Fur de Jaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El Fur de Jaca és una carta de població o “carta pobla” –fur breu– otorgada, pel rei aragonés Sancho Ramírez, a la vila de Jaca per a convertir-la en una ciutat, datat tradicionalment en l'any 1063 i, més modernament, en 1076 ó 1077.

La seua finalitat era, d’acort al seu text, dispensar als seus habitants dels "mals furs", confirmant els "bons furs" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població franca, que aplegava a través del Camí de Santiago (via Somport-Jaca-Sangüesa-Estella).

Poc a poc s'estengué fora d'Aragó, ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en aragonés, occità i en romanç navarrés principalment. A mesura que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.

Serví de base per als Furs d’Aragó de l'any 1247.

Estructura[editar | editar còdic]

El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenia uns 24 preceptes).

Idiomes del Fur de Jaca[editar | editar còdic]

Sobre la base d'este fur llatí de Sancho Ramírez es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en llatí o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.

Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del Fur de Jaca. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en aragonés (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en Navarra). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.

L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per català o per occità antic (inclús per valencià antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del català es remonten a finals del sigle XI?. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en Lleida s'escrigueren les Homilíes d'Organyà o el Forum Iudicum (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al valencià (i fortament influenciat per l'occità, com el propi català) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'Aragó per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren Aragó.

En atres paraules, estos documents són una bona mostra de que, durant els sigles XI-XII-XIII, ans de la castellanisació actual d'Aragó, era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al català, pero sense cap filiació catalana, fora de Catalunya.

Datació[editar | editar còdic]

Si be, el original base, es situa a finals del sigle XI, els diferents paleógrafs que han estudiat el Fur de Jaca no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre 1076 i 1094, puix per una part, el document parla de Sancho Ramírez com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de Navarra entre 1076 i 1094; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any 1062, un any abans de l'inici del seu regnat com a rei d'Aragó.


Contingut[editar | editar còdic]

El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» Sancho Ramírez, en l'any 1063, qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.

Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels Pirineus, garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.


Furs derivats del de Jaca[editar | editar còdic]

El Fur de Jaca s'estengué per tots els territoris aragonesos dels Pirineus, i acabà sent "transplantat" inclús fora d'Aragó, i el propi Sancho Ramírez l'usà en la creació d'Estella en l'any 1090, concedint-lo Alfons I a Sangüesa en 1122 i al barri de San Cernín, de Pamplona en 1129, a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a Sant Sebastià i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en França.

El Fur evolucionà, i en l'any 1134 Ramiro “el Monge” concedí a Jaca les franquícies que fruïen els burguesos de Montpellier, en tant que a lo llarc del sigle XII diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix Alfons II en 1187 declarà saber que de Castella, Navarra i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en agost de 1342, els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de Pamplona, donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.

A finals del sigle XII, el Fur de Jaca està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te el seu foc de contractació en la fira anual de Jaca, contrastant en la tradició visigoda del Liber Iudiciorum.

Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de Jaca i Osca.

Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progressivament, el Fur de Jaca anà cedint davant la vitalitat del Fur d'Aragó, i sobretot, de les coleccions oficials d'estos.


Bibliografía[editar | editar còdic]