Jaca
Jaca (en aragonés: Chaca)[1]és un municipi i una ciutat espanyola de la província d'Osca, en la comunitat autònoma d'Aragó. És capital de la comarca de la Jacetania.
El terme municipal, que té una població de Plantilla:Població-és wd, inclou, ademés del caixco urbà de Jaca, els núcleus d'Abay, Abena, Llaura, Araguás del Solano, Ascara, Asieso, Astún, Atarés, Badaguás, Banaguás, Baraguás, Barós, Bernués, Bescós de Garcipollera, Binué, Botaya, Caniás, Espuéndolas, Fraginal, Gracionépel, Guasa, Guasillo, Ipas, Jarlata, Lastiesas Altes, Lastiesas Baixes, Lerés, Martillué, Navasa, Navasilla, Novés, Orante, Osia, Ulle i Villanovilla, denominats «barris rurals». També inclou els núcleus despoblados d'Acín, Bataraguá, Bergosa, Bescansa, Larrosa i Yosa de Garcipollera, i la població resident en Port de Astún, l'urbanisació de l'estació d'esquí d'Astún.
Geografia
[editar | editar còdic]Jaca és la capital de la comarca de La Jacetania i dista 72 km d'Osca i 143 km de Saragossa. El terme municipal està travessat per l'autovia A-23 i per les carreteres nacionals N-240, que discorre pel Canal de Berdún cap a Pamplona, i N-330, entre els pK 636 i 649, que conecta en Canfranc i Osca, ademés de per les carreteres autonòmiques A-1205, que conecta en Riglos, i A-1603, que es dirigix cap a Santa Creu de la Serós.
La ciutat de Jaca es troba en la depressió mija altoaragonesa, entre les serres interiors del Pirineu. La ciutat s'alça en un replanell situat a 820 m d'altitut, junt al riu Aragó, que es dirigix cap a l'oest per la canal de Berdún. El municipi té una extensió molt àmplia, de 392 km².[2]
L'altitut de la zona oscila entre els 2197 m de la Punta de la Espata, al noreste, en el llímit en Villanúa, i els 670 m junt al riu Aragó a la seua entrada en Santa Cilia de Jaca. Tal diferència ha facilitat l'existència de gran varietat de formes de relleu, que van dels forts escarpes i abruptes ales dominants en la mitat nort, a les suaus lomas i extensos sistemes de glacis-terrats de la zona sur, a on configuren un relleu més horisontal.[3] Pel nort del Canal de Berdún es troba la serra de Novés (918 m), que s'estén entre la vall de Aísa (riu Estarrún) i la serra dels Àngels (pico Grosín, 1423 m), que a la seua volta fa de llímit occidental de la vall de Canfranc (riu Aragó). Pel noreste, la serra de Baraguás (pico Alvarín, 1551 m) separa el Valle de la Garcipollera (riu Ijuez) de la Val Ampla i el ric Gas, afluent del Aragó. Al sur del Canal de Berdún, destaca la serra de Sant Joan de la Penya (1546 m) i la Penya Oroel (1770 m).
| Noroest: Valle de fet i Aísa | Nort: Borau, Castiello de Jaca i Villanúa | Noreste: Sabiñánigo |
| Oest: Santa Cilia i Santa Creu de la Serós | Archiu:Rosa de los vientos.svg | Est: Sabiñánigo |
| Suroest: Les Penyes de Riglos | Sur: Caldearenas | Surest: Sabiñánigo |
Clima
[editar | editar còdic]El clima de Jaca es denomina com oceànic d'interior en matisos de clima continental. La temperatura mija anual és de 12,2 °C per lo que les temperatures no són molt elevades, llevat en estiu: podent baixar dels –10 °C en hivern i pujar a més de 35 °C en estiu. Les precipitacions, que alcancen els 768 mm anuals, són més importants en hivern, primavera i autumne, podent ser de neu en estes estacions, en gruixa importants. L'estiu és l'estació menys plujosa acompanyada d'algunes tormentes que varien segons la temporada. El vent pot aplegar a bufar en raches molt fortes durant l'hivern. En les estacions d'esquí de l'entorn cal destacar les importants nevades que poden escomençar en octubre-novembre i acabar en abril-maig.
Toponímia
[editar | editar còdic]Apareix citada en la documentació històrica a partir de 828 com Jaca, Iaca, Iacca, Iace, Iaceensium, Iacensis, Iaccensium, Iacha, Iaka, Gacea i Yaca.[4]
Història
[editar | editar còdic]Edat Antiga
[editar | editar còdic]Iaca o Iacca —nom antic de Jaca— era la capital dels iacetanos, citats per l'historiador grec Estrabón (I) com un poble que s'estenia des de les estribaciones del Pirineu fins a les planures, aplegant fins a la regió dels ilergetes al voltant d'Ilerda (Lleida) i Osca (Osca).
Poc se sap del seu llímit occidental, pero s'ha sugerit que va poder estar en Navardún, terme cèltic que aludiria a l'antic nom d'uns extints navarri sobre els quals va sorgir després el topònim Navarra. Els iacetanos (Iakketanoi, en grec) eren parents dels aquitanos (Akkitanoi), sent abdós pobles pareguts. D'acort a Estrabón, va haver entre els iacetanos reminiscència d'usos matrillinialés, predomini del pastoreig, agricultura complementària —acàs a càrrec de les dònes— i activitats guerreres com a solució habitual als problemes econòmics.[5]
Iaca va falcar moneda autònoma en alfabet ibèric i es pensa que controlava l'actual Jacetania i la Canal de Berdún
Excavacions arqueològiques dins del caixco urbà han descobert en el nivell més profunt fragments de ceràmica fabricada a torne en «tècnica ibèrica», aixina com ceràmica campaniense de tipo A. Dit material, datat en el II, supon l'aparició dels primers indicis arqueològics que es poden relacionar en la població indígena de Iaca.[6]
Existix una hipòtesis alternativa, menys plausible, postulada en el XVI pel croniste imperial Florián de Ocampo —i que dia haver explicat Alonso de Nebrija—, que afirma que Jaca va ser fundada pel capità grec Dionisio Baco —de sobrenom Yaco— en l'any 1325 a. C.[7]
En l'any 195 a. C., el cònsul romà Marco Porcio Catón va iniciar la conquista de la ciutat que va terminar en la primavera de 194 a. C. A finals de el III i començos de el II, els iacetanos havien efectuat numeroses expedicions de rapa sobre els suesetanos heretats en les planures centrals d'Aragó i sembla ser que, en general, ho havien fet impunement.[5]
Coneixent l'enemistat entre iacetanos i suesetanos, Catón va situar a estos últims davant de l'escassa cavalleria romana davant les portes de Iaca, provocant l'eixida dels montañeses, acostumats a véncer sempre als seus veïns; una volta va quedar desguarnecida la ciutat, esta va ser conquistada pel cònsul.[8]
Integrada en l'Imperi romà, Jaca va constituir un punt de vigilància dels camins del Pirineu i va desenrollar una pròspera economia l'auge de la qual es va mantindre fins a el III. En el IV va entrar en decadència per l'amenaça dels bandits que atacaven a les caravanes i als mercaders que transitaven els camins pirenaics.
Edat Mija
[editar | editar còdic]
En les montanyes dels Pirineus es varen conservar territoris cristians despuix de la conquista dels àraps pel protectorat carolingio establit per Carlomagno en la cridada Marca Hispànica. Un d'eixos comtats va ser el núcleu del Regne d'Aragó. Cap a 920, establit pel Regne de Pamplona com a comtat independent dels francs, Galindo II Aznárez va repoblar antigues poblacions de la conca del riu Aragó, a lo llarc de la qual s'articulava el comtat, entre les que es trobava Jaca, que llavors era una fortalea habitada per uns pocs pobladors, un llogaret en activitat merament agropecuaria. Pertanyia a una zona depenent del monasteri de Siresa i contava en un monasteri en una iglésia de planta basilical, una nau i capçalera plana, que va ser reformada en el XI i derribada en 1841.[9]
Jaca era al començament de el XI un castre (o campament militar fortificado) pertanyent al Regne de Pamplona, a l'entorn del qual havia sorgit un conjunt exigu de vivendes, pero que aniria cobrant cada volta major importància per la seua situació al peu del pas de Somport (un dels més accessibles per a accedir a França des de l'Edat Antiga) i per la seua situació estratègica en el Camí de Santiago que, en este sigle, anava a cobrar creixent importància, i com a cap del camí cap a Pamplona que recorria la Canal de Berdún.[10]
A la mort en 1035 del rei de Pamplona Sancho Garcés III, malnomenat el Major, est deixa escrit el repartiment dels seus extensos dominis als seus diferents fills. Un d'ells, Ramiro (1006-1063), que ya eixercia de régulo en La Jacetania i nort d'Osca, es convertirà en Ramiro I d'Aragó i establix en Jaca una residència regio, possiblement en el castre fortificado, i va situar prop del monasteri de Sant Pedro la sèu del bisbat d'Aragó, denominat aixina fins que en 1077 Sancho Ramírez dotara a Jaca del seu fur i iniciara, cap a 1082, la construcció de la sede catedralicia. La possessió de furs, catedral en bisbat i la seua ciutadella, varen fer de Jaca la primera i més important capital del regne d'Aragó. No obstant, entre el monasteri de Sant Pedro i el castre inicial, el llogaret estava deshabitat. Com va senyalar José María Lacarra, sent sèu real i residència habitual del bisbe aragonés, varen començar a aplegar persones dedicades a l'administració i comerciants que varen fer de Jaca alguna cosa més que un llogaret dedicat exclusivament a la ganaderia i l'agricultura.[11]
Aixina, en 1063 es va celebrar en la localitat el concilie de Jaca. L'historiador Jerónimo Zurita, en els seus Anals de la Corona d'Aragó, referix que Ramiro I «perque hi havia diversos abusos en l'estat eclesiàstic i per descuit dels reis passats duraven grans corruptelas contra lo establit pels sagrats concilios generals que va haver en la primitiva Iglésia, va procurar que es congregara en la ciutat de Jaca concilie provincial».
També senyala que este monarca va ser el primer dels reis de la península ibèrica en restaurar els «cànons», que no varen deure ser uns atres que els establits pel concilie de Roma de 1059 referits a la vida canònica i al celibat dels clercs.
Un atre dels resultats d'est concilie va ser restablir la diòcesis d'Osca —suprimida durant el domini musulmà—, quedant la sèu provisional en Jaca en tant no es reconquistara Osca.[12]
Pero el definitiu impuls a Jaca li'l va donar Sancho Ramírez en 1077 quan, per lo dispost en el mencionat fur, pioner entre els territoris cristians i difòs posteriorment en atres ciutats de Navarra o Conca, va convertir a la vila en ciutat, la va dotar de sèu episcopal, en la catedral de la qual s'assentaria l'ara bisbe de Jaca, i li va donar l'estatus que la fan ser considerada la primera capital del regne entre 1077 i 1096 en que, conquistada Osca, succeiria en el bisbat i capitalitat. Aixina mateix, va edificar Sancho Ramírez un nou palau real en el barri de Santiago, i unificaria els tres núcleus inicials (castre fortificado, monasteri de Sant Pedro i burc de Santiago) en una sola entitat poblacional unida per dos carrers creuats, al modo de la penca i decúmano romans, i les vivendes de tots aquells hòmens francs que volgueren acollir-se als nous privilegis que es varen decretar per als habitants de Jaca.[13]
La pèrdua de la capitalitat no va implicar per a Jaca la desaparició d'atres funcions urbanes relacionades en la seua situació geogràfica. Aixina, va seguir eixercitant el seu paper de ciutat-mercat i de servicis per a la seua comarca; també, com a ciutat final d'etapa, Jaca cobrava un dels cinc peages que es percebien sobre la ruta de Saragossa a França, i albergava als peregrins a Santiago de Compostela.[6]
Edat Moderna
[editar | editar còdic]Les pesta i els incendis de finals de l'Edat Mija varen afonar a Jaca en una profunda crisis de la que no eixiria fins a l'intervenció de Fernando el Catòlic per a formar un govern local. La burguesia es va vore favorida per esta situació i molts es varen convertir en mecenes d'artistes el resultat de les quals es pot apreciar especialment en la catedral.
La situació fronteriça de Jaca es va ser determinant a mida que es consolidaven els llímits territorials dels regnes europeus i els Pirineus s'erigien com a eficaç frontera natural. La ciutat es va consolidar com a plaça militar des de la que defendre els regnes peninsulars d'una hipotètica invasió francesa. A este respecto, Felipe II va ordenar la construcció de vàries fortalees a lo llarc de tot el Pirineu. En 1592 este monarca va ordenar la construcció d'una fortalea en els camps que havien configurat el Burc Nou, el barri alçat extramuros de la ciutat. Aixina, es va alçar una soberba fortalea pentagonal dissenyada per l'ingenier italià Tiburcio Spannocchi, la ciutadella de Jaca, per a donar resposta a un eixèrcit proveït d'artilleria. D'eixa época és també la bella casa consistorial (1544), construïda segons l'estil dels palaus platerescos aragonesos.[14]
L'epidèmia de pesta negra que va assolar l'alce peninsular a mitan de el XVII —els primers brots de la qual varen sorgir en Valéncia en 1647— va ocasionar una mortandad entre la població de Jaca del 42 %.[15][16] L'epidèmia va aplegar en dos onades diferenciades: la primera entre octubre de 1653 i febrer de 1654, i la segona —la més devastadora— entre maig i decembre de 1654.[17]
En la guerra de Successió, Jaca es va posar del costat dels Borbones. Per això, en 1707 va ser sitiada per aliats del Archiduc Carlos i socorreguda pel marqués de Salutcio, a la vista del qual es varen retirar a un bosc, a on varen ser atacats pel marqués de Santa Coloma, qui els va matar molta gent i va fer numerosos presoners. El rei Felipe V va gratificar a la ciutat de Jaca en els títuls de «molt noble, molt lleal, i molt vencedora», afegint la flor de lis a l'escut de les seues armes que ostentava la Creu de Sobrarbe i els quatre caps, emblema de la batalla de Alcoraz.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
A finals de el XVIII, Jaca va jugar un paper important en la guerra del Rosselló, en ser un dels objectius dels revolucionaris francesos per la seua situació estratègica. En la guerra de l'Independència, la ciutat es va rendir als francesos el 21 de març de 1809 a causa de la deserció que va fomentar en secret l'misionero fra José de la Consolació, que gojava d'influència, quedant dins de la plaça molt pocs soldats. El general Francisco Espoz i Mina va recuperar la ciutat el 5 de decembre de 1813 i la ciutadella el 18 de febrer de 1814.
En el marc de les guerres carlistas, varen ser denunciats en 1839 varis soldats de la guarnició de Jaca per vendre armes als «revolucionaris».
Pascual Madoz, en el seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya de 1845, descriu a Jaca en els térmens següents:
La revolució Gloriosa de 1868 va dur en si el naiximent de la Junta revolucionària de Jaca, enfrontada a la d'Osca, que va prendre una série de mides tals com la supressió del seminari o la creació dels Voluntaris de la Llibertat, completades en el sexeni revolucionari en la construcció de la carretera de Jaca a França.
Al començament de el XX, en 1903, el viager francés L'Ours Dominique (seudònim) visita Jaca i oferix una impressió romàntica d'una ciutat amurallada, militar i religiosa:
Cinc anys despuix, en 1908, la ciutat va experimentar notables canvis urbanístics i demogràfics, motivats en bona mida pel derribe de la muralla medieval que l'oprimia. En 1928 va aplegar el ferrocarril a Canfranc, a l'inauguració del qual va assistir el monarca Alfonso XIII. En eixe mateix any també es va crear l'Universitat d'Estiu.
El 12 de decembre de 1930 va tindre lloc l'episodi de la sublevació de Jaca, pronunciament militar contra la monarquia d'Alfonso XIII durant la «dictablanda» del general Berenguer. Es va iniciar en la proclamació de la República des dels balcons del ajuntament jaqués i el nomenament de la primera alcaldia republicana. Al mateix temps es varen organisar dos columnes dirigides pel capità Fermín Galán i Salvador Sediles que varen partir cap a Osca.
La sublevació va ser sofocada en la matinada del dia següent i el 14 de decembre varen ser fusilats els capitans Galà i García Hernández, mentres que el capità Sediles, també condenat a mort, va ser indultat davant les movilisacions populars. No obstant, els efectes d'esta sublevació es varen deixar sentir en la proclamació de la Segona República Espanyola quatre mesos despuix; despuix de les eleccions del 12 d'abril, la monarquia es va exiliar i es va proclamar la República, que els va reconéixer com "màrtirés".
Conclusió
[editar | editar còdic]Pero despuix d'açò, lo més notable de Jaca és la seua condició de pionera. Primera capital del regne d'Aragó, primera que va aclamar a Ramiro II el Monge, primera que es va sublevar a favor de la república, quan es va fer famosa el seu carrer Major, la mateixa ruta que va cantar Miguel Nolieja en ritme de jota. Grans personages i escritors varen parlar de Jaca; en el XIII, Alfonso X l'Sabio, parlava de la jacetana festa de la victòria (primer divendres de maig); en el Renaixença, Nebrija explicava els seus orígens llegendaris; Cervantes la cita en El Quixot parlant de les seues grans montanyes; Unamuno alaba la Penya de Oroel; i Ramón i Cajal descriu el seu llarc periodo de vida en la ciutat.
Demografia
[editar | editar còdic]Jaca conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
La població de Jaca va experimentar un fort aument en constituir-se com a tal ciutat i una certa regressió en perdre la capitalitat En el cens de 1495 tenia uns 700 habitants, duplicant la seua població per a mediats de el XVII.[6] El cens de 1857 reflectix una sifra de 3720 habitants.[20] És en el XX quan creix més corrents la seua població: des dels 4934 habitants de 1900, fins als 13 344 de 2021.[21]
Administració i política
[editar | editar còdic]
Servicis
[editar | editar còdic]Transporte
[editar | editar còdic]
Jaca conta en una llínea d'autobús urbà,[23] una estació d'autobusos interurbana i una estació de tren.
Ferrocarril
[editar | editar còdic]El ferrocarril va aplegar a Jaca en la llínea Saragossa-Canfranc l'1 de juny de 1893. Hui l'estació conta en servicis de mija distància procedents o en destí a Saragossa i Canfranc.
Patrimoni
[editar | editar còdic]Patrimoni religiós
[editar | editar còdic]Catedral de Sant Pedro de Jaca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Catedral de Jaca.
La catedral de Jaca és un dels temples més importants del primer romànic espanyol, construïda a partir de 1077 per orde del rei Sancho Ramírez; actualment està considerada com la primera catedral romànica d'Espanya, i és considerada com un gran símbol del patrimoni arquitectònic espanyol. Conserva la seua estructura bàsica i configuració romànica, en una planta basilical de tres naus de cinc trams en els seus corresponents àbsits alineats, dos portes d'accés i una esvelta cúpula. Als peus del temple se situa un pòrtic, d'aire primitiu i abovedado en canó, en el que s'obri la portada principal, d'elegant estructura, i en un tímpan que tanca un crismón.
La catedral alberga en el seu interior el Museu Diocesà d'Art Romànic, inaugurat en 1970. En ell s'expon una gran fresca, calificat a voltes com «la Capella Sixtina del Romànic», que resumix el catecisme en imàgens, des de la creació d'Adán fins a l'Ascensió de Crist. Per la seua bellea i expressivitat, ha segut considerat un dels majors conjunts de pintura romànica que s'han conservat.
Atres edificis religiosos
[editar | editar còdic]Entre les iglésies de Jaca, destaca l'iglésia del Carmen. És l'única construcció que queda de l'antic convent de La nostra Senyora del Carmen que els Carmelitas Descalzos varen fundar en la ciutat. Edificada en la primera mitat de el XVII, posseïx planta de creu llatina en capelles als costats de l'altar i dos a cada costat de la nau.
Un atre temple notable és l'iglésia de Santiago, coneguda també com «de Sant Dumenge» ya que, entre 1614 i 1835, va funcionar com l'iglésia del convent que varen construir els dominicos.
El Real Monasteri de les Benedictinas —conegut popularment com «Les Benitas»—, va ser fundat en 1555. L'edifici monacal seguix un sobri estil renaixentiste. La peça més valiosa del monasteri era el sarcòfec de l'Infanta Donya Sancha, filla de Ramiro I i germana de Sancho Ramírez, abdós reis d'Aragó, que ara està en el Museu Diocesà. Des de 2025 el monasteri es troba tancat.
Entre les ermites jacetanas, l'ermita de la Victòria, situada a les afores de la ciutat, està íntimament unida a la llegendària victòria sobre els musulmans, triumfo commemorat en la festa del primer divendres de maig. L'ermita de Sant Cristóbal, emplaçada a l'entrada de Jaca, és una senzilla construcció d'una sola nau i el seu interior alberga un retaule presidit pel titular, Sant Cristóbal; fundada per Francisco Villanúa en 1776, va substituir a una atra anterior —coneguda com a Sant Cristóbal el Vell— situada en la vora oposta del riu.[24] L'ermita de Sarsa, també denominada Sarasa, estava dedicada a santa Ana i va pertànyer a poblat medieval del que es té notícia en 1137. Era romànica, en frontera del sigle XII. A causa de l'abandó que sofria, en 1972 va ser traslladada, encara que no és la seua totalitat, a Jaca, perque pertanyia al seu terme municipal. La reconstrucció va ser parcial, ya que es va reduir la largura i altura de l'edifici i no es va respectar l'orientació definitiva, ya que en el seu nou emplaçament l'àbsit s'orienta a l'oest quan originalment ho estava a l'est, com era habitual en els temples cristians; per una atra part la portada es va estretir i es va suprimir la que existia en el mur que en l'actualitat s'orienta al nort. Es troba en el número 34 de l'avinguda Oroel i el seu estat de conservació i de manteniment són deficients.[25]
Patrimoni civil
[editar | editar còdic]Ciutadella de Jaca o Castell de Sant Pedro
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ciutadella de Jaca.
El Castell de Sant Pedro o Ciutadella de Jaca és l'única fortificació d'este tipo que es conserva completa en Europa. Va ser declarada monument artístic el 28 de juny de 1951 i es troba restaurada des de 1968.
Un dels quarters de la Ciutadella acull el Museu de Miniatures Militars.[26] Les seues sales estagen una colecció de més de 35 000 figures de plom que s'exhibixen en 23 escenaris temàtics que recreen batalles singulars en l'història de la humanitat. També hi ha una sala dedicada a les unitats de montanya de l'eixèrcit, aixina com una sala d'exposicions temporals
Torre del Rellonge
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Torre del Rellonge (Jaca).
La Torre del Rellonge, també coneguda popularment com a Torre de la Presó, és una interessant edificació civil gòtica construïda en 1445. Va rebre abdós usos des de que el Concejo de Jaca la va comprar en 1599 per a colocar el rellonge-campanar que marcaria la vida urbana i la va convertir, en 1602, en presó de la ciutat. És una torre de planta rectangular, construïda en pedres irregulars i gran esbeltez. La porta d'ingrés se situa en la cara nort i consistix en un arc de mig punt.[27]
Actualment és la sèu de la Comunitat de Treball dels Pirineus.
Atres obres civils
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La casa consistorial va començar a construir-se en 1486, finalisant l'obra en 1544. En les seues dependències es troba el «Llibre de la Cadena», de el XIII.
Un atre edifici notable és el Palau Episcopal, armonioso edifici de renaixentiste realisat per Tomás Obón Almudébar, la construcció del qual va començar en 1606. Posseïx una frontera en dos altures, en el pis superior de les quals s'obri una galeria de balcons i en l'inferior una série de finestres adinteladas que emmarquen a l'accés principal.
El Pont de Sant Miguel, sobre el riu Aragó, és un dels escassos ponts medievals que es conserven en el Pirineu Aragonés. La seua monumentalitat i bon estat de conservació fan d'ell una de les obres hidràuliques més significatives del Alt Aragó. Es desconeix la data exacta de la seua construcció, pero pel seu aspecte i estructura es pensa que va ser construït en época baix medieval (XV). Va ser declarat monument històric-artístic en 1943 i actualment és be d'interés cultural.
En les afores de Jaca, el fort de Rapitán s'alça a 1142 m sobre el nivell de la mar sobre un tossal en la vertent nort de la ciutat. Edificat en el XIX, és un fort fusilero artillado concebut com a part de la ret defensiva que es pretenia construir de forma paralela a la llínea internacional del ferrocarril a Canfranc. De gran superfície, és una obra de sillería, estant la major part de la construcció soterrada per a evitar l'acció de l'artilleria enemiga.[28]
Patrimoni desaparegut
[editar | editar còdic]Iglésia de Sant Esteban
[editar | editar còdic]La primera menció documental és en el XII, situant-la en el burc nuovo, és dir, el barri nou de Jaca producte de l'auge demogràfic que estava vivint en eixe moment, en el moment de la seua fundació testamentaria per Bernando de Lemoyan en el 1170 en el que realisava una donació considerable per a la creació d'una mensa que sostinguera a un canonge per a que resara per la seua ànima i la dels seus familiars, sent terminat de pagar en l'aportació de la seua viuda Ermesinda en el 1187.[29]
Hospital de la Magdalena
[editar | editar còdic]Originat a finals de el XIII en el barri nou de extramuros junt a la també desapareguda iglésia de Sant Esteban i que segons Juan Francisco Aznárez estava gestionat per una comunitat de monges franciscanas, provablement frut del treball de l'hospital de Sant Francisco de promoure l'orde en la ciutat, alguna cosa que va deure donar frut ya que en el 1302, se'ls havia cedit prèviament l'iglésia contigua de Sant Esteban, s'iniciava la construcció d'un nou hospital per a rebre posteriorment en el 1306 la protecció real de Jaime II. [29]
Monasteri de Sant Andrés i posteriorment Sant Marcs
[editar | editar còdic]En el 1306, gràcies a les maniobres de la priora María de Atés i a través d'una bula papal, l'Hospital de la Magdalena va passar a ser el Monasteri de Sant Andrés, el qual va tindre un recorregut entre el 1306 i el 1511 sent habitat per una comunitat de monges de Sant Agustín encapçalades per una priora i subpriora, iniciant la llista la pròpia María de Atés com priora vitalícia.[29] El temple va seguir existint com a tal fins que es va escomençar a mencionar com de Sant Marcs des d'a lo manco 1548, degut provablement a una refundació del mateix a causa de l'extinció del convent agustino, sent renombrado esta volta com de Sant Marcos, sent derribat el complex menys l'iglésia baixe el permís del nuncio Giovanni Poggio, qui va redirigir la pedra per a la construcció del temple benedictino.[29]
Iglésia de Sant Marcos
[editar | editar còdic]Sent l'últim restant que quedava dels anteriors temples de Sant Esteban, la Magdalena i Sant Andrés, el concejo de Jaca va assumir en el 1593 el manteniment del mateix, lo que indica la seua provable deterioració i semi abandó, que es va vore azuzado en les destrosses de la Guerra de Successió ya que va ser saquejat, per lo que va quedar en completa ruïna.[29]
Patrimoni cultural
[editar | editar còdic]El Llibre de la Cadena, el més interessant i conegut manuscrit de l'archiu municipal de Jaca, conté els privilegis, estatuts i documents més importants otorgats a la ciutat. Inclou, entre uns atres, el Fur de Jaca, en còpia de el XIII, i els Establimentz i Ordenances municipals.[30] Comprén el periodo comprés entre 931 i 1324, en un total de 101 fulls de pergamí en la guarda final, en foli major.[31]
Patrimoni fora del caixco urbà
[editar | editar còdic]Monasteri de Sant Joan de la Penya
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Monasteri de Sant Joan de la Penya.
El monasteri de Sant Joan de la Penya «vell» està ubicat baix una gran penya, d'a on pren el seu nom, i aglutina diversos estils artístics, en vàries estàncies superpostes construïdes en diferents époques. Destaquen l'iglésia mozárabe o iglésia baixa, l'iglésia alta en la seua claustre romànic, el panteón real i vàries capelles barroques. En el panteón estan enterrats varis reis d'Aragó.[32] Més dalt del monasteri vell, s'alça el monasteri nou de Sant Joan de la Penya o simplement el «nou», finalisat en 1714; seguix les pautes arquitectòniques de l'estil barroc, i posseïx diverses dependències dispostes entorn a una gran plaça i dos claustres.[33]
Els anteriors edificis estan situats en el paisage protegit de Sant Joan de la Penya i Mont Oroel, un dels ecosistemes de mija montanya més importants de tot el Pirineu aragonés. Els seus elements més representatius són els densos boscs i els escarpes de conglomerats, en els que habiten importants poblacions de rapaces.[34]
Iglésies romàniques
[editar | editar còdic]Un atre conjunt d'interés ho constituïxen les iglésies romàniques de les pedanies depenents de Jaca, aixina com les iglésies de Santa María en Santa Creu de la Serós, de Santa María de Iguácel en Larrosa i de Sant Adrián de Sásave en Borau.
Cultura
[editar | editar còdic]Activitats deportives i temps lliure
[editar | editar còdic]
En les afores de Jaca es poden practicar diverses activitats a l'aire lliure, tals com el senderisme. Una de les rutes més atractives és l'ascensió al mont Oroel, símbol de la ciutat de Jaca, enclavado en un espai natural protegit. També es poden realisar activitats d'escalada o montanyisme, en estar situada en ple Pirineu. Per una atra part, Jaca és una de les ciutats per les que transcorre el Camí de Santiago.
Jaca és molt visitada per a la pràctica de deports d'hivern, ya que a penes a 31 km de distància existix la possibilitat d'esquiar en les estacions d'Astún, pertanyent al municipi de Jaca, i Candanchú. Para patinage sobre gèl la ciutat conta en tres pistes de gèl, dos d'elles de dimensions olímpiques i l'atra d'us exclusiu per als patinadors del Club Gele Jaca.
Festes
[editar | editar còdic]- Semana Santa. Festa d'Interés Turístic Regional, en Aragó.
- Dia de Sant Jorge, se celebra el 23 d'abril en tot Aragó en ser el patró de la comunitat. Es preparen actes com a música, llibres i activitats lúdiques i recreatives.
_Hombres_que_sostienen_largos_palos_con_sendas_cabezas_que_representan_los_jaiques_moros_muertos_en_la_citada_batalla.jpg){kind=link}
- Primer divendres de maig. Declarada «Festa d'Interés Turístic» en 1980,[35] commemora la llegendària batalla dels Plans de la Victòria (que la tradició situa c. 760 en les afores de Jaca),[36] en la que presuntament el comte Aznar va repelir l'atac d'un eixèrcit musulmà que pretenia reconquistar la ciutat; el caràcter llegendari de la mateixa es posa de manifest perque el comte Aznar I Galíndez va viure en el IX mentres que la tradició situa la batalla a mitan de el VIII. Sobre la festa, esta comença en un almorzar en el Pla de la Victòria —a on segons la llegenda va tindre lloc la batalla— i, a partir del migdia, s'organisa una desfilada en corteig històric.
.jpeg){kind=link}
- Festes patronals en honor a Santa Orosia. Escomencen la nit de Sant Joan i finalisen la nit de Sant Pedro. Des de fa sigles, el 25 de juny se celebra la processó en honor de la Santa, que reunix a tots els pobles del Camp de Jaca en les seues respectives creus parroquials.
- Festival Folklòric dels Pirineus. Festa d'Interés Turístic Nacional. El Festival Folklòric dels Pirineus va ser nomenada festa d'interés turístic nacional. Se celebra els anys impars, i fins a no fa molt alternava la seua organisació en el municipi francés d'Oloron-Sainte-Marie. La cita reunix a grups folklòrics de prop de vint països dels cinc continents. La música i les danses del carrer es combinen en espectàculs en escenaris, exposicions i mostres de gastronomia.[37]
- Festival Internacional en el Camí de Santiago. Certamen de música antiga, des de l'Edat Mija al Barroc, que ompli les iglésies del Camí gràcies a la presència de virtuosos aplegats de tota Europa.
- Este finde tapes. Concurs de tapes i cazoletas del Pirineu aragonés. Un gran número d'establiments oferixen els seus tapes en una cita que té lloc en la segona quinzena d'octubre.[38]
Deport
[editar | editar còdic]La pista de gèl de Jaca, una de les més antigues d'Espanya, ha segut escenari de múltiples events deportius, tant a nivell nacional com a internacional. La ciutat ha segut sèu en vàries ocasions de la celebració de Campeonats del Món de patinage artístic, aixina com de l'Universiada en 1995 o el Festival Olímpic de la Joventut Aixina mateix, ha presentat la candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern en quatre ocasions: 1998, 2002, 2010 i 2014.
El Club Gele Jaca és l'equip d'hockey sobre gèl de la ciutat. Fundat en 1972, actualment participa en la Lliga Nacional d'Hockey Gele, màxima categoria d'este deport. És l'equip que conta en més Copes del Rei.
.jpg){kind=link}
El C.F. Jacetano, l'equip de fútbol de Jaca, juga els seus partits en el Oroel. Vist camiseta verda i pantaló roig, i el seu millor resultat és un sext lloc en la tercera divisió.
l'Estanc Martín-Penya Charumba és l'equip de fútbol sala de la ciutat. L'indumentària és blava. Els seus guanys més destacats són l'Ascens a lliga autonòmica (1992), Ascens a 1.ª nacional B (1994) i (1999), ascens a 1.ª nacional (2000) i varis campeonats i subcampeonats d'Aragó en categories Base.
El Club Pirineista Mayencos, creat en 1956 (complix 60 anys en 2016), és un dels clubs de referència a nivell nacional pel que fa a la pràctica dels deports de montanya, com l'esquí alpí, l'esquí de fondo, el senderisme i el montanyisme. També, organisa triatlons i biatlones en Jaca i atres poblacions propenques, com Ansó.
Gastronomia
[editar | editar còdic]La gastronomia jacetana està influenciada per la cultura pastoril i ganadera, base sobre la que se sosté l'economia de la ciutat, aixina com per un clima de durs i molt llarcs hiverns que propicia plats de conserva i de gran contingut calòric. Les receptes més destacables són el «filete de güey a l'Alforcha», el javalí estofat en salsa d'anous, els espárragos farcidures de bolets i husones, l'ensalada de verdures i hortalices torrades, el corder torrat en creïlles a lo pobra i l'abadejo ajoarriero.
La carn de corder és una senya de l'identitat de la gastronomia de la regió, destacant la producció del ternasco d'Aragó, reconegut internacionalment. Els budells del corder servixen per a l'elaboració de les «chiretas», molt populars en tota la montanya aragonesa. També el producte de corral o de caça menor goja d'un lloc destacat dins de la cuina montañesa: els guisos de gallina o de llebre han aplegat a tindre denominació d'orige.[39]
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Jaca està hermanada en la ciutat alacantina d'Elig (1983), en la que manté una important relació de cooperació. En Jaca se sol dir que cada u dels seus habitants du un ilicità i una palmera en el seu interior.cita requerida No obstant, és en la ciutat francesa d'Oloron-Sainte-Marie en la que més relacions ha establit a lo llarc de l'història, localitat emplaçada a l'atre costat dels Pirineus.
- Elig (Espanya)
- Oloron-Sainte-Marie (França)[40]
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Topònims: pobles en nom local en aragonés en Gran Enciclopèdia Aragonesa». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 19 d'octubre de 2009.
- ↑ «Ajuntament de Jaca».
- ↑ «Lliure de les Comarques: La Jacetania».
- ↑ Ubieto, A. Toponímia aragonesa medieval, 1972, p. 112.
- ↑ 5,0 5,1 Iacetanos [1] archivat en Wayback Machine. (Gran Enciclopèdia Aragonesa)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Jaca [2] archivat en Wayback Machine. (Gran Enciclopèdia Aragonesa)
- ↑ «Breu història de Jaca (Jacahuesca.com)». Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2017. Consultat el 31 d'octubre de 2013.
- ↑ Marque Poncio Catón [3] archivat en Wayback Machine. (Gran Enciclopèdia Aragonesa)
- ↑ D. Buesa Comte (dir.), Les catedrals d'Aragó, Saragossa, Caixa d'Aforros de Saragossa, Aragó i Rioja, 1987. Apud. A. García Omedes, «Ruïnes de Sant Pedro el Vell —Jaca—» [4] archivat en Wayback Machine., en romanicoaragones. com
- ↑ Ana Isabel Lapeña Paúl, Sancho Ramírez, rei d'Aragó (¿1064?–1094) i rei de Navarra (1076–1094), Gijón, Trea, 2004, págs. 124-125. ISBN 84-9704-123-2
- ↑ Lapeña Paúl, op. cit., pág. 126.
- ↑ Zurita (1562). «Lliure 1. XVIII», Edició d'Ángel Canellas López/Edició electrònica de José Javier Iso (coord.), María Isabel Yagüe i Pilar Rivero (ed.). Anals de la Corona d'Aragó, Saragossa: Publicació número 2.473 de l'Institució «Fernando el Catòlic» (Excma. Diputació de Saragossa).
- ↑ Lapeña Paúl, op. cit., págs. 126-146.
- ↑ Història de Jaca (Jaca.com)
- ↑ Població: entre la fam i la malaltia (Artehistoria)
- ↑ La pesta en Aragó (Atles d'història d'Aragó)
- ↑ El reflex de la pesta (1651-1654) en els registres parroquials d'algunes localitats oscenses. Francisco Fonz Garcés.
- ↑ Madoz, P. Diccionari Geogràfic [...]. Madrit, 1846-1850, v. IX, 489.
- ↑ Bourneton, A. L'Alt Aragó abans de Briet. Osca, 2007, 525-526.
- ↑ Cense de 1857. Osca (INE)
- ↑ Sifres oficials de població resultants de la revisió del Padró municipal a 1 de giner. INE.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Jaca».
- ↑ https://www.jaca.es/ciudad/transporte-urbà.html
- ↑ Ermita de Sant Cristóbal (Bens d'interés cultural d'Aragó)
- ↑ M- A.Barrutia de Pablo.Jacetania. Despoblados medievals, pardinas i vendes, torres i castells aïllats, monasteris aïllats. Jaca, Associació Sancho Ramírez, 2025, p. 315.
- ↑ Museu de Miniatures Militars de Jaca
- ↑ «Torre del Rellonge (Bens d'interés cultural d'Aragó)». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2018. Consultat el 27 de novembre de 2014.
- ↑ «Fort de Rapitán (Bens d'interés cultural d'Aragó)». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 27 de novembre de 2014.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 L'Estela.(50)
- 18-23.
- ↑ Archive Municipal de Jaca. «Lliure de la Cadena del Concejo de Jaca». Consultat el 18 de giner de 2014.
- ↑ El llibre de la Cadena (Ajuntament de Jaca)
- ↑ Real Monasteri de Sant Joan de la Penya (Bens d'interés cultural d'Aragó)
- ↑ «Monasteri Nou de Sant Joan de la Penya (Bens d'interés cultural d'Aragó)». Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2018. Consultat el 27 de novembre de 2014.
- ↑ «Paisage Protegit de Sant Joan de la Penya i Mont Oroel. Pyrénées/Pirineus». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2016. Consultat el 1 de novembre de 2013.
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.(303)ISSN 0212-033X.
- ↑ «Pàgina Web Oficial de l'Ent Públic Consorci Castell de Sant Pedro (La Ciutadella de Jaca)». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2012. Consultat el 8 d'abril de 2012.
- ↑ Festival Folklórico dels Pirineus (Ajuntament de Jaca)
- ↑ Estefindetapas.com
- ↑ «Gastronomia de Jaca (www.jacahuesca.com)». Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2014. Consultat el 27 de novembre de 2014.
- ↑ FEMP. «Llistat de corporacions locals espanyoles hermanadas en Europa». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2016. Consultat el 20 de decembre de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jaca.- Sitie web de l'Ajuntament de Jaca
- Catedral Romànica de Sant Pedro de Jaca
- Germandat del primer divendres de maig
- Informació de Jaca
- Lliure de la Cadena del Concejo de Jaca
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.