Anar al contingut

Concubinato

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Concubinato
Per a parella de fet, vore parella de fet.

El concubinato és la relació marital de dos persones que no estan unides en víncul matrimonial.[1] L'impediment a contraure matrimoni generalment es deu a factors tals com a diferència social, un matrimoni preexistente, impediments religiosos o professionals,[2] una falta de reconeiximent llegal, o perque simplement no volen casar-se perque no ho consideren important per a la seua relació.

Històricament, el concubinato podia ser voluntari (per un apany en la dòna i/o en la seua família), ya que oferia certa seguritat econòmica a la dòna involucrada i permetia unions prohibides entre grups socials diferenciats.[2] Pero també existix el concubinato involuntari o servil, que involucra freqüentment l'esclavitut sexual d'un membre de la relació, habitualment la dòna.[3]

En a on té un estat llegal, com en l'antiga Roma i en l'antiga China,[4] el concubinato és similar, encara que inferior, al matrimoni. En oposició a eixes lleis, les lleis tradicionals del Occident no li donen un estat llegal a les concubinas, puix solament s'admeten els matrimonis monógamos, carint atres tipos d'unió, tradicionalment, de protecció llegal.[5][6]

Història

Antiga Roma

La paraula concubina deriva del llatí en (“en”) i cubare (“gitar-se”). En els temps de l'antiga Roma, concubinus era el terme que se li donava a una jove que era triada pel seu amo com a amant[5] i que, al no haver contraido matrimoni, li la considerava "dòna menys llegítima". Aixina com pel dret romà no era lícit tindre a un temps moltes esposes, tampoc es permetia tindre juntament moltes concubinas.[7]


Un fadrí podia prendre per concubina a qualsevol de les dònes que es consideraven d'inferior condició i que segons les lleis civils no podien aspirar a l'honor del matrimoni: tals eren que guanyaven la seua vida per mig del seu treball, les de baixa extracció social, les llibertes, les condenades en juí públic i atres semblants.[8] Moltes voltes succeïa que un pare de família preferia associar-se una concubina abans que prendre nova esposa, per no expondre als seus fills als caprichos d'una madrastra i llevar-los l'esperança de dur-se ells sols tota la successió. Aixina és que l'emperador Vespasiano, despuix de la mort de la seua dòna, va restituir al seu primer estat a Genis, lliberta d'Antonia i la va prendre pel seu concubina, tenint-li tots els miraments deguts a una dòna llegítima.[9] Este eixemple va ser imitat pels emperadors Antonino Pío i Marco Aurelio, cridat el Filòsof dels quals l'últim, havent perdut á la seua dòna, va elegir per concubina a la filla de l'intendent de la seua casa, ne tot liberis novercam tuparduceret (para no dur a la madrastra a la mort en tants fills). Este modo de viure no es considerava ilícit ni contrari a les costums, sino solament com una unió desigual, puix les concubinas estaven privades de la dignitat i ventages de que gojaven les dònes enllaçades per matrimoni, i els seus fills no eren davant la llei sino fills de la naturalea, cridats naturals, sense poder heretar més que la sexta parle dels bens del pare.[7]

Als concubini (plural de concubinus) se'ls referia freqüentment de manera irònica en la lliteratura contemporànea de l'época. Gayo Valerio Catulo critica, per eixemple, en el seu poema 61/126, el concubinato.[10]

Encara despuix de l'introducció del cristianisme es va continuar la costum de prendre concubinas, permetent-la els emperadors cristians en tanta llibertat, que no varen donar cap llei directa per a impedir-la. Abans pel contrari Justiniano I flama al concubinato una unió lícita, afegint que pot viure's en ell sense ofensa ni decadència del pudor, in eaque caste vici posse (i en eixa casta vaig poder guanyar).

Sant Agustín, no obstant, reprova les concubinas[11] i el concilie de Trento en la sessió 8.ª amenaça als concubinaris en el raig de l'excomunió si no muden de conducta immediatament.[7]

Espanya

En Espanya ha segut costum antiga que les lleis civils toleren la barraganía o concubinato, tant de llecs com de clercs, per la habitualidad d'eixa pràctica en aquells temps. Esta tolerància es donava sempre que es respectaren certs requisits.[12] Segons les Sèt Partides, es tractava d'una única dòna, que devia haver segut lliure des del seu naiximent per a evitar abusos, major de 12 anys i que no fora verge ni parent en menor de quart grau en el seu concubino, que no podia estar casat.[13] Per una atra part, en l'àmbit eclesiàstic, esta pràctica tan generalisada es va condenar repetidament en concilios, #sínodo i assamblees, com per eixemple els concilios portats a terme per Juan de Abbeville en Valladolit, Salamanca i Lleida.[14]

La paraula «barragana» es compon de la veu aràbiga barra que significa 'fòra' i de la castellana «gana», de modo que les dos paraules juntes volen dir «guany fet fòra de llegítim matrimoni» i aixina els fills d'una barragana es dien «fills de guany».[12] No obstant, segons la RAER, esta paraula deriva del gòtic barika que ve de baro i significa 'home lliure'.[15]

Les persones ilustres, com a reis i nobles, no podien tindre com barragnas a dònes de baixa classe social (siervo, llibertes, juglares, alcahuetas...) ni a les seues filles, puix, de lo contrari, la seua descendència seria considerada com a illegítima.[13] Ademés, als governadors solament se'ls permetia este tipo de relació i no el matrimoni en sí, per a evitar els matrimonis forçosos.[12]

Àsia

El concubinato va ser una pràctica formal i institucionalisada en China fins al XX, que defenia els drets i obligacions de les concubinas.[4] Una concubina podia ser d'orige lliure o esclau i la seua experiència podia variar enormement segons el caprig del seu amo i les costums de l'época.[4] Per eixemple, durant la dinastia Quing les concubinas imperials eren, majorment, d'orige manchurio i mongol, excloent-se de l'institució a l'ètnia Han dominant;[16] no obstant, durant les conquistes mongolas, tant la realea estrangera com les dònes capturades eren preses com concubinas.[17]


El concubinato també era comú en el Japó Meiji com a símbol d'estatus[18] i en la societat índia, a on la mescla en diferents grups socials i religions estava mal vista i era un tabú i el concubinato podia practicar-se en dònes en les que el matrimoni es considerava indesijable.[19]

En la Bíblia

En la Bíblia (Génesis 16 i 21), Sara, qui no havia conseguit concebre fins a eixe punt, oferix a Abraham la seua esclava Agar que li done un hereu. Ella va donar a llum a Ismael. En acabant de que per un milacre Sara —que es va fer fèrtil a una edat alvançada— concebera i donara a llum a Isaac, li va demandar a Abraham que tirara a Ismael i a Agar al desert. Abraham va acceptar.[20] pero un àngel es va encarregar de cuidar a Agar i Ismael, evitant que moriren de fam.[21]

Sobre el rei Salomón, es diu que va tindre "Va tindre 700 esposes oficials i 300 concubinas"[22] i que va amar, ademés de la filla de Faraó, a moltes dònes estrangeres, moabitas, amonitas, edomitas, sidonias i hititas, dònes de les nacions sobre les quals el Senyor havia advertit als israelitas: ‘No deuen cohabitar en elles, ni elles en vosatres, perque elles certament tornaran els vostres cors cap als seus deus’. Salomón, no obstant, es va unir a elles en amor.[23]

Intents de categorisació

Hi ha hagut acadèmics que han intentat categorizar les diverses formes de concubinato que es practiquen en el món.

La Enciclopèdia Internacional d'Antropologia (The International Encyclopedia of Anthropology) presenta quatre formes distintes de concubinato:[24]

  • Concubinato real, en el que la política estava vinculada a la reproducció. Les concubinas es convertien en consortes del governant, fomentaven les relacions diplomàtiques i perpetuaven el linaje real. Les concubinas imperials podien seleccionar-se entre la població general o entre els presoners de guerra. Eixemples d'això varen ser la China imperial, l'Imperi otomà i el sultanato de Kano.
  • Concubinato d'èlit, que oferia als hòmens l'oportunitat d'aumentar el seu estatus social i satisfer els seus desijos. La majoria d'estos hòmens ya tenien esposa. En Àsia oriental, esta pràctica estava justificada pel confucianisme. En el món musulmà, este concubinato s'assemblava a l'esclavitut.
  • El concubinato podia ser una forma de relació de dret consuetudinari que permetia conviure a una parella que no volia o no desijava casar-se. Açò era freqüent en l'Europa medieval i l'Àsia colonial. En Europa, algunes famílies dissuadien als fills menors de contraure matrimoni per a evitar la divisió de la riquea familiar entre molts hereus.
  • El concubinato també podia funcionar com una forma d'esclavitut sexual de la dòna en un sistema patriarcal. En tals casos, els fills de la concubina podien aplegar a ser permanentment inferiors als fills de l'esposa. Alguns eixemples són l'Índia mogol i Coreja de la Dinastia Joseon.


Junius P. Rodríguez dona tres patrons culturals de concubinato: Asiàtic, islàmic i europeu.[25]

Concubinato i esclavitut

En ocasions, l'institució del concubinato es va apartar d'una cohabitació cuasi marital lliure reservant-se este tipo d'unions per als esclaus. Este tipo de concubinato es va practicar en les cultures patriarcals a lo llarc de l'història,[25] lliberant en ocasions a la concubina despuix del seu primer fill. Segons un estudi, est va ser el cas en aproximadament un terç de les societats esclavistes.[26] Encara que inclús entre les societats que no requerien llegalment la manumisión de concubinas, açò podia aplegar a succeir.[26]

En les societats esclavistes, la majoria de les concubinas eren esclaves, pero no totes.[27] La característica del concubinato que ho feya atractiu per a certs hòmens era que la concubina depenia de l'home: podia ser venuda o castigada a voluntat de l'amo.[27][4] Segons Orlando Peterson, les esclaves preses com concubinas haurien tingut un major nivell de comoditat material que les esclaves utilisades en l'agricultura o en la mineria.[28]

Vore també

Referències

  1. ↑ ASALE, RAER-. «concubinato | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2023-01-25.
  2. ↑ 2,0 2,1 Nazzari, Muriel(1996-04).«Concubinage in Colonial Brazil: the Inequalities of Race, Class, and Gender».Journal of Family History.21(2): 107–124.ISSN 0363-1990.doi:10.1177/036319909602100201.Consultat el 2023-01-25.(en en)
  3. ↑ Stevenson, Brenda I.(2013-01-01).«What's love got to do with it? concubinage and enslaved women and girls in the antebellum south».The Journal of African American History.98(1): 99–125.ISSN 1548-1867.doi:10.5323/jafriamerhist.98.1.0099.Consultat el 2023-01-25.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tran, Lisa(2009).«The Concubine in Republican China: Social Perception and Llegal Construction».Études chinoises. 漢學研究.28(1): 119–149.doi:10.3406/etchi.2009.928.Consultat el 2023-01-25.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Concubinage | sociology | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2023-01-25.
  6. ↑ Brundage, James A.(1975-01-01).«Concubinage and marriage in migeval cànon law».Journal of Medieval History.1(1): 1–17.ISSN 0304-4181.doi:10.1016/0304-4181(75)90029-9.Consultat el 2023-01-25.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Escriche, J. (1847). Diccionari raonat de llegislació i jurisprudència.
  8. ↑ «El Concubinato en el Dret Romà _ AcademiaLab». acadèmia-lab.com. Consultat el 2023-01-25.
  9. ↑ Wasson, Donald L.. «Vespasiano» (en es). Enciclopèdia de l'Història del Món. Consultat el 2023-01-25.
  10. ↑ «Poemes (Catulo)/61-68 - Wikisource» (en es). és.wikisource.org. Consultat el 2023-01-25.
  11. ↑ «Sant Agustín - El matrimoni i la concupiscencia». www.augustinus.it. Consultat el 2023-01-25.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Escriche, Joaquin (1847). Diccionari raonat de legislacion i jurisprudència (en es), Calleja. Consultat el 2023-01-25.
  13. ↑ 13,0 13,1 Rosillo, Bàrbara (2018-02-13). «Barraganas» (en es). "Art i demés històries" per Bàrbara Rosillo, doctora en Història de l'Art. Consultat el 2023-01-25.
  14. ↑ Herrero, José Sánchez(2008).«Amants, barraganas, companyeres, concubinas clericals».Clío & Crímen: Revista del Centre d'Història del Crim de Durango.(5): 106–137.ISSN 1698-4374.Consultat el 2023-01-25.
  15. ↑ «barragán, na». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 6 de maig de 2023.
  16. ↑ Roures, Pablo. «Life inside the Forbidden City: how women were selected for service» (en en). South China Morning Post. Consultat el 2023-02-02.
  17. ↑ Broadbridge, Anne F. (2018). Women and the making of the Mongol Empire, p. 91. OCLC 1022078179. ISBN 978-1-108-42489-9. Consultat el 2023-02-02.
  18. ↑ «Concubinage in Àsia». departments.kings.edu. Consultat el 2023-02-02.
  19. ↑ Khanna, Priyanka(2017-02).«The Female Companion in a World of Men: Friendship and Concubinage in Clapix Eighteenth-century Marwar».Studies in History.33(1): 98–116.ISSN 0257-6430.doi:10.1177/0257643016677458.Consultat el 2023-02-02.(en en)
  20. ↑ «Hagar - biblical figure - Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2023-01-25.
  21. ↑ «Hagar in the Desert - Dulwich Picture Gallery». www.dulwichpicturegallery.org.uk. Consultat el 2023-01-25.
  22. ↑ «Bible Gateway passage: 1 Reis 11:1-3 - Reina-Valera 1960» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2023-01-25.
  23. ↑ 1 Reis 11 - RVR1960 Bíblia - YouVersion (en es). Consultat el 2023-01-25.
  24. ↑ The International Encyclopedia of Anthropology, 1999.
  25. ↑ 25,0 25,1 Rodriguez, 2011, p. 203.
  26. ↑ 26,0 26,1 Peterson, Orlando. Slavery and Social Death, Harvard University Press, p. 230. «Many societies in addition to those advocating Islam automatically freed the concubine, especially after she had had a child. About a third of all senar-Islamic societies fall into this category. (trad.; Moltes societats, ademés de les que defenen l'Islam, lliberen automàticament a la concubina, especialment despuix d'haver tingut un fill. Al voltant d'un terç de totes les societats no islàmiques entren en esta categoria.)»
  27. ↑ 27,0 27,1 Historical Dictionary of Slavery and Abolition, 2014, p. 122.
  28. ↑ Peterson, Orlando. Slavery and Social Death, Harvard University Press, p. 173. «It should be obvious that if slaves were acquired as secondary wives, concubines, or homosexual lovers, their material comfort (if not their peace of mind) generally would have been better than those acquired to perform agricultural or mining jobs. (trad.; Deuria ser obvi que si les esclaves anaren adquirides com a esposes secundàries, concubinas o amants homosexuals, la seua comoditat material (si no la seua tranquilitat) generalment hauria segut millor que les adquirides per a realisar treballs agrícoles o miners.)»

Bibliografia

  • (2014) «Historical Dictionary of Slavery and Abolition}», , Rowman & Littlefield, p. 122.
  • (2011) «Slavery in the Modern World: A History of Political, Social, and Economic Oppression}», , ABC-CLIO, p. 203.
  • (2018) «The International Encyclopedia of Anthropology}», , Wiley. doi:10.1002/9781118924396.wbiea1331.

Enllaços externs

Concubinato en el Viccionari.


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Concubinato&oldid=1489466»