Anar al contingut

Marfil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Marfil (desambiguació).
Vore també: Dentina
Marfil tallat junt a estatuillas del mateix material.

El marfil o eburno,[1] en anatomia denominat dentina, és un material dur, compacte i blanc que forma part dels dents dels vertebrats, que pot ser usat per a talles artístiques o atres objectes, sent el més conegut el procedent dels claus dels elefants.[2] En la corona de les dents el marfil està cobert pel esmalt i en les raïls per ciment. Presenta un aspecte bandeado, en fines franges alternes de distints tons de blanc, corresponents a llínees de creiximent.[3]

Coberta de marfil del Còdex Áureo de Lorsch.

Per a la producció d'objectes tallats s'ha usat marfil procedent de molt diversos animals, com mamuts, morses, hipopótams, etc. Abans de l'aparició del plàstic era molt usat com a material de les tecles dels pianos i boles de billar, botons i artículs ornamentals de joyeria. La seua tonalitat aplega a tornar-se més groguenca en els anys. La densitat del marfil oscila entre 1,75 i 1,90 g/cm³.

Detalle d'un elefant africà de sabana (Loxodonta africana), Elephant Sands, Botswana.

S'ampra marfil per a adorn de mobles i en la construcció de multitut d'objectes tals com raspalls, pentines, punys de bastó o caixes. Existixen restriccions a l'exportació i importació de marfil per la matança d'animals que produïxen este material, pero també existix el comerç ilícit en este material o productes derivats. La seua principal característica és el color groc pàlit que adquirix en el temps, lo que li ha donat el nom de color marfil (el qual també és cridat color crema per la similitut del mateix en el color de la porció lipídica de la llet de vaca).

Marfil comercials

Comercialment només es consideren marfil els claus o dents provinents de:

  • Elefant asiàtic o africà (només incisius superiors).
  • Mamut (incisius superiors).
  • Clau de morsa (caninos superiors).
  • Dent de morsa (totes les dents).
  • Cachalote i orca (totes les dents).
  • Narval (incisius superiors, clau hipertrofiado en forma d'espiral).
  • Hipopótam (caninos superiors i inferiors, incisius superiors que es diferencien per TIZ).
  • Javalí barrugós (caninos superiors i inferiors). Si be, els claus i dents estan conformats per dos capes principals de dentina i una interior coneguda com a ciment, no tots es consideren comercialment marfil, de manera que els claus d'un cocodril per eixemple no seran considerats com a marfil pero els llarcs claus d'un elefant sí.

Etimologia

«Marfil» deriva del àrap hispànic ‘aẓm alfíl, 'os d'elefant'.[2]

«Eburno» és una paraula que deriva dellatí eburnus, 'd'elefant', derivat de ebur, ebŏris, 'clau d'elefant o elefantino', del egipcíac antic âb, âbu ("elefant").[4] La mateixa apareix per primera en el diccionari de la llengua espanyola en l'any 1791.[5]

Història

Tant els grecs com els hebreus i els egipcíacs varen amprar el marfil com a adorn en la decoració de sals, mobles i temples. La Bíblia afirma que Salomón tenia un tro de marfil incrustat d'or;[6] ademés, menciona que el rei Acab va construir una «casa de marfil»[7] i en els museus arqueològics s'admiren gran número d'objectes fets en este material pertanyents a les més remotes civilisacions. Fidias va fer les famoses estàtues criselefantinas (de marfil i or) d'Atenea en el Partenón i de Zeus en Olimpia, les quals medien 12 i 19 metros d'altura respectivament. En estes escultures s'amprava el marfil per a representar aquelles parts del cos que no cobrien els vestits. Els romans varen amprar també este material per a l'escultura i la decoració. Aixina mateix, l'art bizantí va fer molt us del marfil. Per eixemple, les portes del temple de Santa Sofia en Constantinopla estaven adornades en bajorrelieves d'este material. Els antics varen utilisar el marfil per als seus escrits.[8]

Talla en marfil

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Disponibilitat

Hòmens en claus d'elefant, Donar és Salaam, c. 1900

Per la ràpida disminució de les poblacions dels animals que ho produïxen, l'importació i venda de marfil en molts països està prohibida o severament restringida. En els dèu anys que varen precedir a la decisió de CITES de prohibir el comerç internacional de marfil d'elefant africà, la població d'elefants africans va disminuir d'1,3 millons a uns 600.000 eixemplars. Els investigadors de l'Agència d'Investigació Migambiental (EIA) varen descobrir que les vendes de CITES de les reserves de Singapur i Burundi (270 tonellades i 89,5 tonellades respectivament) havien creat un sistema que aumentava el valor del marfil en el mercat internacional, recompensant aixina als contrabandistas internacionals i donant-els la possibilitat de controlar el comerç i continuar en el contrabando de nou marfil.[9][10]

Des de la prohibició del marfil, alguns països d'Àfrica meridional han afirmat que les seues poblacions d'elefants són estables o estan en aument, i han argumentat que la venda de marfil recolzaria els seus esforços de conservació. Atres països africans s'oponen a esta postura, afirmant que el recomençament del comerç de marfil posa a les seues pròpies poblacions d'elefants baix una major amenaça per part dels caçadors furtius que reaccionen davant la demanda. CITES va permetre la venda de 49 tonellades de marfil de Zimbabue, Namíbia i Botswana en 1997 a Japó.[11][12]

En 2007, baix la pressió del Fondo Internacional per al Benestar dels Animals, eBay va prohibir totes les vendes internacionals de productes de marfil d'elefant. La decisió es va prendre despuix de vàries matances massives d'elefants africans, sobretot la matança d'elefants de Zakouma en 2006 en Chad. El IFAW va descobrir que fins al 90% de les transaccions de marfil d'elefant en eBay infringien les seues pròpies polítiques sobre fauna i flora selvades i podien ser illegals.[13] En octubre de 2008, eBay va ampliar la prohibició, prohibint qualsevol venda de marfil en eBay.[14][15]

Una venda més recent, en 2008, de 108 tonellades procedents dels tres països i de Suràfrica va tindre lloc a Japó i China.[16][17][18] Varen argumentar que China tenia controls i que la venda podria fer baixar els preus. No obstant, el preu del marfil en China s'ha disparat.[19] Alguns creuen que açò pot deure's a la fixació delliberada de preus per part d'els qui varen comprar les reserves, fent-se eco de les advertències de la Societat de Conservació de la Vida Selvada de Japó sobre la fixació de preus despuix de les vendes a Japó en 1997,[20] i el monopoli otorgat als comerciants que varen comprar reserves a Burundi i Singapur en la década de 1980. Un estudi revisat per parells de 2019 va informar que la taxa de caça furtiva d'elefants africans estava en decliu, en la taxa anual de mortalitat per caça furtiva alcançant un màxim de més del 10 % en 2011 i caent per baix del 4 % en 2017.[21] L'estudi va trobar que les "taxes anuals de caça furtiva en 53 llocs es correlacionan fortament en els representants de la demanda de marfil en els principals mercats chinencs, mentres que la variació entre països i entre llocs està fortament associada en els indicadors de corrupció i pobrea".[21] Sobre la base d'estos resultats, els autors de l'estudi varen recomanar accions tant per a reduir la demanda de marfil en China i atres mercats principals com per a disminuir la corrupció i la pobrea en Àfrica.[21]

En 2006, dèneu països africans varen firmar la Declaració d'Acra, en la que es demanava la prohibició total del comerç de marfil, i vint Estats de l'àrea de distribució varen assistir a una reunió en Kènia en la que es demanava una moratòria de 20 anys en 2007.[22]

Els métodos d'obtenció de marfil poden dividir-se en:

  • Disparar a l'elefant per a prendre els seus claus: este método és el que nos ocupa.
  • Prendre claus d'un elefant que ha mort per causes naturals.
  • Prendre els claus d'un elefant que ha tingut que ser sacrificat per una atra raó, per eixemple, artritis severa, o si les seues últimes dents molar estan desgastats i ya no pot mastegar el seu menjar.
  • Trobar claus vells d'elefants que varen morir fa molt temps.
  • Entre els elefants de treball que utilisen els seus claus per a transportar troncs, existix una llongitut òptima per als seus claus. Antigament, en l'Índia, els claus es tallaven a esta llongitut (i a sovint l'extrem del clau acurtat es nugava en coure). Açò lliberava periòdicament peces de marfil per al comerç de talles.

Controvèrsia i problemes de conservació

L'us i comerç de marfil d'elefant s'ha convertit en alguna cosa controvertit perque ha contribuït a la greu disminució de les poblacions d'elefants en molts països. Es calcula que només el consum en Gran Bretanya en 1831 va supondre la mort de casi 4.000 elefants. En 1975, l'elefant asiàtic va ser inclós en l'Apèndix I de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES), que impedix el comerç internacional entre els Estats membres d'espècies amenaçades pel comerç. L'elefant africà va ser inclós en l'Apèndix I en giner de 1990. Des de llavors, alguns països del sur d'Àfrica han «baixat» les seues poblacions d'elefants a l'Apèndix II, permetent el comerç nacional d'artículs que no siguen de marfil; també hi ha hagut dos vendes "úniques" de reserves de marfil.[23][24][25][26][27]

En juny de 2015, més d'una tonellada de marfil confiscat va ser triturado en Claves Square de la ciutat de Nova York per la Societat de Conservació de la Vida Selvada per a enviar un mensage de que el comerç illegal no serà tolerat. El marfil, confiscat en Nova York i Filadèlfia, va ser enviat per una cinta transportadora a una capoladora de roques. La Societat per a la Conservació de la Vida Selvada ha senyalat que el comerç mundial de marfil provoca la matança de fins a 35.000 elefants a l'any en Àfrica. En juny de 2018, la vicepresidenta dels diputats conservadors, Jacqueline Foster, va instar a l'UE a seguir l'eixemple del Regne Unit i introduir una prohibició més estricta del marfil en tota Europa.[28]

China era el major mercat de marfil furtiu, pero va anunciar que eliminaria gradualment la fabricació i venda nacionallegal de productes de marfil en maig de 2015. En setembre d'eixe mateix any, China i Estats Units varen anunciar que «promulgarien una prohibició casi total de l'importació i exportació de marfil»[29] El mercat chinenc té un alt grau d'influència en la població d'elefants.[30][31]

Alternatives

Claus de mamut fòssils

El comerç del marfil dels claus dels mamuts lanudos morts congelats en la tundra ha ocorregut durant 300 anys i seguix sent llegal. El marfil de mamut s'utilisa hui en dia per a fabricar gavinets artesanals i utensilis similars. El marfil de mamut és rar i costós perque els mamuts s'han extinguit des de fa milenis, i els científics dubten en vendre eixemplars dignes de museu en peces.[32] Algunes estimacions sugerixen que 10 millons de mamuts seguixen enterrats en Siberia.[33]

Marfil fòssil de morsa

El marfil de morsa fòssil d'animals que varen morir abans de 1972 és llegal per a comprar i vendre o posseir en els Estats Units, a diferència de molts atres tipos de marfil.[34]

Marfil sintètic

El marfil també es pot produir sintéticamente.[35][36][37][38]

Anous

Una espècie d'anou dura està guanyant popularitat com a substitut del marfil, encara que el seu tamany llimita la seua utilisació. A voltes es diu marfil vegetal, o tagua, i és la llavor endospermo de la palma d'anou de marfil que es troba comunament en les selves tropicals de Panamà, Equador, Perú i Colòmbia.[39]

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ 2,0 2,1 Diccionario de la lengua española
  3. ↑ WILLS, Geoffrey, Ivory, Edi. Mayflower, Londres 1970, p. 13.
  4. ↑ The New Shorter Oxford English Dictionary (Oxford 1993), entry for "ivory."
  5. ↑ «es/palabras/eburno Eburno».
  6. ↑ Texts bíblics: 1 Reis 10:18; 2 Cròniques 9:17
  7. ↑ Texts bíblics: 1 Reis 22:39
  8. ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat.
  9. ↑ "To Save An Elephant" by Allan Thornton & Dave Currey, Doubleday 1991 ISBN 0-385-40111-6
  10. ↑ EIA (1989). "A System of Extinction – the African Elephant Disaster". Environmental Investigation Agency, London.
  11. ↑ «hsi. org/assets/pdfs/Elephant_Related_Trade_Timeline.pdf HSI Ivory trade timeline». Hsi. org.
  12. ↑ "Living Proof", Dave Currey & Helen Moore, A report by Environmental Investigation Agency Sept 1994
  13. ↑ «antiquestradegazette. com/news/2007/ifaw-urge-ebay-to-ban-online-ivory-trade-after-investigation/ IFAW urge a eBay a prohibir el comerç de marfil en llínea despuix d'una investigació».
  14. ↑ «ebayinc. com/stories/news/ebay-to-institute-global-ban-on-ivory-sals/ eBay va a prohibir la venda de marfil en tot lo món». Consultat el 2021-07-31.
  15. ↑ Jack Guy. «cnn. com/2021/01/05/business/ebay-ivory-sals-continue-scli-intl/index. html Se seguix venent marfil d'elefant en eBay a pesar dels 12 anys de prohibició». Consultat el 2021-07-31.
  16. ↑ economist. com/node/11751304 Els activistes temen pels elefants i per la seua pròpia credibilitat.
  17. ↑ L'inclusió de China com a país importador «aprovat» va crear polèmica a pesar de contar en el respal de CITES, el Fondo Mundial per a la Naturalea i el Programa Traffic
  18. ↑ «traffic. org/home/2008/10/28/first-ivory-auction-from-southern-africa-takes-place. html Venda de marfil». Traffic.
  19. ↑ nbcnews. com/aneu/wbna37167109 El comerç de marfil amenaça a l'elefant africà, NBC News.
  20. ↑ «archive. org/web/20220516063759/http://www. jtef. jp/english/graph/reportall.pdf ¿Caça furtiva d'elefants? None of our business' Influència del mercat de marfil japonés en el comerç illegal de marfil transfronterizo». Japan Tiger and Elephant Fund (JTEF). Archivat des d'el jtef. jp/english/graph/reportall.pdf original, el 16 de maig de 2022. Consultat el 18 d'agost de 2022.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Severin Hauenstein, Mrigesh Kshatriya, Julian Blanc, Carsten F. Dormann & Colin M. Beale, nature. com/artículs/s41467-019-09993-2 Les taxes de caça furtiva d'elefants africans es correlacionan en la pobrea local, la corrupció nacional i el preu global del marfil, Nature Communications, vol. 10, 2242 (2019), https://doi [1] archivat en Wayback Machine.. org/10.1038/s41467-019-09993-2.
  22. ↑ «bt. com. bn/classification/life/features/2007/05/31/african_countries_set_to_lock_horns_over_ivory Els països africans s'enfronten pel marfil». Bt. com. bn.
  23. ↑ "Per a salvar a un elefant" d'Allan Thornton i Dave Currey, Doubleday 1991 ISBN 0-385-40111-6
  24. ↑ «cites. org/gallery/species/mammal/asianelephant. html Asian Elephant». Cites. org.
  25. ↑ Kaufman, Marc (27 de febrer 2007). washingtonpost./ La creixent demanda de marfil amenaça la supervivència dels elefants.
  26. ↑ «npr. org/templates/story/story. php? storyId=3879214 L'alçament de la prohibició del marfil es califica de prematur». NPR.
  27. ↑ «worldwilife. org/what/globalmarkets/wilifetrade/faqs-elephant. html WWF Wilife Trade - elephant ivory FAQs». World Wilife Fund.
  28. ↑ Jacqueline Foster, Emma McClarkin, John Flack. com/news/4-things-we-ve-done-to-improve-animal-welfare Foster, McClarkin, Flack: "4 coses que hem fet per a millorar el benestar animal", Conservadors en el Parlament Europeu.
  29. ↑ Ryan, F.. theguardian. com/environment/2015/sep/26/china-and-us-agree-on-ivory-ban-in-bid-to-end-illegal-trade-globally China i Estats Units acorden la prohibició del marfil en un intent d'acabar en el comerç illegal a nivell mundial.
  30. ↑ theguardian. com/environment/2016/sep/09/elephants-on-the-path-to-extinction-the-facts-chinese-language 事实上，大象已经濒临灭绝 [Elefants en vies d'extinció: The facts] (in (zh)).
  31. ↑ Isabel Hilton (9 de setembre de 2016). theguardian. com/environment/2016/sep/09/why-the-guardian-is-publishing-its-elephant-reporting-in-Chinese Per qué The Guardian publica els seus reportages sobre elefants en chinenc.
  32. ↑ Kramer, Andrew I.. nytimes. com/2008/03/25/world/europe/25iht-mammoth.4 .11415717. html El comerç de marfil de mamut, ajudat pel desgel mundial, florix en Rússia.
  33. ↑ (2007) org/details/mammothsgiantsof0000list Mammoths: giants of the isse age, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-25319-3.
  34. ↑ fws. gov/alaska/fisheries/mmm/mtrp/pdf/factsheets/walrus_ivory_do_dont.pdf «Walrus ivory dos and don'ts».US Fish and Wilife Service.Consultat el 2017-06-19.
  35. ↑ «org/news/2018-01-lab-grown-horns-tusks-poachingor. html Les banyes i claus cultivats en laboratori podrien detindre la caça furtiva-o no». Consultat el 19 de juny de 2021.
  36. ↑ “El marfil sintètic bioinspirado com a material sostenible per a les tecles del piano” . Sustainability 11 (23). Cornwell University. doi:10.3390/el seu11236538.
  37. ↑ «smithsonianmag. com/science-nature/faking-elephant-ivory-180963226/ Esglayat pel comerç illegal de marfil d'elefant, un biòlec va decidir fabricar el seu propi». Smithsonian Magazine.
  38. ↑ “nature. com/artículs/507040a El marfil sintètic no conseguix detindre el comerç illegal” (5 de març de 2014). Nature 507 (7490). doi:10.1038/507040a. PMID 24598629.
  39. ↑ cnn. com/2005/TECH/science/04/26/vegivory/index. html ¿Podria el marfil vegetal salvar als elefants?.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marfil&oldid=1315809»