Nutrició heterótrofa
La nutrició heterótrofa és aquella en la qual els organismes obtenen els seus nutrients i energia a partir de matèria orgànica —en contrast en la nutrició autótrofa en la que la matèria inorgànica és usada per a eixos fins—.[1][2] Els animals, els protozoos, els foncs, els verdets mucilaginosos i gran part de les bactèrias i les estoves són organismes heterótrofos.[3][4] Estos organismes poden ser dividits en osmótrofos i fagótrofos depenent la seua forma de nutrició. La majoria dels foncs, les bactèries i estoves no autótrofas són osmótrofos perque obtenen els seus nutrients per absorció osmótica de substàncies dissoltes. Mentres que els animals, protozoos, verdets mucilaginosos i alguns foncs (com Orbiliomycetes) són fagótrofos degut a que es nutrixen ingerint organismes sancers o parts d'un organisme.
En l'organisme heterótrofo les substàncies nutritives són matèries orgàniques, riques en energia (carbohidrats, lípits, proteïnas), puix els sers heterótrofos són incapaços de transformar matèria inorgànica en orgànica. Estos organismes, per tant, depenen de la matèria orgànica sintetisada pels organismes autótrofos, o d'atres sers heterótrofos.[5]
Etapes de la nutrició en les cèlules
[editar | editar còdic]
El procés de nutrició heterótrofa d'una cèlula es pot dividir en les següents etapes:[6]
- Captura: La cèlula atrau les partícules alimentícies, creant tribulins per mig dels seus cilios o flagelos, o emetent seudópodos, que engloben l'aliment.
- Ingestió: La cèlula introduïx l'aliment en una vacuola alimentícia o fagosoma. Algunes cèlules ciliadas, com els paramecios, tenen una espècie de boca, cridada citostoma, per la que fagocitan l'aliment.
- Digestió: Els lisosomas aboquen els seus enzimas digestives en el fagosoma, que aixina es transformarà en vacuola digestiva. Les enzimes descomponen els aliments en les chicotetes molèculas que les formen.
- Passe de membrana. Les chicotetes molècules lliberades en la digestió travessen la membrana de la vacuola i es difonen per la citoplasma.
- Defecación o egestión: La cèlula expulsa a l'exterior les molècules que no li són útils.
- Metabolisme. És el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins de les cèlules dels organismes vius i que permeten la realisació de les funcions vitals.
- Excreció: L'excreció és l'eliminació dels productes que es generen durant el metabolisme.
Fases del metabolisme
[editar | editar còdic]El metabolisme es dividix en dos fases:[7]
- Anabolismo o fase de construcció en la que, utilisant l'energia bioquímica procedent del catabolisme i les chicotetes molècules procedents de la digestió, es sintetisen grans molècules orgàniques.
- Catabolisme o fase de destrucció, en la que la matèria orgànica, per mig de la respiració celular, és oxidada en l'interior de les mitocondrias, obtenint-se energia bioquímica.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ciències de la naturalea 2º E.S.O. pág. 28 en Google Books.
- ↑ "How Cells Harvest Energy"
- Archivat el 31 de juliol de 2012 archivat en Wayback Machine.. McGraw-Hill Higher Education.
- ↑ «heterotrophti mare».
- ↑ Hogg, Stuart (2013). Essential Microbiology, 2nd edició, Wiley-Blackwell, p. 86. ISBN 978-1-119-97890-9.
- ↑ Mauseth, James D. (2008). Botany: an introduction to plant biology, 4th edició, Jones & Bartlett Publishers, p. 252. ISBN 978-0-7637-5345-0.
- ↑ Ramírez; Hernandez, {{{nom2}}} (28 de setembre de 2015). Biologia General (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077442806.
- ↑ Nájera, Julián Monge (1991). el+metabolisme&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwik4seYrZbZAhXKsxQKHdYjCAwQ6AEIMjAC#v=onepage&q=nutrici%C3%B3n%20heter%C3%B3trofa%20Fases%20de el%20metabolisme&f=false Introducció a l'estudi de la naturalea: una visió des del tròpic (en és), EUNED. ISBN 9789977645216.
- ↑ Fonaments de bioquímica metabòlica (en és), Editorial Tebar.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nutrición heterótrofa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.