Anar al contingut

Sembra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Sembra
Vore també: Plantació
Per a l'àlbum musical vore Sembra (àlbum).
Làmina d'octubre, en Els Très Riches Heures du duc de Berry).

La sembra és el procés de colocar (tirar i escampar) les llavors en un terreny (terra) "preparat per a eixe fi".[1]

La sembra

[editar | editar còdic]

Abans de ser sembrades algunes llavors requerixen certa preparació. Este tractament pot ben ser escarificació, estratificació, mullat de les llavors o llavat de les llavors en aigua freda o tíbia. Per lo general, el mullat de les llavors es realisa sumergint les llavors en aigua tébea durant 24 a 48 hores.[2] El llavat de les llavors és molt comuna en el cas de les frutes (ya que la carn que rodeja la llavor pot ser ràpidament atacada per insectes o plagues.[3][4] Per a netejar la llavor, per lo general li la frega en un tros de gènero o paper, i a voltes es procedix al llavat de la llavor.[5] Per lo general, el llavat de les llavors es realisa sumergiendolas durant uns 20 minuts en aigua a una temperatura de 50 °C.[6] L'aigua tébea a calenta mata els microorganismes que pogueren haver sobrevixcut en la superfície de la llavor. La neteja en aigua a alta temperatura és molt important en llavors de frutes tropicals que poden ser infectades en facilitat, com per eixemple lichis i rambutáns.

Ademés dels processos de preparació indicats prèviament, la germinació és favorida si s'utilisa terra lliure de malalties. Especialment si es tracta de produir la germinació de llavors particularment difícils (tals com algunes frutes tropicals), el tractament i preparació previ de la terra (junt en l'us de terra en els minerals i condicions d'acidea més adequades, terra preparada o un atre substrat apropiat) és sumament important. Els dos processos de preparació de la terra més utilisats són pasteurisació i esterilisació. En general és més convenient elegir la pasteurisació, ya que la mateixa, no mata tots els microorganismes. L'esterilisació pot ser utilisada quan s'intenta plantar vegetals especialment difícils. Per a pasteurizar la terra, la mateixa deu ser calfada durant 15 minuts en un forn a una temperatura de 120 °C.[6]

Plantes que solen ser sembrades

[editar | editar còdic]

Entre els cultius que se sembren es destaquen l'avena, el blat, i el centeno, les pastures i llegums són també sembrades de llavor, en tant el dacsa i la soja són plantades en forma més espayada. En plantar, les regates es troben separats uns 70 cm uns d'uns atres, i s'intenta espayar a les llavors individuals; per a això s'utilisen diversos dispositius per a dispondre les llavors a intervals exactes, lo que maximizar el rendiment i permet aforrar llavor.cita requerida

Profunditat de la sembra

[editar | editar còdic]

En sembrar, es coloca molt poca terra i en alguns casos cap sobre les llavors. En térmens generals, les llavors poden ser sembrades de forma tal que la capa de terra que les cobrixca siga de 2 a 3 voltes el tamany de les llavors.cita requerida

Tipos i patrons de sembra

[editar | editar còdic]

Para la sembra a mà, existixen varis tipos de métodos; els mateixos comprenen:cita requerida

  • Sembra en terreny pla
  • Sembra en regates elevades
  • Sembra en llits amples

Junt en estos tipos es poden utilisar varis patrons de sembra, tals com:cita requerida

  • Files regulars
  • Files que es troben al tresbolillo en files pares (de forma tal que les llavors són colocades en un patró creuat). Este método és molt millor, ya que permet que les plántulas reben més llum quan germinen.


Referències

[editar | editar còdic]