Galia

Erro al crear miniatura:

Galia

Erro al crear miniatura:

Mapa de la Galia abans de la conquista romana.

Galia (en llatí: Gallia) és el nom romà donat a una regió de la Europa Occidental actualment formada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa, el nort d'Itàlia i zones d'Alemània i els Països Baixos a l'oest del Rin. També les illes britàniques, (Gals, Anglaterra Escòcia i Irlanda) i Hispania estaven poblades per tribus celtes. Aixina, la paraula gal (en llatí: gallus) es referix habitualment als habitants celtas d'eixa regió en temps antics i va anar principalment amprada pels romans, que molt rares voltes cridaven celtes a este conjunt de diverses tribus. El gentilici es va conservar a través dels temps solament en l'extensió de terres que hui componen França i encara hui seguix cridant-se gals als francesos, i de fet Gallia (en grec Γαλλία) és el nom grec modern de França. També el nom de Galícia té el mateix orige referit a la població gala o celta. No obstant, els gals es varen estendre per tota Europa en temps romans, parlant llengües celtes que havien divergit en dos grups. Ademés dels gals de l'actual França, uns atres s'havien establit en les planures del nort d'Itàlia, en la província que els romans coneixien com Galia Cisalpina («Galia aquende els Alps», la qual, posteriorment, va deixar definitivament d'existir com a província, sent anexada al territori de la Itàlia romana, en el I), fins al Véneto i Istria. Atres celtes havien emigrat creuant els Pirineus fins a Iberia, donant lloc ademés als celtíberos.

Els primers temps

Erro al crear miniatura:

Mapa de Galia al voltant de l'any 58 a. C.

Els grecs focenses varen fundar en el sur d'estos territoris una ciutat anomenada Massilia (actual Marsella). D'esta época es tenen les primeres senyes i informacions sobre la Galia i els gals. Els grecs cridaven keltoi (que significa en grec: els audaços, pel seu gran valor), en general als que es coneix com a celtes, pero en estes regions utilisaven també el nom de Galatia i gálatas (

• ), per a designar la terra i els seus habitants. Este terme de gálata es referix tant als habitants europeus, com als que es varen establir més vesprada en Àsia Menor, fundant la regió de Galacia. Els celtes s'han cridat sempre a sí mateixos galiain, o siga: gals. Estos dos térmens de Galia i gals es varen seguir amprant despuix de la conquista de Juliol César per a designar les províncies romanes que s'estenien per estos territoris i es varen conservar fins al final de la dinastia Merovingia, a lo manco en els documents de l'época. Més vesprada, i ya en plena época de la dinastia Carolingia pertanyent al Regne dels francs, va sorgir el terme de Francie (França occidentalis) que designava els territoris de l'antiga Galia romana. En la Galia no existia cap unitat política ni territorial. No constituïen un Estat organisat, sino un conjunt de pobles composts per tribus diferents i de distintes ètnia. Si hi havia alguna cosa que unira a este conjunt de tribus, era el comerç, sobretot, basat en una desenrollada metalúrgia.

Els distints pobles de la Galia

Artícul principal → Pobles gals.

Juliol César va fer una descripció generalisada sobre tres dels pobles que habitaven la Galia Transalpina en el seu llibre De Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galias). Conte que estava la regió dividida en tres parts, cada una de les quals estava habitada pel poble dels belgues, el dels aquitanos i el dels gals (o celtes). Encara que solament descriu estos tres, se sap que la Galia estava poblada per molts més pobles diferents. Pero cal tindre en conte que en esta descripció està la voluntat de César de marcar llímits, típica a tot romà, que no tenia cap tipo d'asidero científic per a catalogar diferències entre un o un atre poble. Els belgues habitaven la part del nort; al sur de la seua regió estaven els rius Sequana (Sena) i Matrona (Marne). Els celtes pròpiament dits, segons Juliol César, habitaven la part central. Els individus d'estos dos pobles eren alts, de pell clara, prou sociables i tenien per costum lluitar en grans grups. Els aquitanos habitaven en el sur, entre el riu Garona i els monts Pirineus; eren morenos i lluitaven en chicotets grups. Parlaven llengües diferents i les seues costums i lleis tampoc eren comunes. Cada poble estava format per vàries tribus:

• Celtes tradicionals, en els carnutes, bituriges, námnetes, pictones, túronos, senones, heduos, arvernos, que es trobaven dispersos a lo llarc del riu Loira. Tricasses, lingones, mandubios, en la conca del riu Sena. Tréveros, leucos, tríbocos, sécuanos entre uns atres, habitant la conca del riu Mosela. Helvecios, ráuracos, ambarros, alóbroges, segusiavos, helvios, voconcios, saluvios, entre molts uns atres, a lo llarc dels rius Ródano i Saona.
• Celtes belgues, en les tribus dels belóvacos, suesiones —que varen donar lloc al topònim de Soissons—, rems —que varen donar lloc al topònim de Reims—, parisios —la capital del qual era Lutecia, hui París—, menapios, atrebates, ambianos, meldos, catalaunos, mórinos, cáletes, nervis i eburones.
• Aquitanos, en les tribus dels tarbelos, auscos, nitióbroges, elusates, cónvenos, viviscos i uns atres, més vinculats en els pobles cèltics de la península ibèrica, si be la antroponimia del antic aquitano mostra elements protoeuskéricos.

En época dels romans

Erro al crear miniatura:

Les diferents províncies que conformaven la Galia.

Totes les terres habitades pels gals eren conegudes pels romans com les Galias, en plural, perque Roma distinguia més d'una, segons la seua situació geogràfica. Per això distinguien entre Galia Cisalpina (al nort d'Itàlia, abans de passar els Alps) i Galia Transalpina (dellà els Alps, des del nort d'Itàlia); aparte dels molts territoris que encara estaven sense conquistar fins a l'época de Juliol César (Galia Comata o Cabelluda).

Galia Cisalpina

Erro al crear miniatura:

Les tribus gals en Itàlia.

La Galia Cisalpina era denominada, per alguns autors, com Galia Itálica i també cridada Galia citerior o Galia togata, per la seua primerenca i profunda romanización en comparació a les demés Galias. La conformaven totes les terres al nort dels rius Arnus (Arno) i Rubicón, rius que delimitaven igualment la frontera terrestre entre Itàlia i els territoris provincials.

El riu Po transcorre per este territori d'oest a est, traçant una llínea divisòria geogràfica natural. En aquella época la divisòria del riu era molt important, puix existia una gran diferència entre els habitants d'una vora i d'una atra. Les gents al sur del riu Po, en la cridada «Galia Cispadana», estaven molt romanizades i, des dels temps de la guerra Social, gojaven de la plena ciutadania romana, que els havia segut otorgada a través de la Lex Plautia Papiria de la mateixa manera que als itálicos, mentres que, en el territori entre la vora nort del riu Po i els Alps, en la que es coneixia com «Galia Transpadana», les gents i les ciutats estaven prou menys romanizades (encara que més que en les Galias Transalpines) i gojaven exclusivament del dret llatí. Fins a la mitat de l'el I, en la Transpadana, les ciutats de Aquilea, Cremona i Mediolanum, varen ser les úniques en gojar de plena ciutadania romana, diferenciant-se aixina de les demés ciutats transpadanas proveïdes únicament del Ius latii; en l'any 49 a C., gràcies a la Lex Roscia, és otorgada la plena ciutadania romana a tots els habitants lliures de la Galia Transpadana, la qual en l'any 42 a. C., junt a la Galia Cispadana —els dos territoris que componien la Galia Cisalpina— deixa definitivament de ser una província i de ser coneguda en este nom, sent anexada al territori de la Itàlia romana i tornant-se, des de llavors, la més septentrional de les terres itálicas.

Galia Transalpina

Cridada per alguns Galia ulterior, era la província romana que es trobava a l'atre costat dels Alps. Consistia en una franja costera, des dellímit oest de Ligúria fins al nort dels Pirineus. A lo llarc de la franja tenia dos alvançades que s'internaven, una cap a Tolosa en Aquitània, i una atra per la vall del Ródano fins a la factoria o ciutat comercial anomenada Lugduno, actual Lió. Va ser conquistada en la seua major part per Cneo Domicio Enobarbo, abans de l'any 120 a. C., en la que es va assegurar el pas dels eixèrcits romans cap a Hispania.

Galia Comata

Cridada també Galia Melenuda (menge en llatí significa «cabellam, cabellam»), ya que els seus habitants es deixaven el pèl molt llarc. Era la Galia més extensa de totes, puix comprenia les actuals França i Bèlgica junt en part d'Holanda al sur del riu Rin. El seu territori era pla, en grans boscs i molts recursos agrícoles, la majoria sense explotar. Estava regada pels rius Liger (Loira), Sequana (Sena), Mosa, Mosella (Mosela), Scaldis (Escalda), Samara (Somme), Matroma (Marne), Duranius (Dordonya), Oltis (Lot) i Garumna (Garona). Abans de la conquista de Juliol César, totes estes terres eren pràcticament desconegudes. Els seus habitants eren celtes (gals) en la seua majoria. Estos gals coneixien l'existència de Roma i la seua poder i evitaven qualsevol contacte en ella. Eren agricultors i ganaders i vivien en poblats que els romans cridaven oppida. Guardaven, cuidaven i defenien celosament els tesors tribals, aixina com els camps de blat i el seu rei. De la seua religió se sap poc en realitat, encara que han circulat a lo llarc de l'Història llegendes i contes sobre els seus deus (vinculats a la naturalea com els deus vikingos) i els seus sacerdots, cridats druidas (dels que es desconeix casi tot, cal investigar atres camps per a comprendre'ls, com l'actual chamanisme). En general no buscaven la guerra com un fi per a la seua expansió, pero eren terribles guerrers. Tenien per costum fabricar i beure cervesa. La majoria d'estos habitants eren alts, fornidos, rossos o pelirrojo i en ulls blaus o grisos. Per als romans eren pobles bàrbars, és dir, estrangers, ya que parlaven un idioma completament distint allatí.

conquista romana

Juliol César va derrotar a les tribus celtas en Galia entre 58 i 51 a. C. i va escriure les seues experiències en De Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galias). La regió conquistada per César era la Galia Transalpina, a on es trobava inclosa la Galia Comata (Galia Melenuda). César va descriure als gals com a individus inteligents, molt actius, impulsius i inestables. Quan César va aplegar a la Galia en l'any 58 a. C., estos territoris eren solament un nom per als romans, que res més coneixien les províncies meridionals, someses a vassallage en la finalitat d'assegurar-se el pas i les comunicacions per terra cap a Hispania. Sabien els romans que els seus habitants eren tribus celtes que estaven en contínua baralla. César va acodir al territori de la Galia per a socórrer al poble dels helvecios, establits en lo que hui és Suïssa, que estaven amenaçats pels germans. No obstant, César va impedir la migració de les tribus helvecias cap a l'est, a les que va derrotar definitivament prop de Bibracte i a les que va ordenar tornar a les seues terres. Més vesprada va ser en ajuda dels eduos que estaven en lluita contra els belgas; despuix d'estos ardits, va decidir instalar-se allí i, en l'any 56 a. C., va lliurar una batalla naval contra els gals vénetos, poble natiu del noroest de França. En l'any 55 a. C., els germans es trobaven molt prop, en l'atra vora del Rin. Va manar construir a la seua legió un pont de fusta sobre este riu per a poder-ho creuar i lluitar contra este poble en el seu territori. D'esta forma, César va evitar una nova invasió. Varen ser dos campanyes lluentes i temeràries contra Ariovisto, el cap germà, que a pesar de ser el seu eixèrcit molt més numerós, va ser aniquilat pels romans prop d'Ostheim (en l'actual Alsàcia, França). En el 60 a. C. s'estimen en 5 a 6,7 millons de persones, en l'any 0 es conten 8 millons d'habitants de la província, per a l'any 400 es calculen 12,2 millons de persones^{cita requerida}. L'emperador Augusto va dividir la Galia en l'any 27 en quatre administracions o províncies:

• Gallia Aquitània, que llimitava al nort en el riu Loira.
• Gallia Belgica, que s'estenia entre els rius Sena i Rin i ellímit dels quals pel nort era el mar del Nort. Esta administració es va mantindre aixina fins a principis d'el IV, en que va haver canvis en l'emperador Diocleciano.
• Gallia Lugdunensis, entre els rius Loira, Saona i Ródano.
• Gallia Narbonensis, des dels Alps fins als monts Cevenas. L'historiador Robert Étienne ha calculat per a la Galia del Alt Imperi romà una taxa d'urbanisació del 7,6 %.

L'Imperi gal

Artícul principal → Imperi gal.

Durant el III, en Galia es va formar un govern separat de Roma, al com s'ha denominat Imperi gal. L'Imperi gal comprenia Galia, Hispania, Britania i part de Germania. Disponia d'emperador, una noblea gal-romana, eixèrcit en els seus respectius generals i oficials i una economia pròpia representada per l'acunyament de les seues monedes imperials. En les seues relacions internacionals va destacar un pacte de delimitació de fronteres acordat en el Imperi romà. En un principi, les seues províncies disponien d'una economia aparentment molt més pròspera que l'economia de les províncies romanes. No obstant, una crisis econòmica posterior, aünada a la crisis política, varen significar el fi d'este imperi produït en mig de l'agitació dels pobles característica del final de la Edat Antiga. Despuix d'això, res seria igual en les Galias ni encara en la seua reincorporació efímera a l'Imperi romà.

Els pobles germans

En 254, va caure el llimes de la Germania Superior, i cap a 259 varen entrar importants contingents bàrbars en Bèlgica. Entre 268 i 278, l'interior de la Galia va ser saquejat i alguns grups varen aplegar fins a Hispania. Fins a cap a 278 la frontera va ser restablida per l'emperador Probo.

El 31 de decembre de 406, els alanos, suevos i vàndals varen creuar el Rin i varen invadir la Galia. Despuix de sofrir una pressió cada volta major per part de les tribus germanes des de la mitat d'el III, el govern romà de Galia va terminar en la derrota del governador romà Siagrio pels francs en 486. La romanización havia durat fins a el V. Despuix de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, els francs (poble germànic) es varen instalar en el nort de la Galia. A partir de llavors va començar la seua expansió per tot el territori. No obstant, les famílies ilustres gal-romanes varen seguir tenint el poder polític.

Vore també

• Anex:Cronologia de França
• Economia de la Galia romana
• Asterix i Obelix
• (148) Gallia

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre França en l'Antiguetat.

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre els gals.

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Galia.
• Trad. d'Edme Cougny i Henri Lebègue (1856 - 1938): Passages concernents a la geografia i a l'història de les Galias escrits per autors grecs (Extraits dones auteurs grecs concernant la géographie et l'histoire dones Gaules); IV: Apiano d'Aleixandria (Appien d'Alexandrie). Librairie Renouard (fundada per Antoine-Augustin Renouard, 1765 - 1853), París, 1878 - 1883.
  • org/bloodwolf/livres/cougny/index. htm Texts: alguns, bilingües grec - francés; el restant, solament en francés. El recurs, en fase de preparació, està en el org/ lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011).