Euglena
Euglena és un gènero de protistas unicelulars (algas o protozoarios, depenent si es parla d'ella des de la botànica o la zoologia) pertanyent al grup dels Euglénidos, que pot contindre numerosos cloroplastos en forma de lent o aplanados, cada u en un pirenoide. Posseïxen un orgànul simple sensible a la llum denominat taca ocular, compost per fotorreceptores i una taca adjacent de pigment. Els organismes que se someten a l'obscuritat per cert temps perden els cloroplastos i s'alimenten únicament de manera heterótrofa, és dir, englobant partícules o atres organismes. Si apleguen a recuperar la radiació lumínica poden tornar a sintetisar cloroplastos. És dir, són autótrofas fotosintéticas pero en condicions d'absència de llum de sò heterótrofas, ingerint l'aliment present en l'aigua circumdant.[1][2]
Euglena és una font potencial de biocombustible. En 2015, l'empresa Euglena va produir un biocombustible per a autobús en euglena.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Euglena és una eucariota unicelular, en un núcleu, en cloroplastos i en movilitat. En aigua es mou en ajuda de dos flagelos (un dels quals és curt i inactiu), mentres que sobre les superfícies es mou canviant de forma en ajuda d'una capa proteica flexible o més o menys rígida que posseïx per baix de la membrana plasmática (la película), moviment que es diu translació ondulante (vejau vídeo). Posseïx d'un a numerosos cloroplastos, que solament poden realisar fotosíntesis si disponen d'un nutrient essencial com la vitamina B12. Poden perdre els cloroplastos per intoxicacions químiques o per no estar exposts a la llum durant molt temps, quan açò ocorre, s'alimenten de forma heterótrofa.
Com tots els euglenoides verts, es movilisen cap a la llum quan esta escasseja, i s'allunten d'ella quan és molt intensa. Açò ho conseguixen per mig d'un fotoreceptor ubicat en la base del flagelle i dos estructures pigmentadas cridades estigmes ubicades al voltant del fotoreceptor. Els estigmes s'acomoden de manera que el fotoreceptor, en rebre la senyal lumínica, emet a la seua volta una senyal al flagelle, que s'ubica de manera que l'organisme nade en relació en la direcció i l'intensitat de llum. Sobre l'almagasenament de substàncies de reserva, ho fan en forma de paramilo, un polisacàrit inusual que es troba casi exclusivament en el grup dels euglenoideos. La vacuola de Euglena, com la d'atres organismes flagellats d'aigua dolça, és contràctil, arreplega l'excés d'aigua de l'interior de la cèlula i ho expulsa en una obertura, el reservorio, ubicat en l'extrem anterior de la cèlula.
Morfologia
[editar | editar còdic]Del reservorio en mastigonemas en una fila, en un engrosamiento en l'extrem proximal. També pot aparéixer un flagelle curt que es fusiona en la base del flagelle llarc.
El núcleu és gran, sent la divisió nuclear interna, sense trencament de la envoltura nuclear (mitosis tancada), els microtúbuls es formen dins del núcleu, aun cuando no es forma un típic huso acromàtic.
Presenta una invaginació anterior (bossa flagellar), a on s'inserten els flagelos. Associat al mastigonema s'observa la taca ocular que actua com un tamís de la llum, abans d'aplegar a la protuberància flagellar. Una gran vacuola descarrega el seu contingut la bossa flagellar. Carixen de coberta rígida exterior composta per celulosa, per la qual cosa posseïxen una película flexible dins de la membrana celular feta de tires de proteïnes.
Presenten un estigma o taca ocular en luteïna, β-caroteno i criptoxantina localisats en vàries vesícules membranosas pròximes al marge del reservorio.
Biologia
[editar | editar còdic]Existix reproducció asexual per mig de la fissió binaria llongitudinal de les cèlules. No es coneixen processos de reproducció sexual en els euglénidos.
Classificació
[editar | editar còdic]Euglena pertany a un grup més gran de protistas, els euglenoideos, en una varietat de casetes ecològiques i modos de nutrició. Aproximadament un terç de les espècies de euglenoideos posseïxen cloroplastos. Els cloroplastos d'estos euglenoideos posseïxen tres membranes i els seus pigments fotosintéticos són #clorofila a i b. Es considera que varen adquirir els seus cloroplastos quan un ancestro del grup dels Excavata[4] va adquirir un alga verda per endosimbiosis secundària, perdent després la majoria dels elements d'este alga, quedant solament el cloroplasto i una de les membranes de la fagocitosis.
Vídeos
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Marin, B., Palm, A., Klingberg, M., & Melkonian, M. (2003). Phylogeny and taxonomic revision of plastid-containing euglenophytes based on SSU rDNA sequence comparisons and synapomorphic signatures in the SSU rRNA secondary structure. Protist, 154(1), 99-145.
- ↑ Kim, J. I., Linton, I. W., & Shin, W. (2015). Taxon-rich multigene phylogeny of photosynthetic euglenoids (Euglenophyceae). Frontiers in Ecology and Evolution, 3, 98.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2019. Consultat el 25 de novembre de 2019.
- ↑ Adl, S.M. et al. (2012). The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Euglena.- Este artícul conté una traducció derivada de «Euglena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.