Anar al contingut

Bentos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bentos
Per a atres usos d'este terme vore Bentos (desambiguació).
Sec de coral.

En ecologia es diu bentos (del grec βένθος/benthos, "fondo marí") a la comunitat formada pels organismes que habiten el fondo dels ecosistemes aquàtics. El bentos es distinguix del plàncton i del necton, formats per organismes que habiten en la columna d'aigua. L'adjectiu que deriva de bentos és bentónico.[1]

Allí a on la llum alcança el fondo, lo que depén de la profunditat i de la transparència del mig, la comunitat inclou productors primaris fotosintetizadores, com les praderies marines. En el mig afótico (sense llum) dels fondos més profunts, tots els organismes són consumidors, depenent el conjunt dels restants orgànics i microorganismes que la gravetat deposita des de nivells més superficials.

Un cas especial i notable és el de les biocenosis, més o menys efímeres, que s'establixen en punts de les dorsals centre-oceàniques, a profunditats abissals, a on es produïx vulcanisme hidrotermal, en emissió d'aigua molt calenta i carregada de sals. En eixos ecosistemes la producció primària corre a càrrec de bactèries quimiosintetizadoras, unes de vida lliure i unes atres simbiòtiques d'animals.

Estrela de mar.

Les comunitats bentòniques més productives i de major biodiversitat, i també provablement les més amenaçades, són els secs de coral. La desorganisació i empobriment de les comunitats bentòniques per certes arts de peixca, com les rets d'arrastre, estan entre els majors problemes ambientals.

Molts tàxons (grups biològics) notables estan especialisats per a residir en el bentos. El phylum sancer dels equinoderms (estreles i ariçons de mar), per eixemple, està constituït per formes bentòniques. L'orde Pleuronectiformes (palayes i semblants) és un eixemple de peixos adaptats a la vida en el bentos. També els polps o les sépies entre els cefalòpodes, i la classe dels bivalvats entre els atres moluscs.

Molts organismes del bentos es desplacen, encara que siga poc, per eixemple les pechines o les anémones de mar. Uns atres són directament sésiles (fixos), com les ostres, els corals o les algues coralinas (un grup d'algues roges); per al conjunt format pels organismes adherits al fondo contem en el terme, rarament usat, efaptomenon, i per als arrelats tenim rizomenon.


Referències

[editar | editar còdic]