Estrabón
Estrabón (en grec antic, Στράβων; Amasia, Ponto, c. 64 o 63 a. C.-c. 23 o 24 d. C.) va ser un geógrafo i històriador grec, conegut principalment per la seua obra Geografia, en 17 llibres.[1][2]
Biografia
[editar | editar còdic]Estrabón va ser un gran viager que, aprofitant la pau romana, va recórrer casi totes les terres de la ecúmene, aplegant a Armènia en Orient, fins a Cerdenya en Occident, i des del mar Negra en el nort fins als llímits d'Etiopia en el sur. Va recórrer el Nilo fins a Asuán en una expedició dirigida per Elio Gal, prefecto romà d'Egipte. Es conserven únicament alguns fragments de les seues Memòries històriques, en 43 llibres, complement de l'història del grec Polibio. En canvi, es posseïx casi per complet la seua magna Geografia, datada entre els anys 29 a. C. –en que dona començ el seu periple–,i l'any 7. Consta de 17 volums d'una descripció detallada del món tal com es coneixia en l'antiguetat i posseïxen un gran valor, sobretot com a testimoni, per les seues pròpies i extenses observacions. El tercer volum ho dedica a Iberia. Les seues senyes varen ser recopilades d'atres fonts, sobretot de Posidonio, ya que Estrabón mai va estar en la península ibèrica. A partir de les seues senyes s'han pogut reconstruir mapes que mostren l'image del món d'Estrabón i els seus contemporàneus.
Com geógrafo descriptiu va rebujar l'obra dels geógrafos matemàtics com Eratóstenes de Cirene o Hiparco de Nicea pel seu caràcter purament astronòmic o cartogràfic. Açò li va dur a un meninfotisme per les causes físiques dels fenomens naturals, centrant-se en els aspectes humans, l'història i els mits per a compondre un retrat de la gent i els països que estudiava.
Geografia i edicions
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Geografia (Estrabón).
Prop d'uns trenta manuscrits, alguns sol fragments, de la Geografia han aplegat fins a l'actualitat. La majoria són còpies medievals, pero també existixen fragments de papirs copiats entre el I i IV de la nostra era. En l'Antiguetat esta obra va ser poc citada, pero es varen produir centenars de còpies durant el periodo bizantí. La primera traducció llatina va aparéixer en Occident en Roma cap al 1469. La primera edició impresa en grec va ser publicada en Venècia, en 1516. Isaac Casaubon, erudit humaniste de la Renaixença, va realisar la primera edició crítica del text grec en 1587. Des de llavors els estudiosos han publicat numeroses edicions, anotant les variants textuals, fins a el XXI.[3]
Traduccions a l'espanyol de la Geografia
[editar | editar còdic]Sobre les traduccions a l'espanyol de la Geografia, la primera va ser des dellatí pel geógrafo real Juan López Peñalver, dellibre III i dedicada al Comte de Floridablanca (Madrit, 1787),[4] i, com ell mateixa declara, el seu fonament va ser el text fixat per Casaubon i editat en les seues notes i les de molts atres per Theodorus Janssonius van Almeloven en Ámsterdam, 1707; s'acompanya en mapes. Més moderna és la comentada i anotada dellibre III i les alusions a Hispania d'atres llibres per l'arqueòlec Antonio García i Bellido: Espanya i els espanyols fa 2000 anys, segons la Geografia de Strábon (1945); més moderna i ya completa és la d'un equip integrat per J. L. García Ramón, J. García Blanco, Juan José Torres Esbarranch, María José Meana, F. Piñero, José Vela Tejada, Jesús Gràcia Artal, María Pau Hoz García-Bellido, C. Serrano Aybar, Juan Luis García Alonso i Sofia Torallas Tovar en la colecció “Biblioteca Clàssica” de l'Editorial Gredos, Madrit, 1991-2015, 6 vols. Existix ademés una atra parcial dellibre III, Geografia d'Iberia. Estrabón. Trad. de Javier Gómez Espelosín i notes Gonzalo Cruz Andreotti, Marcos García Quintela i J. Gómez Espelosín, Madrit: Aliança, 2007.
Eponimia
[editar | editar còdic]- El cràter llunar Strabo du este nom en la seua memòria.[5]
- El asteroide (4876) Strabo també commemora el seu nom.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The New Century Classical Handbook; Catherine Avery, redactor; Appleton-Century-Crofts, New York, 1962; p. 1033:
"Strabo. Greek geographer, born at Amasia, Pontus, 63 B. C.; died c24 A. D.... His great Geographica, in 17 books... has been the most important geographical work to menja down to us from ancient claves"
("Estrabón. Geógrafo grec, naixcut en Amasia, Ponto, 63 a. C.; va morir c24 d. C.... El seu gran Geographica, en 17 llibres... ha segut l'obra geogràfica més important que nos ha aplegat des de la antiguetat") - ↑ David Crystal, redactor, The Cambridge Biographical Encyclopedia, Cambridge University Press, 1994, p. 901:
"Strabo... (c.64BC—c. AD 23) Geographer and historian born in Amaseia, Pontus... his Geographica in 17 books has menja down almost complete, and is of great value"
("Estrabón... (c. 64 a. C.—c. 23 d. C.) Geógrafo i historiador naixcut en Amaseia, Pontus... el seu Geographica en 17 llibres s'ha preservido casi complet i és de gran valor") - ↑ Radt, Stefan (Translator, Critical Apparatus) (2002–2011) Strabons Geographika. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht. Books I–XVII en alemà. Dèu volums.
- ↑ Llibre tercer de la Geografia d'Estrabon, que comprehende un tractat sobre Espanya antiga. Traduït delatin per Don Juan Lopez, Geografo Pensioniste de S. M. Individu de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Sevilla, i de les Societats Vascongades i d'Astúries, Madrit: Viuda d'Ibarra, fills i companyia, 1787.
- ↑ «Strabo» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
- ↑ «jpl. nasa. gov/sbdb. cgi? sstr=4876 (4876) Strabo» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. Consultat el 6 de setembre de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Castro Páez, I. (ed.) (2018). us. es/es/detalle-libro/720063/de-nuevo-sobre-estrabon De nou sobre Estrabón. Geografia, cartografia, historiografia i tradició. (Monografies de GAHIA n°3). Editorial Universitat d'Alcalà/Editorial Universitat de Sevilla. ISBN 978-84-472-2854-6.
- Duek, D. (ed.) (2017). routledge. com/The-Routledge-Companion-to-Strabo/Dueck/p/book/9780367581299 The Routledge Companion to Strabo. Routledge. ISBN 9781138904330.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estrabón.
Erro al crear miniatura: Estrabón en Viquidites.
- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Estrabón.
- Texts d'Estrabón en Wikisource: en francés i en grec
- Estrabón - Traducció de Juan López (1787). google. com. ar/books? id=7as-AAAAcAAJ&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false .
- hs-augsburg. de/~harsch/graeca/Chronologia/S_post01/Strabon/str_intr. html Texts grecs en el hs-augsburg. de/~harsch/augustana. htmlloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
- perseus. tufts. edu/hopper/searchresults? q=strabo Estrabón en el Proyecte Perseus.
- org/bloodwolf/erudits/strabon/index. htm Text bilingüe grec - francés, en introducció i anotacions en este idioma, en el org/ lloc de Philippe Remacle: trad. d'Amédée Tardieu. Hachette. 1867.
- Amédée Tardieu (1822 - 1893): geógrafo i bibliotecari francés.
- Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrabón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.