Buitre leonado

Buitre leonado

El buitre leonado (Gyps fulvus), és una espècie d'au accipitriforme de la família Accipitridae, i un dels pocs buitres que es poden trobar en Europa junt en el buitre negre, l'alimoche i el quebrantahuesos.

Descripció

Esta espècie pot aplegar als 10 kg de pes, en una envergadura que supera els 2,5 m (podent alcançar els 260 cm). Les plomes són de color ocre o canella en la major part del cos (esquena, zona ventral i mitat anterior de les ales), sent est el motiu del seu nom comú en el malnom de «leonado». Estes plomes leonades es tornen marró obscur o negre en les rectrices de la coa i extrem de les rémiges. La base del coll està rodejada per filoplumas blanques a modo de gorguera. el pico ganchudo, típic de les rapaces, i especialisat en esgarrar teixits, és pardo grisáceo en la base i groguenc pàlit en els costats. Els tarsos i dits són grisos i grans, encara que molt més dèbils que els d'atres grans rapaces, sent les ungles curtes i romas. Esta circumstància, a la que cal afegir especialment el gran pes i llentitut d'estes aus, fa que siga pràcticament impossible que els buitres donen caça o maten a atres animals, com sí fa el restant de rapaces.

Subespècies

Es coneixen 2 subespècies de buitre leonado:

• Gyps fulvus fulvus: del noroest d'Àfrica i la península ibèrica fins a Orient Mig.
• Gyps fulvus fulvescens: Afganistan, Pakistan i nort de l'Índia fins a Assam.

Distribució

Junt en el buitre negre, l'alimoche i el quebrantahuesos (en estiu), és una de les poques espècies de buitres que poden vore's en Europa, puix se li pot trobar en Espanya, Portugal, zones aïllades de França (a on ha segut reintroducido) i Itàlia, bona part dels Balcans i Crimea. El restant de la seua distribució comprén vàries parts d'Àfrica septentrional i Àsia occidental, des de Turquia, Aràbia i el Caucas fins a les estribaciones del Himalaya i el noroest de l'Índia. En Espanya s'ha estimat una població en l'any 2008 de 25 000 parelles, en les majors concentracions en Castella i Lleó, Aragó i Andalusia (en percentages del 24, 21 i 12, respectivament). Destaquen les colónies del Parc Nacional de Monfragüe (unes 800 parelles), les Hoces del riu Duratón (710 parelles), Hoces del riu Riaza (402 parelles), Arribes del riu Huebra (349 parelles) i les poblacions del Canó del ric Llops, del Valle del Rudrón, Alt Xaló, Camp Taranz, parameras de Maranchón, alts de Barahona i del parc natural de l'Alt Tajo. Segons l'últim cens realisat per SÈU/BirdLife (any 2019) la població reproductora de buitre leonado en Espanya en l'actualitat és de 31.000-37.000 parelles i el número d'eixemplars podria estar entre els 95.000 i els 122.000.

Hàbitat

Eixemplar en vol en els Picos d'Urbión (Espanya).

Les zones habitades pels buitres leonados solen ser montanyoses, encara que en el pla qualsevol cantil vertical o extraplomado de més de 50 metros i inaccessible els servix de buitrera o lloc de descans. En les zones montanyoses retallades per profundes valls, en a on es produïxen oragets ascendents i anabáticas causades pel calfament de les ales orientades al sol. Quan el dia és fret, en amanecer solen vore's en les vores dels tallats i barrancs orientats al noreste-est, a l'espera de que faça la calor necessària per a poder guanyar l'altura suficient per a reglotar les crestes i els cims. Durant el migdia solen aprofitar les rutes recolzades en relleus orientats al sur i suroest, per a posteriorment recolzar-se quan el sol declina en les ales oest i noroest, hores en les que s'escomencen a produir les ascendència restitutives, i aprofitant les distintes condicions aerològiques han pogut recórrer centenars de quilómetros, i depenent de la bonança aerològica de la jornada poden sobrevolar el pla o solament mantindre's sobre els relleus montanos, sent grans coneixedors no solament del vol ascendent, sino de les rutes i els vents apropiats a les distintes altures per a traçar els seus recorreguts. A la vespradeta tornen als seus refugis, chicotetes repisas situades preferiblement baix un techado de roca i protegides dels vents, a on passen la nit, incuban l'ou quan és época i trauen alvance a les seues cries. En la península ibèrica és una espècie sedentaria que es pot vore tot l'any, pero les poblacions d'atres llocs a voltes emigren al sur per a invernar i tornen als seus llocs d'orige per a reproduir-se.

Comportament

Els buitres leonados aprofiten les corrents d'aire calent per a ascendir volant en círculs.

El buitre leonado és un au planeadora més que voladora, puix a penes mou les ales en l'aire, permaneixent cernido en les altes corrents durant les hores de més calor del dia. Preferix alçar-se sobre corrents ascendents que es corresponen en fenomens aerològics com la convectividad tèrmica, ascendència dinàmica o termodinàmica, la convergència d'oragets, la restitució, l'ona de montanya o les falques d'aire fret de caràcter meteorològic que alcen grans masses d'aire calent. Poden passar hores volant entre altures de 1800 a 3500 metros sobre el nivell de la mar, encara que en dies excepcionals puguen aplegar als 6000 metros sobre el nivell de la mar i recorrent des de 50 quilómetros a 300 quilómetros segons la potencialitat convectiva del dia, a la busca d'animals morts (especialment grans mamífers) dels que alimentar-se. Quan planeja, sol mantindre les ales una miqueta per damunt de la horizontalidad i els plans de sustentació alguna cosa estovats.

Alimentació

Buitres leonados alimentant-se d'una cierva en la Reserva Natural de Caça de Boumort, Lleida.

Buitre leonado alimentant-se de carronya.

El buitre està especialment adaptat per a alimentar-se de carronya: la seua potent vista localisa qualsevol cadàver en les rodalies, i quan descendix per a alimentar-se (formant-se llavors aglomeracions importants de buitres, de forma molt ràpida, a on no falten les baralles pels millors gallets), introduïx sense problemes el seu cap i llarc coll, proveïts únicament d'un plumón curt en el que la sanc i la carn no s'adherixen fàcilment. Donada l'escassea de grans ungulats en Europa com cérvols, gamos o muflones per la desaparició dels boscs i la llimitació d'espais pel ser humà, les carronya deixades pels pastors constituïxen una part important de la dieta d'este animal.

Reproducció

Gyps fulvus - MHNT

Els buitres leonados entren en celosia en els mesos de decembre a abril. En eixe moment formen parelles estables i passen uns 58 dies incubando el seu únic ou, en tandes d'entre un dia o dos cada u. Posteriorment es turnan en la mateixa freqüència per a donar de menjar a la seua crío. El pollet creix a un ritme prou llent, pero constant. Al contrari que atres aus, si no rep la cantitat precisa d'aliment, no pot retardar el seu creiximent i mor d'inanició. Les crío mamprenen el seu primer vol cap al més de juliol, pero seguixen mantenint-se una temporada prop del niu fins que creuen que ha aplegat el moment d'independisar-se. Als quatre o cinc anys d'edat es aparean per primera volta.

Estat de conservació

Encara que no es considera una espècie especialment amenaçada, el buitre leonado és un au protegida en varis països. En atres temps els ganaders perseguien i mataven als buitres per considerar-les aus de mal agüero, que amenaçaven al ganado pròxim a parir.^{cita requerida}

Buitre leonado en captiveri.

En Espanya es considera fòra de perill encara que està catalogat com a espècie D'interés especial des del 5 d'abril de 1990, és dir, que mereix una atenció particular en funció del seu valor científic, ecològic, cultural o per la seua singularitat, i exigix la redacció d'un Pla de Maneig. També està inclós en els anexos I i II de la Directiva 79/409/CEE d'Aus, Anex II del Conveni de Berna, Anex II del Conveni de Bonn i en el C1 del Conveni CITES.

També apareix com a espècie «d'interés especial» en els catàlecs regionals de Navarra, Castella-la Mancha, Madrit i Extremadura. Com a «vulnerable» en el del País Vasc i com «extinguida» oficialment en el de la Regió de Múrcia, si be en esta última província la població s'ha recuperat des de la seua declaració com a extinta i es troba actualment en procés d'expansió.

Els principals factors d'amenaça sobre l'espècie són el enverinament per menjar escs enverinats colocats illegalment en el camp per caçadors o ganaders per al control de depredadors, la falta d'aliment per l'escassea de muladares i l'obligació de retirar el ganado mort per normatives de l'UE (sobretot a partir de la crisis de les vaques loques), i les molèsties en les colónies de cria per escaladors i excursionistes que provoquen fracassos reproductius. La caça illegal no té l'importància que va tindre en el passat. Ademés amenacen l'hàbitat del buitre leonado construccions d'infraestructures (pistes forestals, camins rurals, tallafocs, dics), urbanisacions i les tals i aclareos abusius en época de cria i en les zones propenques a les buitreras.

Existixen centres de conservació i conte del buitre leonado, com el Refugi de Rapaces de Montejo de la Vega, fundat en l'any 1975 per Félix Rodríguez de la Font. El treball del refugi s'ha notat en un creiximent progressiu de la població de buitres, com es reflectix en els distints censos que realisen numerosos ornitólogos cada ano.

Mitologia

Va ser un animal molt important en la cultura celtíbera. Els cadàvers dels caiguts en combat es deixaven per al seu aliment (aixina l'ànima del guerrer acodia davant els deus del cel). És prou comú associar-ho a la deïtat solar Lug.67

Vore també

• Parc Nacional de Monfragüe
• Parc natural de les Hoces del Riu Duratón
• Peñón de Zaframagón
• Parc nacional de Doñana

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Buitre leonado.
• Wikispecies té un artícul sobre Buitre leonado.
• Identificació de sexes i edats en l'Atles d'Identifiación de les Aus d'Aragó.
• Observatori de buitres en Espanya.
• Taxonomia d'esta espècie. (en anglés)
• ^{[enllaç trencat]}
• Animal Diversity Web. (en anglés)
• Descripció i conservació d'esta espècie. (en anglés)
• conexió de les poblacions de buitres europees. [1] archivat en Wayback Machine.