Índies
Com a Índies es varen conéixer, fins a entrat el XIX, distintes regions d'Àsia i, posteriorment, d'Amèrica. El terme va ser introduït en Europa a partir dels relats de Marco Polo, qui en els seus viages va descriure territoris del Sur i Surest d'Àsia, estenent la denominació a un àmbit geogràfic molt més ampli que l'actual Índia.
En la cartografia i lliteratura europea dels sigles XV al XVIII, el concepte de "les Índies" comprenia no solament la península del subcontinent indi, sino també regions com China, Japó i les illes de la Sonda. Despuix de l'arribada de Cristóbal Colón a Amèrica en 1492, es va mantindre la denominació de "Índies" per a designar als territoris americans recent incorporats a l'esfera europea, lo que va donar orige a l'expressió Índies Occidentals, en contraposició a les cridades Índies Orientals.
Concepte original
Els territoris coneguts per este nom incloïen no solament l'actual Índia dins de la regió del Indostán, sino també les regions d'Indochina i Insulindia, és dir, el gros de les regions denominades actualment Subcontinent indi i Surest asiàtic.
El terme es va popularisar cap al XIV, en que marins i comerciants europeus es varen abocar a l'exploració d'estes regions en fins mercantils, centrats en especial en les espècias, el cotó i l'índigo, o materials de joyeria (diamants, rubíés, perlas, corals, marfil), fustes fines com el sàndal, la teca, l'ébano, la caoba etc.
La Mar de les Índies era l'antic nom donat al oceà Índic.
En la mentalitat europea durant l'Era moderna primerenca (XVI-XVII), un habitant de les Índies no era alguna cosa tancat a un poblador de la Civilisació hindú. Per eixemple l'Imperi chinenc era part de les “Índies Orientals” i en conseqüència els seus habitants se'ls incloïa en la nomenclatura d'indis.[1]
Confusió en el terme despuix del descobriment d'Amèrica per Espanya en 1492
En l'Europa de el XV s'ignorava l'existència del continent americà, per això les teories que pregonaban la redondez de la terra senyalaven que un podia aplegar a «Les Índies» (Índia i països d'Orient), navegant cap a Occident i aixina obtindre els productes valiosos com les sedes, perfums i pedres precioses, atres espècies com la tacha d'olor, el pebre i la canella, espècies molt importants per als europeus que els donava millor sabor als menjars i que devien dur-se d'Orient.
Despuix del descobriment d'Amèrica per Espanya en 1492, es va prendre inicialment el territori com a part d'aquella regió asiàtica, una confusió que no es desfaria fins que els estudis del cartógrafo florentino Américo Vespucio, al servici d'Espanya, demostraren concluyentement que es tractava d'un nou continent. A pesar d'això l'ambigüitat del nom va perdurar per més de 300 anys, cridant-se Índies tant a Amèrica[2] com a les regions d'Àsia. Per a distinguir-les es va usar Índies Occidentals per al territori americà[3] i Índies Orientals per als territoris asiàtics mencionats. Chafada d'este us, hui obsolet, es conserva en l'estesa denominació de «indis» per als indígenes d'Amèrica.
Aixina que, es va aplicar este nom a un continent que venia a estar casi en les antípodes de les verdaderes Índies. No és l'únic error dels exploradors, també l'oceà Pacífic, pel particular contorn de Panamà, era apelat "Mar del Sur".
Referències
- Irigoyen, Antonio (1994). L'image d'Orient en l'Europa de la Renaixença. Madrit: Editorial Síntesis. ISBN 84-7738-251-3.
- Subrahmanyam, Sanjay (2007). Les Índies: imperis, comerç i religió. Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-8432-918-7.
Referències
- ↑ https://eusal.es/eusal/catalog/view/978-84-9012-929-6/4784/2558-1
- ↑ López de Gómara, 1552, Història general de les Índies.
- ↑ Índies Occidentals. Diccionari Espanyol de Acanomas
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.