Indígena

Plantilla:Fusionar des de Indígena (del llatí indigĕna, naixcut en un lloc, de indu- dins, i genus naixcut) és un terme que, en sentit ampli, s'aplica als pobles originaris d'un territori, és dir, aquells que el seu establiment en una regió precedix a l'arribada d'atres grups o la presència dels quals es considera suficientment prolongada i estable com per a tindre'ls per oriunts. En este significat també s'ampren expressions com a natiu, pobles originaris, nacions natives o aborigen.

En sentit estricte, el terme s'utilisa per a referir-se als pobles que mantenen tradicions culturals, socials i organisatives anteriors a l'expansió global de la civilisació occidental i que han sobrevixcut a ella. Solen identificar-se per conservar sistemes propis d'organisació, espiritualitat, formes de vida i vínculs en el territori que els distinguixen del model del Estat-nació modern. No obstant, no tots els pobles indígenes compartixen estes característiques, ya que molts han adoptat elements substancials de la cultura colonizadora, com la vestimenta, la religió o la llengua. Poden estar assentats en una regió determinada o exhibir un estil de vida nómada, pero en general estan associats històricament en un territori específic del que depenen.

Els pobles indígenes freqüentment constituïxen una minoria dins dels estats nacionals, que solen estar organisats segons criteris culturals, religióss, econòmics i polítics de raïl europea, #lo que ha dut a entendre lo indígena com una expressió sociocultural distinta. Este fenomen ha segut analisat des del concepte de colonialidad del poder, desenrollat pel sociòlec peruà Aníbal Quijano, que descriu la persistència de les estructures de dominació colonial en els estats moderns.

Es reconeix l'existència de pobles indígenes en distintes regions del món, com els maoríés en Nova Zelanda, els aborigen canaris en les illes Canàries o diversos grups indígenes en Amèrica, Àfrica i Àsia, que varen experimentar processos de colonisació i pèrdua de sobirania territorial. En canvi, existixen atres pobles en civilisacions pròpies i continuïtat estatal, que mantenen forts patrons culturals previs a dita expansió i, per lo tant, no solen ser classificats com a indígenes. Dins d'esta segona classificació estarien els chinencs, indis, japonesos, perses, àraps, judeus o egipcíacs.

En Amèrica, el terme indígena s'ampra de manera predominant per a referir-se als pobles originaris del continent, també cridats amerindios, indis, natius americans, pobles originaris o primeres nacions.

A lo llarc del temps, molts d'estos pobles s'han organisat en moviments i associacions per a fer front a les amenaces contra la seua sobirania, els seus territoris i les seues llengües, #lo que ha dut a organisacions internacionals com les Nacions Unides, la Organisació Internacional del Treball i el Banc Mundial a establir drets polítics en el dret internacional. S'estima que els pobles indígenes sumen al voltant de 476 millons de persones distribuïdes en més de 90 països, #lo que representa aproximadament el 6,2% de la població mundial.

Drets indígenes

El sistema ONU sobre Drets Indígenes ha segut desenrollat gràcies a les lluites socials històriques dels pobles indígenes des de diferents #latitut del món. Les Nacions Unides atenen Drets Indígenes des del Departament d'Assunts Econòmics i Socials (DAES), en la seua Divisió de Desenroll social inclusivo (Pobles Indígenes ONU), aixina com per mandat del Consell de Drets Humans.

El sistema ONU sobre Drets Indígenes comprén:

1. Fòrum Permanent de les Nacions Unides per a les Qüestions Indígenes.
2. Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes.
3. Conferència Mundial de Pobles Indígenes.
4. El Grup de Respal Interinstitucional (IASG en les seues sigles en anglés) sobre Qüestions Indígenes.
5. Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món.
6. Resolucions i discussions de l'Assamblea General de l'ONU sobre els pobles indígenes.

1. Els Pobles Indígenes i l'Agenda 2030.
2. Relatora Especial sobre els drets dels pobles indígenes (resolució 33/12 del Consell de Drets Humans de l'ONU).
3. Mecanisme d'Experts sobre els Drets dels Pobles Indígenes.

Conveni 169

El Conveni 169 de la Organisació Internacional del Treball (OIT) és una ratificació a nivell internacional sobre el reconeiximent dels pobles indígenes i tribals en el món. Encara que tampoc hi ha una consideració específica i exacta sobre els pobles indígenes si pot haver una norma general sobre les característiques d'estos pobles tal i com establix l'Artícul 1 del Conveni 169:

(a) als pobles tribals en països independents, les condicions socials dels quals, culturals i econòmiques els distinguixquen d'atres sectors de la colectivitat nacional, i que estiguen regits total o parcialment per les seues pròpies costums o tradicions o per una llegislació especial;

(b) als pobles en països independents, considerats indígenes pel fet de descendir de poblacions que habitaven en el país o en una regió geogràfica a la que pertany el país en l'época de la conquista o la colonisació o de l'establiment de les actuals fronteres estatals i que, qualsevol que siga la seua situació jurídica, conserven totes les seues pròpies institucions socials, econòmiques, culturals i polítiques, o part d'elles.

2. La consciència de la seua identitat indígena o tribal deurà considerar-se un criteri fonamental per a determinar els grups als que s'apliquen les disposicions del present Conveni.

3. L'utilisació del terme pobles en este Conveni no deurà interpretar-se en el sentit de que tinga implicació alguna en lo que atañer als drets que puga conferir-se a dit terme en el dret internacional.

Els pobles indígenes

Per 'pobles indígenes s'entén comunitats de naturalea jurídica que estan integrades per membres identificats ètnicament (ciutadàs ètnics) i que presuntament preserven cultures tradicionals i aborigen.

La Organisació de les Nacions Unides estima en poc més de 300 millons la cantitat d'indígenes que habiten en el món 5000 pobles assentats en 70 països), dels quals 50 millons residixen en Amèrica. Atres criteris dona una sifra d'uns 350 millons d'indígenes en tot lo món, en alguns casos mantenint les seues formes ancestrals de vida. Entre ells, els més destacats són els pobles nómades i en general aquells pobles que viuen en societats tribals. En moltes atres ocasions, els pobles indígenes s'han vist obligats a assimilar els patrons de vida occidentals, encara que seguixquen mantenint certes tradicions o l'idioma.

Són més de cinc mil pobles en la seua pròpia forma de vore el món, les seues particularitats culturalés i llingüístiques i en una voluntat cada volta més forta de reivindicar-les i de sentir-se orgullosos d'elles, a pesar de sigles d'opressió i dominació cultural, política, econòmica i social per part de grups socioeconòmics més forts.

Indígenes americans

Artícul principal → Amerindio.

Els moderns indígenes són els descendents de la població originària del continent. Donada la seua enorme diversitat, se'ls sol agrupar en “famílies” de pobles, que compartixen una ubicació geogràfica, algunes traces culturals i, en certs casos, una llengua i una història comuna. Est és el cas dels pobles andinos, mayas i caribes. El percentage de població indígena varia enormement d'un país a un atre són:

Percentage de població indígena (2013-2015) la qual cosa es presenta una disminució dels pobles indígenes els últims 23 anys

	Població total	Població indígena
Veneçola	31 405 207	725 128	2,30 %
Colòmbia	48 821 405	1 378 884	2,90 %
Equador	16 938 986 (2022)	1 301 887 (2022)	7,7 %
Perú	34 000 970	4 000 000	12 %
Argentina	44 494 502 (2018)	1 059 242 (2018)	2,38 %
Bolívia	11 383 094	4 553 237	40 %
Chile	14 619 708 (2002)	692 192 (2002)	4,58 %
Nicaragua	5 482 340	805 424	14,0 %
Mèxic	119 530 753 (est. 2015)	11 900 000 (est. 2014)	10 %
Guatemala	16 514 591	7 431 565	45 %

Històricament, els pobles indígenes d'Amèrica han segut objecte de discriminació i racisme (discriminació en llengua, en condicions laborals i salarials, discriminació sexual), situacions que s'han reflectit en matances, en l'existència d'un treball servil i moltes atres formes d'injustícia (sobretot la permanència de les condicions de pobrea).

Hui en dia s'ha repres/représ el problema indígena. Numerosos moviments i organisacions indígenes s'han movilisat per a alcançar el reconeiximent de les seues cultures, per eixemple l'educació intercultural i el dret a la terra. És el cas del moviment zapatista i del Eixèrcit Zapatista de Lliberació Nacional (EZLN).

La definició de la llengua indígena com dialecte és un prejuí, una forma de discriminació que considera, erròneament, que llengües com el náhuatl o el otomí, per donar solament dos dels mils d'eixemples que existixen, són formes de comunicar-se menys complexes i menys desenrollades que l'espanyol, l'anglés o el francés: la llengua indígena és tan complexa i tan rica com qualsevol atra llengua del món, i un dialecte es definix, en canvi, com tota aquella variant regional (local) d'una mateixa llengua estàndar (siga esta indígena o no). Per eixemple, el náhuatl, com a llengua estàndar, presenta moltes variants dialectals, és dir, molts dialectes: existix el náhuatl mexicà, el náhuatl guatemaltec i, dins del propi Mèxic, existixen el náhuatl del Estat de Mèxic (mexiquense), el que es parla en l'estat d'Hidalgo, el que es parla en el estat de Pobla, etcétera. El advenimiento de l'Independència no va contribuir a canviar esta situació; molt pel contrari, en molts casos la va agudisar. Una atra llengua indígena important és el quechua, parlat per casi 14 millons de persones en països com Equador, Bolívia, etcétera.^{cita requerida}

Pobles indígenes d'Amèrica (per país)

• Pobles indígenes d'Argentina
• Pobles indígenes de Belize

• Pobles indígenes de Brasil
• Pobles indígenes de Bolívia
• Pobles indígenes de Canadà
• Pobles indígenes de Chile
• Pobles indígenes de Colòmbia
• Pobles indígenes de Costa Rica
• Pobles indígenes d'Equador
• Pobles indígenes del Salvador
• Pobles indígenes d'Estats Units
• Pobles indígenes de Guatemala
• Pobles indígenes d'Hondures
• Pobles indígenes de Mèxic
• Pobles indígenes de Nicaragua
• Pobles indígenes de Panamà
• Pobles indígenes de Paraguay
• Pobles indígenes de Perú
• Pobles Indígenes d'Uruguay
• Pobles indígenes de Veneçola

El terme indi

Artícul principal → Definicions d'indígena.

Dins del conjunt general de pobles indígenes del món, i en absència d'atres referències específiques, s'entén que l'us de la paraula indígena es referix per antonomàsia a les poblacions d'Amèrica que són continuïtat de pobles autòctons que, des de grups caçadors-recolectors amazónicos fins a altes cultures andinas o mesoamericanas en organisació estatal, ya estaven presents en el continent abans de la colonisació europea iniciada el 12 d'octubre de 1492.

En este us, els térmens amerindio i, en menor mida, indígena han vingut a reemplaçar a l'antic i ambigu terme indi.

Els europeus varen cridar indis als natius de les illes del mar Carib degut a que, des dels viages de Cristóbal Colón, creïen que este havia aplegat a la Índia, en Àsia, generant un equívoc que va perdurar en el temps i que, posteriorment, donaria lloc a que els territoris americans anaren coneguts inicialment com les Índies pels espanyols nouvinguts allí. Els anglesos varen denominar "West Indies" (Índies Occidentals) només a les illes del Carib que varen colonisar (no aixina a les seues colónies en terra ferma del continent americà). Varen tindre que antepondre lo de "West" per a distinguir-les de les atres colónies que tenien en la verdadera Índia asiàtica i encara més a l'est, als territoris del qual llògicament varen denominar "East Indies" (Índies Orientals). En general, els habitants autòctons de les terres a l'oest de l'Atlàntic varen ser en avant coneguts en espanyol com a indis, encara que actualment solen preferir-se térmens com "amerindios" o uns atres; i en anglés el terme "indians" també cedix en preferència front a uns atres aixina mateix més eufemístics i menys ambigus, com per eixemple "Native American" en els Estats Units d'Amèrica.

Entre numerosos moviments natius amerindios també ha perdut crèdit la designació indígena en favor de térmens de autoafirmación com a originari. D'esta forma, molts grups que abans s'identificaven genèricament com a indígenes ara ho fan com a originaris o recorrent directament a etnónimos tradicionals o en les seues llengües vernàcules.

El moviment indígena

Els moviments indígenes sorgits en el sigle XX li han conferit un significat distint a les paraules indi i indígena. En el context d'estos moviments, particularment després de la Declaració de Barbados I: Per la lliberació de l'indígena de 1971 i de la Declaració de Barbados II de 1977, estes formes d'autodenominar-se varen començar a expressar una actitut política que els conferix una identitat més allà de les seues respectives #ciutadania ètniques (com a indis nos varen conquistar, com a indis nos lliberarem). Inclús grups no americans es consideren també indígenes, com el cas dels grups lapones del nort d'Europa, els qui es consideren inclosos en l'idea de nacions sense territori que campea en la noció indígenes. L'identificar-se en un nom abans considerat discriminatori és, com es va mencionar, una actitut política, una actitut davant el poder que li dona unitat a un moviment conformat per una gran diversitat de grups ètnics que han reivindicat des del respecte als seus drets culturals fins a la autonomia política, passant per un nou concepte a la dignitat del concepte cultural i ètnic de lo indígena en Amèrica Llatina.

Encara que en térmens generals en Europa no s'entén que les #ètnia europees més antigues siguen indígenes, en sentit estricte, alguns pobles europeus, com els lapones, han reclamat per a sí la seua condició d'indígenes, i exigit a les autoritats de les nacions europees el respecte cap als seus drets i autonomia.

En 1969 un artícul de l'escritor Normal Lewis denunciant el genocidi d'indígenes brasilers va suscitar la creació de Survival International, la principal organisació internacional en defensa dels drets dels pobles indígenes.

Indígenes d'Àsia

Els aborigen gaoshan de Taiwan, els ainu de Japó i Rússia. Una atra regió poblada per pobles ancestrals d'organisació pre-estatal són les montanyes al nort d'Indochina en el Surest asiàtic, actualment ocupat per Birmània, Tailàndia, Laos, Vietnam i SE de China, s'usen multitut de denominacions que freqüentment canvien de país a país, el següent quadro resumix alguna de les denominacions:

	Tailàndia	Laos	Myanmar	Vietnam	China
Lahu	Musur	Musur	Muhso	Cosung	Lahu
Akha	Ikaw	Kaw	Kaw	Hanhi	Hani
Lisu	Lisaw		Lishaw		Lisu
Hmong	Maew	Maew	Myanung	Hmong	Miao
Mien	Yao	Yao	Yaung	Dao	Yao

Indígenes d'Europa

Sami

Encara que en térmens generals en Europa no s'entén que les ètnias europees més antigues siguen indígenes, en sentit estricte, alguns pobles europeus, com els sami (poble lapón), han reclamat per a sí la seua condició d'indígenes, i exigit a les autoritats de les nacions europees respecte pels seus drets i autonomia.

El poble lapón, saami o sami habita en Laponia, una regió que s'estén pel nort de Noruega, Suècia, Finlàndia i la península de Kola, al noroest de Rússia. Són aproximadament unes 80 000 persones. No existixen estadístiques oficials de la seua població, pero s'estimen que viuen uns 50 000 en Noruega, 20 000 en Suècia, 10 000 en Finlàndia i aproximadament 2000 a 3000 en Rússia.

Els arqueòlecs han trobat evidència del poblament de les costes àrtiques escandinaves des de fa 11.000 anys fins a fa 6000 anys per un poble que vivia de la peixca i la caça de renos salvages. També han trobat ceràmiques dels antepassats dels lapones que daten de fa 3500 anys. Actualment es considera als lapones com la població aborigen de Escandinavia i reivindiquen els seus drets com a poble indígena.

Noruega, que alberga a la mitat de la població Sami, ha reconegut a esta població com una ètnia indígena d'acort en les resolucions de l'ONU.

Nenets

Els nenets (sobreviviente dels samoyedos) i komis són atres pobles indígenes que viuen propenc als monts Urales, són pobles natius que han segut considerats indígenes per la Federació Russa, conservant la seua llengua i les seues costums ancestrals.

Atres casos

Actualment existix en Europa una creixent influència per part de la religió del Odinismo Asatrú, que encara que els seus practicants actuals no són "indígenes" pel sentit pre-cristià, l'orige d'esta religió és natiu de l'Europa nòrdica. El seu creiximent ha segut tan extens que Islàndia, un país o estat d'orige totalment vikingo, l'ha inclós en les seues religions oficials.

També, encara que no són indígenes en sentit estricte els actuals parlants de llengües cèltiques (gaèlic escocés, irlandés, córnico, manés), anteriors a les invasions romana i germana, ubicats en ambients relictos de les Illes Britàniques (Regne Unit, Irlanda, Illa de Man), conserven elements que els acosten a una preservació pròpia d'esta classe de pobles.

Existix discussió sobre si deu considerar-se als vascs com un poble indígena. Alguns sostenen que poden ser calificats com a tal, atés a que el seu orige ètnic és distint i anterior a atres pobles més propencs. Uns atres, en canvi, no compartixen esta opció degut a que, a diferència d'atres pobles, varis grups i persones d'orige vasc varen participar en actes de colonisació tant dins com fòra d'Europa, encara que no haver participat en #colonisació pròpies o alienes no sol ser un prerrequisito conceptual per a definir una ètnia indígena.

També s'ha donat el caràcter de "indígenes" en un sentit especial del terme a atres minories ètniques europees, com els livonios de Letònia, els albanés, o els sorabos d'Alemània.

Indígenes d'Oceania

Moltes dels països basats en les illes del Pacífic estaven poblades originalment per pobles polinesios, melanesios i micronesios i varen anar els seus únics pobladors durant varis mils d'anys.

L'expansió colonial europea per part dels imperis d'ultramar va supondre l'introducció de formes de govern noves alienes als indígenes. Durant el sigle XX moltes de les colónies europees varen accedir a l'independència en l'época de la descolonización. No obstant, molts dels nous estats sorgits d'esta manera, seguixen sent controlats o condicionats per governs estrangers i persones que viuen fòra del Pacífic. Alguns eixemples de pobles governats foráneamente inclouen als Chamorros de Guam, les Islas Marianas del Norte i les Islas Marshall.

En la major part d'Oceania, a diferència de lo que ocorre en Amèrica, els habitants autòctons superen en cantitat de població als descendents dels #colon (llevat en Austràlia, Nova Zelanda i Hawái). D'acort en el cens australià de 2001, els aborigen australians sumen el 2,4 % de la població total, mentres que en Nova Zelanda el 14,6 % de la població s'identifica, a lo manco parcialment, com a indígenes maoríes.

Moviments indígenes

Vore també: Anex:Organisacions de drets indígenes

En diverses parts del món i molt especialment en Amèrica els indígenes s'han creat organisacions i dut alvance accions en la finalitat de defendre i promoure els drets dels pobles indígenes, habitualment marginats i afectats per la discriminació en les societats modernes.

Els pobles indígenes solen movilisar-se a partir dels seus ètnias originàries i les estructures comunitàries en les que es troben organisats, pero habitualment establixen organisacions i rets d'acció interétnicas d'alcanç local, nacional, subregional, continental i inclús global.

Entre els àmbits indígenes més importants del moviment indígena, pot mencionar-se el Fòrum Permanent sobre Qüestions Indígenes de les Nacions Unides, els successius Cims de Pobles Indígenes d'Amèrica, els congressos indígenes, etc.

Molts països contenen en les seues constitucions el reconeiximent dels drets específics dels indígenes, usualment relacionats en el dret a l'autonomia, la propietat de la terra i la reforma agrària, la discriminació i la protecció de les cultures i idiomes indígenes. També resulta habitual trobar lleis especials per a garantisar els drets dels indígenes. En alguns països (Argentina, Austràlia, Bolívia, Canadà, Chile, Dinamarca, Estats Units, Guatemala, Mèxic, Nicaragua, Nova Zelanda, Panamà, Perú, Veneçola, etc.) existixen institucions polítiques destinades a garantisar graus d'autonomia per als pobles indígenes.

Molts dels drets dels indígenes deriven de la seua condició del fet de que són cultures prèvies a la constitució dels estats en els que viuen. Esta qüestió de la «preexistencia» ha donat lloc a debats d'índole constitucional i política sumament difícils.

Molts consideren que l'actitut de discriminació de les persones indígenes és una falta de respecte inclús cap a els qui en l'actualitat ningú consideraria indígenes, puix les raïls indígenes estan en els orígens de la major part dels habitants de dits estats.

En 1969 un artícul de l'escritor Normal Lewis denunciant el genocidi d'indígenes brasilers va suscitar la creació de Survival International, la principal organisació internacional en defensa dels drets dels pobles indígenes.

L'indigenisme

Artícul principal → Indigenisme.

El indigenisme és una corrent cultural, política i antropològica concentrada en l'estudi i valoració de les cultures indígenes, i cuestionamiento dels mecanismes de discriminació i etnocentrisme en perjuí dels pobles indígenes. L'indigenisme té les seues raïls en les ‘polítiques d'indis’ de l'época virreinal, quan es considerava que eixe sector devia governar-se en lleis específiques vinculades a les seues particulars creències, formes de govern, estratificació social, etc. És a finals del sigle XIX i principis del XX, en la reivindicació de les cultures originals per part d'alguns intelectuals, quan comencen a crear-se institucions i lleis que pretenen la salvaguarda dels valors indígenes. No obstant, #lo que va començar com un moviment cultural, pronte va passar a ser una plataforma política que mai va contar en representants indígenes i que va ser absorbida pels plans i promeses dels distints governs en Amèrica Llatina.

Indígenes en l'actualitat

Existixen molts grups indígenes en Amèrica, sent Bolívia el país en una població indígena del 60 %, a on representen un major percentage de la població indígena de Llatinoamèrica. En Guatemala, per la seua banda, el 40 % de població són indígenes maya. En el cas de Perú el 12.1% de la població és indígena. Els indígenes representen al voltant del 30% i 12.8% de la població de Mèxic i de Chile respectivament segons estimacions de mitan de la década de 2010. En atres països, com Argentina i Equador el 2 % i 25 % de la població és amerindia respectivament. En Colòmbia la població indígena és al voltant del 9.5%, països com Veneçola i Paraguay tenen a penes al voltant del 2% de població indígena, són poblacions minoritàries.

Més allà de les senyes demogràfiques, en alguns d'estos països la presència indígena ha generat propostes polítiques pròpies, com el Sumak Kawsay o «Bon Viure», concepte d'orige quechua i aymara incorporat a les constitucions d'Equador (2008) i Bolívia (2009), que planteja una relació harmònica entre comunitats i naturalea com a alternativa al model de desenroll occidental.

En Brasil, la població indígena es concentra especialment en les zones remotes de l'occident, difícilment accessibles i que des d'alguns paradigmes es consideren poc desenrollades, postures que qüestionen ONG com Survival International. Estes regions són la Amazonía, Mate Grosso i àrees veïnes a estes, ya que dels territoris costers estan totalment extints, ya siga per mestiçage o atres raons.

En Mèxic, la població indígena està distribuïda per tota la nació pero es concentra especialment en la serra Mare del Sur, la península de Yucatán i en les zones més remotes i de difícil accés, tals com la Serra Mare Oriental, la Serra Mare Occidental i àrees veïnes a estes, encara que no siga numerosa pel mestizage. L'estat en major població indígena és Oaxaca i el que té major població indígena dins del seu propi territori és Yucatán; grups ètnics com els zapotecos, mayas, nahuas, purépechas, mixtecos, yaquis, kikapúes i otomíes han conseguit millorar les seues condicions de vida i s'han adaptat fàcilment a la cultura del comerç i la globalisació; a pesar dels esforços realisats per diferents organismes governamentals i no-governamentals en pro del reconeiximent llegal de la cultura i de la calitat de vida dels pobles originaris de Mèxic, existix encara en atres grups indígenes en un alt grau de marginació, discriminació, desnutrición i pobrea extrema que els està duent a l'extinció de la seua cultura i a greus impactes en la seua salut física i mental, situació que s'estén a moltes atres #ètnia indígenes i tribals en el món a les que s'impon un no poques voltes criticat model de «progrés».

En Perú, la població indígena es troba en tot el país encara que en minories, pero a on més se centra és en la cordillera dels Vages (Serra) i en la Amazonía del Perú (Selva), sent la Costa a on la majoria de la població és mestiza i castiça. El 38 % de la població peruana viu en la serra i a penes el 9,4 % en la selva, mentres que el 52,6 % de la població peruana viu en la costa, sent la regió en menys població indígena pel mestiçage.

Indígenes no contactats

Artícul principal → Pobles aïllats.

És el nom que reben les comunitats indígenes en aïllament geogràfic, degut a que es troben en zones naturals de difícil accés humà; per eixemple, en mig de grans selves o boscs. Existixen varis pobles no contactats al voltant del món; principalment en Brasil, Papúa Nueva Guinea, Perú, Bolívia, Índia i Àfrica equatorial, pero alguns investigadors creuen que puguen existir menuts grups en àrees remotes encara no explorades.

La gent d'estes comunitats viu de la caça i la recolecció principalment. El seu entorn natural els proveïx aliment, vestimenta, sostre i entreteniment, raó per la que no tenen necessitat d'abandonar la seua forma de vida.

Contrari als mits que circulen, els seus habitants no solen ser agressius davant la presència de foràneus, llevat algunes comunitats que sí opten per mantindre alluntada a tota persona desconeguda per mig de llançament de fleches i/o pedres. Un eixemple d'això se suscita en l'illa Sentinel del Nort, a on el seu tribu aïllada prohibix l'ingrés a tot individu foràneu. El govern de l'Índia demana respecte davant esta comunitat que simplement desija viure sense disturbis.

Vore també

• Convenció 169 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals
• Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes
• Definicions d'indígena
• Genocidi de pobles indígenes
• Indígenes d'Amèrica
• Pobles indígenes de l'Argentina
• Indigenisme
• Nacions Originàries de Canadà
• Poblat indígena
• Pobles indígenes de Bolívia
• Pobles indígenes de Brasil
• Pobles indígenes de Chile
• Pobles indígenes de Colòmbia
• Pobles indígenes dels Estats Units
• Pobles indígenes de Mèxic
• Pobles indígenes de Nicaragua
• Pobles indígenes de l'Equador
• Pobles indígenes del Perú
• Pobles originaris de Veneçola
• Wikipedia en náhuatl
• Wikipedia en quechua
• Esquimal
• Yupik
• Tribalismo
• Indoeuropeo

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Indígena.

Indígena en el Viccionari. Plantilla:RAER

• Survival pels pobles indígenes
• Poble originari [4] archivat en Wayback Machine.
• Pintures d'indígenes
• Notícies, videos, artículs, i informació sobre els pobles indígenes
• Pensament arhuaco. Del llibre Bioética, sentit de la vida i fe religiosa, publicat pel Programa de Bioética de l'Universitat El Bosc
• Història i cultura dels indis nortamericans
• Vocabularis de llengües indígenes de Brasil
• Serrano, Sebastian: Defensor del Llector: «Indi i indígena.» El País.

[[Categoria:#Ètnia]]