Garona

El riu Garona (en francés: Garonne; ) és un dels grans rius d'Europa Occidental, un dels més importants de la vertent atlàntica. Naix en Espanya i discorre principalment per França. En una llongitut de 568,9 km —en 47 km en Espanya i 521,9 km en França sense contar l'estuari, segons el Sandre— és el ORD riu de l'alvertent atlàntic francesa, el 5.º del país i el 34.º d'Europa. Drena una àmplia conca de 55 846 km² —la 52.ª europea— i en més de 55 000 km² drenados en França, la 4.ª major del país.

Naix en el Pirineu central, en el Valle d'Arán, província de Lleida, Espanya. Ya prop de la mar, en els voltants de Bordeus (Gironda) França, el Garona es troba en el Dordonya formant entre abdós el estuari de Gironda, que té uns 65 quilómetros de llongitut i desemboca en el golf de Viscaya (Atlàntic). En França el riu fluïx per dos regions —Occitània i Nova Aquitània— i 4 departaments —Alt Garona, Lot i Garona, Tarn i Garona i Gironda —, donant nom a tres d'ells. Travessa dos importants capitals regionals —Toulouse (Alt Garona)(466 297 hab.), capital d'Occitània, i Bordeus (Gironda) en França. (239 157 hab.), capital Nova Aquitània—, ademés de banyar atres importants ciutats (en direcció aigües avall): Montréjeau (2872 hab.), Saint-Gaudens (11 255 hab.), Muret (24 975 hab.), i Blagnac (23 416 hab.), en Alt Garona, França; Verdun-sur-Garonne (4660 hab.), Castelsarrasin (13 765 hab.), en Tarn i Garona, França; Agen (34 126 hab.), Tonneins (8973 hab.), Marmande (17 748 hab.), en Lot i Garona, França; i La Réole (4091 hab.) i Langon (7396 hab.), en Gironda, França. En Espanya discorre pel Valle d'Arán, en la província de Lleida. Creua els pobles de Salardú, Artiés, Viella (capital de la comarca), Bosost i Els. És un riu molt caudaloso degut a que rep les aigües dels Pirineus i després, pel seu marge dreta, les del Massiç Central francés, principalment a través del Lot i el Tarn. Té dèu afluents de més de 100 km —Lot (485 km), Tarn (380 km), Baïse (188 km), Gers (175 km), Arièja (163 km), Save (148 km), Gimone (136 km), Dropt (132 km), Arrats (131 km) i Louge (100 km)—, ademés d'atres huit subafluentes d'eixa llongitut —Avairon (291 km) i Agout (194 km), afluents del Tarn; Viaur (168 km), afluent de l'Avairon; Truyère (167 km) i Célé (104 km), afluents delot; Hers-Vif (135 km), afluent de l'Arièja; Osse (120 km), afluent del Gélise i subafluente del Baïse; i Dadou (116 km), afluent del Agout.

El riu en el seu curs francés ha segut casi totalment acondicionat, tant per al rec i la producció d'energia elèctrica com per a evitar inundacions en époques de riuades, lo que ha permés una navegació segura en gran part del seu curs, en importants ports fluvials —Bordeus, Agen o Toulouse— i inclús un servici de travessies fluvials. El Garona representa un paper molt important en la navegació interior ya que permet que els barcos oceànics alcancen el port de Bordeus i que gràcies a un canalateral del Garona —inaugurat en 1856 en 193 km de llongitut—, les barcaces remonten aigües dalt fins a Toulouse i, a través del canal del Midi, apleguen a Sète i la costa mediterrànea. La marea es fa sentir fins a Casseuil, 12 km aigües dalt de Langon.

Des dels Pirineus a Bordeus (Gironda) França, el riu s'ha acondicionat per a la producció d'energia hidroelèctrica (hi ha 37 centrals) i més recentment, s'han construït dos centrals nuclears en el seu curs baix, una en l'estuari, en Blayais (1976) i una atra en Golfech (1991). El seu cabal mig anual, medit en Mes-d'Agenais, és de 631 m³/s (més que el Sena en la seua desembocadura), que va alcançar el màxim el 5 de març de 1930 en 5700 m³/s. El Garona és el 4.º riu més caudaloso de França i el segon dels rius europeus que desemboquen directament en la costa atlàntica, despuix deloira (sense considerar els que desaguan en les mars del Nort, Bàltic i Blanco). Té fluctuacions estacionals ben marcades, pero no excessives. Les aigües altes corresponen a l'hivern i primavera i el estiaje va de juliol a octubre, abdós inclusivament, en una disminució en el cabal promig mensual fins a 190 m³/s en agost, un cabal que seguix sent considerable. No obstant, les fluctuacions en el fluix són més importants en funció de l'any, o les observades durant periodos curts. Les inundacions més fortes han segut les de 1835, 1855 i 1875. El 18 de juny de 2013, el Garona es va desbordar a causa de les fortes pluges i del desgel, afectant a la gran part de les poblacions del Valle d'Arán, causant pèrdues de més de 20 millons d'euros.

El Garona és un dels pocs rius del món que conta en ona de marea (tidal bore o mascaret). Els surfistes poden remontar l'ona de marea fins al poble de Cambes, a casi (100 km) de la costa de l'oceà Atlàntic. També conta en este fenomen el Dordonya.

Orige del nom

El nom Garona prové de Garumna,^{cita requerida} nom que, segons pareix, conté la paraula aquitana^{cita requerida} -unn, onna, 'font, riu' i que es troba en el nom de varis rius d'Europa occidental tals com Saona. En les fonts llatines apareix com Garunna (Garuna) (Juliol César, per eixemple, ho arreplega com Garumna). Una atra hipòtesis sugerix que «Garona» procediria del protoeuskera gar i ona.^{cita requerida} 'Gar' fa referència al 'aigua' (com en garbi o garoa) i ona significa 'bo'. Esta hipòtesis es veu reforçada pelloc a on tradicionalment s'ha marcat com a naiximent del riu: La Bonaigua.^{cita requerida}

Geografia

El curs del Garona

Erro al crear miniatura:

La conca del Garona és una de les més importants de França

El Garona es pot considerar dividit en vàries parts, que en direcció aigües avall són les següents:

• un recorregut montanyós en direcció S-N, des de la seua formació en els Pirineus Centrals espanyols;
• un recorregut de piedemonte de direcció O-I, a lo llarc de la cadena central pirenaica;
• un primer recorregut de planura de direcció BAIX-NE, fins a la confluència en l'Arièja i la ciutat de Toulouse;
• un segon recorregut de planura de direcció ES-NO fins a la ciutat de Bordeus;
• la desembocadura des de la ciutat de Bordeus i la confluència en el Dordonya fins al golf de Gasconya. El punt triple entre les tres divisòries de les conques del Garona, del Loira i del Ródano es troba en el departament de Losera, en una "cim" del mont Planes (</noinclude>, altitut: 1271 m) en la comuna d'Allenc molt prop dellímit en la de Belvezet, al noroest del «Carrefour de la Pierre Plantée» en un menhir propenc.

Naiximent i curs en Espanya

Tradicionalment s'ha acceptat com a naiximent del riu al cim situat en el Pla de Beret coneguda com el Uelh deth Garona, pero a la vista de les senyes cartogràfiques (Mapa Topogràfic Nacional, série 1:25.000) sembla més adequat considerar com a autèntica font al circ de Saboredo i als llac de Ratero, a on naix el riu Ruda a 2580 m s. n. m., per a aplegar despuix de 12 km de recorregut al Pont deth Ressèc (confluència en el Aiguamog i desaiguador del Uelh deth Garona). El bosc de ribera del curs alt del riu en Espanya està protegit baix la denominació de Ribera del Garona.

Últimament s'ha popularisat l'opinió de que el Garona naix als peus del pico Aneto, en la dolina del Forau d'Aigualluts a on l'aigua del desgel es filtra per a tornar a eixir a la superfície pels Uelhs deth Joeu, en la Artiga de Lin. El recorregut del Joeu des d'Aigualluts fins a la Artiga de Lin és un curiós fenomen càrstic descobert en 1931 pel geólogo francés Norbert Casteret, que abocant 60 kg de fluoresceïna en l'alvenc d'Aigualluts, va comprovar que l'aigua teñir resorgia en els mencionat Uelhs deth Joeu (Artiga de Lin, Valle d'Arán), a una distància de casi 4 km en llínea recta. No obstant, l'informació cartogràfica disponible demostra que:

• L'altura de la conca d'Aigualluts (2000 m s. n. m.) és inferior a la de Saboredo (2500 m s. n. m.). Ademés, el punt de confluència d'el Joèu en la vall principal és també molt més baix (800 m) que el del Ruda (1500 m s. n. m.).
• El recorregut Aigualluts-Les Brodes és de 11,5 km, mentres que el de Saboredo-Pont deth Ressèc és de 12 km.
• El cabal mig anual aportat pel riu Joèu (desaiguador d'Aigualluts) al caixer principal és de (2,16 m³/s, mentres que en el punt de confluència, el Garona ya du 17,17 m³/s.

Les senyes referides al Ruda-Garona són pràcticament idèntics si s'apliquen al riu Aiguamog, si ben el punt de confluència del citat riu en la vall principal està un poc més avall que el de Ruda-Garona. Aixina que, si s'atenen els criteris d'altura del primer cabal permanent, del recorregut del mateix, i del cabal mig aportat, el circ de Saboredo i el port de Ratero són elloc de naiximent del Garona.

Erro al crear miniatura:

Panoràmica rotulada de l'alta vall del Garona en el que s'arrepleguen les tres possibles fonts.

Fins a entrar en territori francés, passat el Pont del Rei, el Garona rep els aportes principals del Ruda (I), Aiguamòg (I), Unhola (D), Valarties (I) Negre (I), Varradós (D), el mencionat Joèu (I) i el Torán (D), i passant pels principals pobles del Valle d'Arán, com Arties (476 hab.), Viella (5459 hab.), Bosost (1123 hab.), Els (958 hab.) i Les Brodes (250 hab.).

• El Garona en Espanya
• 
  Forau d'Aigualluts, una atra de les supostes fonts del Garona
• Erro al crear miniatura:
  El Garona en Arties
• 
  Vista del Garona travessant Bosost
• Erro al crear miniatura:
  ]]

Curs en França

Montanya i piedemonte

Erro al crear miniatura:

Territoris medievals travessats pel Garona.

El riu corre cap al nort, entrant en França pel Pont del Rei (en la comuna de Fos, departament d'Alt Garona) en un àrea drenada fins a eixe lloc de solament 521,9 km. El riu anirà acompanyat en la marge dreta per la carretera N-125 i a menys de 1,5 km de la frontera hi ha un assut en un chicotet embassament, poc abans d'alcançar Fos (en 247 hab. en 2014), a on el riu gira cap al NO. Seguix al poc per les chicotetes localitats d'Argut-Dessous (27 hab.), Arlos (97 hab.) i Saint-Béat (393 hab.), una chicoteta localitat considerada «clau de França» (clef de France) en la que des de temps romans s'han explotat pedreres de marbre, un marbre blanc usat especialment en el regnat de Luis XIV.

En Chaum (188 hab.) rep, per la marge esquerra, al primer dels seus afluents d'importància, el Pique (de 32,9 km), que descendix dels massiços de Luchon. El riu anirà acompanyat des d'ací, per la marge esquerra, per una atra carretera més, la D-825. Pansa despuix el Garona en este tram montanyós per les chicotetes localitats d'Estar (185 hab.) i Fronsac (202 hab.), a on es conserven les ruïnes d'un castell dels comtes de Cominges. Després el seu curs senyala, durant un tram d'una miqueta més de 15 km i intermitentemente, ellímit departamental entre Alt Garona (I) i Alts Pirineus (O). En eixe tram la vall canvia gradualment a un paisage de suaus tossals boscosos, i pansa per Galié (89 hab.), Bertren (210 hab.), Luscan (60 hab.), Loures-Barousse (611 hab.), Labroquère (328 hab.) i Valcabrère (146 hab.) —a on es conserva la basílica de Saint-Just de Valcabrère— , en les afores de Saint-Bertrand-de-Comminges (237 hab.). El Garona passa a menys d'un quilómetro, per la dreta, de l'històrica capital del medieval comtat de Cominges, situada en un lloc estrátegic cap als ports espanyols ya poblat des de temps romans i en l'encreuament en el Chemin du Piedmont, la ruta jacobea que vorejava l'extrem nort dels Pirineus. En la hui chicoteta localitat encara es conserva un ric patrimoni que atesta la seua importància passada, com la catedral de La nostra Senyora.

• El Garona en el seu curs montanyós
• Erro al crear miniatura:
  Presa de Pla d'Arem, abans de Fos
• 
  El riu travessant la localitat de Fos
• 
  El Garona travessant Saint-Béat
• 
  El Garona en ellímit de Valcabrère i Labroquère
• 
  Vista de l'històrica Saint-Bertrand-de-Comminges en l'eixida de la vall pirenaica que descendix el Garona
• Erro al crear miniatura:
  La catedral de La nostra Senyora, a un quilómetro del Garona

Despuix de passar per Seilhan (202 hab.) i Jaunac (137 hab.) —a menys d'1 km de les grutas de Gargas— el Garona abandona el Pirineu i rep en seguida, en Gourdan-Polignan (1223 hab.), al Neste (de 73 km), que li aborda per l'esquerra. Aplega immediatament a Montréjeau (2872 hab.), la primera localitat d'importància del seu curs alt. Localisada a una altitut de 468 m, esta antiga bastida fundada en 1272 baix el regnat de Felipe III, oferix un soberp panorama de la cadena pirenaica. Prop de la localitat està el château de Valmirande, un palauet d'el XIX classificat en 1992 com a monument històric. Canvia de direcció el Garona per a dirigir-se cap al noreste, en un recorregut sinuós pel piedemonte, en abundants encara que curts meandres, que discorre per la part central d'una àmplia vall (planura fluvial) que també aprofiten vàries infraestructures: la A-64 per a aplegar fins a Toulouse i la D-817 (fins a Martres-Tolosan); i el ramal de la SNCF des de Tarbes a Toulouse, que el seu traçat anirà parell al riu des de Gourdan-Polignan, canviant vàries voltes de marge. Despuix de passar el Garona per les chicotetes localitats d'Huos (486 hab.), Ausson (561 hab.), Pointis-de-Rivière (851 hab.) —a on un chicotet assut permet derivar aigua per un canalateral, el canal de Camon—, Clarac (616 hab.), Vores-de-Rivière (491 hab.) i Valentine (885 hab.), abdós molt pròximes pel sur a la ciutat de Saint-Gaudens (11 255 hab.), la que va ser capital econòmica del Comminge. Ací en 1959 es va instalar una paperera, Fibre Excellence Saint-Gaudens, totalment renovada en 1992. En el riu s'ha construït un atre chicotet assut per a alimentar un atre canal que permet evitar una zona de ràpits. Contínua després el Garona el seu alvanç passant per Miramont-de-Comminges (776 hab.) i Estancarbon (616 hab.), per a rebre despuix, per la marge dreta, al riu Ger (37,2 km). El riu s'encamina cap al noreste i despuix de passar per Lestelle-de-Saint-Martory (448 hab.) aplega a Saint-Martory (944 hab.), a on una nova derivació per mig d'un chicotet assut permet derivar aigua per al canal de Saint-Martory. El canal és un canal d'irrigación de 71,2 km de llongitut construït en 1866 i ideat també com a canal de navegació, encara que l'inauguració del ferrocarril ho va fer ya innecessari.

• El Garona en el piedemonte abans dels chicotets Pirineus
• 
  El pont de Gourdan, en Gourdan-Polignan, un pont del sigle XIX inscrit com a Monument Històric
• 
  El Château de Valmirande, prop de Montréjeau
• 
  Pont en Miramont-de-Comminges
• 
  Pont en Saint-Martory
• 
  Iglésia de Saint-Martory

Al poc el Garona inicia la curta travessia dels chicotets Pirineus, la part occidental dels Prepirineos, a l'oest de la vall del Volp, i alcança Mancioux (442 hab.) —a on rep per l'esquerra al riu Noue (44,2 km)—, Roquefort-sur-Garonne (796 hab.) —a on rep per la marge dreta al Salat (78 km), descendit de Saint-Girons— i Boussens (1122 hab.), a on el Garona talla una gola per a deixar arrere les últimes estribaciones dels chicotets Pirineus i alcançar en seguida Martres-Tolosane (2288 hab.). Novament un atre chicotet assut permet derivar aigua per a un nou canalateral. Seguix el seu llent alvanç el riu passant per Mauran (206 hab.), Cazères (4871 hab.) —una atra antiga bastida a on un atre assut alimenta un atre canalateral— Gensac-sur-Garonne (401 hab.) i Saint-Julien-sur-Garonne (537 hab.), a on està «Li Village Gaulois - L'Archéosite», un chicotet parc a la vora del riu que recrea la vida en un chicotet llogaret gal.

• El Garona en la planura abans de Toulouse
• 
  Derivació d'aigua del canal de Saint-Martory
• 
  El canal de Saint-Martory en Boussens
• 
  El Garona en Boussens
• 
  Pont en Saint-Julien-sur-Garonne
• 
  El Garona entre Saint-Julien-sur-Garonne (izqda) i Rieux-Volvestre

Continua per Ix-els-sur-Garonne (554 hab.) —en un atre assut i un canalateral a on hi ha inclús un club de vela— i Carbonne (5377 hab.), a on rep per la dreta al riu Arize (83,8 km). Entre abdós, a l'atre costat del riu, a un parell de quilómetros a ciutat medieval de Rieux-Volvestre aguaita al Arize en la seua antiga catedral reflectixc de temps millors. Pansa en seguida per les chicotetes localitats de Marquefave (997 hab.), Capens (997 hab.), Noé (2863 hab.), Mauzac (1228 hab.), Li Fauga (1960 hab.) i finalment la ciutat de Muret (24 975 hab.), en la confluència, per l'esquerra, en el riu Louge (100,1 km). El 12 de setembre de 1213 es va celebrar en elloc la batalla de Muret, que va fer entrar Muret en l'història, una batalla de la creuada albigense que va canviar els horisons d'abdós costats de la frontera pirenaica i va vore inclinar el destí dels occitans. En Muret va fallir el rei Pedro II d'Aragó, que havia aplegat en reforç de les forces locals occitanes i eixa derrota de les tropes occità-aragoneses va anunciar l'anexió del Llenguadoc a la corona de França i el fi dels càtars. Seguix despuix el Garona per Roques (4402 hab.), Roquettes (4182 hab.), Pinsaguel (2793 hab.) i Portet-sur-Garonne (9609 hab.), ya en els suburbis de Toulouse, a on rep per la dreta a un dels seus principals afluents pirenaics, el de més cabal, el riu Arièja (163,5 km). Un àrea de la confluència de 579,07 ha està protegida des del 4 de juny de 2015 en haver-se declarat la Reserva natural regional Confluència Garona-Arièja (Réserve naturelle régionale Confluence Garonne-Arièja).

• El Garona abans de Toulouse
• 
  Travessant Cazères
• Erro al crear miniatura:
  El Garona en Ix-els-sur-Garonne
• 
  Pont del Jumelage en Carbonne
• 
  El riu en Capens
• Erro al crear miniatura:
  Vista aérea del riu en Mauzac
• Erro al crear miniatura:
  El riu en Roques
• Erro al crear miniatura:
  Confluència del Garona (izqda.) i l'Arièja (dcha.)

La travessia de Toulouse

Erro al crear miniatura:

Pla de Toulouse en 1631, de Melchior Tavernier.

Erro al crear miniatura:

Pla de Toulouse de 2011 (a partir del proyecte OpenStreetMap

Les illes de Toulouse, en el Stadium

Erro al crear miniatura:

Panorama des del pont de Saint-Pierre (2012)

Erro al crear miniatura:

Vista del riu Garona al seu pas per Toulouse.

Erro al crear miniatura:

Vista del Canal del Midi.

El Garona aplega a Toulouse des del sur, en un ampli caixer d'entre 100−200 m. Deixa en el seu curs dos àmplies illes que han segut urbanisades: les illes del Ramier (Empalot i Gran Ramier, a on està el Stadium). Són molts els ponts que conecten eixes illes i abdós màrgens de la ciutat, escomençant pels viaductes de la A-620, la passarela de la Poudrerie, el , pont de la Croix de Pierre (1966), el pont Saint-Michel (1844, 1890, 1962), pont Nou (1632), pont Saint-Pierre (1852, 1931,1987), pont dels Catalans (1908) i els viaductes de la A-620 i de la A-621 i per últim, el pont de Blagnac, en el nort de la ciutat. Entre el pont de Saint-Pierre i el pont dels Catalans, el Garona és desviat, per la marge dreta, per a alimentar el canal de Brienne, que enllaça, a poc més de 200 m i en el mateix Toulouse, en el Port de l'Embouchure, que des de 1681 conecta en el canal del Midi. En este bescanviador estan les boques ennoblecida pels ponts-Jumeaux. En este enllaç les barcaces poden remontar el Garona i, a través del canal del Midi, aplegar a Sète i la costa mediterrànea. Els molls i les vores del Garona es varen acondicionar en el XVIII. Els molls Henri Martin i el moll Tounis, construïts en rajola, es varen alçar per a contindre les inundacions i permeten caminar a lo llarc del riu i descobrir els antics ponts de Toulouse. En raó considerat com el pont més antic de la ciutat, el pont Neuf, en una llongitut de 220 m, no és solament una obra mestra si no el primer pont que va poder resistir les moltes inundacions del Garona. Una miqueta més avall del Garona està el Bazacle, un vau cruzable al voltant del com es va fundar la primitiva Toulouse. Ara hi ha ahí un dic per a mantindre un nivell suficient d'aigua en el Garona durant els mesos d'estiu.

El riu passa prop de molts edificis i espais històrics, com la praderia dels Filtres (a on es filtrava l'aigua per al seu consum humà) i Li Château d'eau (una torre de rajola en un depòsit d'aigua), la Escola de Belles arts, l'antic Hôtel-Dieu Saint-Jacques, el Hôpital de la Greu (un antic hospici per a malts de la pesta), la passarela Viguerie, la basílica de la Dorada, Els Abbatoirs (museu d'art modern i contemporàneu en els jardins Raymond VI.) o el espace EDF Bazacle.

• Ponts en Toulouse
• Erro al crear miniatura:
  Pont de St Pierre
• Erro al crear miniatura:
  Pont dels Catalans des del jardí Raymond VI
• Erro al crear miniatura:
  Pont Nou
• Erro al crear miniatura:
  Pont Saint-Michel
• Erro al crear miniatura:
  Pont de Blagnac

Des de Toulouse a Bordeus

El Garona deixa Toulose en direcció casi nort, i despuix de rebre per l'esquerra al curt riu Touch (74,5 km) pansa al poc per la ciutat de Blagnac (23 416 hab.), hui un suburbi de Toulouse. Blagnac, a on està el aeroport Toulouse-Blagnac és la sèu d'Airbus, i un dels principals pols de l'indústria aeronàutica mundial. L'orige es remonta a l'instalació de la fàbrica de Sud-Aviation que va desenrollar el Caravelle (1958), el Puma (1969) i el Concort (1969). Ara ademés d'Airbus i Avions de Transport Régional, hi ha un centre de manteniment d'Air France Industries i l'espai museográfico aeronàutic, Aeroscopia (inaugurat en 2015). Seguix després el Garona per Beauzelle (6111 hab.) —en la Base de sports et loisirs dones Quinze sols—, Gagnac-sur-Garonne (2933 hab.) i Seilh (3109 hab.), localisada en la confluència en el curt riu Aussonnelle (42,4 km), que aborda al Garona per l'esquerra. Seguix per Merville (5112 hab.) i Ondes (701 hab.) i, despuix de rebre per la dreta al chicotet riu Hers-Mort (89,3 km), pansa front a Grenade (8557 hab.). Granade és una antiga bastida fundada en 1290 que és el principal pol administratiu i econòmic de l'eix Toulouse-Montauban i res més eixir d'esta ciutat, rep el Garona per l'esquerra al riu Save (148,4 km), just en entrar en el departament de Tarn i Garona.

• El Garona despuix de Toulouse
• Erro al crear miniatura:
  Lagos dones Quinze Sols, en Blagnac, unes antigues graveras hui lloc d'espargiment i recree
• Erro al crear miniatura:
  Ràpits en Beauzelle
• Erro al crear miniatura:
  El Garona des de la passarela que unix Seilh i Gagnac-sur-Garonne
• Erro al crear miniatura:
  El Save en Grenade-sur-Garonne, casi en la confluència en el Garona

En el departament de Tarn i Garona

Contínua el Garona el seu alvanç en direcció NO passant per Verdun-sur-Garonne (4660 hab.), Mas-Grenier (1366 hab.), i Bourret (849 hab.), molt pròxima a Montech (6158 hab.), a la vora del canal de Garona, apreciada pel seu port deportiu i la seua pendent d'aigua única en el món (un curiós ascensor d'aigua inaugurat en 1974 que impulsa una làmina d'aigua sobre la que deliza el barco). L'important ciutat de Montauban està a menys de 10 km, a l'oest, podent accedir-se a ella navegant des del propi canal del Garona.

• El Garona en Tarn i Garona
• Erro al crear miniatura:
  Pont colgante en Verdun-sur-Garonne
• Erro al crear miniatura:
  Pont colgante en Bourret
• Erro al crear miniatura:
  El Garona en Bourret
• Erro al crear miniatura:
  Montech, a la vora del canal de Garona
• Erro al crear miniatura:
  Les dos locomotores que fan funcionar la pendent d'aigua de Montech

Seguix despuix el Garona per Cordes-Tolosannes (348 hab.) —a on està la abadia de Belleperche, establida en 1130/1140—, Castelferrus (483 hab.), Saint-Aignan (415 hab.) i Castelsarrasin (13 765 hab.), a on rep per l'esquerra al curt riu Gimone (135,7 km). Despuix de passar per Saint-Nicolas-de-la-Greu (2192 hab.), rep després per la dreta al riu Tarn (380,2 km), el seu segon major afluent, que acaba de passar per la ciutat de Moissac (a uns (3 km, en 12 408 hab.), i que aplega des del Massiç Central. El canal de Garona també passa per Moissac abans de tornar a discórrer pròxima a la ribera dreta.

• El Garona en Tarn i Garona
• Erro al crear miniatura:
  Abadia de Belleperche en Cordes-Tolosannes
• Erro al crear miniatura:
  Port de recree Jacques-Yves Cousteau, en el canal del Garona, inaugurat en 1997 en el centre de Castelsarrasin
• Erro al crear miniatura:
  El canalateral del Garona en Moissac
• Erro al crear miniatura:
  Confluència del Tarn i el Garona, poc abans d'aplegar a Boudou
• Erro al crear miniatura:
  El Garona en Boudou
• Erro al crear miniatura:
  El riu en Auvillar, en el pont colgante
• Erro al crear miniatura:
  El pont colgante d'Auvillar
• 
  Central nuclear de Golfech
• Erro al crear miniatura:
  El riu en Lamagistère

El Garona es torna cada volta més al noroest, passant per les chicotetes localitats de Boudou (719 hab.), Malause (1122 hab.) —a on s'inicia el canal de Golfech que alimenta Valence d'Agen (5194 hab.)—, Auvillar (935 hab.), Espalais (400 hab.) i Saint-Loup (509 hab.) —a on rep, per l'esquerra, al riu Arrats(131 km— i Donzac (1023 hab.). Aplega després a la central nuclear de Golfech, pròxima al poble de Golfech (954 hab.), una central que va entrar en servici en 1991 en una potència instalada de 2620 MW. Rep immediatament, per la dreta, al curt riu Barguelonne (61,1 km i contínua el seu alvanç per Lamagistère (1125 hab.) per a al poc entrar en el departament de Lot i Garona.

Erro al crear miniatura:

Panorama de la vall del Garona], en la central nuclear de Golfech tirant columnes de vapor d'aigua al fondo

En el departament de Lot i Garona

Alcança pronte el Garona les chicotetes localitats de Saint-Nicolas-de-la-Balerme (392 hab.) —a on rep per l'esquerra al riu Auroue (62,4 km) que senyala ellímit departamental—, Saint-Jean-de-Thurac (525 hab.) i Sauveterre-Saint-Denis (443 hab.). Despuix de rebre per la dreta al riu Séoune (64,9 km) i per l'esquerra al riu Gers (175,4 km en Layrac (3520 hab.), aplega a Boé (5552 hab.), molt pròxima al aeroport Agen-La Garenne i alcança al poc la ciutat d'Agen (34 126 hab.). Agen ya va ser una important plaça des de l'Edat Mija, durant tres sigles plaça fronteriça entre els territoris anglesos i francesos, i que va canviar de mans fins a onze voltes. En els sigles següents, Agen es va beneficiar de l'auge del Garona com a via comercial, aventajant a la ret de camins mal mantinguda, aumentant la producció agrícola i de les indústries alimentàries, aixina com l'exportació de la producció de vi, farina i prunes. Conta en un reputat Musée dones beaux-arts d'Agen. En 1981s'ha establit la «Reserva natural de desove del sábalo» (Réserve Naturelle de Frayère d'Alose) que protegix 47,8 ha) i 2,31 km) del curs del Garona. En la travessia d'Agen el Garona és creuat pel pont-canal d'Agen, un pont de 539 m que permet que el canalateral del Garona canvie de marge del riu. Inaugurat en 1849 i des de 2003 inscrit com a monument històric, va ser una important obra d'ingenieria en el seu dia, el major pont-canal de França fins a finals d'el XIX en l'obertura del pont-canal de Briare en 1896.

• El Garona en Agen
• Erro al crear miniatura:
  Agen vist des del canal
• Erro al crear miniatura:
  Port deportiu d'Agen
• Erro al crear miniatura:
  El pont-canal d'Agen
• Erro al crear miniatura:
  El pont-canal d'Agen

Seguix el Garona despuix per Colayrac-Saint-Cirq (2902 hab.), Saint-Hilaire-de-Lusignan (1479 hab.), Clermont-Dessous (831 hab.), Saint-Laurent (518 hab.) i Feugarolles, a on rep per l'esquerra al riu Auvignon (55,7 km). Pansa despuix per Port-Sainte-Marie (1924 hab.), Thouars-sur-Garonne (211 hab.), Saint-Léger (157 hab.) —a on rep per l'esquerra al riu Baïse (187,7 km)— i Aiguillon (4324 hab.), en la confluència per la dreta al riu Lot (485 km). Elot és el principal afluent del Garona i li aporta casi un quarto del seu cabal, arreplegat en el Massiç Central; és el segon afluent més llarc de França (despuix del riu Marne).

Contínua després el Garona per Nicole (268 hab.) , Monheurt (204 hab.) i la ciutat de Tonneins (8973 hab.), passada la qual rep per la dreta al riu Tolzac (47,8 km). Seguix per Li Mes-d'Agenais (1481 hab.), Taillebourg (78 hab.), Fourques-sur-Garonne (1287 hab.), Saint-Pardoux-du-Breuil (609 hab.) i la chicoteta ciutat de Marmande (17 748 hab.), passada la qual rep per l'esquerra al riu Alvance (56,4 km) en Gaujac (262 hab.). Seguix el seu llent discórrer el Garona alcançant les chicotetes localitats de Couthures-sur-Garonne (356 hab.), Sainte-Bazeille (3143 hab.), Meilhan-sur-Garonne (1347 hab.) i Jusix (122 hab.), just abans d'abandonar Lot i Garona.

• El Garona despuix d'Agen
• 
  Tonneins vist des del pont
• Erro al crear miniatura:
  Pont sobre el garona i el canalateral en Li Mes-d'Agenais
• Erro al crear miniatura:
  El canal del Garona en Fourques-sur-Garonne
• 
  Pont colgante de Marmande
• Erro al crear miniatura:
  Couthures-sur-Garonne
• Erro al crear miniatura:
  Canal en Meilhan-sur-Garonne

En el departament de Gironda

Entra en el departament de Gironde, a on seguix per Bourdelles (103 hab.), La Réole (4091 hab.), Floudès (84 hab.), Gironde-sur-Dropt (1230 hab.) —a on rep per la dreta al riu Dropt, també Drot (132,4 km)— i Casseuil (396 hab.), a on ya es fa sentir la marea. (Les oscilacions característiques es poden observar també en La Réole, 5 km aigües dalt (quan el cabal és lo suficientment baix.)

Contínua el Garona per Barie (289 hab.), Caudrot (1182 hab.), Castets-en-Dorthe (1169 hab.) —a on enllaça, per l'esquerra, en el canalateral del Garona—, Saint-Pierre-d'Aurillac (1351 hab.), Saint-Macaire (2089 hab.) i Langon (7396 hab.). En Langon poden observar-se clarament els efectes d'importants marees i era ellímit de la navegació per a les grans barcaces abans d'inaugurar-se el canalateral del Garona. L'història de la ciutat és inseparable de la de Bases, quinze quilómetros al sur, important centre militar i religiós de l'antiguetat fins a el XVIII, que tenia a Langon com a port en el Garona, competint en el temps en Bordeus. Prenent ventaja de la seua ubicació en un recodo del riu en la confluència, per l'esquerra, en la riera Brion (12,9 km), Langon es va convertir en l'Edat Mija en una important en una vila en mercat en el camí entre Bordeus i Agen. Seguix el Garona banyant moltes chicotetes localitats eregidas a les seues vores, Preignac (? hab.), Barsac (2054 hab.) —a on rep per l'esquerra al riu Ciron (96,9 km—, Loupiac (1151 hab.), Cadillac (2743 hab.), Béguey (1168 hab.), Podensac (3115 hab.), Rions (1576 hab.), Virelade (1030 hab.), Arbanats (1142 hab.), Paillet (1224 hab.), Portets (2615 hab.), Langoiran (2259 hab.), Beautiran (? hab.), Baurech (799 hab.), Cambes (1361 hab.) i Isle-Saint-Georges (537 hab.). Ya en les afores de Bordeus, el Garona banya Quinsac (2145 hab.), Cadaujac (5845 hab.), Camblanes-et-Meynac (2801 hab.), Villenave d'Ornon (31 027 hab.) i Latresne (3352 hab.). Després, despuix de passar la chicoteta illa d'Ancines i passar baix el Pont François-Mitterrand (1993), en la partix sur de la circumvalació de Bordeus que soportant l'autopista I5/I70, el Garona alcança Bègles (26 437 hab.), ara un suburbi de Bordeus a on una moderna incineradora ha segut construïda en la mateixa vora del riu.

• El Garona en Gironde
• Erro al crear miniatura:
  El Garona en La Réole
• Erro al crear miniatura:
  Pont colgante en La Réole
• Erro al crear miniatura:
  Confluència del Drot i el Garona
• Erro al crear miniatura:
  El riu en Barie
• 
  El Garona i el final del canal de Garonne, en Castets-en-Dorthe
• Erro al crear miniatura:
  Pont en Castets-en-Dorthe
• Erro al crear miniatura:
  El Garona en Langon
• Erro al crear miniatura:
  Moderna incineradora en Bègles

El Garona en Bordeus

Bordeus (1 196 122 hab.) Pansa pel Port de la Lluna, el miroir d'Eau, el Quai dones Chartrons, el Museu nacional de les Aduana,

• Ponts en Bordeus
• Erro al crear miniatura:
  Pont de pedra (Bordeus), de 1822
• 
  Passarela Eiffel (1860) i pont Saint-Jean (1965)
• Erro al crear miniatura:
  Pont d'Aquitània (1967)
• 
  Pont François-Mitterrand (1993)
• 
  Pont Jacques-Chaban-Delmas (2012)

De Bordeus a l'estuari

Artícul principal → Estuari de Gironda.

Confluència del Garona i el Dordonya que dona naiximent al estuari de la Gironda.

Erro al crear miniatura:

Li Pont de pedra (Bordeus) en els seus dèsset arcs.

En eixir de Bordeus al Garona encara li queda un curt tram d'uns 20 km fins a la confluència en el Dordonya en la que el riu té un esgambi entorn al mig quilómetro. Despuix de passar baix el pont d'Aquitània, que soporta la circumvalació nort de la A630, el Garona abandona Bordeus pel nort, en una zona d'instalacions portuàries prou degradada: pansa front al Sector d'Activitat Bordeus-Lac (izqda.) i la Zona Industrial del Port Autònom de Bordeus (a dcha.). Despuix de passar per Saint-Louis de Montferrand aplega finalment a la confluència en el Dordonya, que li aborda per la dreta, un lloc en a on s'ha construït el Complex portuari d'Ambes, front a la chicoteta localitat de Macau.

En Bordeus el riu és molt ample i està somés a l'influència de les marees. Quan la marea està pujant es forma un mascaret que remonta el riu. L'aigua salada de l'oceà aplega fins a Bordeus en el periodo d'estiaje, quan la marejada es pot vore aigües dalt de Cadillac en periodos de marees altes.

Hidrografia

Erro al crear miniatura:

El Garona al final de l'estiu al sur de Toulouse

El cabal del Garona depén, en el seu curs superior, aigües dalt de Toulouse, de la neu caiguda i del desgel de la neu, i en la seua part inferior, té un suministrament d'aigua de pluja pels seus principals afluents.

• el canal de Saint-Martory a en la pren d'aigua en Saint-Martory, pren 10 m³/s al riu,
• el canalateral del Garona en la pren d'aigua en Toulouse pel canal de Brienne.

El SANDRE («Service d'administration nationale dones données et référentiels sur l'eau») atribuïx al riu Garona el número d'identificació 0 --- 00000 i el còdic genèric O --- 0000.

Riuades del Garona

Erro al crear miniatura:

Vue sur un dégueuloir del Pont-Neuf de Toulouse. Grâce à són architecture, l'ouvrage tint bon lors de la Riuada de 1875.

Erro al crear miniatura:

Creixcuda de 1930, ruptura de la matte en Thivras (Marmande)

En Toulouse, el Garona ha sofrit numeroses inundacions, sobretot perque el seu marge esquerra ha estat tradicionalment habitada. Hi ha registres d'importants riuades en 1177, en 1220, en 1258, en 1430, en 1523, en 1536 i en 1589, en 1608, en 1658, en 1673, en 1675, en 1709, en 1712, en 1727, en 1750, en 1772, en 1788, en 1804 i en 1810, en 1827 i en 1835, en 1855 i en 1856.

En Toulouse, en 1827, el Garona va alcançar quatre metros sobre el nivell ordinari omplint els arcs del pont de Pedra i del pont Nou. En 1835, el Garona va aplegar fins als 5,35 m per damunt del nivell de l'aigua baixa i va passar a través de les quatre llunes del pont. En 1772, el Garona va alcançar 8,50 m.

• Riuada del Garona en 1835: 7,50 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada del Garona en 1855: 7,25 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada del Garona en 1875: 9,70 m en Toulouse Pont-Neuf (o 8,32 m d'après vigicrue).
• Riuada del Garona en 1879: 4,87 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada del Garona en 1890: 3,30 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada del Garona en 1900: 4,00 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada del Garona en 1905: 4,24 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada de 1927 en Aquitània, particularment important despuix de la confluència del Garona en el Lot (seguix sent creixcuda de referència), insignificant aigües dalt.
• Riuada del Garona en 1952: 4,57 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada del Garona en 1977: 4,31 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada del Garona en 2000: 4,38 m en Toulouse Pont-Neuf
• Riuada del Garona en 2004: 3,52 m en Toulouse Pont-Neuf

En 1777, el Garona va sofrir una extraordinària inundació fins al punt de que el retor de Bourdelles es va molestar en transcribir l'event, al final dels actes de l'any, en el registre parroquial de batisme, matrimonis i defunció:

Siga per a la memòria que el 17 de maig de setembre d'este present any que el riu de Garona sent desbordat durant tres voltes diferents anegando i perdent totalment la recolecció de la parròquia de Bourdelles que va obligar als habitants a tallar els Bleds fenaç i que no varen arreplegar més que quatre celemines menys dos picotazos de blat, nou de blat d'Espanya, i tot del vi.

Soit pour mémoire que li dix sept May de cette présente année que la Rivière de Garonne étant débordée pendant trois diverses fois a noyé et perdu totalement la Récolte de la parroisse de Bourdelles qui obligea els habitants a faucher els Bleds foins, et qu'il ne ramasser que quatre boisseaux moins deux picotins froment, neuf de Bled d'Espagne, et du tout de vin.

Hidrologia: cabals

El Garona en Mes-d'Agenais

El cabal del riu ha segut observat durant 76 anys (1913-1988) en Mes-d'Agenais, localitat del departament de Lot-et-Garonne situada a unix dotzena de quilómetros aigües dalt de la vila de Marmande. La superfície de la conca aproximada en eixe punt és d'uns 52 000 km², que correspon a el 95 % del total de l'àrea drenada pel riu (uns 55 000 km². La mija anual del cabal o mòdul del riu en Mes-d'Agenais és de 631 m³/s (més que el Sena en la seua desembocadura, que és d'uns 540 m³/s). El Garona presenta fluctuacions estacionals ben marcades, pero no excessives. Les aigües altes corresponen a l'hivern i primavera, i es caracterisen per fluix mensuals mijos que van des de 832 m³/s fins a 1030 m³/s, de decembre a maig inclusivament (en un llauger pico en febrer). Des de finals de maig, la taxa disminuïx gradualment duent a les aigües baixes de l'estiu. Estes es donen de juliol a octubre, abdós inclusivament, i s'acompanyen d'una disminució en el cabal promig mensual fins a 190 m³/s en agost, un cabal que seguix sent considerable. No obstant, les fluctuacions en el fluix són més importants en funció de l'any, o observades durant periodos curts.

Evolució demogràfica

Estiaje o aigües baixes

En el estiaje, el VCN3 pot baixar fins a 77 m³/s, en cas de periodo quinquenal sec, que no és en absolut sever. Aixina, la taxa del Garona, , en temps de sequia, seguix sent molt millor que les del Sena o eloire.

Riuades

Ademés, les riuades del riu poden ser molt importants, agravades pel gran tamany de la seua conca. El QIX 2 i QIX 5 són, respectivament, 3500 i 4400 m³/s. El QIX 10 ascendix a 5000 m³/s, i el QIX 20 és 5500 m³/s. Sobre el QIX 50, equival a no menys de 6300 m³/s, casi el fluix mig o mòdul Danubio al final del seu discórrer. Per lo tant la possibilitat de grans desbordament és una amenaça constant.

El cabal màxim diari registrat en Mes-d'Agenais va ser de 5700 m³/s el 5 de març de 1930, durant l'inundació històrica de 1930. En comparar este valor en l'escala de QIX senyalada anteriorment, sembla que esta inundació va ser una miqueta més gran que l'inundació de vint anys calculat pel QIX 20 (una inundació de vint anys té, cada any, una provabilitat d'1/20 de succeir). També pot observar-se que les estimacions de l'inundació del Garona en 1875, a on a lo manco 10 000 m³/s haurien passat aigües avall de la confluència en el Tarn.

Làmina d'aigua i cabal específic

Encara que gran part de les planures de la conca tenen escassea de precipitacions, fins al punt de requerir obres d'irrigación, el Garona és un riu caudaloso, poderosament alimentat per les fortes pluges en els alts picos dels Pirineus Centrals i d'una bona part del massiç Central. La làmina d'aigua més allà de les seues cantitats de conques a 384 milímetros per any, que és significativament més alta que el promig general de França en totes les conques (320 milímetros per any). La velocitat de cabal específic (o Qsp) va alcançar 12,1 litros per segon i per quilómetro quadrat de conca.

Hidrologia: el estiaje (juliol-octubre)

Erro al crear miniatura:

Les extracció d'aigua del Garona

Erro al crear miniatura:

El manteniment del cabal en estiaje

Els cabals generalment baixos en estiu i autumne, periodo cridat d'estiaje, coincidixen en importants extracció. Per a llimitar els riscs per al Garona i evitar conflictes entre usos, s'assegura la recarrega a partir dels embassaments en els Pirineus. Els usos que extrauen aigua del riu són (senyes promig trets del Pla de Gestió d'Étiage du 1er juillet au 31 octobre):

• aigua potable: regular en tot l'any, les cantitats de consum d'aigua potable, en el estiaje, són de prop de 60 hm³. Una tercera part es consumix i els dos terços restants són tornats al mig ambient. No obstant, els efluents de les plantes de tractament tenen un impacte encara més important quan el nivell d'aigua és baix.

• Indústria: les extracció industrials (nuclear, hidroelectricidad, papereres...) són regulars a lo llarc de l'any, representen en el estiaje 108 hm³. Esta aigua es restaura en gran mida, i el consum net representa a penes un 7% de les extracció, pero pot causar variacions de cabal instantànees perjudicials per a l'ecosistema i una atra activitats.

• Agricultura: la irrigación representa el 40% de les extracció en el estiaje, pero el 80% del consum, ya que poca de l'aigua de rec es torna al mig. No obstant, en el cicle biològic de les plantes de maig a setembre, les primeres necessitats són atesos per l'hidrologia natural i les precipitacions. El possible impacte del bombeig per a l'agricultura només s'inicia a mitan de juliol i a principis de setembre comença a desaparéixer. Si encara és baix en comparació als fluix naturals en anys humits, pot ser decisiu en anys secs (mínim de 93 hm³ i màxim de 188 hm³). Aigües avall de la conca, l'extracció neta agrícola (no compensada, en un pes per tant en el recurs natural) pot alcançar, en lo més alt de la temporada de rec (entre el 25 de juliol i 5 d'agost), 20−25 hm³; l'objectiu d'estiaje és d'un cabal de 110 m³/s.

• Transferències d'aigua: representen fins a 212 hm³. Tres canals deriven l'aigua durant els quatre mesos d'estiaje: el canal de Garonne i el canal de Saint-Martory (incloent retirs en el Garona, sense compensació, pesant sobre els recursos naturals quan s'agota) i el canal del Neste (en el que la derivació en Neste Aure es compensa al 50% pels llac d'altitut de Néouvielle).

• El cabal d'estiaje: els acorts plurianuals de cabal d'estiaje movilisen ya, i des de 1993, més de 50 hm³) de recursos aigües dalt de Toulouse (de 30−70 hm³ són movilisats depenent de l'any). En esta acció, el promig de volum movilisat és de 25 hm³ (mínim 12 hm³ i màxim 46 hm³) ya que hi ha estius humits, estius secs i pluges otoñals més o menys tardanes.

Navegació

Erro al crear miniatura:

Transporte de seccions de l'A380 passant per Bordeus

En atres temps important eix de navegació i del transport de mercaderies, el riu Garona és ara navegable fins a per a els barcos més grans (els bucs de càrrega, contenidors...) en el seu estuari, fins al Pont de Pedra en Bordeus, i per a grans barcaces fins a Langon. El tràfic fluvial pren a continuació el Canal del Garona que es dedica casi exclusivament al turisme fluvial. La navegabilitat del Garona s'ha mantingut estable des dels temps antics en un bon tram.

El transport de grans barcaces s'ha recomençat fins a Langon gràcies a la construcció aeronàutica i especialment de l'avió A380 en els tallers de Toulouse.

El Ville de Bordeaux és un dels tres barcos construïts per al transport de peces de l'A380 fins a Pauillac (Gironde) que són transferides a continuació a una de les dos barcaces, el Breuil i el Brion, remontant el Garona fins a Langon. Els components principals que comprenen els dispositius de la gama Airbus es produïxen en fàbriques repartides per tota Europa, pero les llínees de montage es troben en elloc del aeroport de Toulouse-Blagnac en França o en aeroport d'Hamburc-Finkenwerder d'Alemània. Estos desplaçaments entre els diferents llocs de producció i montage es realisaven en grans camions o per l'aire, gràcies al Beluga, un Airbus A300-600ST el fuselage del qual va ser especialment modificat per a rebre peces de gran tamany. No obstant, en les dimensions de l'A380, l'us d'eixa aeronau es va fer impossible i per lo tant Airbus va implementar un sistema combinat de transport per aire, mar i terra, per mig de barcos, barcaces i camions.

Antigues pràctiques

Ponts

Erro al crear miniatura:

El Garona en Toulouse, el pont de Pedra o pont Nou, en arcs i llunes que permeten el pas de l'aigua en cas d'inundació.

A lo llarc de la seua història, en el Garona es varen construir molts ponts per a afranquir-ho, construïts sobretot en les ciutats de Bordeus i Toulouse. Entre els vells ponts, destaquen el pont de Montaudran i el pont de Velours. En 1789, el pont aigües avall de Montréjeau era encara de fusta.

En 1860 la companyia dels camins ferroviaris del sur va construir la via férrea per a conectar Toulouse en Tarbes (abans d'aplegar a Bayona) i va necessitar erigir sis ponts sobre el Garona: dos ponts en Empalot, dos en els llocs coneguts com Fourqs i Appas i dos més en Valentine i en Montréjeau.

Flotage

El flotaje o maderada —transport dels troncs de fusta surant— ya es va utilisar per a construir els voltons principals de la catedral de Montauban a partir de la fusta talada en la vall del Aure. El flotaje va desaparéixer en la construcció de la llínea de ferrocarril (ara reemplaçada per un servici d'autobusos) entre Luchon i Montréjeau.

El Garona també es va aprofitar per a fer surar llenya de calefacció i de construcció, que aplegava des del Valle d'Arán, en Espanya, fins a Cazère o inclús a la mateixa Toulouse. El flotaje es feya en el context dels intercanvis comercials lliures, encara que posteriorment varen quedar subjectes a privilegis, un tema de diferències locals fins a la seua desaparició. Aixina, uns 500-600 hòmens tallaven 8000 troncs de fusta a l'any per a la regió de Toulouse. Les parades es realisaven en els ports de Bosost, Els (hui en Espanya), Saint-Béat i Fos. Per una atra part, Julien Sacaze supon que Lugdunum Convenarum —hui Saint-Bertrand-de-Comminges— ya hauria segut un antic port fluvial en l'época romana. Aixina, en Alt Garona, en 1878, el Garona era navegable en un tram d'uns 190 km.

Ports i molls

En 1847, Toulouse contava en el Garona en molls i tres ports.

Peages

L'història dels peages del riu Garona i els seus afluents en l'Edat Mija ha segut estudiat pel professor C. Higounet, arreplegant que hi hauria una trentena entre Bordeus i Toulouse.

Peixos migratoris

Plantilla:Série d'imàgens El Garona i el seu estuari encara acullen a les huit espècies de peixos migratoris diádromos: gran sábalo, sábalo fals, anguila, esturión europeu, lamprea, lamprea de mar, salmón de l'Atlàntic i Trucha de mar. El riu constituïx l'eix principal de la migració d'eixos peixos altament migratoris, que unix el Atlàntic en els Pirineus. El estuari de la Gironda, verdader mig de transició, juga un paper clau en l'adaptació fisiològica d'eixos peixos d'un mig marí a un entorn del riu, i viceversa. El Garona és un lloc de reproducció i les graveras del seu llit estagen els ous. També és un mig nutritiu.

Els peixos migratoris: hàbitats i coaccions (contraintes)

Poc a poc, l'impacte de les activitats humanes va començar a danyar estes poblacions fràgils. Les extracció intensives d'àrits, la contaminació de l'aigua i sobretot els assuts varen alterar els ecosistemes, fent a sovint que les zones de desove quedaren inaccessibles o senzillament anaren destruïdes. Fins als anys 1970-1980 els poders públics no varen estendre els plans per al rescat de salmón a totes les espècies migratòries, imponent la construcció de dispositius de franqueig d'assuts, preveent alevinages i llimitant la peixca, donant futur a la tornada d'espècies emblemàtiques en les comarques del Garona.

• El esturión europeu es troba en la llista roja d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN). El sistema La Gironde-Garona-Dordonya alberga els últims desovaderos.

• La anguila, molt temps considerada perjudicial, és actualment objecte d'atenció. Es necessiten mides d'emergència a nivell nacional i local per a protegir l'espècie.

• El gran sábalo: el Garona i Dordonya han acollit durant molt temps la major població de sábalo en Europa. Hui en dia, esta espècie de la família de les sardines ha experimentat una disminució preocupant. Un pla de salvaguarda de l'espècie es va implementar en 2008.

• La lamprea marina, peixcada en la part baixa del Garona, en canya o en nasas. Cuinada «à la bordelaise», encebollada, per a la seua comercialisació en conserva. És l'espècie migratòria més abundant.

• El salmón de l'Atlàntic, desaparegut en la década de 1970, repobla gradualment la conca del Garona, gràcies al pla de restauració.

Activitats turístiques

• Canoa-cayac
• Balsisme
• Hidrospeed
• Peixca deportiva i sense mort
• Natació
• Vés-la
• Aviron (deport)
• Motonaútica i esquí nàutic
• Navegació fluvial

• Erro al crear miniatura:
  Cabane de pêche au filet carré (carrelet) sur pilotis.

En lliteratura

Erro al crear miniatura:

« C'est unix Garonne ».

La Garonne és, «a la carta, una de les figures més importants de l'obra de Pierre Gamarra. (...) Eloira va tindre el seu poeta i noveliste en Maurice Genevoix, el Durance el seu en Giono, el Garona, en Pierre Gamarra té el seu trobador.»

Anexos

Afluents del riu Garona

El riu Garona té molts afluents, sent els més importants els que arreplega la taula següent. Els afluents s'ordenen geogràficament, seguint el riu des del seu naiximent fins a la desembocadura.

El riu Garona i els seus afluents (de més de 50 km i primaris destacats)

Ramal		Nomene afluent				Riu desagua	Desembocadura	Llongitut (km)	Conca (km²)	Cabal (m³/s)	Departament(s) pels que corre	Tram
I	-	Riu Neste				Garona	Montréjeau	73	870	19,4	Alt Garona, Alts Pirineus	Montanya	Alt Garona
-	D	Riu Ger				Garona	Pointis-Inard	37,2	200	5	Alt Garona	Piedemonte
I	-	Riu Noue				Garona	Mancioux	44,2	127	0,99	Alt Garona
-	D	Riu Salat				Garona	Roquefort-sur-Garonne	78	1570	42,5	Alt Garona i Arièja
-	D	Riu Arize				Garona	Carbonne	83,8	528	5,31	Alt Garona i Arièja	Primer tram planura
I	-	Riu Louge				Garona	Muret	100,1	486	6,14	Alt Garona
-	D	Riu Arièja				Garona	boca	163,5	4120	76,4	Pirineus Orientals, Arièja i Alt Garona
-	-	-	Riu Lèze			Arièja	Clermont-li-Fort i Labarthe-sur-Lèze	70,3	351	2,01	Arièja
-	-	-	Riu Hers-Vif o Grand Hers			Arièja	Cintegabelle	134,9	1350	15,7	Arièja, Aude, Alt Garona
I	-	Riu Touch				Garona	Blagnac i Toulouse	74,5	508	3,85	Alt Garona	2.º tram planura
I	-	Riu Aussonnelle				Garona	Seilh	42,4	192	0,79	Alt Garona
-	D	Riu Hers-Mort				Garona	Grenade i Ondes	89,3	768	cau	FRA
-	-	-	Riu Girou			Hers-Mort	Saint-Sauveur	lon	area	cau	Alt Garona
I	-	Riu Save				Garona	Grenade	148,4	1152	cau	FRA
-	-	-	Riu Gesse			Save	Cadeillan i Espaon	lon	area	cau	FRA
I	-	Riu Gimone				Garona	Castelferrus	135,7	840	cau	FRA		Tarn i Garona
-	D	Riu Tarn				Garona	Boudou i Saint-Nicolas-de-la-Greu	380,2	15 700	cau	FRA
-	-	-	Riu Lemboulas			Tarn	Moissac	lon	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Avairon			Tarn	Montastruc i Villemade	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Vère		Avairon	Bruniquel	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Cérou		Avairon	Milhars	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Viaur		Avairon	Laguépie	166	1530	15,2	Avairon, Tarn, Tarn i Garona
-	-	-			Riu Céor	Viaur	Saint-Just-sur-Viaur]		340	4,6	FRA
-	-	-	Riu Tescou			Tarn	Montauban	lon	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Agout			Tarn	Coufouleux i Saint-Sulpice	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Dadou		Agout	Ambres i Giroussens	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Sor		Agout	Sémalens	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Thoré		Agout	Castres i Navès	lon	area	cau	FRA
-	-	-			Riu Arn	Thoré	Mazamet	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Gijou		Agout	Lacrouzette i Vabre	lon	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Rance			Tarn	Curvalle i La Bastide-Solages	lon	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Dourdou de Camarès			Tarn	Broquiès i Saint-Izaire	lon	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Dourbie			Tarn	Millau	lon	area	cau	FRA
I	-	Riu Arrats				Garona	Saint-Loup	131	950	cau	FRA
-	D	Riu Barguelonne				Garona	Lamagistère i Valence	61,1	552	cau	FRA
I	-	Riu Auroue				Garona	Saint-Nicolas-de-la-Balerme i Saint-Sixte	62,4	200	cau	Lot i Garona		Lot i Garona
-	D	Riu Séoune				Garona	Boé i Lafox	64,9	463	cau	FRA
I	-	Riu Gers				Garona	Layrac	175,4	1227	cau	Lot i Garona
I	-	Riu Auvignon				Garona	Feugarolles	55,7	303	cau	Lot i Garona
I	-	Riu Baïse				Garona	Saint-Léger	187,7	2910	cau	Lot i Garona
-	-	-	Riu Gélise			Baïse	Lavardac	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Osse		Gélise	Andiran i Nérac	lon	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Auzoue		Gélise	Mézin	lon	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Petite Baïse			Baïse	L'Isle-de-Noé	lon	area	cau	FRA
-	D	Riu Lot				Garona	Aiguillon	485	11 254	155	Losera, Avairon, Cantal, Lot i Lot i Garona
-	-	-	Riu Lède			Lot	Casseneuil	lon	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Célé			Lot	Bouziès i Tour-de-Faure	lon	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Dourdou de Conques			Lot	Grand-Vabre	83,8	550	7,47	Avairon
-	-	-	Riu Truyère			Lot	Entraygues-sur-Truyère	170	3300	69,5	Losera, Cantal i Avairon
-	-	-		Riu Goul		Truyère	Saint-Hippolyte	52	area	cau	FRA
-	-	-		Riu Bès		Truyère	(retinguda per barrage de Grandval, Faverolles i Fridefont)	66,7	area	cau	FRA
-	-	-	Riu Colagne			Lot	Li Monastier-Pin-Moriès i Saint-Bonnet-de-Chirac	lon	area	cau	Lot i Garona
-	D	riu Tolzac				Garona	Tonneins	47,8	255	1,33	Lot i Garona
I	-	Riu Alvance				Garona	Gaujac	56,4			Lot i Garona
-	D	Riu Dropt				Garona	Caudrot i Casseuil	132,4	1350	6,03	Dordogne, Lot-et-Garonne i Gironde		Gironde
I	-	Riu Ciron				Garona	Barsac	96,9	1500	cau	FRA

• Garonne (estuaire de la Gironde : Ambès et Bayon-sur-Gironde)

Localitats a lo llarc del riu Garona

Les principals localitats a lo llarc del riu Garona s'enumeren a continuació; la majoria tenen un significat històric o tradició cultural que les relaciona en el riu. Es llisten des del naiximent del riu fins al seu final i els habitants corresponen tots a l'any 2014. Es destaquen en negreta les localitats de més de 2000 habitants i en versalita les majors de 20000 habitants .

Plantilla:Plegable

Vore també

• Ribagorza
• Valle d'Arán
• Canal del Midi
• Toulouse
• Bordeus

Bibliografia

• Els Caprices du Temps dans li Sud-Ouest [5] archivat en Wayback Machine., numéro spécial de la revue d'histoire Arkheia, Montauban, 2009. À lire notamment, Max Lagarrigue, L'inondation du siècle, mars 1930 [6] archivat en Wayback Machine..
• Hautreux, Joseph-Alfred (1889). La Rivière à Bordeaux depuis deux cents ans, étude sur els passes, Bordeus: impr. de G. Gounouilhou, pp. 55.
• Jean-Loup Marfaing, Charles Daney, Jean-Ramière (2011). La Garonne, Nouvelles Éditions Loubatières, pp. 224. ISBN 978-2-86266-650-1.
• ^{[enllaç trencat]}

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Garona.
• Portail de la Garonne
• Site du syndicat mixte d'Études et d'Aménagement de la Garonne
• L'histoire de la source de la Garonne
• Li port d'Auvillar, au bord de la Garonne, depuis li Moyen Âge
• La crue de juin 1875 à Toulouse (artículs de presse)
• La collaboration franc-espagnole [7] archivat en Wayback Machine.
• Banque Hydro - Station O0050010 - La Garonne à Chaum (Synthèse) [8] archivat en Wayback Machine.
• Banque Hydro - Station O6140010 - La Garonne à Lamagistère (Synthèse) [9] archivat en Wayback Machine.
• Banque Hydro - Station O9060010 - La Garonne au Mes-d'Agenais (Synthèse) [10] archivat en Wayback Machine. (ne pas cocher la case "Station en service")
• Suivi et historisation dones données hydrologiques à Toulouse
• Plantilla:Sandre
• SIEAG. «Portail dones Données sur l'Eau du Bassin Adour-Garonne - fiche de la Garonne».