Anar al contingut

Bastó de mando

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bastó de mando
Per a el desús del terme «bastó de mando» referent a la prehistòria vore Bastó perforat.
Per a atres accepcions de «manípulo» vore Manípulo.
El rei d'Aragó Ramiro I en la corona i la vara de mando de auctoritas. Miniatura de el XIII de Jaca (Aragó).

El bastó de mando (o vara de mando, també denominat manípulo) és un complement protocolari que denota en la persona que ho porta, autoritat o mando sobre un grup o colectiu identitari.

Bastó de mando del municipi espanyol de Molinicos, en Albacete.

Els seus antecedents històrics arranquen en les primeres civilisacions. En la monarquia espanyola tradicional, de la mateixa manera que en moltes atres monarquies, era un signe de representació de poder junt en la corona, el tro, l'espasa, o una columna per a reforçar la seua fortalea.[1]

Actualment són usats en tots els municipis espanyols i d'atres països pels alcaldes i els tinents d'alcaldes.

Hi ha uns atres estaments civilés i militarés en els que el protocol històric assigna bastó de mando a determinades personalitats. En el cas dels militars, al general i al coronel; en el món judicial, al juge i al juge de pau.

Els colors de les cordoneres del bastó, en independència del material del que estiga fet est, denoten el grau d'autoritat del seu portador.

Makila vasc

[editar | editar còdic]

En el País Vasc existix un tipo tradicional de bastó de mando. És el makila, a voltes escrit com maquila, maquilla o makhila. En la cerimònia de nomenament del Lehendakari (o dels diputats generals i alcaldes) de la nacionalitat es fa entrega d'un makila com a símbol del poder polític.[2][3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

«Makila», en vasca, significa lliteralment «pal», «bastó de caminante», «vara» o «maza». La paraula té certes connotacions, per eixemple, en la forma verbal makilar, que ve a significar «a la porra», o els derivats makila-ukaldi, que significa «colp de bastó» o «colp de maza». El terme, fòra del País Vasc, ha passat a estar associat en el bastó típic dels vascs.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rafael Gil (2014). El recurs a lo simbòlic. Reflexions sobre el gust II, Saragossa: Institució Fernando el Catòlic, pp. 116. ISBN 978-84-9911-300-5.
  2. «de-prometre-càrrec/275827.shtml », Ràdio Televisió Espanyola. Consultat el 7 de maig de 2009.
  3. 20 minuts. «Juan Karlos Izagirre, de Bildu: un mege que es convertix en quint alcalde de Sant Sebastià». Consultat el 25 de juny de 2011.


Referències

[editar | editar còdic]