Producció primària

Producció primària global en l'any comprés entre setembre de 1997 i agost de 1998. SeaWiFS Project, NASA/Centre de vol espacial Goddard de la NASA i ORBIMAGE.

En biologia es coneix com a producció primària a la producció de matèria orgànica que realisen els organismes autótrofos a través dels processos de fotosíntesis o quimiosíntesis. La producció primària és el punt de partida de la circulació d'energia i nutrients a través de les cadenes tróficas.

L'expressió es referix a la producció de matèria orgànica a partir de matèria inorgànica, tal com la realisen els organismes autótrofos. La biomassa generada primàriament s'utilisa pels propis productors per a l'obtenció d'energia o per a la construcció de les seues estructures. Una part passa als consumidors primaris (aproximadament un 10%), els cridats herbívors o millor fitófagos, que a la seua volta reelaboran les molècules per a fabricar els seus propis components, per lo que els cridem productors secundaris, o les degraden (catabolisme) per a obtindre energia. L'energia es dissipa a mida que la matèria orgànica circula pels distints nivells de la cadena trófica, al mateix temps que els àtoms tornen a formar molècules inorgàniques com CO₂ i NO₃^– (ion nitrat).

Producció

la principal forma de producció primària és la fotosíntesis. La quimiosíntesis només té importància a escala local, a on es donen les concentracions de substàncies minerals de les que depenen. És notable que la quimiosíntesis és la base de la cadena trófica en ecosistemes particulars que es localisen en les dorsals centrooceánicas o mediooceánicas, entorn a fonts hidrotermales.

Productors primaris

Fitoplàncton.

En els continents els principals productors primaris són les plantes (regne Plantae), en un menut conjunt d'algas, especialment les que formen part de líquenés. En els oceàs els productors primaris són sobretot algues, que formen el fitoplàncton. Algunes són macroscòpiques, com els sargazos (Sargassum), pero en la seua majoria són microorganismes unicelularés. El grup cuantitativamente més important és el de les cianobacterias, seguit de varis talls d'eucariontes unicelulars, enquadrats en el regne Protista. Destaquen les diatomeas, els haptófitos o cocolitofóridos i els dinoflagelados. Tots estos grups produïxen floració repentines (cridades marees roges) quan concorren circumstàncies favorables a la seua explosió demogràfica. Les cianobacterias varen monopolisar casi la composició del fitoplàncton fins a fa uns trescents millons d'anys.