Autoritat

Autoritat

En les dos primeres accepcions de la RAER, la autoritat es referix a l'eixercici de determinades potestats de mando o conducció de caràcter llegítim lo que implica que deu contar en algun fonament, en principi, reconegut pels subordinats, diferenciant-se del poder, que no requerix de major fonament, més allà de la força, o la capacitat per a produir els efectes.

Des d'este punt de vista, és objecte d'estudi del Dret, les disciplines vinculades a la gestió i els assunts polítics, la sociologia, entre atres disciplines.

Des d'atres accepcions, es fa referència una persona o institució de cert prestigi o reconeiximent públic, sobre alguna matèria en particular.

Història

Les concepcions de l'autoritat en la Antiguetat es remonten a la Antiga Roma i s'inspiren posteriorment en el pensament catòlic (tomisme/tomista) i en atres concepcions tradicionals. En térmens més moderns, les formes d'autoritat inclouen l'autoritat de transició (exhibida, per eixemple, en Camboya), l'autoritat pública en forma de poder popular i, en térmens més administratius, les tècniques burocràtiques o de gestió. En térmens de gobernanza burocràtica, una llimitació dels agents governamentals del poder eixecutiu, tal i com expon George A. Krause, és que no estan tan prop de la voluntat popular com lo estan els representants electes. Les reivindicacions d'autoritat poden estendre's a la sobirania nacional o individual, que s'entén de forma àmplia o provisional com una reivindicació d'autoritat política que està llegitimada..

Les aplicacions històriques de l'autoritat en térmens polítics inclouen la formació de la ciutat-estat de Ginebra, i els tractats experimentals que involucren el tema de l'autoritat en relació en l'educació inclouen Emilio, o De l'educació de Jean-Jacques Rousseau. Com definix David Laitin, l'autoritat és un concepte clau que cal definir per a determinar l'alcanç i el paper de la teoria, la ciència i l'investigació polítiques. La rellevància d'una comprensió fonamentada de l'autoritat inclou el fonament bàsic i la formació d'institucions o representants polítics, civils o eclesiàstics. En els últims anys, no obstant, l'autoritat en contexts polítics ha segut qüestionada o posada en dubte.

Orige de l'autoritat

La noció d'autoritat ha segut tractada en filosofia i en sociologia, en particular per Max Weber i Alexandre Kojève. Les necessitats de supervivència, varen obligar a les persones a establir unes normes que els permeteren poder afrontar els perills i contratemps d'un mig hostil, com són les demés persones i la naturalea.

En eixes époques, l'autoritat era que el dret d'un superior al compliment exacte per part dels subordinats es desenrollava en el cim i baixava a través de tota la comunitat.

En les societats realment democràtiques, l'acceptació de l'autoritat ve d'avall dalt.

Tipos d'autoritat existents

Solen distinguir-se quatre tipos diversos: ^{cita requerida}

• Els dos primers, d'índole jurídica, formen el poder o l'autoritat pròpiament dita.
• Els dos últims formen més be l'autoritat moral que donen el prestigi, els coneiximents, etc., i són complements que deuen donar-se en qualsevol dels dos bàsics.

1. Jurídica (s'impon per obligació). Esta es classifica en: Formal, que a la seua volta es classifica en:

• Llineal
• Funcional

2. Moral (s'impon per convenciment), la qual es classifica en:

• Tècnica
• Personal (ètica)

Es denomina autoritat de llínea la que detenta un mando per a dirigir el treball d'un subordinat. És la relació directa de superior-subordinat que s'estén del cim de l'organisació fins a l'escalafó més baix, i se li denomina "cadena de mando".

Autoritat funcional

És l'autoritat que tindria un administrador sobre tots els empleats del mateix. ^{cita requerida} Esta autoritat complementa la de llínea i la de personal. És una forma d'autoritat molt llimitada, perque el seu us trenca la denominada «cadena de mando».

Autoritat formal

L'eixercix un cap superior sobre atres persones o subordinats, és de dos tipos: llineal o funcional, segons s'eixercixca sobre una persona o grup, cada u per a funcions distintes.

Autoritat operativa

No eixercix directament sobre les persones, sino més be de facultat per a decidir entorn a determinades accions, autoritat per a comprar, per a llançar una venda, per a llançar un producte, etc. Este tipo d'autoritat s'eixercix en actes i no persones

Concepte d'autoritat en psicologia social

Els principis sicològics subjacents als processos d'influència expliquen per qué unes persones poden conseguir que unes atres facen lo que desigen les primeres. S'utilisa tàctiques d'influència quan vol conseguir una miqueta dels demés. En funció de l'objectiu i de la situació, les persones utilisen una determinada tàctica.

Robert Cialdini va sistematisar les tàctiques que observava en els professionals (venedors, publicistes, líders polítics o religiosos) en relació en sis principis sicològics lligats a l'influència. Segons Cialdini, l'acceptació de les demandes d'una persona s'explica per algun dels següents processos:

• Compromís/ coherència
• Reciprocitat
• Validació social
• Escassea
• Simpatia
• Autoritat

L'autoritat en els processos d'influència

En la década de 1960, el sicòlec Stanley Milgram va portar a terme una série d'experiments en Yale per a reproduir en el laboratori el fenomen de la obediència cega a l'autoritat. Milgram buscava una explicació psicosocial a fets com l'Holocaust, establint un víncul entre l'influència eixercida pels nazis i els experiments en el laboratori.

Els participants dels experiments eren persones normals que varen accedir a través d'anuncis en prensa ya canvi de rebre compensació econòmica. L'experiment consistia que estes persones, seguint les órdens del experimentador, infligieran descàrregues elèctriques a un individu (un còmpliç del experimentador que simulava rebre les descàrregues) aumentant la seua intensitat a cada orde que rebien. L'explicació de per qué els participants ho varen fer és atribuible a la pressió social de sentir-se obligats a obedir a una autoritat. En este cas, un eminent professor d'una acreditada universitat, lo que els feya desentender dels seus actes en considerar-se un simple instrument al servici de l'autoritat (el professor).

Tàctiques basades en el principi d'autoritat

Seguint a Robert Cialdini, el poder persuasivo de l'autoritat es pot descriure com "estar dispost a seguir les sugerències d'algú que és una autoritat llegítima". L'influència basada en l'autoritat deriva de dos tipos de poder:

• Poder coercitiu: assentat en les possibilitats de repartir premis o castics als demés. Per eixemple, quan un policia no permet aparcar en un lloc prohibit.
• Poder expert: assentat en el reconeiximent de la competència d'algunes persones en determinades matèries. Per eixemple, quan un premi Nobel d'economia parla sobre els efectes nocius de l'inflació.

No obstant, les tàctiques d'influència no es basen realment en l'autoritat, sino en provocar una associació automàtica al principi d'autoritat, recorrent a ells a símbols que la representen. símbols, que s'utilisen a sovint en l'àmbit publicitari, resulten especialment eficaços per a activar este patró de resposta:

• Els títuls. Per eixemple, els acadèmics o de qualsevol atre tipo. Una actriu vestida de mege pot ser una bona enza per a fer publicitat de productes per a la salut o l'higiene (dentífrico, tipos de llet, etc.).
• Els artículs de lux. El parament, joyes o adorns costosos (com els coches d'alta gama) són símbols d'autoritat associats a posicions d'alt estatus social. Per este motiu, induïxen a acceptar les demandes de les persones. que els duen (estratègia molt habitual en alguns tipos de estafadores).

El concepte d'autoritat en ciència política

El concepte d'autoritat està lligat al concepte de poder, que s'entén com la capacitat (d'algú o alguna cosa) de produir resultats. Per tant, el poder és una capacitat que algú o alguna cosa posseïx. Seguint esta definició, el poder polític és la capacitat de produir resultats a través del control de l'Estat eixercint influència sobre ells. El poder polític implica: (1) competència pels càrrecs d'autoritat, (2) competència per l'influència sobre els funcionaris del govern i (3) relacions entre les èlits i la societat.

En la tipologia clàssica del poder establida per Bachrach i Baratz, el poder és relacional; implica una relació entre qui té el poder (A) i algú més (B), sobre qui A té algun tipo d'ascendència política. D'esta forma es pot dir que A té poder sobre B si:

• A conseguix l'obediència de B a través d'una amenaça (coerció)
• A conseguix que B faça alguna cosa que, de lo contrari, B no faria (influència)
• B obedix a perque reconeix que l'orde d'és raonable en funció d'uns valors i procediments llegítims (autoritat)
• A obliga B a obedir-li, puix els costs de desobedir per a B no són acceptables (força)
• A conseguix l'obediència de B en enganys (manipulació)

L'esquema de Max Weber (vore l'apartat anterior), també és utilisat en ciència política per l'estudi de la llegitimitat del poder. Aixina, la llegitimitat política es basa en les «creències» dels governats. Si els ciutadans creuen que un règim polític és llegítim, llavors els governants són llegítims. Per este motiu, els governs que es fonamenten en la llegitimitat seran més duradors que els basats en la coerció.

No obstant, el concepte polític de llegitimitat establit per Max Weber és controvertit. Alguns juristes com Carl Schmitt afirmen que l'autoritat racional-llegal weberiana podria ser el fonament de l'obediència a règims dictatorials. Efectivament, deu recordar-se que el règim nazi va ser considerat inicialment llegítim, puix Adolf Hitler va accedir al poder despuix de guanyar unes eleccions democràtiques; és dir, en la llegitimitat otorgada pels alemans. Esta confusió entre lo llegal i lo llegítim ha dut a una revisió del concepte de llegitimitat del poder. En este sentit, la solució passa perque la llegitimitat va lligada al concepte contemporàneu de democràcia. Com va sintetisar Lincoln en el seu discurs en el cementeri de Gettysburg (1863): "govern del poble, pel poble i per al poble".

Autoritat en el Còdic Penal d'Espanya

En Espanya, la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Còdic Penal definix en el seu artícul 24 el concepte d'autoritat a efectes penals.

Artícul 24.

1. Als efectes penals es reputará autoritat al que per sí solament o com a membre d'alguna corporació, tribunal o orgue colegiat tinga mando o eixercixca jurisdicció pròpia. En tot cas, tindran la consideració d'autoritat els membres del Congrés dels Diputats, del Senat, de les Assamblees Llegislatives de les Comunitats Autònomes i del Parlament Europeu. Es reputará també autoritat als funcionaris del Ministeri Fiscal.

2. Es considerarà funcionari públic tot el que per disposició immediata de la Llei o per elecció o per nomenament d'autoritat competent participe en l'eixercici de funcions públiques.

Llegitimitat

Max Weber distinguix tres tipos d'autoritat en térmens de llegitimitat

• el jurídic, és dir, lo que es rig per un sistema oficial de lleis,
• el tradicional, és dir, llegitimat per la tradició,
• l'autoritat carismàtica, llegitimada per les capacitats personals (carisma) del líder.

Autoritat de certificació

Vore també: Autoritat de certificació

És una entitat de confiança, responsable d'emetre i revocar certificats digitals o certificats electrònics, utilisats en la firma electrònica, per ad açò s'ampra la criptografia de clau pública.

L'autoritat en l'empresa

Es pot definir la autoritat en una empresa com "la facultat de manar i l'obligació correlativa de ser obedit per atres". ^{cita requerida} Una definició més completa seria "la facultat per a prendre decisions que produïxquen efectes". L'autoritat es definix com una potestat o facultat per a realisar alguna cosa.

Autoritat d'una pàgina o un domini

Quan parlem d'estos dos factors PA (page autorithy) o DONA (Domain autorithy), estem responent a l'autoritat que tenen una pàgina web o el nom de la mateixa respecte al restant de pàgines web en Internet.

Vore també

• Antiautoritarismo
• Autoritarisme
• Autor (lliteratura)
• Poder
• Obediència
• Filosofia política
• Liderage
• Gestió

Bibliografia adicional

En anglés

• Giorgio Agamben, State of Exception (2005) (anglés)
• Hannah Arendt, "Authority in the Twentieth Century." Review of Politics (1956) (anglés)
• Hannah Arendt, On Violence (1970) (anglés)
• Józef Maria Bocheński, Was ist Autorität? (1974) (anglés)
• Renato Cristi, Hegel on Freedom and Authority (2005) (anglés)
• Carl Joachim Friedrich, Authority. Cambridge, MA: Harvard University Press (1958) (anglés)
• Carl Joachim Friedrich, An Introduction to Political Theory: Twelve Lectures at Harvard. New York: Harper & Row (1967) (anglés)
• Carl Joachim Friedrich, Tradition and Authority. London: Macmillan (1972) (anglés)
• Robert I. Goodin (ed), The Oxford Handbook of Political Science (2011) (anglés)
• Sebastian De Grazia. (1959). "What Authority Is Not". American Political Science Review 53(2): 321–331. (anglés)
• Patrick Hayden, Hannah Arendt: Key Concepts (2014), esp. Chapter 8 (anglés)
• Alexandre Kojève, "The Notion of Authority" (2014) (anglés)
• Rafael Dumenge Osle, Auctoritas (1999) (anglés)
• C. Naomi Osorio-Kupferblum (2015) "Conceptualising ‘Authority’". International Journal of Philosophical Studies 23(2): 223–236, doi:10.1080/09672559.2015.1020828
• Gail Radford, The Rise of the Public Authority: Statebuilding and Economic Development in Twentieth-Century America (2013) (anglés)
• Carl Schmitt, Der Begriff dones Politischen [The Concept of the Political] (1932) (anglés)
• Max Weber, Economy and Society (1922) (anglés)

• Max Weber, Politics as a Vocation (1919) (anglés)

En francés

• (1922) Économie et société.1, Els Catégories de la sociologie (en francés), Pocket. OCLC 989121418. ISBN 978-2-266-13244-2.

Enllaços externs

Autoritat en el Viccionari.

• Algunes cites sobre l'autoritat [1] archivat en Wayback Machine. (en francés).
• José Antonio Marina, La recuperació de l'autoritat.