Anar al contingut

Microorganisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Microorganisme
Salmonela (Salmonella typhimurium), en rosa, en un cultiu de cèlules humanes.

Un microorganisme, també cridat microbi (del grec científic μικρόβιος [microbis]; de μικρός [micrós], "chicotet", i βίος [bíos], ‘vida’;[1] ser viu diminut) o microbionte, és un ser viu o un sistema biològic que solament pot visualisar-se en el microscopi. Són organismes dotats d'individualitat (unicelars) que presenten, a diferència de les plantes i els animals, una organisació biològica elemental. La disciplina científica que estudia els microorganismes és la microbiologia.[2]

El concepte de microorganisme és operatiu i carix de qualsevol implicació taxonòmica o filogenético, ya que engloba organismes unicelars heterogéneus, que no estan relacionats evolutivamente entre sí, tals com bactèries, estoves (procariota), protozous, algas microscòpiques i fongos microscòpics (eucariota).[3]

Els microbis tenen diverses formes i tamanys. Si un virus de tamany promig tinguera el tamany d'una pilota de tenis, una bactèria seria del tamany de mija cancha de tenis i una cèlula eucariota seria com un estadi sancer de fútbol.[4]

Alguns microorganismes són patógenos i causen malties a persones, animals i plantes, algunes de les quals han segut un assot per a l'humanitat des de temps inmemorials. No obstant, l'immensa majoria dels microbis no són en absolut perjudicials i prou juguen un paper clau en la biosfera en proporcionar oxigen (algas i cianobacterias), i, uns atres, en descompondre la matèria orgànica, mineralizarla i fer-la de nou accessible als productors, tancant el cicle de la matèria.[5]

Història del descobriment dels microorganismes

[editar | editar còdic]
Antonie van Leeuwenhoek, el primer microbiólogo i el primer en observar microorganismes usant un microscopi.
Lazzaro Spallanzani va mostrar que hervir un caldo detenia la seua descomposició.
Louis Pasteur va mostrar que les troballes de Spallanzani seguien inclús si l'aire podia entrar a través d'un filtre de partícules.
Robert Koch va mostrar que els microorganismes causaven maltiaés.

Antonie van Leeuwenhoek (1632–1723) va ser un dels primers en observar els microorganismes, utilisant microscopis de disseny propi.[6] Robert Hooke, un contemporàneu de Leeuwenhoek, també va utilisar microscopis per a observar la vida microbiana; en el seu llibre de 1665, Micrographia, va descriure eixes observacions i va falcar el terme de cèla. Abans del descobriment dels microorganismes de Leeuwenhoek, en 1675, havia segut un misteri per qué els raïms podien convertir-se en vi, la llet en formage, o per qué els aliments es tiraven a perdre. Leeuwenhoek no va fer la conexió entre estos processos i els microorganismes, pero usant un microscopi va establir que hi havia allí signes de vida que no eren visibles a simple vista.[7][8] El descobriment de Leeuwenhoek, junt en les observacions posteriors de Spallanzani i Pasteur, varen terminar en l'antiga creència de que la vida apareixia espontàneament a partir de substàncies mortes durant el procés de deterioració.

Lazzaro Spallanzani (1729–1799) va trobar que hervir caldo lo esterilisava, matant als microorganismes en ell. També va trobar que els nous microorganismes només podien instalar-se en un caldo si el caldo s'exponia a l'aire.

Louis Pasteur (1822–1895) va ampliar les troballes de Spallanzani per mig de l'exposició a l'aire de caldos hervir, en recipients que contenien un filtre que evitava que qualsevol partícula passara al mig de creiximent, i també en recipients sense cap filtre, que admetien aire a través d'un tubo curvat que no permetia que les partícules de pols entraren en contacte en el caldo. Hervir el caldo en antelació, Pasteur es va assegurar de que no hi havia microorganismes supervivents en els caldos al començ de l'experiment. Res creixia en els caldos en el curs de l'experiment de Pasteur. Açò significava que els organismes vius que creixien en estos caldos venien des de fòra, com a espores en pols, en lloc de generar-se espontàneament en el caldo. Per lo tant, Pasteur va donar el colp a la teoria de la generació espontànea, donant respal a la teoria microbiana de la maltia. En 1876 Robert Koch (1843–1910) va establir que els microorganismes poden causar malties. Va trobar que la sanc del ganado que estava infectat en ántrax sempre tenia un gran número de Bacillus anthracis. Koch va descobrir que podia transmetre el ántrax d'un animal a un atre, prenent una chicoteta mostra de sanc de l'animal infectat i injectant-la en un sà, que feya que l'animal emmaltira. També va descobrir que podia fer créixer la bactèria en un caldo nutrient, després ho injectava en un animal sà, i causava la maltia. Basant-se en estos experiments, va idear els criteris per a establir una relació causal entre un microorganisme i una maltia, ara coneguts com els postulats de Koch.[9] Encara que estos postulats no poden aplicar-se en tots els casos, conserven la seua importància històrica en el desenroll del pensament científic i encara s'utilisen hui en dia.[10]

El 8 de novembre de 2013 es va informar del descobriment de lo que poden ser els primers signes de vida en la Terra: els fòssils complets més antics d'una estora microbiana (associada en arenisca en Austràlia occidental) que s'estima que tenen 3480 millons d'anys.[11][12]

Classes de microorganismes

[editar | editar còdic]

En els microorganismes estan representats quatre grups de sers: bactèries, estoves, protistas i fongos. Els virus generalment no es consideren sers vius i de fet li'ls associa més als elements genètics mòvils, viroides i priones per lo que no se'ls considera microorganismes,[13][14] encara que la virología, l'estudi dels virus és un subcampo de la microbiologia.[15][16][17]

Microorganismes procariota

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Bactèria.
Erro al crear miniatura:
Micrococcus luteus.

Les bactèrias i les estoves són microorganismes procarionte de forma esfèrica (cocos), de bastó recte (bacils) o curvat (vibrios), o espirals (espirilos). Poden existir com a organismes individuals, formant cadenes, parells, tétrades, masses irregulars, etc. Les bactèries són una de les formes de vida més abundants en la terra. Tenen una llongitut entre 0,4 i 14 μm. Conseqüentment solament es poden vore per mig de microscopi. Les bactèries es reproduïxen per mig de la multiplicació de l'ADN, i divisió en dos cèlules independents; en circumstàncies normals este procés dura entre 30 i 60 minuts.[18]

Quan les condicions del mig són desfavorables, quan canvia la temperatura o disminuïx la cantitat dels nutrients, determinades bactèries formen endosporas com a mecanisme de defensa, caracterisades per presentar una capa protectora resistent a la calor, a la dessecació, a la radiació i a la trituración mecànica i que protegix la bactèria de manera molt eficient. D'esta manera, poden soportar temperatures elevades, periodos de sequia, gelades, etc. Quan les condicions del mig milloren, es desenrolla una nova bactèria que continua el creiximent i la multiplicació. Les bactèries tenen un paper funcional ecològic específic. Per eixemple, algunes realisen la degradació de la matèria orgànica, unes atres integren el seu metabolisme en el dels sers humans. Si be algunes bactèries són patógenas (causants de diverses malties), una gran part d'elles són inocuo o inclús bones per a la salut.[19]

Microorganismes eucariota

[editar | editar còdic]

Es denomina eucariota a totes les cèlules que tenen el seu material hereditari (la seua informació genètica) tancat dins d'una doble membrana, la envoltura nuclear, que delimita un núcleu celar. Hi ha tres tipos de microorganismes eucariota, els protozous (heterótrofos i sense paret celar), les algues microscòpiques (autótrofos i en paret celar de celosa) i els foncs microscòpics (heterótrofos i en paret celar de quitina).

Protistas

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Protista.

Els protozous i les algues microscòpiques són microorganismes unicelars del regne Protista el tamany del qual va de 10-60 μm fins a més d'1 milímetro, i poden fàcilment ser vists a través d'un microscopi. Viuen en ambients humits o directament en mijos aquàtics, ya siguen aigües salades o aigües dolces. La reproducció pot ser asexual per bipartición i també sexual per isogametos o per conjugació intercanviant material genètic. Els protozous són heterótrofos, fagótrofos, depredadors o detritívoros, a voltes mixótrofos (parcialment autótrofos), mentres que les algues microscòpiques són autótrofos, no obstant algunes poden mixótrofos (parcialment autótrofos). En el regne Protista s'inclou grups molt diversos, alguns dels quals estan relacionats en l'orige dels animals, fongos i plantes per lo que se li considera un tàxon parafilético.[20]

Fongos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Fungi.

El regne Fungi inclou una varietat d'espècies microscòpiques que en absolut no encaixen en la definició de microorganisme, pero també formes microscòpiques, com les rents, que són camp d'estudi de la microbiologia. Els foncs posseïxen un ampli ranc d'hàbitats, que inclouen ambients extrems com els deserts, àrees d'extremada salinitat, expostes a radiació ionisant, o en els sediment dels fondos marins; la majoria són terrestres, encara que alguns, com Batrachochytrium dendrobatidis són estrictament aquàtics. Ademés, numerosos foncs produïxen malties infeccioses en animals i plantes i tenen un gran interés sanitari i agropecuario.[21]

Microorganismes patógenos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Maltia infecciosa.

Alguns microorganismes són capaços de penetrar i multiplicar-se en atres sers vius, als que perjudiquen, originant una infecció; són els denominats microorganismes patógenos. Els problemes que causa una infecció depenen del tipo de patógeno, el modo en que es transferix, dosis o concentració de patógenos, persistència dels microorganismes i la resistència de l'organisme infectat.[22]

La dosis d'infecció significa el número de microorganismes. Esta dosis és molt baixa per als protozous paràsits. La persistència dels microorganismes depén del temps viable dels microorganismes quan no es troben en l'hoste humà. Per eixemple, les bactèries són generalment menys persistents mentres els quiste dels protozous són els més persistents.[23]

Els jóvens, persones majors i malts d'atres patologies són els menys resistents a les malties i per lo tant són més vulnerables. Quan una persona és infectada, els patógenos es multipliquen en ella, i açò supon un risc d'infecció o maltia. Les persones que emmaltixen poden contagiar i estendre la maltia per mig de les secrecions i per mig de contacte directe d'alguna manera en la mucosa de l'infectat.cita requerida

Métodos de cultiu

[editar | editar còdic]

Existixen dos grans classificacions sobre els métodos de cultiu de microorganismes: aerobios i anaerobio. Normalment, es incuban en condicions aerobias, és dir, en condicions atmosfèriques normals; esta tècnica és la més senzilla. En ella proliferen de la mateixa manera microorganismes aerobios i anaerobio facultatius. No obstant, algunes bactèries aïllades tan solament es reproduïxen en condicions d'estricta anaerobiosis. Aixina que, cal recórrer a un mig de cultiu en el que prèviament ha segut eliminat tot l'oxigen atmosfèric i ha segut substituido per un atre gas (nitrogen).[24]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. McGraw Hill Medical. Consultat el 2024-09-21.
  3. ↑ cancer. gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/microorganisme Microorganisme. Diccionari National Cancer Institute.
  4. ↑ Maribel Sancho Martínez. «wordpress. com/2016/04/27/que-són-els-microorganismes/ Microbiologia bàsica (I): el món invisible». All you need is Biology. Consultat el 15 d'octubre de 2018.
  5. ↑ Pimental, David (2007). Food, Energy, and Society, CRC Press. ISBN 978-1-4200-4667-0.
  6. ↑ Payne, A. S. The Cleere Observer: A Biography of Antoni Van Leeuwenhoek, p. 13, Macmillan, 1970
  7. ↑ Leeuwenhoek A(1753).journals. royalsoc. ac. uk/link. asp? id=4j53731651310230 «Part of a Letter from Mr Antony van Leeuwenhoek, concerning the Worms in Sheeps Livers, Gnats, and Animalcula in the Excrements of Frogs».Philosophical Transactions (1683–1775).22(260–276)
    509–18.doi:10.1098/rstl.1700.0013.Consultat el 30 de novembre de 2006.
  8. ↑ Leeuwenhoek A(1753).journals. royalsoc. ac. uk/link. asp? id=fl73121jk4150280 «Part of a Letter from Mr Antony van Leeuwenhoek, F. R. S. concerning Green Weeds Growing in Water, and Some Animalcula Found about Them».Philosophical Transactions (1683–1775).23(277–288)
    1304–11.doi:10.1098/rstl.1702.0042.Consultat el 30 de novembre de 2006.
  9. ↑ org/nobel_prizes/medicine/laureates/1905/ The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1905 Nobelprize. org Consultat el 22 novembre de 2006.
  10. ↑ O'Brien S, Goedert J(1996).«HIV causes AIDS: Koch's postulates fulfilled».Curr Opin Immunol.8(5)
    613–18.doi:10.1016/S0952-7915(96)80075-6.
  11. ↑ «excite. com/artícul/20131113/DAA1VSC01. html ». Consultat el 15 de novembre de 2013.
  12. ↑ liebertpub. com/doi/abs/10.1089/ast.2013.1030 «Microbially Induced Sedimentary Structures Recording an Ancient Ecosystem in the ca. 3.48 Billion-Year-Old Dresser Formation, Pilbara, Western Austràlia».Astrobiology (revista).13(12)
    1103–24.doi:10.1089/ast.2013.1030.Consultat el 15 de novembre de 2013.
  13. ↑ David Moreira, Purificació-Lopéz Garcia (2009). nature. com/artículs/nrmicro2108 Tingues reasons to exclude viruses from the tree of life. Nature.
  14. ↑ Eugene Koonin (2015). ncbi. nlm. nih. gov/pmc/artículs/PMC4958936/ Viruses and mobile elements as drivers of evolutionary transitions. NCBI.
  15. ↑ Lim, Daniel V.. «Microbiology», eLS, John Wiley. doi:els.0000459 10.1038/npg. els.0000459. ISBN 9780470015902.
  16. ↑ «highveld. com/microbiology/what-is-microbiology. html What is Microbiology?».
  17. ↑ Cann, Alan (2011). org/details/principlesofmole0000cann_v5z1 Principles of Molecular Virology, 5 edició, Academic Press. ISBN 978-0123849397.
  18. ↑ «edu/project/bio183de/Black/prokaryote/prokaryote1. html Prokaryotes: Single-celled Organisms». North Carolina State University.
  19. ↑ “Bactèria and archaea on Earth and their abundance in biofilms” . Nature Reviews. Microbiology 17 (4): 247–260. doi:10.1038/s41579-019-0158-9. PMID 30760902.
  20. ↑ Margulis, L., J. O. Corliss, M. Melkonian, D. J. Chapman. Handbook of Protoctista. Jones and Bartlett Publishers, Boston, 1990.
  21. ↑ Deacon J. (2005). org/details/fungalbiology0000deac Fungal Biology, Blackwell Publishers. ISBN 1-4051-3066-0.
  22. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«metapathogen. com MetaPathogen – about various types of pathogenic organisms». Archivat des d'el metapathogen. com original, el 2017-10-05.
  23. ↑ «Protozoan Diseases», Atles of Parasitic Pathology, Springer |year=1992 |isbn=978-94-011-2228-3 |location=Dordrecht, Netherlands, pp. 13–95. doi:10.1007/978-94-011-2228-3_2.
  24. ↑ I. Wiesmann (1982). Microbiologia Mèdica, Salvat, pp. 452. ISBN 3-13-444804-1.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ganten D., Deichmann T., Thilo S. 2009. Vida, naturalea i ciència. Editorial Santillana, Madrit.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Microorganisme en el Viccionari.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Microorganisme&oldid=1316270»