Plantació

Plantació

Plantació de canya de sucre, en Cuba.

Vore també: Sembra

En sentit general, es denomina plantació per l'acció de plantar i al conjunt de tot lo plantat. És un sistema agrari latifundiste desenrollat principalment en la zona intertropical, tant en Amèrica com en Àfrica i en Àsia.

Cóm fer plantacions

Per a fer plantacions en bon estat és menester conéixer be la naturalea del sol i l'estat del subsol i, sobretot, les exigències ecològiques del propi cultiu. Aixina es podrà tindre una base per a l'elecció dels arbres o atres tipos de vegetals que deuen plantar-se. Tradicionalment es venia sobreestimando l'importància del sol i la seua calitat, sense tindre en conte que els cultius de plantació originaris de la zona intertropical no presenten moltes exigències sobre els sols i els seus nutrients.

En les zones templades

1. En la reforestació o en les plantacions d'arbres en fins forestals poden tindre's en conte les següents sugerències:
• En els terrenys arenencs que tenen fondo i conserven alguna humitat es planten castanys, hi hajas, àlbers.
• En les arenes grasses mesclades en una miqueta de terra substancial, la carrasca, l'ojaranzo, el moral i la majoria de les plantes llenyoses.
• En les arenes àrides, el ginebrera, el pi, l'abedull, l'almez.
• En les terres de bona calitat, seques o que no tenen més de 40 cm de gruixa, l'om, l'arce, el mahaleb, la robinia i casi tots els arbustos.
• Els sols pantanosos convenen a les fustes blanques.
• Si el sol és senzillament humit, es plantaran tilas, ciprers, bananes, tulíperos.
• En les vores de les aigües corrents es planten sauces, alisos, juncs, arces, teuas, etc.
Les plantacions solen fer-se durant la suspensió de la vegetació i preferentment despuix de la caiguda del full.
2. En els cultius extensius deuen tindre's en conte les peculiaritats de cada u pel que fa a l'ecologia de la planta, les seues necessitats d'aigua, el seu cicle vegetatiu, condicions dels sols, pendents i clima, drenages i época de sembra, contes, collita i recolecció. Poden incloure's dins d'estos tipos les plantacions de blat, dacsa i atres cereals, remolacha azucarera, soja, girasol i molts uns atres.

En la zona intertropical

Quan es parla de cultius de plantació se sol entendre aquells tipos de cultiu extensiu que estan destinats a produir matèries primeres per a l'indústria, d'escàs valor d'acort al seu pes i que requerixen grans capitals per al seu desenroll. Són cultius emblemàtics de plantació: la canya de sucre, el cotó, el tabac, el café, el cacao, les bananas, pinyes i atres frutes, etc.

Plantació de tabac en Pennsilvània, Estats Units.

Tots estos cultius de la zona intertropical o subtropical deuen implantar-se en àrees a on no existixca massa diversitat ecològica i podríem dir que són preferibles les regions de sabana a les de selva. En alguns casos, com en el cas de la canya de sucre, és convenient i fins a necessari l'ocupació del regadiu en les zones més seques. Varis casos de fracassos a gran escala poden servir d'eixemple al problema de no prendre en conte les condicions ecològiques de la zona intertropical. Entre estos fracassos, resulta casi emblemàtic el Proyecte del riu Jari () en la conca de l'Amazones, una obra del multimillonari nortamericà Daniel K. Ludwig (). No obstant, és just reconéixer que més que els aspectes ecològics de la zona del riu Jari (un afluent directe de l'Amazones per la marge esquerra, prop de la seua desembocadura), les verdaderes raons del fracàs d'este proyecte es varen deure a factors humans i no ecològics.

En gran mida, els cultius de plantació de la zona intertropical requerixen de grans cantitats de capital i de mà d'obra barata, encara que la relació sobre l'unitat de superfície cultivada siga menuda. És dir, poca mà d'obra i poc capital per hectàrea, pero molt capital i molta mà d'obra, en total, per les grans superfícies cultivades.

Cultius de plantació

Elaeis guineensis, també coneguda com a palma africana.

Els principals són: canya de sucre, cotó, bananas, cacao, café, cocos, té, palma africana i alguns més.

Característiques

Les principals són: el latifundismo, l'economia d'escala (producció a gran escala), l'integració vertical, l'ocupació de mà d'obra no qualificada i casi sempre subpagada (a sovint peons ocasionals i esclaus fins a la segona mitat de el XIX), l'escàs valor específic de les mercaderies obtingudes i, finalment, la superproducció, especialment, en aquelles plantacions de la Zona intertropical.