Bàcul pastoral

Bàcul pastoral

Isidoro de Sevilla en bàcul (Bartolomé Esteban Murillo)

El bàcul pastoral o simplement pastoral és un cayado que duen els bisbes com a signe de la seua funció pastoral i que se li entrega en la seua consagració.

El pastoral ve usant-se com a distintiu de l'ofici dels bisbes des del VII, per lo manco, en Espanya, com consta per testimonis de sant Isidoro; pero és creible que ya des del IV ho dugueren alguns bisbes en dit significat, segons ho manifesta algun text d'escritors de l'época.^{cita requerida} El seu material de fabricació ha segut la fusta, el marfil, el ferro, el bronze, l'argent i l'or i en freqüència es troben eixemplars adornats en els més exquisits detalls de l'art, conservant-se alguns des del XI i molt preciosos des del XIII. Consten per lo comú de dos parts distintes i separables, que a sovint són de material diferent una de l'atra, a saber:

• El pal o asta.
• El cayado o voluta, que du en la seua base un nuc esfèric o prismàtic.

Detall de voluta en forma de serp

Tota esta segona part que sempre es decora més que l'asta, sol dur, des del XII, figures emblemàtiques o iconísticas, sobretot, en mig de la voluta. El bàcul del papa (fèrula papal) termina en un crucifix. Sobre l'us del bàcul, és usat pels bisbes durant les Misses i atres oficis solemnes que presidixen. Els abads mitrados ho duen habitualment menys ornamentado que els bisbes i en un curt vel suspés del nuc. Els bisbes de rito grec substituïxen la voluta per un travesser en forma de T adornada i decoren l'asta en nucs artístics i atres llabors.

També s'entrega un bàcul als abads en la seua investidura, com a distintiu de la seua funció. Aixina mateix, en les catedrals, els bisbes diocesans, poden cedir el seu bàcul a un atre bisbe que presidixca missa (principalment el nuncio apostólico o algun atre dignatario de la Santa Sèu), encara que en algunes ocasions, sol dur el seu propi bàcul, havent un de fusta i un atre de metal. No obstant, quan un nou bisbe realisa pren de possessió canònica, l'Eixint aplega en el restant dels celebrantes a la seua sèu en la catedral diocesana, una volta finalisada la Llectura de les Lletres Apostóliques i firmada l'Acta, per part del nuncio apostólico, el bisbe Entrante, el seu símil eixint i el president de la Conferència Episcopal, el bisbe Entrante rep de mans de l'Eixint el bàcul pastoral i proseguix en la celebració eucarística. Ademés, una volta fallit el bisbe, en la missa fúnebre, es posa damunt de la seua fèretre el bàcul pastoral, junt al restant dels ornaments i el llibre dels Evangelis.

Vore també

• Baculazo
• Xafranio

Bibliografia

• El contingut d'este artícul incorpora material de Arqueologia i belles arts, de 1922, de Francisco Naval i Ayerbe, que es troba en el domini públic.