Massiç Central
El massiç central (en occità: Massís Central o Massís Centrau; en francés: Massif Central) és una regió elevada de França, situada al centre-sur del país, que està composta bàsicament de montanyas i replanells.
Descripció
Es tracta d'un massiç herciniano que presenta tant zones volcàniques, en cons i cràters ben definits, sobretot en Alvèrnia, com a grans replanells calcàrees (causses) de sol pobre i dedicat freqüentment al pastoreig de ganado oví. En les zones granítiques, o de sol àcit i clima humit, com la replanell de Millevaches, o el Aubrac, abunden els brezals i pastures. En els últims cinquanta anys s'ha produït un fort aument de la superfície forestal en esta regió, antigament denominada «el cap calp de França». Açò es deu en part a l'èxodo rural, i a la necessitat d'implantar un aprofitament racional dels recursos naturals, reorientando l'economia de moltes zones a la producció maderera, com succeïx en el Morvan (Borgoña). Les alliniacions estan separades dels Alps per una profunda fissura creada pel riu Ródano i coneguda en francés com el sillon rhodanien (lliteralment: 'la regata del Ródano'). També cridat Mazico central francés.
Administració
Els departaments següents es consideren com a part del massiç Central: Allier, Ardecha, Avairon, Cantal, Corresa, Creuse, Haute-Loire, Haute-Vienne, Loire, Lot, Losera, i Puy-de-Dôme. Les regions següents són enterament partix del massiç Central: Alvèrnia i Llemosí. Part de les regions següents estan en el massiç Central: Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Borgoña i Ródano-Alps. Les majors ciutats són Clarmont-Ferrand i Saint-Étienne.
Montanyes importants
- Puy de Sancy (1886 m)
- Plomb du Cantal (1855 m)
- Puy Mary (1787 m)
- Mont Losera (1702 m), el cim no volcànic més alta
- Mont Aigoual (1567 m), prop de li Vigan
- Puy de Dôme (1464 m)
Replanells importants
Espais naturals
El massiç central, pel seu relleu abrupte, clima rudo i les seues terres poc fèrtils, ha sofrit un fort despoblació, lo que ha permés que la naturalea recupere per a sí els espais antigament explotats pel ser humà.
.jpg)
Aprofitant esta circumstància, s'han establit en la zona varis parcs naturals regionals i un parc nacional, el parc nacional de les Cevenas. En este últim s'han reintroducido animals com el castor, la marmota, el isart alpí, el cérvol roig, el cabirol, el buitre leonado i el urogallo (reintroducido en escàs èxit), ademés del no autòcton muflón. Es tracta d'una zona montanyosa d'una miqueta més de 300 000 hectàrees, en un clima de transició entre l'oceànic i el mediterràneu. Els seus monts més alts ronden els 1700 m, i estan coberts de landas i boscs, en lo que creixen castanys, roures, hages, pins selvats i negrals, avets, piceas i avets de douglas. En este parc nacionala reglamentació no és tan estricta com en atres parcs francesos sobre les activitats tradicionals (pastoreig i explotació forestal sostenible). Precisament, en l'àrea del parc és a on s'haurien situat les aventures de la tristament célebre béstia de Gévaudan. Entre els parcs naturals regionals podem senyalar: PNR. du Morvan, Parc natural regional de les Grands Causses, PNR. du Haut-Llenguadoc, PNR. dones Monts d'Ardeche, PNR. dones Causses du Quercy, PNR. dones Volcans d'Auvergne, PNR. de Millevaches en Limousin, PNR. Livradois-Forez, PNR. du Pilat.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Massiç Central.- archive. org/web/20071219124741/http://www. capella1. com/source. htm Fonts d'Auvernia Massiç Central
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo Central» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.