitat front al PIB per càpita en diversos països. L'acceptació de l'homosexualitat s'incrementa en la riquea d'un país.[25]

Existixen diversos estudis que indiquen que l'homofòbia té un cost econòmic per als països en els que esta és generalisada. En dits països existix un efecte de fugida tant de la seua població LGBT —en la conseqüent pèrdua de talent— com dels turistes LGBT, que deixen el seu diners roses en països més tolerants (com a eixemple, s'ha calculat que els turistes LGBT contribuïxen en uns 6800 millons de dólars anuals a l'economia espanyola).[26]


Ya en 2005 un editorial del New York Claves relacionava la política de don't ask, don't tell («prohibit preguntar, prohibit dir») de l'eixèrcit nortamericà en la falta de traductors del àrap i en un retart en la traducció de documents calculat en unes 120 000 hores. Des de 1998, en l'introducció de la nova política, uns 20 traductors d'àrap havien segut expulsats de l'eixèrcit, durant uns anys en els que Estats Units estava envolt en guerres en Iraq i Afganistan.[27]

M. V. Lee Badgett, una economista de la Universitat de Massachusetts Amherst, va presentar en març de 2014 en una reunió del Banc Mundial els resultats del seu estudi sobre els efectes econòmics de l'homofòbia en la Índia. Solament en despeses de salut, per depressió, suïcidi i tractament del VIH, l'Índia hauria gastat fins a 23 100 millons de dólars de més. Adicionalment caldria calcular els costs produïts per la violència, la pèrdua de treball, el rebuig familiar i l'acossament escolar, lo que hauria resultat en un menor nivell educatiu, menor productivitat, menors sòus, pijor salut i una menor expectativa de vida entre la població LGBT.[28] En total, va estimar unes pèrdues en 2014 de fins a 30 800 millons de dólars o, lo que és lo mateix, fins a un 1,7 % del PIB s'hauria perdut.[26][29]

L'activiste LGBT Adebisi Alimi ha estimat de forma preliminar que les pèrdues econòmiques per a Nigèria ronden l'1 % del seu PIB. Tenint en conte que en 2015 l'homosexualitat és illegal en 36 dels 54 països africans, els costs econòmics de l'homofòbia en el continent podrien pujar als centenars de millons de dólars a l'any.[26]


L'homofòbia en algunes cultures i religions

 
«Mariner en una mar de sexe» per Joe Machine

En vàries regions del món s'ha perseguit i encara es perseguix o discrimina l'orientació homosexual, recolzant-se en prejuïns i creències, fonamentalment de base religiosa. És el cas de l'ortodòxia cristiana, judeua i islàmica. El rebuig es reflectix, be cap a la homosexualitat com a identitat vital, be en forma més directa, com a prohibició d'actes afectius o sexuals concrets, com ocorre en la majoria de països islàmics i en Estats Units. Açò implica que l'homosexualitat no siga acceptada com a condició sexual natural d'una persona, sino que s'observa com a anomalia a ser combatuda i «reparada». Segons eixes creències, consentir en els actes sexuals propis d'esta orientació sexual es considera un pecat, encara que la classificació i gravetat del mateix ha variat a lo llarc de l'història. En tots els casos, s'alega que esta actitut de rebuig no pot considerar-se homofòbia, en el sentit de que no s'origina per un prejuí, sino que és una postura raonada, basada en les seues creències i a partir dels seus texts sagrats. Eixa mateixa tradició ha seguit la Iglésia catòlica i les demés religions que es varen escindir d'aquella, com els protestants. En el cas dels països a on es professa la religió islàmica s'han aplicat llegislacions per a penalisar l'homosexualitat, i són pocs els que no la penalisen. També és el cas de països com China o Japó, la tradició dels quals sincrética (majoritàriament budiste i sintoísta) els allunta de les cultures monoteistes occidentals i de la «herència judeocristiana».cita requerida


La Iglésia catòlica ha condenat les pràctiques homosexuals des de l'era patrística. En l'actualitat seguix rebujant l'homosexualitat de forma explícita.[30][31] En 2004 ellavors bisbe d'Alcalà, Jesús Catalá Ibáñez, afirmava a un periòdic local que els homosexuals (als que va tachar també de maricons) eren «uns invertits»; va definir l'homosexualitat com a «anormalitat sicològica», «aberració» o «desviació»; i terminava defenent les teràpies de reorientació sexual.[32] L'any 2014 el bisbe espanyol Fernando Sebastián Aguilar va realisar unes declaracions en contra de l'homosexualitat calificant-la de «deficiència».[33] Més recentment, un atre bisbe espanyol, l'arquebisbe de Pamplona Francisco Pérez González, va anar més allà i va acusar al colectiu LGTB de «imposició d'ideologia de gènero».[34]

També els testics de Jehová, una denominació cristiana internacional, han considerat pecat greu l'homosexualitat i han aplicat una estricta disciplina congregacional a aquells membres que tingueren relacions sexuals homosexuals, bisexuals o pansexuals. En cas de no 'arrepenedir-se', els membres sofririen de l'expulsió i ostracisme, sofrint de l'imposició que dispon la religió als seus seguidors de no relacionar-se en ells, inclosos familiars propencs.[35] Tot això ha segut denunciat per vàries associacions de víctimes en lo que consideren una clara vulneració dels drets humans en una forta crítica cap a esta religió.[36]


En la cultura dels aymaras s'equipara l'homosexualitat en l'infidelitat. Certes comunitats igualen els homosexuals als infels, que són castigats en penes severes i expulsats dels rituals. Algunes comunitats aymaras es basaven en el respecte i comprensió a estes persones per la seua orientació sexual. En unes atres els homosexuals eren considerats freqüentment com a sers especials, màgics, dotats de poders sobrenaturals, reconeguts pels seus poders per a ser chamans.[37]

Encara que no s'ha confirmat, es diu que els mexicas o azteca eren extremadament intolerants en l'homosexualitat, a pesar de que alguns dels seus rituals públics tenien tenyides homoeróticos. Aixina, per eixemple, adoraven a la deesa Xochiquétzal, que baix el seu aspecte masculí, en el nom de Xochipilli, protegia la prostitució masculina i l'homosexualitat. La llei mexica castigava la sodomía en la horca, la paraula de la qual náhuatl correspon a cuilontli; el empalamiento per al homosexual actiu, l'extracció de les entranyes per l'orifici anal per al homosexual passiu i la mort per garrot per a les lesbianes.[38] Alguns autors afirmen que estes estrictes lleis no eren amprades en la pràctica i que els homosexuals eren relativament lliures. Per eixemple, citen cròniques espanyoles que parlen de sodomía generalisada que incloïa a chiquets de fins a sis anys o de chiquets que es vestien com a dònes per a eixercir la prostitució.cita requerida Les cròniques també parlen d'actes religiosos en els que es practicava la sodomía.[39]

L'homofòbia a lo llarc de l'història

Imperi assiri

La primera prohibició en contra de l'homosexualitat va ser implantada pel rei assiri Tiglatpileser I (sigles XII - XI a. C.). Açò va influenciar posteriorment en el poble judeu ya que Israel i Judá eren regnes vassalls del Imperi assiri; aixina, esta resolució política va formar part de la llei judeua expressada en la Bíblia.[40]


Sodomía

Artícul principal → Sodomía.
 
Crema del cavaller d'Hohenberg i del seu sirviente, condenats a morir en la foguera per sodomía junt a la muralla de Zuric (1482)

La sodomía en la Edat Mija i en la Edat Moderna incloïa diversos «actes contra natura», pero el terme s'amprava principalment en el cas del sexe anal. El seu orige està en la Bíblia, en l'història de Sodoma i Gomorra. L'identificació del «pecat de Sodoma» en el sexe anal o la homosexualitat es documenta explícitament en sant Agustín (V), si ben autors judeocristians anteriors com Filó d'Aleixandria[41] o Metodio d'Olimpia[42] ya varen atribuir pràctiques homosexuals entre els pecats de dites ciutats. No serà fins al XI quan aparega la paraula «sodomía» en el Liber Gommorrhianus del monge benedictino Petrus Damianus, per al que la paraula incloïa totes aquelles activitats sexuals que no servien per a la reproducció (d'entre les que considerava la "fornicación en l'atrasser" com la de major gravetat). El propi Damián va dirigir una missiva al papa León IX en la que mostrava la seua preocupació per l'extensió de dites pràctiques en l'àmbit eclesial i li instava a perseguir-les. Encara que l'implantació d'una única interpretació hegemònica i autorisada del concepte de «sodomía» en Occident es donaria en el XIII a raïl de l'obra de Tomás d'Aquino (qui la va definir com "vici carnal, bestial i innombrable"), la qual influirà en l'establiment del delicte de sodomía en el Medioevo tardà i en la fixació de la teologia moral i la doctrina catòlicas.[43]

Degut a que les paraules per a denominar l'homosexualitat no varen aparéixer fins al XIX, s'amprava el terme «sodomita» per a denominar als hòmens que tenien relacions sexuals en atres hòmens. Les lesbianes eren ignorades en gran mida, encara que les dònes que practicaren el sexe anal també caïen baix l'epítet «sodomita». Les primeres persecucions d'homosexuals per sodomía són de mitat del VI, quan l'emperador bizantí Justiniano i la seua esposa Teodora prohibixen els «actes contra natura» per motius polítics, amparant-se en raons religioses.[39] La llei prevea com a castic la castració i la passejada pública pels carrers. No hi ha proves de que l'iglésia ortodoxa jamai recolzara l'edicte. Fins al XIII la sodomía no era castigada en la majoria dels països europeus, no sent més que un de tants pecats que apareixien en els texts eclesiàstics. L'actitut va canviar en el transcurs de les creuades, en les que la propaganda antiislámica identificava als musulmans en sodomitas que violaven a bisbes i chiquets cristians.[44] Poc despuix s'identificava la sodomía en la herejía i entre 1250 i 1300 es varen introduir lleis que castigaven en la mort este pecat. Estes lleis es varen amprar sobretot com a ferramentes polítiques, com va ser el cas dels templarios o de l'assessinat d'Eduardo II d'Anglaterra, o en ocasions en que perillava la pau social, com en casos de violacions o pederàstia.[39][45] En general, l'homosexualitat estava prou estesa,[45] sent l'element clau la discreció. En alguns llocs, com Londres i Ámsterdam (en 1730 i 1733), es varen donar ones de persecució contra els «sodomitas». L'estigmatisació dels homosexuals va dur, a lo manco durant l'Edat Mija, a que es decretara la seua expulsió de les ciutats per motius sanitaris. Durant la pesta negra que va assolar Europa en el XIV, els statuti sanitari adoptats en Florencia en 1348 —despuix d'alcançar l'epidèmia dita ciutat el dia 3 d'abril— incloïen entre les seues mides profilácticas l'expulsió dels «sodomitas» delloc.[46]


En Espanya els castics corrien a càrrec dels tribunals civils de les ciutats,[47] que fins a época dels Reis Catòlics castigaven en la castració o la lapidació, castics que posteriorment serien substituïts per la crema en la foguera per als casos més greus. La Inquisició espanyola solament s'encarregava de jujar la sodomía en la Corona d'Aragó.[48] En general, lo comentat per a Europa és vàlit per a Espanya, en la diferència de que no varen ser les creuades sino la percepció dels regnes peninsulars musulmans lo que va dur a identificar la sodomía en l'islamisme i la herejía.[44]

Les lleis contra la sodomía es varen mantindre en els països europeus i, en general, en les nacions occidentals fins als sigles XIX i XX. En França, les lleis contra la sodomía varen ser anulades durant la Revolució francesa. En Anglaterra, Enrique VIII d'Anglaterra va introduir la Buggery Act en 1533, que castigava la sodomía (cridada buggery) en la horca; dita llei no va ser eliminada fins a 1861. En Alemània el paràgraf 175 no va anar completament abolit fins a 1994.

XX

Este fenomen es va fer present en la política d'alguns governs durant tot l'últim sigle, tant democràtics com autoritaris. Alguns eixemples d'estos últims varen ser el règim nacionalsocialiste en Alemània (liderat per Adolf Hitler, 1933-1945), el règim franquiste en Espanya (1939-1975), el règim estalinista de la Unió Soviètica o el periodo dictatorial conegut com «Procés de Reorganisació Nacional» argentí (1976-1983). També algunes democràcies han tingut llegislacions i actuacions homófobas, com el cas de Nicaragua que, baix l'artícul 204 del Còdic Penal, castigava la sodomía en penes d'un a tres anys de presó; o el d'Alemània Occidental, a on l'homosexualitat va ser delicte fins a 1969.

L'Alemània nazi

Artícul principal → Persecució dels homosexuals en l'Alemània nazi.
 
Estudiants de la Deutsche Studentenschaft, organisada pel partit nazi, desfilen en frente del Institut für Sexualwissenschaft en Berlín el 6 de maig de 1933, abans de saquejar i confiscar els archius, llibres i fotos per a cremar-els.


L'Alemània de principis del XX regulava l'homosexualitat com a delicte per mig del paràgraf 175. L'ambient de repressió i hipocresia vixcut es pot comprovar en el escàndal Harden-Eulenburg. No obstant, a pesar de les circumstàncies, serà en eixe ambient en el que escomençaran els primers passos del moviment homosexual de mà de persones com Benedict Friedlaender, Kurt Hiller o Magnus Hirschfeld i institucions com la Comité científic humanitari. La situació canviaria radicalment en l'arribada dels nazis al poder. L'ideologia nazi considerava als homosexuals «degenerados», que no servien a la seua pàtria. A finals de febrer de 1933, en una campanya massiva, els clubs gais de Berlín i del restant d'Alemània varen ser tancats, es varen prohibir publicacions, es varen cremar llibres i diverses organisacions varen ser illegalisades. No obstant, en el sí del partit nazi seguia havent homosexuals en la jerarquia de mandos, com era el cas d'Ernst Röhm. Finalment en la nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1934, la cridada nit dels gavinets llarcs, Hitler va organisar una porga interna per a eliminar a Röhm i atres alts càrrecs de les SA en l'excusa de la seua homosexualitat. En 1935 es va recrudecer el paràgraf 175. Immediatament despuix es va crear una divisió especial de la Gestapo per a compilar llestes d'homosexuals i en 1936 Heinrich Himmler, cap de les SS, va crear la Reichszentrale zur Bekämpfung der Homosexualität und der Abtreibung (Central del Reich per a la lluita contra l'homosexualitat i l'abort). Durant el règim nazi en Alemània es calcula que es va perseguir a uns 100 000 hòmens («llistes roses»), dels que uns 50 000 varen ser condenats. D'estos, de 5000 a 15 000 varen ser enviats a camps de concentració. La taxa de mortalitat en els camps de concentració no és coneguda, pero alguns autors la situen en el 60 %.[49] Els presoners homosexuals formaven l'escaló més baix entre els diferents grups que permaneixien en els camps de concentració, ya que la seua discriminació en la societat alemana es reflectia en l'interior dels camps. Varen ser amprats a sovint en experiments mèdics per a buscar el «orige» de l'homosexualitat, com va ser el cas del mege Carl Vaernet en el camp de concentració de Buchenwald, que buscava una «cura» de l'homosexualitat.[50]

Les dònes no varen ser perseguides per lesbianisme, a excepció d'unes poques que varen ser perseguides pel paràgraf 129b del dret penal austríac, que va mantindre la seua vigència. Despuix de la derrota de l'Alemània nazi en 1945, el paràgraf 175 va seguir vigent en Alemània i alguns presos varen tindre que finalisar les condenes rebudes baix el règim nazi. Encara que la virulència de la persecució va disminuir, el paràgraf 175 va mantindre tota la seua vigència en la República Democràtica Alemana (socialista) per lo manco fins a 1957 i en la República Federal Alemana (capitalista) l'homosexualitat va ser delicte fins a 1969.

Franquisme

Artícul principal → Franquisme.

El periodo dictatorial del franquisme en Espanya, que va durar des de 1939 fins a mediats dels anys setanta, era d'ideologia nacionalcatólica i contava en el respal del falangisme i de la Iglésia catòlica. En esta época, el general Francisco Franco va otorgar a les autoritats eclesiàstiques el control de la moral pública i privada, que inclou una ètica sexual repressiva cap a qualsevol desviació sobre el model imperant de lo masculí o lo femení. Conseqüentment en els ideals del govern, durant esta etapa de la història d'Espanya l'homosexualitat va ser perseguida per la cridada Llei de Vagos i Maleantes, en la qual va figurar l'homosexualitat des de 1954. En esta llei es dia:[51]


Més tart, ya en 1970, la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social va donar l'enfocament de «tractar» i «curar» l'homosexualitat. Es varen establir dos penals, un en Badajoz a a on s'enviaven els passius, i un atre en Huelva al que eren enviats els actius. Ademés, en algunes presons hi havia zones reservades per als detinguts homosexuals.[52] Unes 5000 persones varen ser detingudes per ser homosexuals durant el franquisme.[52]

Cuba

A través de la propaganda de «el treball els farà hòmens»,[53] durant el principi de la década dels 60 i en l'alvanç de la revolució cubana es varen generar camps de concentració per als «indesijables» o «antisocials» (segons la visió de la revolució cubana) que incloïen catòlics, testics de Jehová i homosexuals per mig de les nomenades Unitats Militars d'Ajuda a la Producció, el propòsit principal dels camps de concentració era transformar-els en ents productius per a la societat, alineats en la Ideologia revolucionària[54]


L'homofòbia en l'actualitat

Plantilla:LGBT en el món

L'homosexualitat com a delicte

L'homosexualitat seguix sent delicte en molts països, encara que el seu número haja disminuït considerablement en els últims anys.[55] Segons Amnistía Internacional, en 2007 existien més de 70 països les llegislacions dels quals contemplaven penes per l'homosexualitat.[6]

baix penes de presó

Com es pot apreciar en el mapa, l'homosexualitat està penada llegalment en varis països d'Àfrica (com Marroc, Senegal, Tanzània, Zàmbia, Kènia, Sierra Leona, Etiopia, Malawi i Eritrea) aixina com en atres països com Guyana, Malàsia, Papúa Nueva Guinea, algunes repúbliques d'Àsia central i en un gran número de països islàmics (Oriente Pròxim i Mig, nort d'Àfrica).

baix pena de mort

La pena de mort per tindre relacions homosexuals o per sodomía existix en els següents països: Aràbia Saudita, Emirats Àraps Units, Iran, Mauritània, alguns estats del nort de Nigèria, Somàlia, Sudan i Yemen.[6]

En el cas dels Emirats Àraps Units, les relacions sexuals extramatrimonials es poden condenar en la mort i l'artícul 354 del còdic penal federal, que tracta de la violació de dònes i hòmens, podria ser interpretat com incloent al sexe anal consensual entre hòmens. En alguns països o regions en les que s'aplica la Sharia, com és el cas d'Afganistan, a on les lleis sobre l'homosexualitat no estan clares, la sodomía pot ser castigada a mort per lapidació.

Assessinat de persones LGBT

En països en els que l'homofòbia està molt estesa, a pesar de no haver persecució estatal, les sifres de morts poden ser molt altes. D'entre estos, és Brasil el país en el que més assessinats d'homosexuals es produïxen, havent-se registrat 122 en 2007 (la mitat d'ells de persones transgénero). Els activistes LGBTIQ+ creuen que la sifra pot ser superior, ya que no existix un control estadístic oficial. El segon país en la llista és Mèxic, en uns 35 casos per any, i el tercer Estats Units en uns 25 per any.[56][57]

Discriminació laboral

En un informe presentat el 10 de maig de 2007, la Organisació Internacional del Treball ha senyalat que les persones LGBT solen ser discriminades en el treball i en realisar el servici militar voluntari i obligatori, sofrint especialment violència verbal, física i sicològica, degut en gran mida a la falta de llegislació en la majoria de països.[58]

En juliol de 2014, Obama va firmar una orde eixecutiva en la que es prohibix "tota discriminació per part de les empreses, que tinguen contractes en el Govern federal, contra els seus empleats homosexuals, bisexuals i transexuals (LGTB)".[59] Açò ocorria despuix de conéixer-se els resultats d'un estudi de la Casa Blanca, en els que es va informar de que "més de quatre de cada dèu lesbianes, gais i bisexuals han experimentat alguna forma de discriminació laboral per la seua orientació sexual i el 90 % dels transexuals ha sofrit acossament o maltracte". Com a antecedent a esta orde, durant el mandat del president Lyndon B. Johnson (1963-69) es va decretar l'orde eixecutiva 11.246 en la qual es prohibia a les empreses que subcontractaven en el Govern la discriminació "contra qualsevol empleat o solicitant d'ocupació per la seua raça, color, religió, sexe o orige nacional". Més alvance, en el mandat del president Richard Nixon (1969-74), es va decretar l'orde eixecutiva 11.478 en la qual s'afegien a la llista de Johnson la no discriminació per raó de discapacitat i edat. En esta mateixa orde, el president Bill Clinton en 1998 "va incloure l'ampar en contra de la discriminació per l'orientació sexual i la protecció per identitat de gènero".

Casos

Europa Occidental

 
Resposta «en la meua opinió, la discriminació per orientació sexual està molt o prou estesa en el país» (2008)

L'homofòbia, a pesar de les lleis de protecció existents en la majoria dels països, també es dona en Europa Occidental. L'homofòbia s'expressa de molt diverses formes. La més extrema són les agressions tant físiques com a verbals que es produïxen en una certa freqüència.[60][61][62][63] El 6 d'octubre de 2002, un home va gavinetejar en l'abdomen a Bertrand Delanoë ―l'alcalde de París― durant un acte públic. Delanoë va ser intervingut i, despuix d'uns dies de descans, va tornar a l'Ajuntament. En les seues primeres declaracions, el detingut va reconéixer que no li agradaven «els polítics i particularment els gais».[64][65] S'ha advertit un creixent clima homofóbico en Itàlia, país en el que es debat l'ampliació de drets civils dels homosexuals, fins al punt en que s'ha obert una investigació per la conducta dels carabinieri en arrestar a una parella d'homosexuals per besar-se en públic.[66]


Una de les conseqüències és el perill de suïcidi, que és molt alt sobretot entre els adolescents homosexuals. Aixina, per eixemple, en el Regne Unit, un estudi realisat en 2006 per al grup Stonewall mostra que el 17 % dels adolescents homosexuals han segut amenaçats de mort i el 12 % ha sofrit abusos sexuals.[67] El problema s'estén a tot el continent. Segons diversos estudis, en Irlanda un terç dels adolescents homosexuals ha intentat suïcidar-se; en Escòcia la mitat dels homosexuals entre 15 i 26 anys ha pensat sériament en suïcidar-se; en França el 27 % dels homosexuals varons de menys de 20 anys ha intentat suïcidar-se; en Itàlia el 13 % dels homosexuals ha intentat el suïcidi, en la majoria intentant-ho entre els 16 i 18 anys; en Bèlgica els jóvens homosexuals de 15 a 25 anys tenen de 2 a 5 voltes més risc de suïcidi.[68][69] Del problema no s'escapen tampoc els països nòrdics.[70][71] En Alemània, un 18 % dels homosexuals entre 15 i 27  anys ha intentat suïcidar-se per lo manco una volta, un 66 % ha segut maltractat física o verbalment per la seua pròpia família i un 27 % indica que els professors es varen unir a les burles; en 2007 més del 30 % dels homosexuals ha segut insultat, amenaçat o agredit en els últims 12 mesos, sifra que s'eleva fins al 67 % per als menors de 18 anys.[72] En Espanya DecideT ha editat una guia multimèdia per a evitar l'acossament escolar.[73]


Un atre eixemple d'homofòbia és el fet de que cap jugador professional de fútbol actiu haja eixit de l'armari. L'únic que ho va fer, el britànic Justin Fashanu, no va aguantar la pressió i es va suïcidar en 1998.[72] El seleccionador d'Albània, Otto Baric, va aplegar a declarar que no toleraria que en el seu equip jugara cap homosexual, lo que va dur a l'UEFA a multar-li el 31 de juliol de 2007 per homofòbia en 3000 euros.[74] En atres deports professionals d'equip no és molt distint. Quan Klaus Wowereit, alcalde de Berlín, va a vore un dels partits dels Berliner Eisbäre, l'equip d'hockey sobre gèl local, els seguidors d'equip contrari canten (al ritme de la salsa Guantanamera) «Hauptstadt der Schwulen, wir sind die Hauptstadt der Schwulen» (‘capital de les mijachiques, som la capital de les mijachiques’).[72]


Les Iglésies cristianes seguixen postulant la seua «no aprovació» a les relacions homosexuals.[75] Concretament, l'Iglésia catòlica de Roma, la més estesa en Europa, s'ha manifestat en diverses ocasions a este respecto, aixina com les atres confessions cristianes. En Espanya, per mig de mijos de comunicació a càrrec de l'Iglésia, s'han difòs crítiques respecte a l'homosexualitat i al reconeiximent dels drets LGBT. No obstant, la postura oficial de l'Iglésia, difosa a través del Youcat, nou catecisme jove, reclama respecte a les persones homosexuals:

L'Iglésia acull sense condicions a les persones que presenten tendències homosexuals. No deuen ser discriminades per això.[76]

S'han donat situacions de polèmica davant comentaris d'alguns membres del clero catòlic. Durant els nadals de 2007 el bisbe de la diòcesis Nivariense (Santa Creu de Tenerife), Bernardo Álvarez Afonso, va realisar unes polèmiques declaracions al diari L'Opinió de Tenerife en les que va manifestar les seues opinions sobre els abusos infantils i la homosexualitat, aplegant a afirmar sobre la primera qüestió que «hi ha adolescents de 13 anys que són menors i estan perfectament d'acort i ademés, desijant-ho, inclús si et descuides et provoquen. Açò de la sexualitat és un poc més complex de lo que sembla».[77] En 2022, la Fiscalia Provincial de Santa Creu de Tenerife obria diligències contra Álvarez Afonso per un possible delicte d'odi,[78] en afirmar este en Televisió Canària que eixercir l'homosexualitat constituïx pecat mortal i comparar-la en el alcoholisme; el bisbe, que va ser reprovat unànimement tant pel Cabildo com pel Parlament de Canàries, va declarar el 16 de febrer durant casi hora i mija en el Palau de Justícia a requeriment de la Fiscalia.[79] En 2014 Jesús Catalá Ibáñez, bisbe de Màlaga, equiparava en un acte públic davant 500 escolars el matrimoni homosexual en l'unió de «un home i un gos o un bebé i un vell de setanta anys».[80]


Polònia

Artícul principal → Drets del colectiu gai en Polònia.


Últimament es critica a Polònia per homofòbia. Alguns motius donats pels crítics (especialment organisacions de drets humans i pels organismes europeus) són que l'antic alcalde de Varsòvia (Lech Kaczyński, que fins al seu decés el 10 d'abril de 2010 ostentava el càrrec de president del país) va prohibir que es realisara la típica marcha que celebra el Dia de l'Orgull Gai en la capital (no va ser l'única ciutat que ho va fer: per eixemple, en Poznan també es va prohibir). En convertir-se en el candidat de la dreta per part del partit Llei i Justícia per a ser president del país, molts homosexuals polacs varen amenaçar en marchar-se de Polònia si guanyava, a pesar de lo que va conseguir els suficients vots com per a guanyar les eleccions i convertir-se en president dels polacs. Un atre dels motius és que el seu govern està compost pels conservadors de Llei i Justícia, els ultracatólicos de la Lliga de les Famílies Polaques i els llauradors nacionalistes d'Autodefensa de la República de Polònia (govern que es va compondre despuix de les eleccions de 2005). baix este govern s'han realisat les següents declaracions:[81][82]

Si algú intenta contaminar als atres en la seua homosexualitat, l'Estat deu intervindre.
Kazimierz Marcinkiewicz (1959-), polític catòlic polac, primer ministre del seu país
No confongam la propaganda brutal de l'homosexualitat en crides a favor de la tolerància. Es tracta d'un tipo de locada, i en vista d'açò, per a ells, el nostre govern serà sense dubte una nit obscura.
Kazimierz Michał Ujazdowski, polític catòlic polac, ministre de Cultura i membre de Llei i Justícia
Les pràctiques homosexuals conduïxen al drama, el buit i la degeneració.
Teresa Łecka, política catòlica polaca, directora del Centre Nacional de Formació del Professorat
Si els desviats comencen a manifestar-se, caldrà aporrearlos.
Wojciech Wierzejski, polític catòlic polac, diputat del Sejm (Parlament polac), referint-se a si se celebrava la manifestació que s'havia prohibit en Varsòvia
Estes bodes [entre persones del mateix sexe] no poden llegalisar-se perque destruirien la nostra civilisació.
Polític catòlic polac, responsable d'educació[83]


Paweł Zyzak, periodiste catòlic en el periòdic W Prawo Zwrot! (‘¡Gir a la dreta!’), també va escriure que els gais són «animals» i que són «els emissaris de Satán enviats per a destruir l'Iglésia catòlica». No obstant, el primer ministre Kazimierz Marcinkiewicz, quan va visitar a la Comissió Europea, va dir que els homosexuals gogen de tots els drets en Polònia i va demanar a José Manuel Durao Barroso que «no crea en el mit de Polònia com a país antisemita, homofóbico i xenòfop». Davant tot açò s'han denunciat declaracions homófobas, pero estes denúncies han segut desestimades per les autoritats judicials alegant que «no pot entendre's que les declaracions siguen constitutives d'amenaces ni d'incitació a la comissió d'un delicte». Tota esta situació s'ha agravat en 2007, quan el 13 de març es va anunciar una proposta que prohibirà «la promoció de l'homosexualitat o qualsevol atra desviació» en els centres educatius de Polònia. El propòsit d'esta mida és «castigar a qualsevol que promoga l'homosexualitat o qualsevol atra desviació de naturalea sexual en els centres educatius», segons va anunciar el viceministro d'Educació, Miroslaw Orzechowski, en una roda de prensa. A els qui incomplixquen la norma se'ls castigarà en l'acomiadament, multes o l'encarcerament. Esta nova normativa ha tingut una gran oposició en Europa, i dins de Polònia es varen manifestar 10 000 mestres en Varsòvia el 17 de març de 2007. També Janusz Kochanowski (comissari polac per a Drets Civils) ha anunciat que eixa mida va en contra de la Constitució del seu país. El 28 de maig de 2007, la portaveu polaca dels Drets del Chiquet, Ewa Sowinska, va ordenar als servicis del seu departament que analisaren si la famosa série infantil Teletubbies fomentava l'homosexualitat, decisió que va ser rebujada des de Brusseles per la Comissió Europea per mig del seu portaveu per als Mijos de Comunicació, Martin Selmayr, per entendre que vulnera la llibertat dels mijos per a elegir els seus continguts.[84] Davant la repercussió de la situació, les autoritats polaques varen decidir tirar-se arrere en la seua decisió d'investigar la série.[85]

Rússia

El 27 de maig de 2007 un grup de gais i lesbianes varen ser insultats i agredits per nacionalistes i ortodoxos radicals en intentar aplegar a l'Ajuntament de Moscou per a entregar una carta a favor de la marcha de l'orgull gai, que havia segut prohibida.[86] Les autoritats, en lloc de protegir-els, varen detindre a vint dels activistes.[86] L'alcalde de la ciutat va calificar la marcha com a «acte satànic».[86]

Amèrica

[[Archiu:Societal attitudes towards homosexuality-Latin America.svg|miniatura|Percentages de «si» a la pregunta «¿Deuria ser acceptada l'homosexualitat en la societat?» (2007). Les passades dictadures de la regió varen declarar illegal'homosexualitat, principalment en països com Argentina en el Procés de Reorganisació Nacional. En Cuba en Fidel Castro a l'inici del seu govern també es varen donar situacions similars encara que açò actualment ha canviat radicalment. Atres països d'Hispanoamèrica, a pesar de ser nominalmente democràtics, tenien lleis que penalisaven l'homosexualitat, com eren els casos d'Equador, Panamà i Puerto Rico. En la segona, el decret número 149 (del 20 de maig de 1949) i en este últim les decisions del Tribunal Suprem dels Estats Units també s'aplicaven en l'illa, pero posteriorment les lleis estatals que penalisaven l'homosexualitat varen ser declarades inconstitucionals despuix del cas Lawrence vs. Texas. Països com Argentina, Chile, Cuba, Equador, Panamà i Puerto Rico han despenalizado l'homosexualitat, i en Equador s'han creat lleis per a eliminar i sancionar la discriminació per orientació sexual. Puerto Rico ya conta també en una llei que tipifica, sanciona i castiga les agressions motivades per l'homofòbia, tals com els crims d'odi. En Argentina, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic, Perú i Veneçuela també han seguit l'eixemple creant lleis per a sancionar la discriminació per orientació sexual. En Chile, en 2012 es va aprovar la Llei Antidiscriminación ―també cridada Llei Zamudio en honor i recort a Daniel Zamudio, un jove chilé assessinat a mans d'un grup de neonazis, fet que va sensibilisar a gran part de la societat d'eixe país, i que va accelerar l'aprovació d'esta llei―. També en Bolívia, la nova Constitució Del qual de l'any 2009 protegix als ciutadans contra la discriminació per identitat de gènero i orientació sexual. En països com Chile, Brasil, Mèxic (la Ciutat de Mèxic i l'estat de Coahuila), Equador, Colòmbia i en tot Uruguai, ademés de la protecció otorgada contra les agressions i discriminacions, s'ha buscat la manera de que els homosexuals tinguen dret a conviure com un matrimoni per mig de la unió civil. Uruguai va ser el primer país d'Hispanoamèrica en reconéixer l'unió civil homosexual. De totes maneres és una llei que regula no solament les relacions entre homosexuals sino també les d'heterosexuals, puix en realitat és una llei de reconeiximent d'unions concubinàries. En essència no és una llei de matrimoni, sino una llei que regularisa situacions de parelles de fet, despuix de comprovar-se una prèvia convivència ininterrompuda de tres anys. Argentina, a partir de juliol del 2010, es transforma en el primer país d'Hispanoamèrica en reconéixer el matrimoni entre persones del mateix sexe, en dret a adopció de fills. El 15 de juliol de 2010, el Parlament va donar sanció a la norma per 33 vots a favor i 27 en contra.[87]

Despuix del Esclat social i el estat d'excepció declarat en la major part de la població chilena varen sorgir diverses denúncies d'abusos i excessos eixercits per les Forces Armades i Carabineros de Chile, considerats com a violència homofóbica. Entre els excessos identificats es troben els següents específicament dirigits a població LGTBQ+:


En 2016 podria llegalisar-se l'unió civil en Costa Rica i el matrimoni entre persones del mateix sexe en Chile i Colòmbia.[92] Esta llegalisació d'unions entre persones del mateix sexe està per vore's també en Bolívia (Acort de Vida en Família),[93] Colòmbia, Perú (Unió Solidària)[94] i Veneçuela.cita requerida

Nicaragua era l'únic país democràtic d'Iberoamèrica que mantenia l'homosexualitat com a delicte. A pesar d'açò, el govern nicaragüenc anterior va instar a que es derogue l'artícul 204, per les pressions dels demés països llatinoamericans, d'atres països i també d'Amnistía Internacional per a que siga despenalizada i llegalisada a favor dels drets de les persones homosexuals. En la nova versió del còdic penal en el govern actual (del president Daniel Ortega), que va prendre efecte en març de 2008, l'homosexualitat ya no és illegal. En Cuba l'homosexualitat ya no està penada. En els últims anys, el país caribeny ha buscat la manera de reconéixer alguns drets de les minories sexuals, i penalisar l'homofòbia.[95]

Cada dos dies, en Iberoamèrica s'assessina a una persona homosexual.[96] Solament en Mèxic, entre 2003 i 2007 han segut assessinades 1000 persones per homofòbia.[97] També en Bolívia en la Ciutat de la Pau, entre 2004 i 2007 en el Dia de l'Orgull Gai, mentres desfilaven en mig d'un espectàcul varen ser atacats en jocs pirotècnics açò en la primera, ya que no va haver res de ferits i en la segona un camió decorat per esta comunitat, quan la policia boliviana va detectar explosius en el vehícul a on també anaven a desfilar puix s'han iniciat investigacions per a averiguar quí són els delinqüents o agressors que estan darrere per intent d'atentat a estes persones d'orientació homosexual. En esta regió va haver ademés cançons i películes que han canviat certes actituts, com la producció cubana Fraula i chocolate, que va provocar al principi controvèrsia en el seu país d'orige, de la mateixa manera que el grup espanyol Mecano en el tema musical «Dòna contra dòna», ya que en esta regió va ser una de les cançons més escoltades. Ademés molts artistes, especialment Alejandra Guzmán, Thalía, Ana Torroja, Gloria Trevi, Gloria Estefan, Shakira, Franco de Vita, Ricky Martin, Laura Pausini i Paulina Rubio, entre uns atres, han brindat el seu respal a persones d'orientació homosexual, per a que els seus drets siguen respectats i s'evite la discriminació en estos països. Dits cantants són icons per a la comunitat gai i lèsbica en Iberoamèrica. Alguns grups a favor dels drets de les persones homosexuals en Veneçuela, varen demanar al govern del President Hugo Chávez, en colaborar en la pressió als països en els quals manté bones relacions com Cuba, Iran, Líbia i Nicaragua en demanar als seus governants en que es respecte els drets a persones d'esta orientació sexual.cita requerida El primer a on existix un control de simple arbitrage, en la segona a on es castiga en la pena de mort i les dos últimes en penes de presó, de no ser aixina varen demanar al governe veneçolà en trencar relacions diplomàtiques en dits països. Entre 2002 i 2005, els quatre països més poblats d'Iberoamèrica, Argentina, Brasil, Colòmbia i Mèxic varen implementar campanyes massives contra l'homofòbia.[98]

En Hondures va aumentar el número d'assessinats a gais en 2011.[99]

Colòmbia

En Colòmbia, la Talle Constitucional, a través d'una sentència produïda en 2016, va llegalisar de manera definitiva el matrimoni entre persones del mateix sexe. En un sentit similar, esta mateixa cort havia considerat ya en 2011, que les parelles del mateix sexe podrien en efecte realisar unions civils de fet, aplanant la possibilitat de les comunitats LGTBI d'exigir posteriorment tal reivindicació.[2]

En este mateix sentit, la Cort Constitucional de Colòmbia també ha donat fallos favorables entorn a l'adopció de menors per part de la parella del pare o la mare biològics de l'infant, no obstant encara s'espera un pronunciament a prop de la possibilitat d'adopció en tots els casos. El 4 d'agost de 2014 es va suïcidar en Bogotà el jove Sergio Urrego (16) per la discriminació de que va ser víctima per les autoritats i companyers de la seua escola.

Estats Units

El polític i activiste Harvey Milk va ser assessinat en 1978 per un conservador homofóbico. Pero el cas més conegut és el de Matthew Shepard, un jove estudiant universitari que va anar brutalment torturat i assessinat en 1998 per la seua homosexualitat.[100]


Este cas va dur a que l'homofòbia i el maltracte als homosexuals es plantejara obertament en els mijos de comunicació (en 2003, l'episodi «In Excelsis Deo» de The West Wing va arreplegar, encara que baix un atre nom, este crim) i va dur a Bill Clinton a intentar ampliar la protecció federal per «crims d'odi» (en anglés, hate crimes) a homosexuals, dònes i discapacitats, proyecte que no va eixir avant pel rebuig de la Cambra de Representants d'Estats Units.[101] No obstant, en maig de 2007 va haver una atra votació, en la qual sí es va conseguir la majoria necessària per a que esta llegislació ixquera avant.[101]

[[Archiu:20051129 northlake-il5.jpg|miniatura|Membre de la Iglésia Batista de Westboro portant un lletrer homofóbico. En el cartell es pot llegir: «Deu odia als maricas».]]

L'homofòbia en Estats Units és molt forta en alguns moviments cristians com la Iglésia Batista de Westboro del reverent Fred Phelps, que va propondre un monument a Matthew Shepard en les següents paraules:

Matthew Shepard va entrar en l'infern el 12 d'octubre de 1998, desafiant l'advertència divina: «No yacer en un home com en una dòna; és una abominació»[102]


En relació en això s'han creat moviments cridats d'exgais que intenten convertir a gais per mig de diversos métodos. Eixemples són Exodus International i Love In Action, que ademés de les tècniques habituals de modificació del comportament i teràpia d'aversió, ampren l'oració i l'assessorament religiós.[103][104] Els métodos es poden ejemplificar en el cas de Lyn Duff, una adolescent lesbiana de Califòrnia que va ser duta a la força pels seus yayos a un camp de reeducació prop de Salt Lake City. Lyn Duff va sofrir un règim de teràpia reparadora, també cridada teràpia d'aversió, que consistia en forçar-la a vore pornografia lèsbica mentres li feyen olorar amoníac,[105] hipnosis,[106] drogues psicotrópicas, confinament solitari i mensages terapèutics relacionant el sexe entre dònes en les «calderes de l'infern».[107] També es varen amprar tècniques de modificació del comportament,[108] incloent l'obligació d'usar vestits, formes no raonables de castic per infraccions menors (els castics incloïen tallar l'herba en tijerillas i netejar sols en raspalls de dents),[109] ademés de «positive peer pressure» (‘pressió positiva de parells o iguals’) en la que els pacients es criticaven entre sí per insuficiències reals o percebudes.

Jamaica

Artícul principal → Drets del colectiu gai en Jamaica.


El còdic penal jamaicà prohibix el sexe entre hòmens, de la mateixa manera que en moltes parts del Carib anglófono. L'artícul 76 de la Llei dels Delictes contra la Persona prohibix «el abominable crim de la sodomía», baix penes que apleguen fins als dèu anys en presó en obligació de realisar treballs forçats. L'artícul 77 estipula condenes de fins a sèt anys en presó per intent de sodomía. L'artícul 79 prohibix «qualsevol acte d'escàndal públic» entre hòmens, ya siga en públic o en privat, en condenes de fins a dos anys de presó, en o sense treballs forçats. El «escàndal públic» no està definit, pero ha segut interpretat per a incloure dins d'ella conducta homosexual masculina entre adults que ho consentixen en privat, o inclús el simple acte de prendre's de la mà.[110]

Tot açò va acompanyat d'unes institucions polítiques que ho permeten, per lo que Jamaica ha segut criticada pel Parlament Europeu, les organisacions proderechos LGBT, i també per la revista Clave, que en 2006 va difondre un artícul titulat «Jamaica: ¿elloc més homofóbico del món?».[111] Per una atra part, la societat es precia de ser homófoba. Un eixemple són les cançons populars que animen a atacar i inclús assessinar als gais i lesbianas. En una de les cançons de Beenie Man es poden llegir estes lletres: «Soc un somi de la nova Jamaica, veuen i eixecuta a tots els gais».[112] Certa lletra d'una cançó de Sizzla diu: «Dispara a la mijachica, la meua gran pistola, ¡boom!».[113] A Nuh Fi Wi Faul, d'Elephant Man, fa vanaglòria del següent modo: «¡Mijachica, mor-te! / per favor, recorda lo que et dic / dona-m'ho / dispara'ls com a un pardal».[114]


Per lo manco dos activistes LGBT i dels drets humans han segut assessinats per desconeguts. El primer cas és el de Brian Williamson, membre fundador de J-FLAG (Fòrum jamaicà per a lesbianes, bisexuals i gais) i un dels pocs que s'atrevia a parlar en públic del tema. Va ser assessinat el 9 de juny de 2004.[115] El segon, més recent, va anar Lenford 'Steve' Harvey, també activiste LGBT que dirigia el Jamaica AIDS Support for Life (Soport Vital per al Sida de Jamaica); va ser seqüestrat i assessinat a finals de 2005 per varis individus que li varen preguntar si era gai.[116] Existixen atres numerosos casos de persones perseguides o assessinades per multituts enfurides.[117][118][119]

Perú

La discriminació en Perú és un tema de molta controvèrsia, a pesar de que el "Decret Llegislatiu N°1323" està en vigència, en la quala discriminació per orientació sexual està penada, la major part de la població peruana és homofóbica, ya siga per les religions que tenen gran impacte, o tan sol per l'idea de cada persona sobre este tema. Per estes i més raons és perque la persona discriminada per la seua orientació sexual en el Perú, és apartada, odiada, exclosa , açò du als molts assessinats que hi ha en la comunitat LGBT.[120]


En estos últims anys els assessinats varen ser aumentant, en el 2016, 18 persones de la comunitat LGBT varen ser agredides, les quals 16 poden ser homicidis tipificats com a odi o rebuig cap a la comunitat LGBT. En els dèu últims anys més de 100 persones varen ser assessinades tan sol per pertànyer a la comunitat LGBT.cita requerida

Este tipo d'incidents que únicament es fan per motiu de falta d'acceptació i deuen aplegar a un llímit en el Perú. Hui en dia existixen organisacions i empreses que recolzen a esta comunitat, que busquen l'igualtat de drets per a tots i que compartixquen mensages de respal a la comunitat promovent la tolerància i acceptació a esta mateixa.cita requerida

Àsia

Iran

En Iran l'homosexualitat està penada en la mort,[121][122][123] i el seu president Mahmud Ahmadineyad va assegurar que el seu país no té «eixe fenomen».[124] Iran ha eixecutat entre 4.000 i 6.000 gais i lesbianes des de la Revolució Islàmica de 1979.[125] El 19 de juliol de 2005, dos jóvens (un d'ells un menor d'edat), Mahmoud Asgari i Ayaz Marhoni, varen rebre 228 cinglada i varen ser aforcats en mig d'una gran multitut en la ciutat de Mashhad (al noroest d'Iran) per mantindre una relació homosexual entre ells.[126][127] Les peticions internacionals per a salvar les seues vides no varen ser ateses.[128][129] El govern d'Iran va acusar als jóvens d'haver violat a un chiquet chicotet, pero més tarde fonts iranís varen desmentir este fet i varen acusar al govern d'inventar-se eixos càrrecs.[130] A raïl d'este succés alguns països, com Suècia, Països Baixos, Alemània, Regne Unit i Rússia varen cridar a cessar les extradició de gais a Iran.[131]


En juliol de 2007, Ali Resa Yamshidi, portaveu del Poder Judicial iraní, va anunciar que 20 persones condenades per adulteri i homosexualitat serien eixecutades, i que atres 15 es trobaven en ple procés judicial, dins d'un pla que té com a missió principal «netejar les ciutats de criminals i malvats».[132] Es varen convocar manifestacions en ciutats com Madrit davant de l'embaixada d'Iran per a protestar per estes mides.[132] No obstant, no va servir de res i 16 persones de les 20 varen ser aforcades, mentres que atres 17 esperen sentència.[133]

Iran és el segon estat en major cantitat de cirugia de reasignación de gènero,[134] els gais i les lesbianes són forçats a operar-se com una forma de teràpia de conversió, per a transformar homosexuals en heterosexuals,[135]

Israel

Encara que Israel és una societat molt inclusiva per a la comunitat LGBT,[136][137][138] en 2005 tres participants varen ser apunyalats durant la marcha de l'orgull gai i varis còctels molotov varen ser tirats contra els manifestants.[139] Fonamentalistes musulmans i cristians proferixen amenaces quan es convoquen estes marches.[139] En 2006, en Jerusalem, un grup de fanàtics religiosos extremistes judeus varen oferir recompenses de 4000 euros per cada gay assessinat abans de les marches reivindicatives de gais i lesbianes.[139] En agost de 2019, en Haifa, organisacions LGBTI àraps-israelites es varen manifestar per primera volta per a reivindicar la seua orientació sexual.[140] En agost de 2021 es va anunciar el fi de la prohibició als hòmens homosexuals de donar sanc en Israel.[141]


Palestina

La homosexualitat i la realisació d'activitats de concienciació i reivindicació per part dels colectius LGBT són illegals en la Franja de Gaza.[142][143][144] Els homosexuals poden ser detinguts arbitrariamente i patir malos tratos per la seua orientació sexual.[142] En Gaza, Hamás perseguix l'homosexualitat. Un exfuncionario d'Hamás va acusar a Israel de difondre l'homosexualitat.[145] Les reunions d'organisacions LGBTI han segut illegalisades per la Policia de la Autoritat Nacional Palestina encara que l'homosexualitat no és penalisada en Cisjordània.[146] La policia palestina impedix tota activitat de alQaws per a la Diversitat Sexual i de Gènero en la Societat Palestina[142] Per això les organisacions d'homosexuals no es troben en territori palestí. En Jerusalem es troba Al Qaws (arcoíris en àrap), l'única organisació LGBTI de palestins.[147]


En Haifa es troba alQaws per a la Diversitat Sexual i de Gènero en la Societat Palestina (Aswat), un centre lèsbic femení de palestines iniciat en Jerusalem en 2003.[147] Alguns homosexuals abandonen els territoris governats per l'Autoritat Palestina per a mudar-se a Israel i viure la seua sexualitat lliurement.[148][149][150][151]

Lluita contra l'homofòbia

Dia Internacional contra l'Homofòbia

 
Barri de Chueca, Madrit, el 17 de maig de 2020, durant la quarantena i la desescalada per la COVID-19.

El Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfobia (IDAHO) se celebra el 17 de maig en motiu de l'eliminació de l'homosexualitat com a maltia en les llistes de la Organisació Mundial de la Salut este mateix dia en l'any 1990. Este dia té com a objectiu promoure accions de sensibilisació per a lluitar contra l'homofòbia, la bifobia i la transfobia en els diferents països del món. De la mateixa manera, l'objectiu és que siga declarat com a tal per part de la ONU (Organisació de les Nacions Unides). En Hispanoamèrica, va haver manifestacions en països com Argentina, Chile, Mèxic, Paraguai, Perú i Uruguai, a on es varen realisar actes de protesta davant les embaixades i consulats de Nicaragua per a expressar la seua fonda preocupació per ser l'únic país d'Hispanoamèrica a on encara estava penada l'homosexualitat, sent finalment despenalizada en 2008. Els grups a favor dels drets homosexuals varen enviar mensages per mig de correus electrònics a les embaixades de Nicaragua a cada u d'estos països, demanant que el govern nicaragüenc derogara l'artícul 204 de la Llei del Còdic Penal que penalisava l'homosexualitat. Lo mateixa succeïx en la Índia, per mig d'artistes i intelectuals, per a que eixes lleis que penalisen l'homosexualitat siguen derogades allí.

Aplicació dels Drets Humans: els Principis de Yogyakarta

El 26 de març de 2007, un grup d'experts en drets humans va fer públic un document en el que s'especificava l'aplicació de la dret internacionallegislació internacional en drets humans a les qüestions d'orientació sexual i identitat de gènero, conegut com Principis de Yogyakarta.[152] En estos principis es declara que les lleis que penalisen l'homosexualitat violen el dret internacional de no discriminació, com ha fallat en vàries ocasions el Comité de Drets Humans de la ONU.[152] Aixina mateix, i segons estos mateixos drets, les persones LGBT tenen dret a la vida, a viure sense violència i sense tortura, a la privacitat, a l'accés a la justícia i a no ser detingudes arbitrariamente. En Mèxic, l'artícul 1 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans en el paràgraf quint queda establit que, "queda prohibida tota discriminació motivada per orige ètnic o nacional, el gènero, l'edat, les discapacitats, la condició social, les condicions de salut, la religió, les opinions, les preferències sexuals, l'estat civil o qualsevol atra que atente contra la dignitat humana(...)".[153] En Mèxic queda estrictament prohibit la discriminació per les preferències sexuals o qualsevol tipo de discriminació. És considerat un delicte que si aplega a ser practicat és sancionat en multes o en 1 a 4 anys de presó.

El Parlament Europeu

El Parlament Europeu (l'únic organisme de l'Unió que és triat directament pels seus ciutadans) considera a l'homofòbia com una por i aversió irracional cap a la comunitat LGBT basada en prejuïns i la compara, per eixemple, al racisme o a la xenofòbia. Esta institució comunitària s'opon fermament a qualsevol forma de discriminació (entre elles, la que té per motiu la orientació sexual) i demana que els estats garantisen la protecció a la comunitat LGBT d'actes homofóbicos, que s'intensifique la lluita contra l'homofòbia (per mig de métodos educatius, administratius, judicials i llegislatius) i que la Comissió Europea s'assegure de que tots els estats complixen en la Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea i dels tractats de la Comunitat Europea.[154]


Mentrestant, el Tribunal Europeu de Drets Humans va emetre un fallo el 9 de juny del 2016 en el que es declarava que "el matrimoni homosexual no és un dret humà". Va ser subscrit de forma unànim pels 47 juges del Tribunal en sèu en Estrasburc. El veredicte es va fonamentar en aspectes filosòfics i antropològics, en relació en l'artícul n°12 del Conveni Europeu de Drets Humans, similar al n°17 del Pacte de Sant Josep i al n°23 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Segons esta sentència, la família és l'unió d'un home i una dòna, i cap govern està obligat a obrir les nupcias entre persones del mateix sexe sense que açò constituïxca homofòbia alguna.[155]

Debat en les Nacions Unides

El govern de França per mig del seu embaixador en les Nacions Unides, va solicitar en 2008 que l'homosexualitat siga despenalizada a nivell mundial per mig d'una resolució no vinculant.

Urgimos als estats a prendre totes les mides necessàries, llegislatives o administratives, per a assegurar que l'orientació sexual o l'identitat de gènero no puguen ser, baix cap circumstància, base per a una persecució penal, en particular eixecucions, arrests o detencions
Text de la resolució[156]

En total, 66 països varen votar a favor, incloent als de la Unió Europea i molts d'Iberoamèrica, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba i Veneçuela.[157]

Entre els països que no varen firmar la resolució estaven Estats Units, China, Rússia, El Salvador i els països de majoria musulmana. Els 57 països pertanyents a la Conferència Islàmica i la Santa Sèu, a pesar de tan sol tindre estatus d'observadors, varen anar especialment beligerants en la seua oposició.[158]


La posició del Vaticà seria de forma i no de fondo: l'Iglésia s'opon a la criminalisació de l'homosexualitat, pero no vol posar en el mateix pla a l'homosexualitat i la heterosexualidad, lo que, des del punt de vista catòlic, s'estaria fent en acceptar la «orientació sexual» i la «identitat de gènero» com a fets. El temor és que esta igualtat poguera dur a eixercir pressió sobre determinats països o religions per a acceptar l'igualtat de la comunitat LGBT, en el sentit del matrimoni o atres drets reivindicats pels homosexuals.[159][158][157] La postura del Vaticà va produir reaccions d'associacions LGBT i protestes en diversos països, entre ells Espanya.[160]

Homofòbia en obres de ficció

Novela 1984

En la novela distópica 1984 (1949), l'Estat perseguix el sexocrimen, que inclou l'homosexualitat:

La seua vida sexual, per eixemple, estava totalment regulada per les dos paraules de neolengua sexocrimen (immoralitat sexual) i buensexo (castitat). El sexocrimen cobria infraccions de tot tipo: fornicación, adulteri, homosexualitat i atres perversions i, ademés, el coit normal practicat per plaure. No hi havia necessitat de nomenar-els separadament, ya que tots eren igualment culpables i mereixien la mort.[161]

Película V for Vendetta

En la película V for Vendetta (2005) es presenta un Regne Unit del futur governat per un partit dictatorial ultraconservador, a on es perseguix als homosexuals.[162] Valerie Page, una lesbiana capturada pel govern, és interpretada per Natasha Wightman d'adulta i per Imogen Poots de jove. Gordon Deitrich (interpretat per Stephen Fry) és un presentador d'un programa de televisió que oculta la seua homosexualitat per temor a les restriccions i la persecució.


Película L'amor és estrany

L'amor és estrany (en anglés Love Is Strange) és una película de 2014 dirigida per Ira Sachs. En ella, Ben i George, una parella del mateix sexe de Manhattan, es casen despuix de 39 anys junts. George és professor de música en una escola catòlica, i quan la notícia del matrimoni aplega a la archidiòcesis, ho despedixen.

Novela Maurice

Maurice és una novela de l'escritor anglés I. M. Forster, qui la va escomençar a escriure en 1913–1914 —despuix d'una visita feta a Edward Carpenter, segons ell mateixa va relatar en el pròlec de la novela— i la va revisar en 1932 i en 1959–1960. No es va publicar fins a 1971, despuix de la mort de l'autor. Ellibre tracta d'una història d'amor homosexual en l'Anglaterra eduardiana de principis del XX i descriu la vida de Maurice Hall en distintes etapes (la seua adolescència, el seu pas per la universitat i el seu posterior treball).

Vore també

Plantilla:PortalGBT

Referències

  1. ↑ rae. es/draeI/SrvltGUIBusUsual? TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=homofobia «homofòbia», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola. Madrit: Real Acadèmia Espanyola, vigesimosegunda edició, consultat el 7 de giner de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 archive. org/web/20081220142506/http://www. publico. es/internacional/179440/vaticano/opone/despenalizacion/homosexualidad «El Vaticà s'opon a la despenalisació de l'homosexualitat», artícul en espanyol en elloc web Públic. és (Madrit), de l'any 2008; consultat el 19 de decembre de 2008.
  3. ↑ cope. es/19-12-08--todo_sobre_propuesta_francesa_despenalizar_homosexualidad,25248,noticia_ampliada «Motius pels que l'Iglésia s'opon a la despenalisació de l'homosexualitat» cope. es/19-12-08--todo_sobre_propuesta_francesa_despenalizar_homosexualidad,25248,noticia_ampliada archivat en Wayback Machine., artícul en espanyol del sitie web Aciprensa (Madrit), del 19 de decembre de 2008, publicat en elloc web Cope. és; consultat el 19 de decembre de 2008.
  4. ↑ «bbc. com/mundo/noticias-45304469 "L'homofòbia és una admissió implícita d'un desig homosexual, conscient o inconscient": entrevista en André Aciman, autor de 'Call em by your name'» (en espanyol). Consultat el 12 d'octubre de 2019. «Si foren honests em dirien que els ha colpejat en les entranyes. Que varen vore una miqueta d'ells mateixos. La gent que diu que açò no és per a ells crec que estan esglayats. I de lo que crec que estan esglayats és finalment d'ells mateixos. L'homofòbia, quan es du a l'extrem, diu una miqueta de la persona que és homófoba. L'única explicació és que l'homofòbia és una admissió implícita d'un desig homosexual, conscient o inconscient»
  5. ↑ Sandra Parell. «elmundo. es/papel/hemeroteca/2000/04/20/sociedad/830023. html Cada 48 hores es produïx un assessinat homófobo en el món». Consultat el 28 de març de 2007.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 elpais. com/articulo/sociedad/AI/denuncia/paises/persiguen/gays/condenan/muerte/elpepusoc/20070628elpepusoc_2/Tes «AI denuncia que més de 70 països perseguixen encara als gays i 8 els condenen a mort».Consultat el 28 de juny de 2007.
  7. ↑ «infobae. com/2014/10/13/1601339-mapa-del-dia-la-aceptacion-la-homosexualidad-cada-pais/ http://www. infobae. com/2014/10/13/1601339-mapa-del-dia-la-aceptacion-la-homosexualidad-cada-pais/».
  8. ↑ time. com/time/subscriber/artícul/0,33009,839116-1,00. html «Behavior: The Homosexual: Newly Visible, Newly Understood».Clave.94(18)
  9. ↑ springerlink. com/content/e621m03x780l3047/ «Beyond “homophobia”: Thinking about sexual prejudice and stigma in the twenty-first century» en la revista Sexuality Research & Social Policy, volum 2, d'abril 2004. Consultat el 7 de giner de 2012.
  10. ↑ Traducció pròpia de l'original anglés: «Homophobia is just that: a phobia. A morbid and irrational dread which prompts irrational behavior flight or the desire to destroy the stimulus for the phobia and anything reminiscent of it».
  11. ↑ pflagdetroit. org/george_weinberg. htm «Love is conspiratorial, deviant & magical» pflagdetroit. org/george_weinberg. htm archivat en Wayback Machine., artícul de George Weinberg en elloc web PFlagDetroit. org.
  12. ↑ Castañeda, L'experiència homosexual (2012). Homofòbia (en Esañol), PAIDÓS, p. 133.
  13. ↑ teachproject. org/homophobia/ Homophobia, artícul en anglés en elloc web del |TEACH Project.
  14. ↑ archive. org/web/20081228090023/http://www. planetout. com/news/artícul-print. html?2002%2F06%2F13%2F3 «Homophobia is a misnomer, according to a group of O. S. psychologists» (‘l'homofòbia és un nom mal aplicat, segons un grup de sicòlecs nortamericans’), artícul en anglés del 13 de juny de 2002, en elloc web Planet Out.
  15. ↑ Traducció pròpia de l'original anglés: «All negative attitudes based on sexual orientation, whether the target is homosexual, bisexual, or heterosexual».
  16. ↑ Herek, G. M. (1990): «The context of anti-gay violence: Notes on cultural and psychological heterosexism». Journal of Interpersonal Violence, 5, págs. 316-333, 1990.
  17. ↑ Traducció pròpia de l'original anglés: «Homophobia is like racism and anti-semitism and other forms of bigotry in that it seeks to dehumanize a large group of people, to deny their humanity, their dignity and personhood».
  18. ↑ Yancey, George. «archive. org/web/20070612190007/http://www. christianethicstoday. com/Issue/040/Is%20Homophobia%20The%20Same%20As%20Racism-Sexism%20By%20George%20Yancey_040__. htm Is homophobia the same as racism/sexism?» (en anglés). Archivat des d'el christianethicstoday. com/Issue/040/Is%20Homophobia%20The%20Same%20As%20Racism-Sexism%20By%20George%20Yancey_040__. htm original, el 12 de juny de 2007. Consultat el 2 de juny de 2007.
  19. ↑ Herek, Gregory M.: ucdavis. edu/rainbow/html/Current_Directions_preprint.pdf «The psychology of sexual prejudice» ucdavis. edu/rainbow/html/Current_Directions_preprint.pdf archivat en Wayback Machine., en Current Directions in Psychological Science (9), 2000.
  20. ↑ Traducció pròpia de l'original: «Its critics note that homophobia implicitly suggests that antigay attitudes llaure best understood as an irrational fear and that they represent a form of individual psychopathology rather than a socially reinforced prejudice».
  21. ↑ Hudson, W. i W. Ricketts: «A strategy for the measure of homophobia», en Journal of Homosexuality, vol. 5, págs. 357-372, 1980.
  22. ↑ archive. org/web/20070409103458/http://www. cwfa. org/artículs/3880/CFI/cfreport/ «Santorum crisis exposes republican weakness», artícul de Scott Lively en elloc CWFA. org, del 30 d'abril de 2003.
  23. ↑ «archive. org/web/20120724201457/http://www. narth. com/menus/positionstatements. html NARTH Position Statements» (en anglés). NARTH. Archivat des d'el narth. com/menus/positionstatements. html original, el 24 de juliol de 2012. Consultat el 20 de novembre de 2018.
  24. ↑ «archive. org/web/20140722164320/http://my. psychologytoday. com/files/u47/Henry_et_al.pdf http://my. psychologytoday. com/files/u47/Henry_et_al.pdf». Archivat des d'el psychologytoday. com/files/u47/Henry_et_al.pdf original, el 22 de juliol de 2014. Consultat el 29 d'abril de 2014.
  25. ↑ «pewglobal. org/2013/06/04/the-global-divide-on-homosexuality/ The global dividix on homosexuality: greater acceptance in more secular and affluent countries» (en anglés). Pew Research Global Attitudes Project.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «economywatch. com/features/The-Hidden-Cost-of-Homophobia-in-Africa1016. html The Hidden Cost of Homophobia in Africa» (en anglés). Economy Watch. Consultat el 10 de decembre de 2015.
  27. ↑ «nytimes. com/2005/01/20/opinion/the-price-of-homophobia. html?_r=0 ». Consultat el 10 de decembre de 2015.
  28. ↑ «euractiv. com/sections/development-policy/development-costs-homophobia-302899 The development costs of homophobia» (en anglés). Consultat el 10 de decembre de 2015.
  29. ↑ «worldbank. org/content/dam/Worldbank/document/SAR/economic-costs-homophobia-lgbt-exlusion-india.pdf Sexual Minorities and Developement» (en anglés). The World Bank. Consultat el 10 de decembre de 2015.
  30. ↑ joserodriguez. info/bloc/? p=152 «Els homosexuals tenen mal sexe, no es volen i són innaturals (o això diu el catecisme)», artícul de José Rodríguez, en 2008.
  31. ↑ aciprensa. com/Docum/benedictoxvi/documento. php? id=71 «Sobre els criteris de discernimiento vocacional concernents a les persones en tendències homosexuals en vistes a la seua admissió al seminari i a les órdens sagrades», artícul en elloc web catòlic Aciprensa, de 2005.
  32. ↑ «».
  33. ↑ «com/blogs/firma-invitada/el-neocardenal-investigado/ El neocardenal investigat».
  34. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  35. ↑ jw. org/es/wol/d/r4/lp-s/2007241#h=11 «Consells que sí són pràctics».L'Atalaya. Anunciant el Regne de Jehová. w07 1/4 págs. 4-7.Consultat el 24-07-2023.
  36. ↑ «aleteia. org/2019/03/23/ex-testigos-de-jehova-cuentan-la-realidad-que-hay-baix-la-buena-fachada-de-la-secta/ ». Consultat el 24 de juliol de 2023.
  37. ↑ Crompton, Louis (2003). Homosexuality and Civilisation. Cambridge, MA: Harvard University Press. ISBN 0-674-02233-5.
  38. ↑ Bernarda Resa Ramírez. «archive. org/web/20070824004531/http://www. universidadabierta. edu. mx/Biblio/R/Reza+Bernarda-Llave+Veracruz. htm Proposta per a abatre el delicte en l'estat de Veracruz - Clau». Universitat Oberta. Archivat des d'el universidadabierta. edu. mx/Biblio/R/Reza+Bernarda-Llave+Veracruz. htm original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 7 de novembre de 2007.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Spencer, Colin (1996). Homosexuality. A history..
  40. ↑ "Homosexuality", James B. DeYoung (2000), p. 124
  41. ↑ ox. ac. uk/objects/uuid:a5f1a652-a037-4be2-bf9e-945017f80669 «Philo on male homosexuality».University of Oxford.Consultat el 2021-10-01.
  42. ↑ «newadvent. org/fathers/062305. htm CHURCH FATHERS: Banquet of the Tingues Virgins, Discourse 5 (Methodius)». www. newadvent. org. Consultat el 2021-10-01.
  43. ↑ Bedoya Molina (2020). «1.2. L'idealisació de l'enemic i la formació d'un marc de representació: l'invenció de la sodomía en el pensament escolàstic», google. es/books? id=XwYCEAAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Desenfrenada luxúria. Una història de la sodomía a finals del periodo colonial, Fondo Editorial FCSH. ISBN 9789585596719.
  44. ↑ 44,0 44,1 Eisenberg, Daniel. «archive. org/web/20110514124557/http://users. ipfw. edu/jehle/DEISENBE/Other_Hispanic_Topics/escondida.pdf Homosexuality in Spanish history and culture» (en anglés). Archivat des d'el ipfw. edu/jehle/DEISENBE/Other_Hispanic_Topics/escondida.pdf original, el 14 de maig de 2011. Consultat el 30 d'abril de 2007.
  45. ↑ 45,0 45,1 Aldrich, Robert (ed.) (2007). Gleich und anders, Hamburc: Murmann.
  46. ↑ Hawthorn, Geoffrey (1995). Móns plausibles, móns alternatius, Cambridge University Press, pp. 66-67. ISBN 0-521-47646-1.
  47. ↑ Vejau Homosexualitat en Espanya
  48. ↑ Kamen, Henry (1998). The Spanish Inquisition, Yale University Press. ISBN 0-300-07880-3.
  49. ↑ Estudi de Rüdiger Lautmann.
  50. ↑ «archive. org/web/20130730051352/http://www. lambdanachrichten. at/ln200404/vaernet. html KZ-Versuche an Schwulen» (en alemà). Archivat des d'el lambdanachrichten. at/ln200404/vaernet. html original, el 30 de juliol de 2013. Consultat el 28 de març de 2007.
  51. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  52. ↑ 52,0 52,1 nodo50. org/foroporlamemoria/documentos/2004/gf_20122004. htm «Persecució dels homosexuals en el franquisme», artícul en elloc web Nodo 50.
  53. ↑ «abc. es/historia/abci-verdadero-guevara-homofobo-encerro-cientos-homosexuals-campos-trabajo-201907110223_noticia. html El treball els farà hòmens»./
  54. ↑ «org/articulo/mariela-castro-els-homosexuals-y-la-politica-cubana Cuba i l'homosexualitat»./
  55. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 28 de març de 2007.
  56. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Roger-Praud, Pascal. . Archivat des d'el tetu. com/rubrique/infos/infos_detail. php? id_news=12837 original, el 12 de maig de 2008. Consultat el 4 de maig de 2008.
  57. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.EFE. . Consultat el 18 d'octubre de 2010.
  58. ↑ Estudie L'igualtat en el treball: afrontar els reptes que es plantegen, citat en Cózar, Á. de. «elpais. com/articulo/sociedad/gordos/gays/fumadores/elpepusoc/20070511elpepisoc_8/Tes Ni grossos, ni gais, ni fumadors». Consultat el 12 de maig de 2007.
  59. ↑ EFE News Service. «proquest. com. millenium. itesm. mx/docview/1546545536? pq-origsite=summon Obama firma decret que prohibix discriminació contra empleats LGTB: EEUU HOMOSEXUALS». Consultat el 30 d'octubre de 2017.
  60. ↑ Susana Hidalgo i Daniel Verdú. «elpais. com/articulo/sociedad/llamaron/maricon/dieron/punetazo/ojo/elpepisoc/20060727elpepisoc_1/Tes Em varen cridar mijachica i em varen donar un puñetazo en l'ull». Consultat el 1 de juliol de 2007.
  61. ↑ López Díaz, M. J.. «elpais. com/articulo/ultima/Infierno/puerta/casa/elpepuult/20070614elpepiult_1/Tes Infern a la porta de casa». Consultat el 1 de juliol de 2007.
  62. ↑ Susana Hidalgo. «elpais. com/articulo/madrid/hombre/pateado/besarse/piscina/publica/elpepuespmad/20060725elpmad_12/Tes Un home, pateado per besar-se en un atre en una piscina pública». Consultat el 1 de juliol de 2007.
  63. ↑ Villamil, Jenaro. «thegully. com/espanol/articulos/gay_mundo/040515_espana_gays_mujeres. html Commoció en Espanya davant assessinats de dònes». Consultat el 1 de juliol de 2007.
  64. ↑ «bbc. co. uk/hi/spanish/news/newsid_2303000/2303053. stm Ferixen a alcalde de París». Consultat el 1 de juliol de 2007.
  65. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Heras, Joaquín de les. . Archivat des d'el naciongay. com/editorial/reportajes/0710200217916. asp? cal=04 original, el 8 de giner de 2009. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  66. ↑ com/diario/2007/07/31/sociedad/1185832809_850215. html «L'arrest d'una parella per un bes movilisa als gais italians.» 31 de juliol de 2007. El País. Consultat el 31 de juliol de 2007.
  67. ↑ Newscenter Staff. «archive. org/web/20070629193117/http://www.365gay. com/Newscon07/06/062607bully. htm 17 Percent of UK gay students threatened with death» (en anglés). Archivat des d'el com/Newscon07/06/062607bully. htm original, el 29 de juny de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  68. ↑ Bagley, C. i P. Tremblay. «archive. org/web/20070506161748/http://fsw. ucalgary. ca/ramsay/gay-lesbian-bisexual/2c-suicide-attempt-gay. htm INTERNET LINKS By Country, State, Province: Part B» (en anglés). Archivat des d'el ucalgary. ca/ramsay/gay-lesbian-bisexual/2c-suicide-attempt-gay. htm original, el 6 de maig de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  69. ↑ Bagley, C. i P. Tremblay. «archive. org/web/20070513221532/http://fsw. ucalgary. ca/ramsay/homosexuality-suicide/02-gay-lesbian-suicide-europe. htm GLB Suïcide Problems in Europe?» (en anglés). Archivat des d'el ucalgary. ca/ramsay/homosexuality-suicide/02-gay-lesbian-suicide-europe. htm original, el 13 de maig de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  70. ↑ C. Bagley i P. Tremblay. «archive. org/web/20060516200057/http://www. fsw. ucalgary. ca/ramsay/homosexuality-suicide/02-norway-gay-lesbian-suicide. htm GLB Suïcide Problems in Norway?» (en anglés). Archivat des d'el ucalgary. ca/ramsay/homosexuality-suicide/02-norway-gay-lesbian-suicide. htm original, el 16 de maig de 2006. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  71. ↑ Bagley, C. i P. Tremblay. «archive. org/web/20070629114632/http://fsw. ucalgary. ca/ramsay/homosexuality-suicide/02-gay-lesbian-suicide-sweden. htm GLB Suïcide Problems in Sweden?» (en anglés). Archivat des d'el ucalgary. ca/ramsay/homosexuality-suicide/02-gay-lesbian-suicide-sweden. htm original, el 29 de juny de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 (21 de juny de 2007).«Schwulsein heute - ganz normal?».Die Zeit.(26)
  73. ↑ Panorama-Actual. és. «archive. org/web/20070927063945/http://enkidumagazine. com/art/2005/050705/E_013_050705. htm DecideT edita la primera guia multimèdia per a evitar l'homofòbia en l'escola». Archivat des d'el com/art/2005/050705/E_013_050705. htm original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  74. ↑ «Multat per homofòbia el tècnic d'Albània».El País (edició impresa).Consultat el 31 de juliol de 2007.
  75. ↑ «google. es/books? id=yhrJN5cDT-cC&pg=PT48&lpg=PT48&dq=youcat+no+puede+aprobar+homosexua&source=bl&ots=26SF6zbpoH&sig=avWHTbq0K9paMnPJ-SCCczoL9OM&hl=es&sa=X&ei=cQkwT8fjOomr-Qah7IyQDg&ved=0CCcQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Punt 65 de Youcat».
  76. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  77. ↑ laopinion. es/seccions/noticia. jsp? pRef=2996_9_120211__Sociedad-homosexualidad-perjudica-personas-sociedad «L'homosexualitat perjudica a les persones i a la societat», artícul en el diari L'Opinió (Espanya) del 26 de decembre de 2007.
  78. ↑ Jesús Prou. «religiondigital. org/diocesis/Tenerife-llamado-declarar-declaraciones-homofobas-obispo-bernardo-alvarez-homosexualidad-pecado-mortal-alcoholismo_0_2421657816. html El bisbe de Tenerife, cridat a declarar el 16 de febrer per les seues declaracions homófobas». Religió Digital.
  79. ↑ «elperiodicoextremadura. com/sociedad/2022/02/16/obispo-tenerife-declara-fiscalia-decir-62783567. html El bisbe de Tenerife declara davant la Fiscalia per dir que l'homosexualitat és "un pecat mortal"». El Periódico d'Extremadura.
  80. ↑ «elural. com/autonomias/andalucia/el-matrimonio-gay-es-como-la-union-entre-un-hombre-y-un-perro-o-un-bebe-y-un-anciano_41185102 "El matrimoni gai és com l'unió entre un home i un gos o un bebé i un vell"». elural. com.
  81. ↑ archive. org/web/20061218235159/http://web. amnesty. org/library/Index/ESLEUR010192006 Homofòbia en Polònia i Letònia, artícul del 19 d'octubre de 2006 en elloc web d'Amnistía Internacional.
  82. ↑ agmagazine. com. ar/index. php? IdNot=341 Homofòbia en Europa de l'Est, artícul en elloc web AG Magazine.
  83. ↑ es/noticia/174299/0/polonia/darwin/evolucion/ «Un responsable d'educació polac diu que el matrimoni homosexual no pot llegalisar-se perque “destruirien la nostra civilisació”.» 20 Minuts.
  84. ↑ elpais. com/articulo/sociedad/Bruselas/censura/decision/polaca/investigar/supuesta/homosexualidad/Teletubbies/elpepusoc/20070529elpepusoc_7/Tes «Brusseles censura la decisió polaca d'investigar la suposta homosexualitat dels 'Teletubbies'».Consultat el 30 de maig de 2007.
  85. ↑ elpais. com/articulo/sociedad/Polonia/investigara/sexualidad/Tinky/Winky/elpepusoc/20070530elpepusoc_10/Tes «Polònia no investigarà la sexualitat de “Tinky Winky”.» 29 de maig de 2007. El País. Consultat el 30 de maig de 2007.
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 elpais. com/articulo/sociedad/Detenidos/veinte/activistas/orgullo/gay/Moscu/elpepusoc/20070528elpepisoc_1/Tes «Detinguts vint activistes despuix de l'orgull gai en Moscou».Consultat el 28 de maig de 2007.
  87. ↑ El Món. «elmundo. es/america/2010/07/15/argentina/1279178537. html Argentina és el primer país d'Amèrica Llatina que autorisa el matrimoni gai». Consultat el 24 de setembre de 2010.
  88. ↑ «eldesconcierto. cl/2019/10/21/asi-les-reprimen-en-estado-de-excepcion-mujeres-denuncian-golpizas-humillaciones-y-amenazas-de-violacion/ Dònes denuncien golpizas, humiliacions i amenaces de violació». El Desconcert. Consultat el 23 d'octubre de 2019.
  89. ↑ «indh. cl/22-personas-lesionades-denuncias-de-desnudamientos-torturas-y-malos-tratos-por-fuerzas-de-orden-dejan-jornades-de-protestas/ 22 persones lesionades, denúncies de desnudamientos, tortures i malos tratos per Forces d'Orde deixen jornades de protestes» (en és-cl). Institut Nacional de Drets Humans. Consultat el 20 d'octubre de 2019.
  90. ↑ «t13. cl/noticia/nacional/estudiante-denuncia-carabineros-tortura-y-violacion-28-10-19 Estudiant de medicina va denunciar a carabineros per tortura i violació». Teltrece. Consultat el 28 d'octubre de 2019.
  91. ↑ «rfi. fr/es/americas/20191106-chile-contra-les-mujeres-y-les-personas-lgbtiq-existe-una-violencia-especifica-0? ref=tw Chile: 'Contra les dònes i les persones LGBTIQ existix una violència específica'». Radi França Internacional. Consultat el 6 de novembre de 2019.
  92. ↑ «hrw. org/es/news/2016/04/28/colombia-corte-constitucional-avala-matrimonio-entre-personas-del-misme-sexo Colòmbia: Cort Constitucional avala matrimoni entre persones del mateix sexe».
  93. ↑ «archive. org/web/20160610173954/http://www. paginasiete. bo/sociedad/2015/9/22/acuerdo-vida-familia-busca-legalizar-union-parejas-tlgb-70940. html Acorde de Vida en Família busca llegalisar l'unió de parelles TLGB». Pàgina Sèt. Archivat des d'el paginasiete. bo/sociedad/2015/9/22/acuerdo-vida-familia-busca-legalizar-union-parejas-tlgb-70940. html original, el 10 de juny de 2016. Consultat el 1 de giner de 2016.
  94. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Comerç.
  95. ↑ archive. org/web/20071008114034/http://www. radiohc. cu/espanol/noticias/jun07/16jun/cenesex. htm «Cuba es propon llegalisar drets de minories sexuals», artícul en elloc web Ràdio Havana Cuba, del 16 de juny de 2007.
  96. ↑ «elpais. com/articulo/sociedad/homosexual/asesinado/dias/America/Latina/informe/elpepusoc/20061010elpepusoc_1/Tes Un homosexual és assessinat cada dos dies en Amèrica Llatina, segons un informe». Consultat el 28 de març de 2007.
  97. ↑ AFP. «archive. org/web/20070707054604/http://enkidumagazine. com/art/2007/100507/e_1005_003_a. htm En cinc anys han segut assessinades 1000 persones per homofòbia en Mèxic». Enkidu. Archivat des d'el com/art/2007/100507/e_1005_003_a. htm original, el 7 de juliol de 2007. Consultat el 19 de maig de 2007.
  98. ↑ paho. org/handle/10665.2/51671 «Campanyes contra l'homofòbia en Argentina, Brasil, Colòmbia i Mèxic», artícul en elloc web PAHO IRIS.
  99. ↑ elpais. com/articulo/sociedad/gais/punto/mira/elpepusoc/20110222elpepusoc_18/Tes «Els gais, en el punt de mira», artícul en el diari El País (Madrit) del 22 de febrer de 2011.
  100. ↑ «elpais. com/articulo/internacional/CLINTON/_BILL_/EX_PRESIDENTE_DE_EE_UU/ESTADOS_UNIDOS/Muere/homosexual/apaleado/Wyoming/elpepiint/19981013elpepiint_12/Tes Mor l'homosexual palejat en Wyoming». Consultat el 9 d'abril de 2007.
  101. ↑ 101,0 101,1 latimes. com/news/nationworld/nation/la-na-hate4may04,1,7194392,full. story? colla-headlines-nation «Hate crime bill vete is vowed».Consultat el 1 de juny de 2007.
  102. ↑ «archive. org/web/20070410070132/http://www. godhatesfags. com/main/shepard_monument. html Monument dedicated to Matthew Shepard's Entry Into Hell, which WBC intends to erect in Casper City Park as a solemn Memorial that God Hates Fags & Fag-Enablers» (en anglés). God Hates Fags. Archivat des d'el godhatesfags. com/main/shepard_monument. html original, el 10 d'abril de 2007. Consultat el 9 d'abril de 2007.
    Traducció pròpia de l'original: «Matthew Shepard, entered hell october 12, 1998, in defiance of God’s warning: “Thou shalt not lie with mankind as with womankind; it is abomination”. Leviticus 18:22».
  103. ↑ «apa. org/pi/lgbc/publications/justthefacts. html Just the facts about sexual orientation & youth: a primer for principals, educators and school personnel» (en anglés). American Psychological Association. Consultat el 23 de febrer de 2007.
  104. ↑ «archive. org/web/20070928010931/http://exodus. to/content/view/34/117/ Policy Statements» (en anglés). Exodus International. Archivat des d'el to/content/view/34/117/ original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 7 d'abril de 2007.
  105. ↑ «kuro5hin. org/? op=displaystory;sid=2001/3/30/4410/84525 Defending the right to pleasure» (en anglés). Kuro5hin. Consultat el 19 d'abril de 2007.
  106. ↑ «archive. org/web/20050515074338/http://forums. govteen. com/archive/index. php/t-48095. html Gai?» (en anglés). Archivat des d'el govteen. com/archive/index. php/t-48095. html original, el 15 de maig de 2005. Consultat el 19 d'abril de 2007.
  107. ↑ «qrd. org/qrd/usa/utah/lgb. youth. detention. center. in. utah A Lesbian & Gay Youth Detention Center in Utah» (en anglés). Consultat el 19 d'abril de 2007.
  108. ↑ «archive. org/web/20001004070103/http://imprint. uwaterloo. ca/issues/112897/2Forum/forum03. shtml OutRage» (en anglés). Archivat des d'el uwaterloo. ca/issues/112897/2Forum/forum03. shtml original, el 4 d'octubre de 2000. Consultat el 19 d'abril de 2007.
  109. ↑ «qrd. org/qrd/religion/anti/exgay/exgay. ministries. cht About exgay ministries» (en anglés). David Williams. Consultat el 19 d'abril de 2007.
  110. ↑ archive. org/web/20081222152529/http://www. jflag. org/bodyspirit/rights. htm «Know your rights» (coneix els teus drets).
    Artículs 76, 77 i 79 de la Offenses Against the Person Act (‘Llei d'Ofenses contra la Persona’), de 1864, revisada en 1969.
  111. ↑ Padgett, Tim. time. com/time/world/artícul/0,8599,1182991,00. html «The most homophobic plau on Earth? Crimes against gais llaure mounting in Jamaica and across the Caribbean.» 12 d'abril de 2006. time. com/time/world/artícul/0,8599,1182991,00. html archivat en Wayback Machine. Clave.
  112. ↑ archive. org/web/20051023171644/http://www.365gay. com/newscon05/09/092705reggae. htm Notícies gais, artícul del 5 de setembre de 2009 en elloc web 365Gay. com
  113. ↑ archive. org/web/20051001090830/http://www.365gay. com/newscon05/08/083005reggae. htm «Gay news from 365Gay. com», artícul en anglés del 5 d'agost de 2008, en elloc web 365Gay. com.
  114. ↑ archive. org/web/20030919015922/http://www.365gay. com/NewsContent/091703tatchellRap. htm «Sorry», artícul en elloc web 365Gay. com.
  115. ↑ «archive. org/web/20040627011537/http://web. amnesty. org/library/Index/ENGAMR380102004? open&of=ENG-347 Jamaica: Amnesty International mourns loss of leading human rights defendre» (en anglés). Amnesty International. Archivat des d'el amnesty. org/library/Index/ENGAMR380102004? open&of=ENG-347 original, el 27 de juny de 2004. Consultat el 28 de març de 2007.
  116. ↑ Newscenter Staff. «archive. org/web/20051220105338/http://www.365gay. com/Newscon05/12/120105hivMurder. htm Gai AIDS Advocate Murdered In Jamaica» (en anglés). 365Gay. com. Archivat des d'el com/Newscon05/12/120105hivMurder. htm original, el 20 de decembre de 2005. Consultat el 28 de març de 2007.
  117. ↑ Newscenter Staff. «archive. org/web/20070630121956/http://www.365gay. com/Newscon07/02/021507jamaica. htm Jamaican police fire teargas into mob attacking “gai men”» (en anglés). 365Gay. com. Archivat des d'el com/Newscon07/02/021507jamaica. htm original, el 30 de juny de 2007. Consultat el 28 de març de 2007.
  118. ↑ Newscenter Staff. «com/Newscon06/04/040506jamaica. htm Jamaican Students Riot, Try To Kill Gai Student» (en anglés). 365Gay. com. Consultat el 28 de març de 2007.
  119. ↑ Newscenter Staff. «archive. org/web/20060110092437/http://www.365gay. com/Newscon06/01/010406jamaica. htm Anti-Gay Violence Claims Another Life In Jamaica» (en anglés). 365Gay. com. Archivat des d'el com/Newscon06/01/010406jamaica. htm original, el 10 de giner de 2006. Consultat el 28 de març de 2007.
  120. ↑ upc. edu. pe/handle/10757/669260? show=full Investigació Universitària "Atribució cap a l'homofòbia i ansietat social en la comunitat LGBT" elaborat per l'Universitat Peruana de Ciències Aplicades (UPC) https://repositorioacademico. upc. edu. pe/
  121. ↑ «archive. org/web/20070427200532/http://www. irqo. net/IRQO/English/islamicpunishment. htm Islamic Republic of Iran's punishment code on Homosexuality» (en anglés). IRQO. Archivat des d'el irqo. net/IRQO/English/islamicpunishment. htm original, el 27 d'abril de 2007. Consultat el 28 de març de 2007.
  122. ↑ Ireland, Doug. «archive. org/web/20070930182340/http://www. advocate. com/print_article_ektid35700. asp A tale of persecution in Iran» (en anglés). Advocate. com. Archivat des d'el advocate. com/print_article_ektid35700. asp original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 28 de març de 2007.
  123. ↑ Ettelbrick, Paula L.. «archive. org/web/20070927200559/http://www. gaycitynews. com/site/index. cfm? newsid=17099617&BRD=2729&PAG=461&dept_id=568864&rfi=8 Human Rights in Iran» (en anglés). Gai City News. Archivat des d'el gaycitynews. com/site/index. cfm? newsid=17099617&BRD=2729&PAG=461&dept_id=568864&rfi=8 original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 28 de març de 2007.
  124. ↑ «elpais. com/articulo/internacional/Ahmadineyad/pregunta/Nueva/York/quien/causo/11-S/elpepuint/20070924elpepuint_4/Tes Nosatres no tenim homosexuals com en el seu país (Estats Units). No tenim eixe fenomen». El País. Consultat el 25 de setembre de 2007.
  125. ↑ «com/iran-gays-y-lesbianas-forzados-a-cirugias-de-reasignacion-de-genero-per a-ser-heteros-socialmente/ Iran: Gays i lesbianes forçats a cirugia de reasignación de gènero per a ser "héteros" socialment» (en és-cl). MOR. BO. Consultat el 2020-12-07.
  126. ↑ Emilio de Benito. «elpais. com/articulo/sociedad/Iran/ahorca/hombres/mantener/relaciones/homosexuals/elpepisoc/20051124elpepisoc_10/Tes Iran aforca a dos hòmens per mantindre relacions homosexuals». Consultat el 28 de març de 2007.
  127. ↑ Ettelbrick, Paula L.. «archive. org/web/20070927200138/http://www. gaycitynews. com/site/index. cfm? newsid=17099657&BRD=2729&PAG=461&dept_id=568864&rfi=8 Two Hangings and Iranian Homosexuality» (en anglés). Gai City News. Archivat des d'el gaycitynews. com/site/index. cfm? newsid=17099657&BRD=2729&PAG=461&dept_id=568864&rfi=8 original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 28 de març de 2007.
  128. ↑ archive. org/web/20070404130750/http://www. thenation. com/doc/20050815/kim «Witness to an execution», artícul de R. Kim en el diari The Nation del 15 d'agost de 2005; consultat el 31 de decembre de 2006.
  129. ↑ nyblade. com/thelatest/thelatest. cfm? blog_id=1786 Artícul en el diari New York Blade Online.
  130. ↑ archive. org/web/20050726235427/http://www.365gay. com/newscon05/07/072505Iran. htm «Notícies gais sobre Iran», artícul del 5 de juliol de 2005, en elloc web 365Gay. com.
  131. ↑ archive. org/web/20050802002950/http://www.365gay. com/newscon05/07/073105holland. htm «Notícies gais de Països Baixos», artícul del 5 de juliol de 2005, en elloc web 365Gay. com.
  132. ↑ 132,0 132,1 «archive. org/web/20070927015619/http://www. felgt. org/noticias-genericas/i/14791/48/concentracion-frente-a-la-embajada-de-iran-en-protesta-por-les-ejecuciones-de-mujeres-y-de-homosexuals? smid=45 Concentració front a l'Embaixada d'Iran en protesta per les eixecucions de dònes i d'homosexuals». FELGT. org. Archivat des d'el felgt. org/noticias-genericas/i/14791/48/concentracion-frente-a-la-embajada-de-iran-en-protesta-por-les-ejecuciones-de-mujeres-y-de-homosexuals? smid=45 original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  133. ↑ elpais. com/articulo/internacional/Iran/ejecuta/personas/acusades/adulterio/secuestro/homosexualidad/elpepuint/20070723elpepuint_1/Tes «Iran eixecuta a 16 persones acusades d'adulteri, seqüestre i homosexualitat.» 23 de juliol de 2007. El País. Consultat el 25 de juliol de 2007.
  134. ↑ «theguardian. com/world/2007/sep/26/iran. gender Sex change funding undermines no gais claim» (en en). the Guardian. Consultat el 2020-12-07.
  135. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. euronews. Consultat el 2020-12-07.
  136. ↑ «gov. ila/AboutIsrael/IsraelExperience/Pages/Gay-Israel. aspx Gai Israel».
  137. ↑ «touristisrael. com/why-tel-aviv-is-the-ultimate-lgbtq-travel-destination/26062/ Why Tel Aviv is the ultimate LGBTQ travel destination» (en en-us). Tourist Israel. Consultat el 2020-12-07.
  138. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Equaldex. Consultat el 2020-12-07.
  139. ↑ 139,0 139,1 139,2 Espinosa, Javier. «elmundo. es/suplementos/cronica/2006/575/1162681203. html 4000 euros per cada gay assessinat». Crònica El Món. Consultat el 5 de juliol de 2007.
  140. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La tinto. Consultat el 2020-12-07.
  141. ↑ «rtve. es/noticias/20210819/israel-homosexuals-donar-sangre/2161900. shtml Israel alça la prohibició de donar sanc als hòmens homosexuals». rtve. és.
  142. ↑ 142,0 142,1 142,2 «amnesty. org/es/countries/middle-east-and-north-africa/palestine-state-of/report-palestine-state-of/ Tot lo que necessites saber sobre els drets humans en Palestina» (en és). www. amnesty. org. Consultat el 2020-12-07.
  143. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2020-12-07.
  144. ↑ Jaled Abu Toameh. «io/palestinos-no-hay-lugar-per a-els-gais/ Palestins: no hi ha lloc per als gais». elmed. io. Consultat el 7 de decembre de 2020.
  145. ↑ «memri. org/espanol/ex-funcionario-de-hamas-en-articulo-homofobico-y-antisemita-els-judios-difunden-la-homosexualidad-en-el-mundo-no-debemos-permitir-que-els-israelies-quienes-permiten-que-la-homosexualidad-corra-dese/58816 Ex-funcionari d'Hamas en artícul homofóbico i antisemita: Els judeus difonen l'homosexualitat en el món; no devem permetre que els israelites, els qui permeten que l'homosexualitat córrega desenfrenada en el seu país, controlen el nostre destí | MEMRI Espanyol» (en és). Consultat el 2020-12-07.
  146. ↑ «infobae. com/america/mundo/2019/08/20/palestina-prohibio-els-actos-de-la-comunidad-lgbt-por-infringir-els-valores-de-la-sociedad/ Palestina va prohibir els actes de la comunitat LGBT per "infringir els valors de la societat"» (en és-és). infobae. Consultat el 2020-12-07.
  147. ↑ 147,0 147,1 «org/about-us About Us» (en en). alqaws. org. Consultat el 2020-12-07.
  148. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. ynetespanol. Consultat el 2020-12-07.
  149. ↑ «io/palestinos-no-hay-lugar-per a-els-gais/ Palestina: millor terroriste que homosexual» (en és-és). Consultat el 2020-12-07.
  150. ↑ «gaybarcelona. net/reportajes/ser-gay-en-palestina/ Ser gai en Palestina | GAY BARCELONA - Revista GB - Guia Gay de Barcelona 2020 - Portal gayBarcelona. net - Visit gai Barcelona» (en és). www. gaybarcelona. net. Consultat el 2020-12-07.
  151. ↑ «elimparcial. es/noticia/8021/mundo/israel-permite-vivir-con-su-pareja-a-un-palestino-homosexual-que-teme-por-su-vida-en-cisjordania. html Israel permet viure en la seua parella a un palestí homosexual que tem per la seua vida en Cisjordània» (en és). L'Imparcial. Consultat el 2020-12-07.
  152. ↑ 152,0 152,1 archive. org/web/20070429142632/http://www. yogyakartaprinciples. org/index. php? lang=ES Els principis de Yogyakarta. Sobre l'Aplicació del Dret Internacional Humanitari en Relació en l'Orientació Sexual i l'Identitat de Gènero. Afegida el 4 d'abril de 2007.
  153. ↑ diputados. gob. mx/LeyesBiblio/pdf_mov/Constitucion_Politica.pdf «Constitucion Politica dels Estats Units Mexicans».
  154. ↑ «europarl. europa. eu/sides/getDoc. do? pubRef=-//EP//TEXT+TA+P6-TA-2006-0018+0+DOC+XML+V0//ES Resolució del Parlament Europeu sobre l'homofòbia en Europa».
  155. ↑ «echr. coe. int/eng? i=001-163436 sentencia en idioma francés».
  156. ↑ Flick. «archive. org/web/20081220133937/http://www. dosmanzanas. com/index. php/archives/6126 Sesenta y seis països han recolzat finalment la despenalisació universal de l'homosexualitat». Dos Pomes. Archivat des d'el dosmanzanas. com/index. php/archives/6126 original, el 20 de decembre de 2008. Consultat el 24 de decembre de 2008.
  157. ↑ 157,0 157,1 Flick. «archive. org/web/20081221130301/http://www. dosmanzanas. com/index. php/archives/6133 Declaració de Nacions Unides: el Vaticà s'explica». Dos Pomes. Archivat des d'el dosmanzanas. com/index. php/archives/6133 original, el 21 de decembre de 2008. Consultat el 24 de decembre de 2008.
  158. ↑ 158,0 158,1 Flick. «archive. org/web/20081219182648/http://www. dosmanzanas. com/index. php/archives/6020 El Vaticà defén la seua postura i afirma que la Santa Sèu no està sola». Dos Pomes. Archivat des d'el dosmanzanas. com/index. php/archives/6020 original, el 19 de decembre de 2008. Consultat el 24 de decembre de 2008.
  159. ↑ Kelsen. «archive. org/web/20081218022746/http://www. dosmanzanas. com/index. php/archives/6084 El Vaticà matisa la seua postura». Dos Pomes. Archivat des d'el dosmanzanas. com/index. php/archives/6084 original, el 18 de decembre de 2008. Consultat el 24 de decembre de 2008.
  160. ↑ Kelsen. «archive. org/web/20081218023258/http://www. dosmanzanas. com/index. php/archives/6100 Escassa repercussió en prensa dels actes contra el Vaticà». Dos Pomes. Archivat des d'el dosmanzanas. com/index. php/archives/6100 original, el 18 de decembre de 2008. Consultat el 24 de decembre de 2008.
  161. ↑ Orwell, George (2013). 1984 (en espanyol), Editorial DeBolsillo, pp. 300. ISBN 84-998-9094-4.
  162. ↑ blogspot. com/2012/08/v-for-vendetta-v-de-venganza. html Desenroll regional: visió prospectiva: V for Vendetta (V de Venjança)

Bibliografia

Enllaços externs

  Homofòbia en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Homofòbia&oldid=1586946»