Chireta
La chireta (en el Pirineu aragonés) o girella (en el Pirineu català) és un embotit típic de la cuina montañesa d'Aragó, propi de la cultura rural que ho aprofitava tot. Consistix en el budell net del corder tallada, reblida en arròs condimentado, pulmó i cor d'este animal, després s'coser i es hervir en caldo. També es fan chiretas d'ovella i de cabrit. Les d'ovella necessiten una cocció més llarga. Com qualsevol plat, les chiretas tenen variacions de preparació i elaboració.
La manera tradicional de còure's és en aigua o caldo. Se solen servir calents just despuix de la cocció i sense una atra elaboració o acompanyament encara que una forma més moderna de presentar-se consistix en posteriorment, una volta gelades, tallar-les en rodajas i cuinar-les a la barbacoa o reboçar-les.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula chireta significa en aragonés «pell tornada», del verp chirar «girar, donar-li el regrés». El nom català té el mateix orige.
Orige
[editar | editar còdic]Sacrificar un corder per a dates especials com les festes majors i menors, les bodes, els batejos, etc...era una tradició antiga en el Pirineu i no es devia desaprofitar res. Un dels productes derivats d'eixe sacrifici era la chireta, que ya apareix nomenada en texts del sigle XV. És un plat típic i popular, en sabor rústic del Alt Aragó, particularment de les comarques de Ribagorza, Sobrarbe i Somontano de Barbastro. En les comarques catalanes de l'Alta Ribagorza i els dos Pallars (Yuso i Suso), la chireta és coneguda com gireta o girella, respectivament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Geoparque de Sobrarbe.Consultat el 2021-05-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chireta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.