Cuestor

Est artícul tracta sobre el magistrat romà. Per a el càrrec europeu vore Cuestor (Eurocámara).

El cuestor ^{[lower-alpha 1]} va ser el magistrat regular de menor ranc de l'Antiga Roma.^[1] El càrrec formava part del cursus honorum i les seues funcions varen variar a lo llarc de la història de Roma.

Història

Els primers cuestores varen ser juges encarregats dels casos d'assessinat i d'insurrecció o alta traïció. En el temps, la seua denominació més comuna va ser Decumviri Perduillionis et parricidii. Eren nomenats per a cada cas i no constituïen una magistratura permanent.^[2]

A fins de el III, els decumviri o cuestores varen perdre les seues atribucions judicials, que varen passar als triunviri nocturni.

Simultàneament a estos cuestores judicials, varen existir els cuestores administratius, en els quals delegava el rei l'administració dels fondos públics. En la República (420 a. C.), les seues funcions varen passar als cònsuls que les varen delegar en: dos cuestores civils (per al Tesor públic), i dos cuestores militars (per a les arques de l'eixèrcit). És en eixe moment en el que els plebeus conseguixen l'accés a la Cuestura, fins a llavors reservada als patricios. El seu número seguiria incrementant-se fins a aplegar a 40 en época de César.^[3] Més vesprada, el seu nomenament va passar als comicis tribunados.

Estos quatre cuestores eren patricios fins que, en el 309 a. C., els plebeus varen poder ocupar tres de les quatre places.

També varen existir quatre cuestores de la Marina, encarregats de l'administració de les quatre bases navals romanes.

Un atre càrrec reconegut era el de cuestor en poders de pretor (quaestor pro praetore) que s'utilisava quan en una província romana no estava el governador titular.^[4]

Finalment es varen establir, junt als cuestores existents, els cuestores itálicos, en competències per a coordinar els censos de la part d'Itàlia somesa a Roma.

Imperi tardà

Durant el regnat de l'emperador Constantino I, es va establir una nova cuestura, la del cuestor del sagrat palau (___protected_title_0___). El càrrec funcionava com a portaveu de l'emperador i s'encarregava de la creació de lleis i la gestió de les peticions llegals, actuant com a ministre de justícia de facto.^[5] Els poders judicials formals del càrrec eren escassos, pero, com a principals assessors jurídics de l'emperador, els seus titulars varen adquirir una influència considerable. Varis juristes famosos varen ocupar este càrrec de cuestor, entre ells Antíoco Chuzon i Triboniano, que varen contribuir en gran mida a l'elaboració del ___protected_title_1___ i el ___protected_title_2___, respectivament.^[6]

A partir de l'any 440, el càrrec de cuestor va treballar en colaboració en el prefecto pretoriano d'Orient per a supervisar el tribunal suprem, o cort suprema, en Constantinopla. Allí, escoltaven les apelacions dels distints tribunals subordinats i governadors.^[7]

Vore també

Notes

↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑ Tito Livio. «"The History of Rome, Llibre 2"». Benjamin Oliver Foster, Ph.D., Ed. Consultat el 9 de maig de 2020.
↑ El Romà, la terra, les armes. Evolució històrica de les Institucions del Dret Romà. Haroldo Ramón Gavernet i Mario Antonio Mojer. Editorial Lex, 1992. L'Argent, Argentina. ISBN 950-9076-30-9.
↑ Sarah Romero. National Geographic (ed.): «Una inscripció romana en una urna de Cartagena trau a la llum a un governador romà oblidat». Consultat el 25 de decembre de 2025.
↑ (1998).Speculum.73(3)ISSN 0038-7134.doi:10.2307/2887520.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑ Kelly (2004). Ruling the later Roman Empire, Cambridge, MA: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-03945-2.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cuestor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

[2] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[livy-3] Tito Livio. «"The History of Rome, Llibre 2"». Benjamin Oliver Foster, Ph.D., Ed. Consultat el 9 de maig de 2020.

[4] El Romà, la terra, les armes. Evolució històrica de les Institucions del Dret Romà. Haroldo Ramón Gavernet i Mario Antonio Mojer. Editorial Lex, 1992. L'Argent, Argentina. ISBN 950-9076-30-9.

[5] Sarah Romero. National Geographic (ed.): «Una inscripció romana en una urna de Cartagena trau a la llum a un governador romà oblidat». Consultat el 25 de decembre de 2025.

[6] (1998).Speculum.73(3)ISSN 0038-7134.doi:10.2307/2887520.

[7] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[8] Kelly (2004). Ruling the later Roman Empire, Cambridge, MA: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-03945-2.

[lower-alpha 1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]