Àbsit
la locució llatina absit iniuria verbis (lit.: «estiga llunt l'injúria de les paraules»), o absit iniuria verp (en el terme verbum declinat en singular; lit.: «estiga llunt l'injúria de la paraula»), és una versió alterada d'una frase de Tito Livio, que originalment resa absit invidia verp (Ab Urbs condita, IX, 19, 15), és dir, «estiga llunt l'hostilitat de (la meua) paraula». En la seua forma adaptada, el significat és «no hi haja ofensa en les paraules / en la paraula», equivalent a les fòrmules en espanyol «dit siga sense ofendre» o «dit siga sense ànim d'ofendre».[1] En realitat, el sentit no varia molt. En abdós casos, se subralla que el pensament de qui parla expressa (o desijaria expressar) un concepte objectiu, no malinterpretable per qui escolta i, sobretot, no ofensiu cap a la seua persona. És dir, es tracta d'una expressió atenuant en la que habitualment s'acompanyen declaracions que podrien semblar ofensives, pero que es diuen en franquea i per amor a la veritat, o be per a referir un juí emés per uns atres.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Absit iniuria verp». Vocabolario Treccani on line. Istituto dell'Enciclopèdia Italiana. Consultat el 2026-08-20.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1992) Gran Enciclopèdia DeAgostini, d'Agostini, p. 45.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Absit iniuria verbis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.