Durvillaea antarctica
El cochayuyo, cachiyuyo, cochaguasca, cochahuasca, colloy,[1] o coyofe (Durvillaea antarctica), és un alga parda[1] comestible rica en yodo que habita en la costa dels marés subantárticos, en Chile, la Patagonia argentina, Nova Zelanda i el oceà Atlàntic Sur.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un alga de gran tamany que pot aplegar a alcançar els 15 metros de llongitut. Els seus filoides ("fulls") són de color pardo verdoso quan estan en la mar i pardo rojós despuix de secar-se, tenen consistència carnosa i el seu interior és una estructura de panal que els dona gran resistència per a soportar l'embat de l'onage. El seu cauloide ("talle") és circular i no té espais plens d'aire, el seu color és vert clar i medix al voltant d'un metro de llarc fins al naiximent del primer filoide. El disc basal o rizoide és una estructura molt forta que s'adherix a les roques en la zona de la rompedor, ya que deu ser capaç de resistir el colp continu de les ones sense desprendre's del substrat.
Noms
[editar | editar còdic]Per una part, esta alga té dos noms d'orige quechua: cochayuyo, qucha yuyu, «planta de mar», i cochaguasca o cochahuasca,[1] qucha waska, «soga de mar», que li va ser donat per la semblança que té en les cordes.
Per una atra part, també rep noms d'orige mapuche: "coyofe" és una adaptació de la veu original kollof, que designa les seues filoides. En la zona sur de Chile els cauloides són cridats "ulte" (o "huilte"),[1] en les afores de Valdivia reben el nom de "lunfo" (del terme lüngfo o lenfü[1]) i en Chiloé criden "lembo" o "raguay" a esta estructura junt en el disc basal, nom que se li aplicava humorísticamente al pene per la seua semblança en forma i constitució. Ya vella, esta alga és anomenada müngo en mapudungún.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Esta alga ha segut un dels recursos alimenticis de comunitats indígenas americanes durant sigles i hui dia forma part de la gastronomia chilena. En Chile s'ha extret des de les costes i secat en paquets que, gràcies al seu baix pes, eren intercanviats en l'interior del país. Existixen molts plats chilens que usen esta alga, formant part de guisos (el més típic és el cridat charquicán de cochayuyo), ensalades, pastiços i sopes, fabricant-se inclús una "melada de cochayuyo", saborizada en frutes. No obstant, en els últims anys el seu consum ha disminuït.
Als aliments que contenen esta alga, se'ls atribuïxen efectes antiescrofulosos, digestius i tònics.[1]
En el passat s'usava per a que els bebés que estaven desenrollant les dents la mossegaren. Aixina mateix, els mapuches obtenien dels brots un colorant pardo molt obscur per a teñir les seues teles.[1]
Actualment, existix un gel de cochayuyo, en fase experimental, que servix com a substrat nutritiu per a conseguir que llavors de plantes colonisen terrenys pobres i que s'ha usat per a criar pastura sobre el subsol que queda al descobert despuix de construir camins.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Subpesca.cl Tipos d'algues
- Este artícul conté una traducció derivada de «Durvillaea antarctica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.