Tito Livio

Erro al crear miniatura:

Tito Livio

Tito Livio (Patavium, 59 a. C.-Pàdua, 17 d. C.)va ser un historiador romà que va escriure una monumental història de l'Estat romà en cent cuarenta y dos llibres (el Ab urbs condita), des de la llegendària arribada d'Eneas a les costes del Lacio fins a la mort del cuestor i pretor Druso el Major.

Biografia i obra

Naixcut i mort en Patavium, l'actual Pàdua, al moment del seu naiximent important ciutat romana de la Galia Cisalpina (territori de la Itàlia septentrional, políticament anexat abans de la seua mort, en l'any 42 a. C., a la Itàlia romana pròpiament dita).

La família Livio eren d'orige plebeu, pero la família podia jactarse d'antepassats ilustres per llínea materna: en la Vida de Tiberio, Suetonio recorda que la família Liviorum «havia segut honrada en huit consulats, dos censura, tres triumfos i inclús en una dictadura i un magister equitum cap de cavalleria». Verosímilmente, Tito Livio va ser educat en la seua ciutat natal, instruït primer per un gramàtic en qui va deprendre a escriure en un bon llatí i també a estudiar grec. Després, va ser instruït per un retòric, qui ho va acostar a «l'eloqüència política i judicial». Un dels events més importants de la seua vida va ser la mudança a Roma per a completar els seus estudis; va ser allí a on va entaular estrets llaços en Augusto, qui, segons Tácito, ho cridava «pompeyano»; és dir, partidari de la república. Este fet no va comprometre la seua amistat, tant que sempre va gojar del respecte i l'hospitalitat de l'emperador. Se li va encarregar l'educació del futur emperador Claudio. Tito Livio va escriure una història de Roma, des de la fundació de la ciutat fins a la mort de Nerón Claudio Druso en 9 a. C., Ab urbs condita libri (a voltes coneguda com les Décades). L'obra constava de 142 llibres (rolls de papir), dividits en décades o grups de dèu llibres. D'ells, solament trentacinc han sobrevixcut, els numerats de l'1 al 10 i del 21 al 45. Els llibres que han aplegat fins a nosatres, contenen l'història dels primers sigles de Roma, des de la fundació en l'any 753 a. C. fins a 292 a. C., relaten la segona guerra púnica i la conquista pels romans de la Galia, de Grècia, de Macedònia i de part d'Àsia Menor.

Floro va escriure un Epítome de tots els seus llibres, obra que ha sobrevixcut i nos permet conéixer quin era el pla seguit per Tito Livio i l'orde en el que narrava els acontenyiments.

Fonts

Es va basar en Quint Claudio Cuadrigario, Valerio Antias, Antípatro, Polibio, Catón el Vell i Posidonio. Per lo general, s'adherix a una de les fonts, que després completa en les atres, lo que a voltes fa que es troben duplicats, discrepàncies cronològiques i inclús inexactitudes.

Recepció

Época imperial

L'obra de Livio Història de Roma va ser molt solicitada des del moment de la seua publicació i ho va seguir sent durant els primers anys de l'imperi. Plinio el Jove va relatar que la celebritat de Livio estava tan estesa que un home de Càdis va viajar a Roma en l'únic propòsit de conéixer-ho. L'obra de Livio va ser una font per a les obres posteriors d'Aurelio Víctor, Casiodoro, Eutropio, Festo, Floro, Granio Liciniano i Orosio. Juliol Obsecuente es va servir de Livio, o d'una font en accés a Livio, per a compondre el seu De Prodigiis, un relat dels acontenyiments sobrenaturals ocorreguts en Roma des del consulat de Lucio Cornelio Escipión Asiàtic i Cayo lio fins al de Paulo Fabio i Quint Elio. Tito Livio es va transformar pronte en un clàssic; en la Edat d'Argent va collir els elogis de Lucio Anneo Séneca, Marco Fabio Quintiliano i Plinio el Jove; Silio Itálico ho va usar com a font per a la seua Punica i en el II Floro va resumir l'obra de Livio en dos volums. Apiano va beure de Livio en els seus tractats Sobre Iberia i La guerra d'Aníbal. Dion Casio i Amiano Marcelino ho varen imitar. Livio va escriure durant el regnat d'Augusto, que va aplegar al poder despuix d'una guerra civil en generals i cònsuls que dien defendre la República romana, com Pompeyo. Patavium havia segut partidari de Pompeyo. Per a aclarir el seu estatus, el vencedor de la guerra civil, Octavio César, havia volgut prendre el títul de Rómulo (el primer rei de Roma) pero al final va acceptar la proposta senatorial de Augusto. En lloc d'abolir la república, va adaptar esta i les seues institucions al govern imperial. L'historiador Tácito, que va escriure aproximadament un sigle despuix de l'época de Livio, va descriure a l'emperador Augusto com el seu amic. En descriure el juí de Cremucio Cordo, Tácito ho representa defenent-se cara a cara en el ceñudo Tiberio de la següent manera:

Es diu que vaig alabar a Brut i a Casio, les carreres molts del qual han descrit i ningú ha mencionat sense elogi. Tito Livio, preeminentemente famós per la seua eloqüència i veracitat, va enaltir a Cneo Pompeyo en tal panegíric que Augusto ho va cridar Pompeyano, i no obstant açò no va ser obstàcul per a la seua amistat.

Les raons de Livio per a retornar a Pàdua despuix de la mort d'Augusto (si és que ho va fer) no estan clares, pero les circumstàncies del regnat de Tiberio sense dubte permeten especular.

En posterioritat

Erro al crear miniatura:

Tito Livio d'Andrea Briosco (circa 1567).

L'obra de Livio va ser un eixemple d'estil i rigor historiográfico durant l'época de l'Imperi, sent copiada en les biblioteques imperials. Després la seua figura es difuminó un tant, a pesar de l'admiració d'Orosio i Casiodoro, i va tornar a resorgir en época carolingia gràcies a Fridugio de Tours, Lupo de Ferrières i el bisbe alemà Teaberto de Duurstede. Per una atra part, Thomas Becket va copiar un manuscrit de la tercera década durant el seu desterro en França (1164-1170) i li'l va dur a Canterbury. Durant la Edat Mija, per l'extensió de l'obra, la classe lletrada ya llegia resums en lloc de l'obra en sí, que era tediosa de copiar, cara i requeria molt espai d'almagasenament. Va deure ser durant este periodo, si no abans, quan varen escomençar a perdre-se manuscrits sense repondre. No obstant, la verdadera eclosió del seu estudi es va produir en el Humanisme italià. Dante Alighieri ho va elogiar en la vora XXVIII del Inferno («Livio che senar erra») i al seu elogi varen succeir els de Gian Francesco Poggio Bracciolini, Coluccio Salutati, Niccolò Niccoli i uns atres, que es varen llançar a buscar còdexs de la seua obra perduda. Va destacar en esta llabor Francesco Petrarca, el «verus Livi sospirator». Petrarca va conseguir reunir en Itàlia, Aviñón i París la primera, tercera i quarta décades llevat ellibre trigèsim segon i el final del quadragèsim. Gràcies a ell es varen multiplicar a partir d'el XIV les còpies per tota Europa. Els descobriments de tres llibres més en 1517, 1533 i 1615, junt a lo trobat per Petrarca, conseguixen el milacre de reintegrar la seua obra a la via principal de la cultura occidental, segons Antonio Fontán, principal dels estudiosos de la seua obra en Espanya. La població va descobrir que l'obra de Livio s'estava perdent i grans cantitats de diners varen canviar de mans en la febra per reunir manuscrits llaugers. El poeta Beccadelli va vendre una casa de camp per a finançar-se la compra d'un manuscrit copiat per Poggio. Petrarca i el papa Nicolás V varen mamprendre la busca dels llibres ara desapareguts. Laurentius Tanca va publicar un text esmenat iniciant el camp de la erudición sobre Livio. Dante parla molt be d'ell en la seua poesia, i Francisco I de França encarrega extenses obres d'art que tracten temes llaugers; l'obra de Nicolás Maquiavelo sobre la república, els Discursos sobre Livio, es presenta com un comentari sobre la Història de Roma. A partir de Petrarca, el seu influix es fa sentir en Maquiavelo (Discorsi sopra la prima deca vaig donar Tito Livio), en el Voltaire historiador, en Montesquieu (Considérations sur els causes de la grandeur dones Romains et de leur décadence), en els revolucionaris francesos, en Walter Scott i en Thomas Babington (lord Macaulay), més en concret en la seua obra Lays of Ancient Rome. El respecte per Livio va alcançar altes cotes. Walter Scott relata en Waverley (1814) com a fet històric que un escocés implicat en el primer alçament jacobita de 1715 va ser recapturado (i eixecutat) perque, havent escapat, encara permaneixia prop delloc del seu captiveri en "l'esperança de recuperar al seu favorit Tito Livio".

En Espanya cal mencionar l'enorme impronta que va deixar en els cronistes d'Índies, especialment entre els que les varen redactar en llatí: Pedro Màrtir d'Anglería i Juan Ginés de Sepúlveda. El seu influix directe es va donar a través de les traduccions del canceller Pero López d'Ayala (1401), la versió de fra Pedro de la Vega (1520) i la de les Décades del gran humaniste protestant espanyol Francisco d'Enzinas, de 1531 pero impresa en edicions d'Estrasburc (1552) i Colónia (1553).

Francisco Navarro i Calvo va publicar la seua en dos volums en 1886 i 1889, reimpresos en Madrit en 1914 i 1917 i en Buenos Aires (1944). La Editorial Gredos ha realisat aixina mateix vàries edicions bilingües soltes i per fi una completa en dos volums de José Antonio Villar Vidal. També Aliança Editorial l'ha publicat.

Vore també

• Ab urbs condita (Des de la fundació de la ciutat, història de l'Antiga Roma)
• Història de l'Antiga Roma

Bibliografia

Erro al crear miniatura:

Ab uurbe condita, 1714

• Chaplin, Janes D. (2000). org/details/livysexemplaryhi00chap/page/n3/mode/2up Livy's Exemplary History, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-815274-3.
• Plantilla:Cite journalast=Damon
• Davies, Jason P. (2004). org/details/romesreligioushi0000davi Rome's Religious History: Livy, Tacitus and Ammianus on their Gods, Cambridge: Cambridge University Press.
• (1971) org/details/livy00thom Livy, London: Routledge. ISBN 9780710068767.
• Feldherr, Andrew (1998). org/details/spectaclesociety00feld/mode/2up Spectacle and Society in Livy's History, Berkeley: University of Califòrnia Press.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tito Livio.

Erro al crear miniatura: Tito Livio en Viquidites.

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de Tito Livio.
• 15px|link=|alt= Wikisource en latín contiene obras originales de o sobre Tito Livio.
• thelatinlibrary. com/liv. html Texts en llatí, en el thelatinlibrary. com lloc The Latin Library (La Biblioteca Llatina).
• perseus. tufts. edu/hopper/searchresults? q=livius Tito Livio en el Proyecte Perseus.