Assam
Assam (o Asam) és un estat de la República de l'Índia. La seua capital és Dispur i la seua capital comercial, Guwahati. Està ubicat al noreste del país, llimitant al nort en Bhutan i Arunachal Pradesh, al sur en Nagaland, Manipur, Mizoram, Tripura i Megalaya, al suroest en Bangladés i a l'oest en Bengala Occidental. En 461 hab/km² és el nové estat més densament poblat, per darrere de Bihar, Bengala Occidental, Kerala, Uttar Pradesh, Haryana, Tamil Nadu, Punyab i Jharkhand.
Assam és conegut pel té de Assam i la seda de Assam. L'estat va ser el primer lloc en realisar una extracció de petròleu en Àsia.[1]
És famós per albergar el parc nacional de Kaziranga, llar de la majoria dels rinoceronts indis del món. El riu Brahmaputra creua tot l'estat d'est a oest.
Etimologia
[editar | editar còdic]La primera menció datada de la regió procedix del Periple de la Mar Eritreo (I) i de la Geographia de Ptolomeo (II), que crida a la regió Kirrhadia, aparentment per la població Kirata.[2][3] En el periodo clàssic i fins a el XII, la regió a l'est del riu Karatoya, en gran part congruent en l'actual Assam, es dia Kamarupa, i alternativament, Pragjyotisha.[4] Encara que una part occidental de Assam com a regió va seguir cridant-se Kamrup, el regne Ahom que va sorgir en l'est, i que va aplegar a dominar tota la vall del Brahmaputra, es va cridar Assam (per eixemple, els mogoles usaven Asham); i la província britànica també es va cridar Assam. Encara que l'etimologia exacta de Assam no està clara, el nom de Assam s'associa al poble Ahom, originalment cridat Shyam (Shan).[5]
Història
[editar | editar còdic]Abans de la colonisació
[editar | editar còdic]La primera referència a Assam ho menciona com a regne de Kamrup. Cap a l'any 640, un viager chinenc va aplegar a la cort del rei Bhaskar Barman, aliat d'Harsha Vardhana, sobirà de l'Índia del Nort. En el XIII el regne va entrar en descomposició en fragmentar-se en jefatures tribals i dominis de rajahs hindús cridats bhuyans.
La tribu dels ahom, d'orige shan, va aplegar en esta época des de Birmània (1228) i es va establir en la regió absorbint els regnes de chutiya i kachari, sometent a les tribus montañesas propenques i integrant als bhuyans en l'aparat administratiu feudal de l'estat.
En el XVI i en el XVII, els ahom varen rebujar les invasions dels mogoles i una porció del Koch, veí dels ahom, va ser ocupat (1682). Baixe el rei Rudra Xingha (1696-1714) els ahom varen alcançar el seu cenit. En 1769 una part de la població es va rebelar baix la direcció dels mahantas (líders religiosos). L'alt Assam va quedar devastat.
Ramakata va conseguir la victòria i es va coronar rei. El rei ahom, Gaurinath Xingha (1780-95) va demanar ajuda als britànics que varen restaurar l'orde en el Regne. Pero la lluita civil es va mantindre i en 1817 els birmans varen invadir el país en la colaboració de Badan Chandra, governador traïdor de Bar Phukan. Estes guerres varen provocar la mort d'un terç de la població. Finalment els britànics varen derrotar als birmans i anexionaron Ahom en 1826.
Domini britànic i independència
[editar | editar còdic]El país va ser dividit en dos comissionaries: Alt Assam i Baix Assam i en 1832 en quatre districtes: Goalpara, Kamrup, Darrang i Nagaon. En 1836 el bengalí va ser declarat llengua oficial. En 1873 l'idioma asamés va ser restablit com a llengua.
En 1951 una zona fronteriça va ser cedida a Bhutan. L'oposició de diversos grups a un gran Assam va dur a la creació de varis estats: Nagaland en 1963, Meghalaya, Manipur i Tripura en 1972, i Arunachal Pradesh —abans NEFA territory des de 1972— i Mizoram —territori des de 1972— en 1987.
En 1971 uns dos millons de bengalíes varen emigrar a Assam, despuix de la guerra entre Índia i Pakistan. Estos bengalíes recolzaven al Partit del Congrés, en el poder en Delhi, i per tant el seu establiment va ser tolerat. L'oposició a l'emigració va créixer entre els asameses. En 1983 es va produir la massacre de 500 bengalíes en Nellie. Finalment el 15 d'agost de 1985 es va establir un tractat que impedia l'establiment de nous emigrants, el qual de fet no va tindre molta aplicació.
En 1989 va escomençar l'oposició dels bodos (en el nort de l'estat) al govern asamés al que es queixaven de no respectar la terra i cultura dels bodos. A finals de 1999 una organisació musulmana va iniciar les seues activitats reclamant un estat separat per a la musulmans de Assam.
Els estats de Assam i Mizoram mantenen una històrica disputa fronteriça. A principis d'agost de 2021, els tirotejos entre policies d'abdós estats varen deixar varis morts i decenes de ferits.[6]
Geografia
[editar | editar còdic]Un aspecte geogràfic important de Assam és que conté tres de les sis divisions fisiográficas de l'Índia: el Himalaya septentrional (tossals orientals), les planures septentrionals (planura del Brahmaputra) i el replanell del Decán (Karbi Anglong). Com el Brahmaputra fluïx en Assam, el clima ací és fret i hi ha pluges la major part del més. Els estudis geomòrfics conclouen que el Brahmaputra, la llínea de vida de Assam, és un riu antecedent més antic que el Himalaya, que s'ha afiançat des de que este va començar a elevar-se. El riu, en goles escarpadas i ràpits en Arunachal Pradesh en entrar en Assam, es convertix en un riu trenat (a voltes de 10 el meu/16 km d'ample) i, en els afluents, crea una planura d'inundació (Valle del Brahmaputra: 50-60 el meu/80-100 km d'ample, 600 el meu/1000 km de llarc).[7] Per la seua ubicació en la conca del Brahmaputra, Assam es troba entre les regions més vulnerables de l'Índia a les inundacions estacionals i al canvi climàtic, afectant cada any a centenars de mils de persones. Els tossals de Karbi Anglong, Cachar del Nort i les de Guwahati i les seues afores (també els tossals de Khasi-Garo), ara erosionades i disecadas, són originalment parts del sistema del replanell del sur de l'Índia.[7]
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de Assam es basa en l'agricultura i el petròleu. Assam produïx més de la mitat del té de l'Índia.[8]
Seguixen existint grans dificultats econòmiques en l'estat: dos millons de llauradors no tenen terres i la taxa de desocupació és del 15% en 2019.[9]
Assam va viure una gran folga en 2020: varis centenars de mils de recolectors de té exigixen un salari diari de 4,50 euros, en lloc dels 2 euros de mija. Procedents de les castes inferiors, els recolectors de té solen ser explotats. Els empresaris solen descontar les despeses de guarderia o de vivenda dels ya de per sí baixos salaris d'estos treballadors.[10] En els últims anys el Govern de Assam ha impulsat proyectes d'energia renovable, principalment solar i biomassa, dins del marc de la Assam Renewable Energy Policy 2019.
Ampre
[editar | editar còdic]La desocupació és un dels principals problemes de Assam. Este problema pot atribuir-se a la superpoblación i a un sistema educatiu defectuós. Segons l'enquesta nacional NFHS-5 (2019-2021), la taxa d'alfabetisació en Assam supera el 77 %, en alvanços constants en l'educació de les dònes i en les zones rurals. Cada any, un gran número d'estudiants obtenen títuls acadèmics superiors, pero per la falta de disponibilitat de vacants proporcionals, la majoria d'estos estudiants permaneixen desocupats.[11][12] Varis empleadores contracten a candidats excessivament qualificats o eficients, pero poc certificats, o a candidats en qualificacions poc definides. El problema es veu agravat per l'aument del número d'instituts tècnics en Assam, que incrementa la comunitat de desocupats de l'Estat. Molts solicitants d'ocupació poden optar a llocs de treball en sectors com els ferrocarrils i Oil Índia, pero no conseguixen estos llocs pel nomenament de candidats de fòra de Assam per a estos llocs. La reticència per part dels departaments implicats a anunciar les vacants en llengua vernàcula també ha empijorat les coses per als jóvens desocupats locals, en particular per als solicitants d'ocupació de les vacants de grau C i D.[13][14]
La reducció del número de desocupats s'ha vist amenaçada per l'immigració illegal procedent de Bangladés. Açò ha aumentat la mà d'obra sense un aument proporcional dels llocs de treball. Els immigrants competixen en els treballadors locals per llocs de treball en salaris més baixos, sobretot en la construcció, el servici domèstic, els tiradors de rickshaw i els venedors de verdures.[15][16] El govern ha estat identificant (via NRC) i deportant a immigrants illegals. L'immigració continuada està excendiendo la deportació.[17][18]
L'infraestructura digital ha millorat notablement en l'expansió de la ret de fibra òptica i programes de conectivitat rural implementats per BharatNet i el Govern estatal.
Agricultura
[editar | editar còdic]
En Assam, entre tots els sectors productius, l'agricultura és el que més contribuïx als seus sectors interns, ya que representa més d'un terç de la renda de Assam i ampra al 69% de la mà d'obra.[19]
La major contribució de Assam al món és el té de Assam. Té la seua pròpia varietat, Camellia sinensis var. assamica. L'estat produïx arròs, colza, llavors de mostaça, yute, creïlla, batata, banana, papaya, anou de areca, canya de sucre i cúrcuma.cita requerida
L'agricultura de Assam encara no ha experimentat una modernisació real. En implicacions per a la seguritat alimentària, la producció per càpita de grans alimenticis ha disminuït en les últimes cinc décades.[20]
La productivitat ha aumentat marginalment, pero seguix sent baixa en comparació a les regions altament productives. Per eixemple, el rendiment de l'arròs (aliment bàsic de Assam) va ser de només 1531 kg per hectàrea, front als 1927 kg per hectàrea d'Índia en 2000-2001,[21] (que a la seua volta és molt inferior als 9283 d'Egipte, els 7279 d'Estats Units, els 6838 de Corea del Sur, els 6635 de Japó i els 6131 kg per hectàrea de China en 2001[21]). Per un atre costat, despuix de tindre una forta demanda interna, i en 1,5 millons d'hectàrees de masses d'aigua interiors, numerosos rius i 165 varietats de peixos,[22] la peixca seguix en la seua forma tradicional i la producció no és autosuficient.[23]
Població
[editar | editar còdic]Assam tenia una població de 31.169.272 habitants segons el cens de 2011, lo que supon un aument del 16,93% respecte a 2001 (26.655.528). Es calcula que la població s'acostarà als 35 millons en 2020. El 85,92% de la població és rural i el 14,08% urbana. La taxa d'alfabetisació és del 71,19%. D'acort en les proyeccions publicades per l'Oficina Nacional d'Estadística de l'Índia, la població de Assam en 2023 s'estima en al voltant de 36,1 millons d'habitants.
El govern nacionaliste de Narendra Modi es compromet a partir de 2018 a despullar de la ciutadania índia a les persones que no puguen demostrar que els seus antepassats estaven presents en l'Índia abans del 24 de març de 1971. En l'estat de Assam, quatre millons de persones es varen convertir sobtadament en apátridas en 2018, i dos millons més en 2019. Posteriorment, es restablixen dos millons.[9]'[24]
S'està planejant la construcció de més d'una dotzena de camps de detenció per a acorralar als apátridas. La veïna Bangladés, d'a on es creu que procedixen els que han perdut la nacionalitat, ha indicat que només acceptarà a estos "emigrants" si es presenta una prova de nacionalitat bangladesí. Mentrestant, els exclosos -hòmens, dònes i chiquets- permaneixeran en presó preventiva. No obstant, en la majoria dels casos esta prova sembla impossible d'aportar, per lo que les detencions podrien ser permanents. Les autoritats estan portant a terme operacions per a destruir les cases dels agricultors musulmans sense terra sospitosos de ser immigrants, deixant a moltes persones sense llar.[9]'[25]
Moviments armats
[editar | editar còdic]Organisació territorial
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Here is Índia's oil story».
- ↑ Besatia in the Schoff translation and also sometimes used by Ptolemy, they llaure a people similar to Kirradai and they lived in the region between "Assam and Sichuan" Plantilla:Harv
- ↑ "The Periplus of the Erythraen Siga (last quarter of the first century A.D) and Ptolemy's Geography (middle of the second century A.D) appear to call the land including Assam Kirrhadia after its Kirata population."
- ↑ "Prior to the thirteenth century the present region was called Kāmarūpa or, alternatively, Prāgjyotiṣapur", Lahiri, Nayanjot., Pre-Ahom Assam (Delhi 1991) p. 14
- ↑ "Ahoms also gave Assam and its language their name (Ahom and the modern ɒχɒm 'Assam' menja from an attested earlier form asam, acam, probably from a Burmese corruption of the word Shan/Shyam, cf. Siam: Kakati 1962; 1-4)." Plantilla:Harv
- ↑ «de-choc-entre-polic%C3%ADas-que-dej%C3%B3-5-morts/46819662 Tensió en dos estats indis despuix de choc entre policies que va deixar 5 morts» (en és). SWI swissinfo.ch. Consultat el 27 juliol 2021.
- ↑ 7,0 7,1 (1993).«Índia, A Regional Geography».National Geographical Society of Índia.
- ↑ Indian Tea Association. «Tea Scenario».
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Indian citizenship, but not for Muslims» (en en). Le Monde.
- ↑ «Els « cueilleurs fantômes » de thé de l’Assam en grève illimitée».
- ↑ Poor infrastructure, stringent policies bottleneck for Assam's growth.
- ↑ «Panel for study of unemployment problem in Assam». Zee News.
- ↑ «The Assam Tribune». The Assam Tribune.
- ↑ «The Assam Tribune». The Assam Tribune.
- ↑ Centre taking steps to check illegal immigration into Assam.
- ↑ Soon blueprint to deport illegal Bangladeshis in Assam.
- ↑ «Illegal immigration from Bangladesh a national problem».
- ↑ Leave in 15 days, BJP MPs tell illegal immigrants in Assam, Firstpost.
- ↑ Government of Assam. «Economic Survey of Assam 2001–2002 in Assam Human Development Report, 2003».
- ↑ UNDP 2004, p. 33
- ↑ 21,0 21,1 FAO Statistics Division, 2007, Food and Agriculture Organization of the United Nations. «Faostat».
- ↑ Assam Small Farmers' Agri-business Consortium. «Fish Species of Assam».
- ↑ UNDP 2004, p. 37
- ↑ «Els musulmans de l'Assam déchus de leur nationalité indienne» (en fr-fr). Li nouvel Economiste.
- ↑ «[1]» (en fr).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Assam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.