Algae

alga (Algae)

Una alga és un organisme en capacitat de realisar la fotosíntesis oxigénica i obtindre el carbono orgànic en l'energia de la llum del sol, diferent d'una embriofita o planta terrestre. Casi sempre viuen en un mig aquàtic (alguna excepció va colonisar la superfície terrestre, pero no de la forma espectacular en que ho varen fer les embriofitas) i poden ser unicelulars o pluricelulares. En la definició moderna del terme es consideren sol organismes eucariota. Açò inclou a les algues verdes i les algues roges (que se solen classificar en el regne de les plantes), les algues pardas (que són protistas), varis grups de protistas unicelulars o colonials que formen part del fitoplàncton (per eixemple, dinoflagelados, diatomeas, haptofitas, criptofitas, etc). Les cianobacterias són fotótrofas pero són procariotas (bactèrias), encara que alguns autors les inclouen en el terme.

Característiques generals

Totes les algues es consideren protistas segons alguns autors (com Lynn Margulis), no obstant és important mencionar que algunes espècies són reconegudes com a plantes en una de les seues circumscripcions més modernes (les algues verdes, les algues roges i les glaucofitas, que són els grups d'algues més emparentats en les plantes terrestres). En una época es va cridar "algues" a les cianobacterias, que són bactèries que fotosintetizan (en ser descobertes varen ser cridades algues verdeazules) pero hui en dia el terme "alga" s'utilisa preferentment per als eucariota (a voltes es troben els térmens "algues eucariota" i "algues procariota"). En alguns texts es diu "algues" als protistas que no fotosintetizan pero estan molt emparentats en protistas que sí ho fan i provablement descendixen d'un ancestro que ho feya, com els euglenoideos no fotosintetizantes, parents propencs de Euglena; un eixemple és Astasia que reté vestigis de lo que sembla haver segut un cloroplasto.

Les algues en general viuen en ambients molt humits o en l'aigua (alguna excepció va colonisar la terra). Sobre els seus modos de nutrició, no totes les algues són exclusivament autótrofas, hi ha algues que ademés de realisar fotosíntesis poden alimentar-se de forma heterótrofa (són mixótrofas).

Les plantes terrestres i algues no són els únics organismes en capacitat de realisar fotosíntesis. Per eixemple, hi ha eucariota que són capaços d'alimentar-se d'algues i seqüestrar els cloroplastos que estes contenen, integrant-los als seus teixits i aprofitant els productes de la fotosíntesis, en un fenomen cridat cleptogamia. Estos eucariota no són considerats algues.

Inicialment, en l'época en que solament es classificava als organismes com a vegetals o com a animals, les algues varen ser agrupades pels biòlecs en els vegetals, pero hui moltes s'agrupen en els protistas. Els protozoos —també protistas— són heterótrofos, les algues en canvi són autótrofas, capaces de realisar fotosíntesis; pero abdós estan constituïts per cèlules eucariota. Existixen més de 30 000 espècies conegudes d'algues, des de les microscòpiques fins a les jagantes, que poden aplegar a alcançar cent metros.

Els caràcters essencials que distinguixen a estes del restant dels vegetals fotosintéticos (plantes terrestres) són:

1. l'absència d'un verdader embrió (no són per tant embriofitas),
2. l'absència d'una envolta multicelular al voltant dels gametangios i esporangis (a excepció de les caráceas).

Es distinguixen dels fongos per carir estos de capacitat fotosintética. Es tracta d'un grup polifilético (no és un grup de parentesc), i no té per lo tant ya us en la classificació científica taxonómica moderna, encara que seguix tenint utilitat en la descripció dels ecosistemes aquàtics.

S'han descrit una miqueta més de 45.000 espècies, si ben alguns grups estan pendents d'una revisió exhaustiva. Són cosmopolites i viuen pràcticament en tots els mijos, encara que estan relacionades fonamentalment en el mig aquàtic, es desenrollen també en ambients variats i extrems com el sol, la neu o el gèl, sobre atres vegetals, etc. Generalisant es pot afirmar que en els ecosistemes aquàtics les algues són els principals productors primaris i la base de la cadena trófica (vejau fitoplàncton).

Moltes algues són unicelularés microscòpiques, unes atres són colonials i algunes han desenrollat #anatomia complexes, inclús en teixits diferenciats, com ocorre en les algues pardas. Les més grans, membres del grup anterior, formen cossos laminares de decenes de metros de llongitut, com les que es troben en el mar dels Sargazos.

Per a la seua classificació taxonómica, ademés del tipo de pigments, plasts i atres característiques, s'ampra el número de membranes de les seues cloroplastos: dos, tres o quatre. Tenen un paper fonamental per a l'enteniment dels models endosimbióticos.

Color

La coloració de les algues és molt variada i depén dels pigments presents en els plasts. Aixina que la clorofila és de color vert, la ficoeritrina roja, la fucoxantina parda, el caroteno taronja, la ficocianina blava i la zeaxantina groga.

Història de la ficología

L'estudi científic de les algues es diu ficología. S'usa també, pero menys, algología, un terme híbrit construït en una raïl llatina (alga) i una atra grega (logos) i que es presta a confusió en la ciència homònima del dolor, que és una especialitat mèdica.

L'història de la ficología està lligada a l'història de la botànica general. Ya en temps dels grecs, Teofrasto i Dioscórides utilisen en les seues descripcions el terme "phykos" (que significa planta marina) per a designar algues. D'este nom grec derivaria el nom llatí "fucus".

Classificació

Com s'ha apuntat en l'introducció, les algues constituïxen un conjunt polifilético, és dir, els seus membres estan dispersos entre distints grups de parentesc (grups monofiléticos). Per a la seua ordenació en talls i classes s'han utilisat característiques com la composició dels pigments, de les substàncies de reserva, de la paret celular, i les característiques de la divisió celular.

Hi ha autótrofos procariota i algues eucariota.

Autótrofos procariota

• Cianobacterias. Pertanyen al domini Bactèria (Prokaryota o Monera), pero són fotosintéticas i presenten clorofila a i ficobilinas com a pigments auxiliars, encara que algunes presenten en el seu lloc clorofila b. Antigament es va denominar a les cianobacterias com "cianofitas" i com "algues verdeazuladas", pero actualment se sol restringir el terme alga als eucariota, i l'expressió algues verdeazuladas deu considerar-se obsoleta i descartar-se el seu us.

Alguns atres grups de bactèrias, com Chloroflexia o Chlorobia, realisen formes de fotosíntesis no oxigénicas o oxogénicas usant bacterioclorofila en lloc de clorofila, pero tampoc són tractats com a algues. També existixen estoves, en concret Halobacteria, que realisen reaccions fotosintéticas, en este cas usant el pigment bacteriorodopsina.

Algues eucariota

Pocs grups d'eucariota en cloroplastos són considerats algues i són tractats habitualment com protistas o com plantes segons els sistemes de classificació. Evolutivamente es poden classificar en dos categories principals: els grups que els seus cloroplastos procedixen de l'endosimbiosis primària d'una cianobacteria, que constituïxen la llínea Archaeplastida o Primoplantae, i els restants grups que varen obtindre els seus cloroplastos secundariamente a través de la endosimbiosis d'una Primoplantae. Entre estos últims destaquen les algues cromofitas, que descendixen de protistas que varen adquirir els cloroplastos secundariamente per endosimbiosis d'un alga roja. Adicionalment atres grups de protistas varen adquirir els seus cloroplastos per endosimbiosis secundària, be d'un alga verda, com els euglénidos i les algues cloraracneas, o d'un alga roja, com en el cas dels dinoflagelados. Es coneixen també casos de dinoflagelados que varen reemplaçar els seus cloroplastos secundaris per atres procedents d'una endosimbiosis terciaria posterior.

Archaeplastida o Primoplantae

Primoplantae comprén els cridats eucarionte fotosintéticos primaris, descendents directes del protozoo biflagelado en el sen del qual una cianobacteria es va convertir en el primer cloroplasto. Estos cloroplastos estan rodejats per dos membranes i contenen clorofila a (que és universal) i alguns grups també clorofila b. Les parets celulars són de celulosa. Este grup és el que se sol prendre com el regne Plantae, no obstant es varen propondre atres definicions per a dit regne. Comprenen tres llínees:

• Glaucofitas (Glaucophyta = Glaucocystophyta). És un chicotet grup d'algues unicelulars d'aigua dolça que es caracterisen per contindre cianelas, que són plasts en característiques típiques de les cianobacterias, per eixemple, una paret residual de peptidoglucano i carboxisomas, absents dels plasts del restant de les algues i plantes. Contenen clorofila a.
• Algues roges (Rhodophyta). Són algues fonamentalment marines. Els seus cloroplastos es denominen rodoplastos i presenten dos membranes, clorofila a i pigments accessoris ficobiliproteínas i carotenoides, els quals emmaixqueren el color de la clorofila i li donen el color roig distintiu d'estes algues.
• Algues verdes (Chlorophyta i Charophyta). Són principalment d'aigua dolça, puix solament un 10% de les espècies són marines. Presenten #clorofila a i b, β-caroteno i xantófilas, ademés de substàncies de reserva (almidó), tal com es troba també en les plantes terrestres lo que li dona el seu color vert. És el grup a partir del com varen evolucionar les plantes terrestres.

Algues cromofitas

Les algues cromofitas comprenen a la major part de les algues que els seus cloroplastos provenen d'un alga roja per endosimbiosis secundària. Estos cloroplastos són cridats també rodoplastos, estan rodejats per quatre membranes i contenen clorofilas a i c, junt a atres pigments secundaris. La membrana exterior del cloroplasto conté ribosomas i forma un continu en el retícul endoplasmático i l'envoltura nuclear, constituint una estructura denominada retícul endoplasmático cloroplástico. La paret celular pot ser de celulosa, quitina, calcárea o silícea. Encara no estan del tot clares les relacions filogenético, puix podrien ser un grup monofilético denominat Chromista o ser polifilético producte d'events simbiòtics independents.

• Heterocontos (Heterokontophyta o Stramenopiles). Constituïxen un clado (grup evolutiu) molt heterogéneu que inclou entre els seus membres a alguns dels més importants fotosintetizadores aquàtics, per eixemple:

• • Algues pardas (feofitas, Phaeophyceae), pluricelulares i fonamentalment marines. Constituïxen les algues més grans formant boscs submarins prominents, encara que algunes espècies es presenten en formes flotants lliures, com Sargassum.
  • Algues dorades (crisofitas, Chrysophyceae), unicelulars o colonials i que viuen en la seua majoria en #llac i estanys d'aigües dolces netes i fredes, encara que algunes espècies són marines.
  • Algues verda-grogues (xantofitas, Xanthophyceae), unicelulars o colonials filamentosas, fonamentalment d'aigua dolça.
  • Diatomeas (Diatomeae o Bacillariophyceae), unicelulars, fonamentalment marines, encara que existixen algunes espècies d'aigua dolça. Presenten una paret celular silícea i constituïxen una part important del fitoplàncton.
  • Silicoflagelados (Dictyochophyceae), unicelulars, viuen tant en aigües continentals com a marines i en el sol.

També s'inclouen ací alguns grups heterótrofos que evolutivamente varen perdre la seua capacitat fotosintética, com els oomicetos, que fins que recents alvanços genètics varen permetre comprovar la seua verdadera filiació, es classificaven entre els fongos (pseudohongos).

• Haptofitas (Haptophyta=Coccolithophoridae), cridats a voltes Prymnesiophyta. Unicelulars que les seues escamas carbonatadas (cocolitos) contribuïxen de forma important als #sediment oceànics.
• Criptofitas (Cryptophyta). Formes unicelulars flagellades d'aigües fredes, sobretot marines.

Atres grups

De la mateixa manera que els anteriors, els seus cloroplastos procedixen de endosimbiosis secundàries (en alguns casos, inclús de endosimbiosis terciarias). Són varis grups no relacionats que també poden considerar-se algues. Els cloroplastos estan rodejats per tres o quatre membranes i contenen #clorofila a i b els derivats de les algues verdes i #clorofila a i c els derivats de les algues roges.

• Euglénidos (Euglenophyta). Protistas unicelulars flagellats d'aigua dolça dotats de plasts verts i emparentats estretament en els kinetoplástidos, entre els que es troben els Trypanosoma, responsables de la malaltia de Chagas i de la malaltia del somi. La cèlula presenta una película composta per bandes proteiques que s'ubica per baix de la membrana plasmática.
• Dinoflagelados (Dinoflagellata o Dinophyta). Contenen cloroplastos de procedència d'un alga roja i estan molt cercanamente emparentats en els ciliats i, més encara, en els apicomplejos, protistas paràsits que contenen apicoplastos (plasts no fotosintéticos) i que inclouen al paràsit que produïx la malaria (Plasmodium). Un tipo de dinoflagelados, les zooxantelas, són endosimbióticos que creixen en distints animals aquàtics marins, especialment corals. Els alvéolos corticales es recolzen en plaques de celulosa entrellaçades que componen una armadura o teca.
• Algues cloraracneas (Chlorarachniophyta). Algues unicelulars pertanyents al grup dels protistas cercozoos que presenten cloroplastos de procedència d'un alga verda i les cèlules de la qual estan nuetes.

Adicionalment, varis atres grups com els ciliats són comunament heterótrofos, pero algunes espècies poden ingerir algues endosimbióticas que dins del seu cos continuen realisant la fotosíntesis, en lo que ecològicament són fotosintéticos i poden considerar-se "algues".

Donada la polifilia del grup, reflectida en la classificació de dalt, no es poden fer moltes generalisacions vàlides.

Les formes pluricelulares solen presentar parets celulars, i a voltes desenrollen estructures anatòmiques intrincadas, especialment les algues pardas i les algues roges. Les formes més emparentades en les plantes terrestres posseïxen plasmodesmos (ponts de citoplasma entre cèlules contigües). Sobre la seua reproducció sexual, hi ha cicles vitals complexos en alternança de generacions, cicles de vida haplontes i diplontes. Els òrguens formadors de gamets (gametocistes) i esporas (esporocistes) són unicelulars (en la sola excepció d'algunes algues verdes del gènero Chara). En general, les cèlules reproductores són flagellades.

Biotipo

Aparte de formes estrictament unicelulars es presenten entre les algues formes colonials o pluricelulares en estructures i #anatomia a voltes convergents que se solen classificar en els següents biotipo:

• Monadoide. Cèlules nadadores aïllades.
• Cocoide. Unicelulars envoltes en una paret celular.
• Colonial. Menuts grups d'unicelulars mótiles laxamente agregades i més o menys regularment dispostes.
• Capsoide. Cèlules poc numeroses tancades en una càpsula mucilaginosa comuna.
• Palmeloide. Cèlules immòvils i numeroses tancades en una coberta de mucílac.
• Filamentoso. Cèlules formant un encadenament, a voltes ramificado.
• Seudoparenquimatoso. Numerosos filaments agrupats i en algun tipo de consolidació.
• Parenquimatós. Cèlules formant un tale agregat dens, pluriestratificado i en algun grau de diferenciació celular.

• 
  Monadoide (Euglena)
• 
  Cocoide (Diatomea)
• 
  Colonial (Dinobryon)
• 
  Capsoide (Glaucocystis)
• 
  Palmeloide (Synura)
• 
  Filamentoso (Vaucheria)
• 
  Seudoparenquimatoso (Laurencia)
• 
  Parenquimatós (secció d'alga parda)

Estructures

Vore també: Tale (biologia), Rizoide, Estipe, i Làmina d'alga

Les algues pluricelulares carixen dels complexos teixits xilema i floema de les plantes vasculars. Açò no significa que totes les algues carixquen per complet d'estructures especialisades. Pero, degut a que els botànics definixen (verdaders) tallos, fulls i raïls per la presència d'estos teixits, la seua absència en les algues significa que les estructures equivalents a brots i fulls presents en alguns grups d'algues deuen descriure's utilisant terminologia diferent. Encara que no totes les algues pluricelulares són estructuralment complexes, el tale o cos de l'alga típicament posseïx una o més parts característiques:

• Un rizoide (també denominat peu o disc) és una estructura equivalent a la raïl, #present en la base de l'alga, que li servix per a fixar-se al substrat i que, a diferència de la raïl, no és utilisat com l'orgue principal per a la captació d'aigua ni de nutrients. L'apariència del rizoide és variat: pot ser molt ramificado o tindre forma de disc o bulbo.

• l'estipe, equivalent al talle, pot créixer com una estructura curta en la base de l'alga, com en Laminaria, o créixer fins a convertir-se en una gran estructura, com en Sargassum o Macrocystis. En les algues pardas més estructuralment diferenciades, tals com Fucus, els teixits dins del estipe es dividixen en tres capes o regions distintes. Estes regions inclouen una mèdula central, una corfa circumdant i una epidermis externa, cada una dels quals té el seu anàlec en el talle d'una planta vascular.

• Les làmines són les parts planes de les algues equivalents a les fulls. Algunes algues presenten una única làmina, mentres que en unes atres poden ser numeroses. Les làmines es poden unir directament al estipe, directament al rizoide si el estipe està absent, o pot haver una cámara entre el estipe i la làmina. Al conjunt de estipe i làmines se li denomina fronda (seria l'equivalent al fullage de les plantes). Vesícules plenes de gas denominades neumatocistos proporcionen flotabilitat a moltes laminarias i membres de les Fucales. Estes estructures en forma de bufa se solen localisar en les làmines, o pròximes a elles, per a mantindre-les més prop de la superfície de l'aigua i rebre més llum per a la fotosíntesis.

Ecologia

La funció ecològica més coneguda de les algues és la producció primària, són els principals productors de matèria orgànica a partir de l'inorgànica en la mar, d'esta manera la matèria orgànica ingressa a les cadenes tróficas. Este pas pot produir-se pel consum d'algues, l'absorció de nutrients dissolts d'orige vegetal per atres organismes, o per la descomposició d'estes.

Hi ha algues en tots els ambients aquàtics a on existix llum, tant d'aigua dolça com d'aigua salada, unes voltes en el plàncton unes atres en el bentos. Es troben també en ambients terrestres humits, com és el cas del verdín que creix en sols, en murs, en corfes d'arbres, etc.

Són notables les algues que formen associacions simbiòtiques en organismes heterótrofos. Est és el cas de les que formen líquenes en associació en fongos. També el dels simbiontes unicelulars que es troben en molts animals marins, sobretot moluscs i corals.

Existixen formes unicelulars hipertérmofilas que creixen en fonts termals, entre les algues roges. Són de gran interés biològic, perque esta condició és única entre els organismes eucarionte.

D'interés pràctic són les #floració o blooms produïts per algunes algues eucarióticas unicelulars que protagonisen a voltes marees tòxiques.

Simbiosis

Distintes algues apareixen formant notables simbiosis metabòliques. Es tracta d'associacions mutualísticas en les que organismes en metabolismes distints s'associen, beneficiant-se mútuament de les seues respectives habilitats.

• Líquenes. Són associacions simbiòtiques d'un alga i un fongo en capacitat fotosintetizadora, conferida per l'alga, que es desenrollen en ambients subaéreos (terrestres) biològicament inhòspits, com les roques nuetes i les corfes dels arbres. Tenen gran importància com a organismes ecològicament pioners, capaços de colonisar ambients prèviament estèrils. Hi ha dos grups d'algues implicades en les simbiosis liquénicas, les cianobacterias i, més comunament, les algues verdes.

• Simbiosis en animals. Existixen molts eixemples d'animals (regne Animalia) aquàtics que guarden algues unicelulars en els seus teixits superficials, dins de les seues cèlules o entre elles. Trauen ventaja de la fotosíntesis al mateix temps que proporcionen a l'alga un ambient molt constant i favorable per al seu creiximent. Es diu zooxantelas i zooclorelas a estes algues, segons que siguen dorades o verdes. Les primeres són en general dinoflagelados, sobretot del gènero Symbiodinium; les segones són algues verdes. El grup biològic a on este fenomen és més important és el dels coralés (Cnidaria. Anthozoa), que ecològicament es comporten com a productors primaris fotosintetizadores, gràcies a esta simbiosis. També són notables les simbiosis equivalents que es troba en moluscs nudibranquios. Alguna cosa semblat s'observa en protistas com els ciliats Mesodinium rubrum, oceànic, o Strombidium viride, una espècie d'aigua dolça que conserva a les algues verdes unicelulars que fagocita molt temps abans de digerir-les. Estos organismes representen un model de com es varen originar els plasts per endosimbiosis.
• Falagueres aquàtiques, com el gènero Azolla, alberguen en simbiosis en els seus cavitats estomáticas cianobacterias de les que aprofiten la seua capacitat per a fixar el nitrogen, un nutrient generalment escàs, prenent-ho de l'aire.

Parasitisme

Hi ha varis casos notables en que apareixen algues implicades en relaciones parasitarias.

• La cianobacteria Phormidium corallyticum ataca a colónies de coral de diverses espècies. Els filaments de l'alga provoquen lesions que faciliten la penetració de bactèries sulfooxidantes que són les que a la seua volta causen el dany més greu. S'estima que l'infecció és més provable en aigües poc turbulentas i contaminades.
• Els rodófitos o algues roges són molt freqüentment paràsits d'atres rodófitos. En general paràsit i hoste estan filogenéticamente pròxims. El paràsit injecta núcleus celulars en les cèlules de l'hoste, que queda aixina transformat, produint després cèlules sexuals portadores del genoma parasitario.
• Vàries algues verdes (Chlorophyta) són paràsites de plantes verdes (Plantae). Per eixemple, Cephaleuros és una alga filamentosa que creix en els teixits de diverses plantes, inclosos cultius com el té o el café.
• Un parell d'espècies de l'alga verda Prototheca s'han convertit en patógenas de diversos animals, com les vaques o els sers humans. En les vaques produïxen mastitis molt contagioses que no es poden controlar sense sacrificar als animals.

Usos de les algues

Les algues poden ser utilisades per a produir biocombustibles (bioetanol, biobutanol i biodiésel), per una atra part, en el món de l'estètica s'utilisen per les seues propietats hidratantes, antioxidants i regeneradoras. Tradicionalment s'han usat com a fertilisant o corrector de terres de cultiu. Industrialmente són font de agar, alginatros i carragenatos.

L'indústria de les algues marines oferix una àmplia varietat de productes, el valor total anual de la producció del qual s'estima entre 5 500 i 6000 millons de dólars EE. UU. D'eixe total, als productes alimenticis per a consum humà correspon un valor de 5000 millons de dólars. Les substàncies que s'extrauen de les algues, els hidrocoloides, representen una gran part dels restants mils de millons de dólars, mentres que el restant correspon a diversos usos menors, com a fertilisants i aditius per a pensos. L'indústria utilisa 7500-8000 millons de tonellades d'algues humides a l'any, que s'arrepleguen o be de l'ambient natural (selvats) o be de cultius (cultivades). El cultiu d'algues ha creixcut ràpidament en superar la demanda a l'oferta disponible de recursos naturals. La recolecció comercial es realisa en uns 35 països escampats entre els hemisferis nort i sur, en aigües que varien de fredes, fins a tropicals, passant per templades.

Gastronomia

Les algues servixen com a aliment en algunes parts del món. Eixemples d'algues comestibles són: Kombu, Gim, Nori, Hijiki, Karengo (Porphyra columbina), espagueti de mar (Himanthalia Elongata), i el "Cochayuyo" (Durvillaea antarctica) en els països del sur del Pacífic.

Hi ha moltes varietats, són les verdures de la mar que nos aporten nutrients concentrats, que en cantitats mínimes nos otorguen grans beneficis.

En la cuina es poden usar de múltiples maneres: enrollats, snacks, sopes, guisos, paelles, etc.

Donada la seua utilisació i consum, la comercialisació d'algues supon una oportunitat econòmica.

Informació nutricional

Nutricionalmente les algues són baixes en calories, presenten una alta concentració de proteïnes, fibra dietètica, minerals i vitamines.

• Proteïnes riques en glicina, arginina, alanina i àcit glutámico. Contenen aminoàcits essencials.
• Vitamines destacades: A, B1, B12, C, D i I, riboflavina, niacina, àcit pantoténico i àcit fólico.
• Alt contingut en minerals, un 36% del pes sec més o menys (sodi, calcio, potassi, clor, sulfur, fòsfor, yodo, ferro, zinc cobre, seleni, molibdeno, flúor, manganeso, bor, níquel i cobalt)
• Baix contingut de lípits, sobre un 1-5%. La proporció de #àcit grassos essencials és major que en plantes terrestres. Destaquen molt en el contingut de l'àcit eicosapentanoico (EPA) i àcit docosahexahenoico (DHA),que provenen de la gran família dels omega 3.
• Prou fibra, podent variar entre 36-60% de la seua matèria seca. Especialment la fibra soluble. Per lo tant, no són una bona font d'hidrats de carbono disponibles.
• Composts bioactivos d'alta capacitat antioxidant com els carotenoides i polifenoles que provenen dels pigments naturals.

Les algues marines contenen cantitats significatives d'arsènic en diferents formes químiques, que poden ser tòxiques per als sers humans i els animals i provocar diversos problemes de salut, inclós el càncer. Si be la toxicitat de l'arsènic és més coneguda en la seua forma inorgànica, se sap molt poc sobre la seguritat de l'arsènic present en composts orgànics com els arsenoazúcares i, especialment, els arsenolípidos de les algues marines. Per lo tant, és de suma importància evaluar la toxicitat dels composts d'arsènic de les algues marines.

També posseïxen característiques tecnològiques interessants per a l'indústria alimentària, millorant els productes per mig de les seues propietats antioxidants, emulsionantes i capacitat de retenció de líquits i greixos.

Vore també

• Cenobio (biologia)
• Banc Espanyol d'Algues
• Cultiu d'algues
• Algues del gèl

Bibliografia

• Baldauf SL. 2003. The deep roots of eukaryotes. Science 300: 1703-6.
• Graham, L.I. & Wilcox, L.W. (2000) Algae. Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ.

Enllaços externs

• Algues, un món per descobrir [1] archivat en Wayback Machine. (en barrameda.com.ar).
• Algues, vegetals molt senzills. [2] archivat en Wayback Machine.
• ¿Quins són els principals tipos d'algues?