Bastó

Retrat d'home en va bastar, 1893. Durant {{tot el XIX i fins a la Primera Guerra Mundial el va bastar de passejada va ser en Occident un complement imprescindible del parament de cavaller.

El bastó és una espècie de vara feta de fusta (encara que també d'atres materials) que es du en la mà per a recolzar-se en ell i mantindre l'equilibri.

També pot utilisar-se com a simple adorn, insígnia de mando o signe de dignitat. En este cas, poden fabricar-se d'ivori, argent, or, etc. Aixina ocorre en els mandos, sobretot, en l'àmbit militar.

Història

Entre els babilonios ningú eixia de casa sense dur un bastó en la mà molt ben treballat, a l'remat del com havia figurada una granada, una rosa o un atre objecte simbòlic en el que es distinguia la calitat de la persona que li duya. En la Sagrada Escritura hi ha també eixemples de lo mateix, i Homero, sense parlar de corones ni de diademes, no s'oblida del ceptre o bastó de distinció.

En Egipte se celebrava en el equinocci de l'autumne una festa que cridaven dels bastons o pals. Venia a ser una espècie de combat en perches i pals.

Quan un poble o un sobirà elegia un oficial per a representar-li en el mando dels eixèrcits, en alguna embaixada o en l'administració de justícia, este nomenament es feya per l'entrega d'una sortija o anell o d'un bastó que era el distintiu de la seua dignitat. Els principals magistrats romans duyen estos bastons: el del cònsul era d'ivori, i el del pretor d'or.

Els monarques francesos duyen abans el ceptre en una mà i el bastó en l'atra. El bastó, d'uns huit peus d'alt, estava cobert d'una làmina d'or al que es va substituir la mà de justícia al principi del IV.

Antiga Grècia

Figura grega en caduceo.

Els lacedemonios donaven el nom de skytale al bastó que duyen els seus generals: el dels embaixadors es dia caduceo.

La skytale entre els grecs servia també al cap de l'eixèrcit per a dessifrar les órdens de la seua república. Era una espècie de sifra o clau que entregaven els éforos o magistrats de la república al general que enviaven a alguna expedició, quedant-se en una atra igual, per mig de les que es donaven mútuament avisos, sense que ningú sino ells els poguera entendre.

Els cantores que corrien Grècia repetint els poemes de Homero varen ser cridats rapsodi perque duyen un bastó colorat cantant l'Ilíada i un de groc quan cantaven l'Odissea.

Els filòsofs grecs i romans, particularment els cínics, duyen un bastó nudoso i unes alforjas, sent estes dos coses els distintius de la seua secta.

Antiga Roma

Denario mostrant a Numa Pompilio en el lituus front a l'altar.

En temps dels romans, el bastó era certa insígnia que els emperadors donaven als gladiadores vells que havien segut moltes voltes vencedors en els combats de circ. Atres bastons en Roma varen ser:

• Bastó augural o lituus. Bastó en forma de cayado, distintiu dels augures, els qui se servien d'ell per a dividir les regions del cel quan es posaven a observar.
• Bastó pastoral. Bastó llarc i nudoso, també en forma de cayado, en que es representaven els faunes i atres divinitats dels boscs.

Quan un general romà tornava triunfante d'alguna expedició duya el bastó adornat en fulls de llorer.

Us com a arma

Com arma podem mencionar el bastó de combat, el jō japonés o les porras generalment usades per la policia.

Parts del bastó

Els bastons consten generalment de tres parts; empuñadura, eix o cos i contera o regatón. Les empuñaduras estan fetes dels materials més diversos (inclús materials preciosos), i poden ser esfèriques, en L,J i O invertides, o en T. El cos del bastó pot ser de fusta, diferents metals, o inclús fibra de carbono. I la contera ha de ser d'un material en alt coeficient de rozament per a incrementar la fixació al sol, per això solen ser de caucho EPDM, o TPU.

Bastó per a persones majors o en discapacitat

Archiu:El uso correcto del bastón inglés.ogv El bastó facilita la detecció d'obstàculs i el rastreig, actuant com una prolongació del propi individu. S'ha de regular a l'altura correcta (que deu ser la de l'altura de la nina en repòs) i s'utilisa com a respal en la cama contralateral a la danyada. Pot tindre certes característiques, com el ser regulable i plegable, el ser cuatripode (en quatre pates, per a una major estabilitat), servir puntualment d'assent.

Hi ha diverses tècniques per a utilisar el bastó:

• Tècnica de Hoover: és la tècnica més habitual, segura i independent, consistent en moure de forma rítmica el bastó davant del cos per a poder detectar els possibles obstàculs de la zona per la que la persona usuària camina.
• Tècnica de toc: esta tècnica aporta major seguritat en zones abruptes. Es pren el bastó (preferiblement rígit), per la empuñadura, i es donen varis tocs en forma de picat al sol.
• Tècnica de pujar i baixar escales: l'individu es coloca a la dreta de l'escala i, en la puntera del bastó, anirà medint l'altura i esgambi de l'escaló.

Galeria

• Erro al crear miniatura:
  Va bastar de pastor.
• Erro al crear miniatura:
  Va bastar de dignitat de Raúl Alfonsín.
• 
  Va bastar-espasa desenvainado.
• 
  Makila.
• Erro al crear miniatura:
  Va bastar de caminada.
• 
  Empuñadura d'un va bastar francmaçó.

Vore també

• Bastó blanc
• Bastó de mariscal
• Bastó-espasa
• Bàcul pastoral
• Codera
• Makila

Enllaços externs

• «bastó». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).